807 resultados para Diabetes tipus 2
Resumo:
AIMS/HYPOTHESIS: Several susceptibility genes for type 2 diabetes have been discovered recently. Individually, these genes increase the disease risk only minimally. The goals of the present study were to determine, at the population level, the risk of diabetes in individuals who carry risk alleles within several susceptibility genes for the disease and the added value of this genetic information over the clinical predictors. METHODS: We constructed an additive genetic score using the most replicated single-nucleotide polymorphisms (SNPs) within 15 type 2 diabetes-susceptibility genes, weighting each SNP with its reported effect. We tested this score in the extensively phenotyped population-based cross-sectional CoLaus Study in Lausanne, Switzerland (n = 5,360), involving 356 diabetic individuals. RESULTS: The clinical predictors of prevalent diabetes were age, BMI, family history of diabetes, WHR, and triacylglycerol/HDL-cholesterol ratio. After adjustment for these variables, the risk of diabetes was 2.7 (95% CI 1.8-4.0, p = 0.000006) for individuals with a genetic score within the top quintile, compared with the bottom quintile. Adding the genetic score to the clinical covariates improved the area under the receiver operating characteristic curve slightly (from 0.86 to 0.87), yet significantly (p = 0.002). BMI was similar in these two extreme quintiles. CONCLUSIONS/INTERPRETATION: In this population, a simple weighted 15 SNP-based genetic score provides additional information over clinical predictors of prevalent diabetes. At this stage, however, the clinical benefit of this genetic information is limited.
Resumo:
La síndrome metabòlica s’associa amb un risc elevat de desenvolupar diabetis tipus 2 i malaltia cardiovascular. La síndrome metabòlica es defineix com un clúster d’anormalitats metabòliques i, d’entre totes, l’obesitat abdominal constitueix el factor de risc més prevalent i crític en el desenvolupament de la síndrome metabòlica, el risc cardiovascular augmentat i la resistència a la insulina. La prevalença augmentada de l’obesitat en la població a nivell mundial ha portat el teixit adipós al primer pla dels estudis epidemiològics. Anteriorment es considerava el reservori energètic de l’organisme, actualment es parla del teixit adipós com un òrgan endocrí, metabòlicament molt actiu, implicat en diferents vies i processos metabòlics. L’etiologia de l’obesitat és complexa i multifactorial, però es fa evident en la disfuncionalitat del teixit adipós. Un teixit adipós disfuncional veu superada la seva capacitat d’emmagatzemar lípid i respon amb la hipersecreció de diferents molècules (adipoquines, citoquines i mediadors inflamatoris) a favor de la resistència a la insulina, proinflamatòries i proaterogèniques. La fatty acid-binding protein 4 (FABP4) i la retinol-binding protein 4 (RBP4) són dues adipoquines que en circulació, es desconeix la funció exacta que duen a terme. Estudis recents han suggerit la FABP4 com a marcador d’adipositat, síndrome metabòlica i diabetis tipus 2. I, RBP4, malgrat que les dades de diferents estudis en humans desperten certa controvèrsia, s’ha associat amb la resistència a la insulina i el desenvolupament de la diabetis tipus 2. En aquesta memòria es recullen els treballs en què es va estudiar el paper d’aquestes adipoquines en relació a malalties de base metabòlica amb afectació del teixit adipós com són la síndrome metabòlica, la diabetis tipus 2, la hiperlipèmia familiar combinada i la, lipodistrofia associada a tractament combinat antiretroviral de la infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH).
Resumo:
El projecte ha estat realitzat en la Unitat de Farmàcia Clínica i Farmacoteràpia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona i ha estat a desenvolupar en dos anys. La finalitat del projecte ha estat oferir a l'alumne un material docent en suport digital, adaptat a una metodologia més creativa i de treball en grup, orientat a la millora de la seva formació, autonomia i rendiment acadèmic, en els aspectes relacionats amb la Farmàcia Clínica i Farmacoteràpia i l'Atenció Farmacèutica, i que consistirà en una primera aproximació a les directrius europees. Aquest material docent en suport digital són WebQuest (WQ) estructurades per temes i via Internet, la qual cosa possibilita un sistema dinàmic de fàcil retroalimentació i en constant actualització. Mitjançant la utilització d'aquest material docent es treballen aspectes com l'ús de metodologies docents centrades en l'alumne, autoaprenentatge a distància, aprenentatge seqüencial, treball en grup, participació activa i responsabilitat de l'alumne en el procés d'ensenyament aprenentatge i l'aproximació del mateix a la realitat professional entre altres, i tot això encaminat a promoure l'adaptació dels plans docents a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). En aquest sentit podem indicar que s'han elaborat cinc WQs, els títols del qual són Sistemes Personalitzats de Dosificació, Compliment terapèutic: el gran repte actual: informació al pacient, Compliment terapèutic: el gran repte actual: informació al professional sanitari, Dispensació activa en Diabetis mellitus tipus 2 i Dispensació activa en Hipertensión arterial. Cadascuna de les WQs elaborades consta dels apartats Introducció, Tasca, Procés, Recursos, Avaluació, Conclusió, Guia Didàctica i Crèdits. Les WQs estan allotjades en la pàgina web de la Unitat de Farmàcia Clínica i Farmacoteràpia, i a elles s'accedeix a través de l'adreça web http://www.ub.és/farcli/wp0.htm
Resumo:
A una població de diabètics tipus 2 no insulinodepenents i sense signes clínics de retinopatia diabètica, realitzem un estudi de la possible relació entre índexs indirectes d’insulinorresistència i troballes de tomografia de coherència òptica de gruix macular y de gruix de la capa de fibres nervioses de la retina peripapil•lar. La nostra hipòtesi consisteix en valorar el possible dany neurodegeneratiu previ a les alteracions microvasculars clàssiques sobre la retina a aquesta malaltia i estudiar la seva possible relació amb la insulinorresistència.
