1000 resultados para Difusió cultural -- Catalunya
Resumo:
La finalitat d'aquest projecte s aprofundir en el procs d'integraci socioeducativa de la joventut migrada a Catalunya, especficament, dels i les joves entre 14 i 18 anys. Entre els resultats destaquem que els ioves tenen un concepte fora tancat i excloent del concepte de ciutadania com a estatus , i un baix grau, de coneixement de la diversitat cultural, especialment els joves autctons, tot i que tenen una actitud de reconeixement i acceptaci, favorable a la convivncia intercultural, tant al centre educatiu com al seu barri. No obstant, tenen una visi de la diversitat cultural i del fet migratori en clau de coexistncia, sense el reconeixement que suposaria un pas ms cap a la convivncia. La immigraci s vista com un collectiu vulnerable, amb un baix nivell econmic i cultural i que tamb s percebut com un problema i, fins i tot, com a causant de les dificultutats que actualment pateix i travessa el conjunt de la societat. Els joves tendeixen a relacionar-se amb el seu grup cultural, i responen de forma passiva en la comprensi i actuaci davant dels problemes i assumptes pblics. Entre els elements que valoren per sentir-se ciutad t una especial importncia la llengua. Eis joves que fa ms de 10 anys que viuen a Catalunya sn els que tendeixen a tenir un sentiment de pertinena cvica amb el lloc de residncia. De fet, com mes temps porten els joves estrangers vivint al lloc dacollida, perden importncia elements didentificaci cultural del pas dorigen, per la religi, les celebracions populars, lart i la tendncia a formar parella sn elements identitaris del lloc dorigen, ms estables. Es demana una intervenci urgent en diversos nivells i destinades a diferents agents. Destaquem: la importncia duna acollida afectiva i efectiva; potenciar espais de trobada; treballar els prejudicis; transversalitzar leducaci intercultural; potenciaci de laprenentatge de la llengua catalana; formaci del professorat en competncies interculturals.
Resumo:
With each passing election, U.S. political campaigns have renewed their efforts in courting the Latino vote, yet the Latino population is not a culturally homogenous voting bloc. This study examined how cultural identifications and acculturation attitudes in U.S. born Mexican Americans interacted with socioeconomic status (SES) to predict political orientation. Individuals who held stronger Mexican identity and supported biculturalism as an acculturation strategy had a more liberal orientation, while belonging to a higher SES group and holding stronger assimilation attitudes predicted a less liberal orientation. Mexican cultural identification interacted with SES such that those who held a weaker Mexican identity, but came from a higher social class were less liberal and more moderate in their political orientation. Weak Mexican identification and higher SES also predicted weaker endorsement of bicultural acculturation attitudes, which in turn, mediated the differences in political orientation. The acceptance of ones ethnic identity and endorsement of bicultural attitudes predicted a more liberal political orientation. In light of these findings, political candidates should be cautious in how they pander to Latino constituentsreferencing the groups ethnic culture or customs may distance constituents who are not strongly identified with their ethnic culture.
Resumo:
El programa de Televisi de Catalunya Tot un Mn, ems des de l'any 2004, t per objectiu explicar la immigraci i la diversitat cultural a partir de les experincies personals dels immigrants. La finalitat d'aquest estudi s esbrinar fins a quin punt els programes divulgatius que tenen per objectiu donar a conixer la imatge de la comunitat romanesa representen una imatge que s'adiu amb la realitat d'aquesta comunitat. El present projecte de recerca s'articula a partir de l'exploraci de tres camps de treball diferents: l'anlisi del contingut dels captols del programa Tot un Mn protagonitzats per romanesos, l'anlisi de les dues carpetes de material didctic elaborades amb l'objectiu d'explicar la immigraci a les escoles i, per ltim, la realitzaci i anlisi d'entrevistes a immigrants romanesos amb diferents perfils per comprovar-ne el seu grau d'identificaci. La culminaci d'aquest estudi relacionar tres mbits disciplinaris: l'audiovisual, l'educatiu i el sociolgic.
Resumo:
Tots hem sentit a parlar del canvi del Raval en aquests ltims anys. Actualment la majoria del jovent no noms hi estudia sin que hi passa la major part del seu tempsdoci, en bars, restaurants, museus, galeries dart, comeros...Nosaltres ens hem preguntat: Per qu el Raval ha canviat tant? Shan fet molts treballs, molts estudis, shan intentat trobar les diverses causes que han produt aquest fenmen.Ms especficament ens hem preguntat: Pot ser que degut a la construcci del cluster cultural format pel MACBA i el CCCB, entre daltres, shagi produt aquest canvi?Aix doncs, en aquest treball intentarem contestar ambdues preguntes. Intentarem ser precisos, concisos, breus i clars; esperem que us resulti interessant.
Resumo:
En aquest context de canvi econmic i dels ritmes darribada dels fluxos migratoris, aquest treball aborda els efectes de la poblaci immigrant sobre les empreses manufactureres localitzades en ciutats catalanes amb ms de 1.000 habitants durant el perode 2000-2008. El desenvolupament empric posa especial mfasi en la localitzaci dempreses i la poblaci immigrada aix com limpacte que exerceix sobre el comportament de les empreses. Per tal de recollir les dades hem treballat amb tres bases de dades diferents: dades ofertes per Idescat, INE i Sistema de Anlisis de Balances Ibricos. En especial aquesta darrera base ha ofert informaci a nivell individual de les empreses el qual ha requerit un procs de depuraci complex i exhaustiu a travs de programaci estadstica. En la literatura sobre els impactes econmics dels immigrants predominen els treballs que han abordat un impacte sobre el mercat de treball, posant especial mfasis en els diferencials salarials i la reducci de la bretxa salarial en funci del temps de residncia dels immigrants. En canvi, en poques ocasions sha analitzat lefecte de la immigraci sobre el comportament de lempresa. Lobjectiu daquest treball s analitzar limpacte dels entorns amb poblaci immigrant a les ciutats catalanes i de forma ms especfica amb el creixement de les empreses locals i levoluci dels seus nivells deficincia. Els objectius concrets que volem analitzar sn els segents: i) mostrar les principals conclusions de la literatura ii) observar les pautes de localitzaci dimmigrantsiii) mostrar les pautes de localitzaci de les empreses iv) analitzar si les ciutats catalanes amb una major poblaci immigrant presenten un impacte positiu o negatiu sobre el creixement de les empreses locals i levoluci dels seus nivells deficincia a travs deines economtriques.
Resumo:
El projecte realitzat se situa en el marc de la histria contempornia, i sha centrat en primer lloc, en lanlisi, des duna perspectiva comparativa, del desenvolupament dels discursos de gnere a Catalunya durant la Dictadura Franquista i a la Irlanda postcolonial. Mitjanant lanlisi del discurs, shan estudiat els models de feminitat imposats pel Franquisme i les seves bases ideolgiques com sn el valors catlics i lantindividualisme. En el cas irlands, sha analitzat com, a travs de determinades institucions gestionades per lEsglsia Catlica, es controlaven aquelles dones que es desviaven del model de gnere que propugnava lEstat Irlands, molt similar al proposat pel Franquisme i tamb basat en els catolicisme. De la mateix manera, sha estudiat com el feminisme Catal i irlands dels anys 1970 i 1980 van contrarestar aquests models de gnere imposats, a travs de lanlisi dun conjunt dexpressions culturals produdes per ambds moviments feministes. La perspectiva comparativa del projecte ha perms: El coneixement dels mecanismes culturals de repressi de les dones aix com la seva institucionalitzaci. Revelant els parallelismes pel que fa a les poltiques de gnere entre els dos casos estudiats malgrat diferncies significatives entre els dos contextos (Catalunya es troba sota una dictadura, Irlanda s un Estat democrtic). La importncia de lagncia de les dones i les seves diverses estratgies de resistncia, especialment a travs dexpressions culturals ms efmeres o considerades frvoles que, malgrat el poc reconeixement que han obtingut, sn molt eficaces en la deconstrucci de discursos de gnere repressius envers les dones. Ha posat de manifest, tamb, la importncia de lexperincia i les prctiques personals i ntimes com a prctiques de resistncia. Aix mateix, ha visibilitzat les dinmiques prpies de moviments feministes.
Resumo:
Mitjanant aquest projecte sha pogut: a) constatar lescassa aplicaci prctica en els tribunals catalans del dret angls; b) discutir els motius daquesta realitat judicial que saparta de les disposicions normatives previstes a la Llei dEnjudiciament Civil 1/2000; c) plantejar solucions als problemes detectats, formulant una proposta de modificaci normativa. Tot aix sha materialitzat en 4 Ponncies Internacionals presentades al Congreso Internacional sobre Prueba Judicial organitzat per les Facultats Jurdiques de les Universitats de Deusto, Comillas i Esade els 19 a 21 de juliol de 2010; 3 Comunicacions presentades a la Universidad de Salamanca en la Jornada en Homenaje a la Profra. M. Carmen Calvo Snchez, el 25 de novembre de 2010; i un llibre collectiu de tots els membres integrants daquest projecte de recerca titulat La prova del dret estranger: teoria i prctica. Estudi de 30 casos reals, publicat per leditorial J.M. Bosch, la ms antiga a Espanya i de reconegut prestigi i mplia difusió en lrea del Dret Processal: es va crear lany 1889 i ha publicat ms de 300 llibres en aquesta rea de coneixement.
Cantant entre guerres : msica coral per a veus blanques a Frana i Catalunya a principis del segle XX
Resumo:
Aquest treball busca definir algunes caracterstiques comunes d'obres musicals escrites a principis del segle XX per compositors francesos i catalans per a cor de veus blanques, mitjanant l'estudi de les seves biografies i l'anlisi de les prpies obres. Aquestes peces, compostes en llocs i moments diferents, convergeixen per en alguns punts estilstics, transcendint les fronteres per contribuir a l'elaboraci d'un llenguatge propi d'un entorn cultural ms ampli, de Pars a Barcelona.
Resumo:
Anlisi de la figura de l'educador/a social en processos de desenvolupament comunitari a partir d'experincies diverses a Catalunya
Resumo:
Projecte elaborat pel CPSV en motiu de la Convocatoria Abierta y Permanente (CAP) de la Agencia Espaola de Cooperacin y Desarrollo.
Resumo:
Com ja s costum des de fa vint anys (1985-2005), pel maig l'Associaci d'Arxivers de Catalunya (AAC) convoca els seus associats i la comunitat arxivstica en general a les Jornades d'Arxivstica de Catalunya. Enguany han estat les desenes i amb el ttol "Els arxivers com (ens) comuniquem?" s'han dut a terme els dies 19, 20 i 21 de maig a la ciutat de Terrassa. L'objectiu de les X Jornades ha estat doble: en primer lloc, s'ha volgut reflexionar sobre les estratgies de qu disposen els arxivers per fer difusió de la seva activitat professional ("com comuniquem") i a continuaci s'ha produt el debat sobre la comunicaci intraprofessional dels arxivers ("com ens comuniquem").