Resumo:
BACKGROUND It is not clear to what extent educational programs aimed at promoting diabetes self-management in ethnic minority groups are effective. The aim of this work was to systematically review the effectiveness of educational programs to promote the self-management of racial/ethnic minority groups with type 2 diabetes, and to identify programs' characteristics associated with greater success. METHODS We undertook a systematic literature review. Specific searches were designed and implemented for Medline, EMBASE, CINAHL, ISI Web of Knowledge, Scirus, Current Contents and nine additional sources (from inception to October 2012). We included experimental and quasi-experimental studies assessing the impact of educational programs targeted to racial/ethnic minority groups with type 2 diabetes. We only included interventions conducted in countries members of the OECD. Two reviewers independently screened citations. Structured forms were used to extract information on intervention characteristics, effectiveness, and cost-effectiveness. When possible, we conducted random-effects meta-analyses using standardized mean differences to obtain aggregate estimates of effect size with 95% confidence intervals. Two reviewers independently extracted all the information and critically appraised the studies. RESULTS We identified thirty-seven studies reporting on thirty-nine educational programs. Most of them were conducted in the US, with African American or Latino participants. Most programs obtained some benefits over standard care in improving diabetes knowledge, self-management behaviors and clinical outcomes. A meta-analysis of 20 randomized controlled trials (3,094 patients) indicated that the programs produced a reduction in glycated hemoglobin of -0.31% (95% CI -0.48% to -0.14%). Diabetes knowledge and self-management measures were too heterogeneous to pool. Meta-regressions showed larger reduction in glycated hemoglobin in individual and face to face delivered interventions, as well as in those involving peer educators, including cognitive reframing techniques, and a lower number of teaching methods. The long-term effects remain unknown and cost-effectiveness was rarely estimated. CONCLUSIONS Diabetes self-management educational programs targeted to racial/ethnic minority groups can produce a positive effect on diabetes knowledge and on self-management behavior, ultimately improving glycemic control. Future programs should take into account the key characteristics identified in this review.
Resumo:
Binge eating disorder is one of the most frequent comorbid mental disorders associated with overweight and obesity. Binge eating disorder patients often suffer from other mental disorders and longitudinal studies indicate a continuous weight gain during the long-term course. As in other eating disorders gender is a risk factor, but the proportion of male binge eating disorder patients is surprisingly high.In young women with type 1 diabetes the prevalence of subclinical types of bulimia nervosa is increased. In addition, insulin purging as a characteristic compensatory behavior in young diabetic women poses a considerable problem. In patients with type 1 diabetes, disturbed eating and eating disorders are characterized by insufficient metabolic control and early development of late diabetic sequelae. Patients with type 2 diabetes are often overweight or obese. Binge eating disorder does not occur more frequently in patients with type 2 diabetes compared to healthy persons. However, the comorbidity of binge eating disorder and diabetes type 2 is associated with weight gain and insulin resistance. Especially in young diabetic patients a screening procedure for disturbed eating or eating disorders seems to be necessary. Comorbid patients should be offered psychotherapy.
Resumo:
O objetivo do estudo foi relatar a experiência da Educação Permanente em Saúde na atualização da equipe de saúde de uma Unidade Básica de Saúde para a atenção integral e humanizada às pessoas com diabetes tipo 2. A metodologia de escolha para a capacitação das equipes de saúde foi a Educação em Permanente em Saúde, por meio de oficinas educativas em diabetes com enfoque na problematização do processo educativo e profissional. Buscou-se, assim, construir um programa de educação em diabetes visando a modificar e a reori-entar a prática da equipe de saúde. A Educação Permanente contribuiu para a integração dos indivíduos, fortificou o comprometimento profissional e desenvolveu a consciência de grupo. A experiência de inserir o ensino no cotidiano das equipes de saúde favoreceu o progresso da integração entre universidade, serviço e comunidade, favorecendo o planejamento e organização do programa educativo, valorizando a interdisciplinaridade.
Resumo:
OBJETIVO: Descrever as disfunções do trato urinário inferior e as características demográficas e clínicas de mulheres com queixas urinárias, estimando a prevalência de diabetes melito e de alterações urodinâmicas nestas mulheres. MÉTODOS: Estudo observacional, transversal, retrospectivo, com análise de 578 prontuários. As prevalências de diabetes melito e de cada diagnóstico urodinâmico nas pacientes com disfunções do trato urinário inferior foram estimadas, com seus respectivos intervalos de confiança de 95%. Foram calculadas as razões de prevalência das alterações urodinâmicas segundo o diagnóstico de diabetes. RESULTADOS: Setenta e sete pacientes (13,3%) eram diabéticas e a maioria (96,1%) tinha diabetes tipo 2. O diagnóstico urodinâmico mais frequente nas pacientes diabéticas foi o de incontinência urinária de esforço (39%), seguido de hiperatividade do detrusor (23,4%). A prevalência de urodinâmica alterada foi associada à de diabetes melito (RP=1,31; IC95%=1,17-1,48). As alterações de contratilidade do detrusor (hiper ou hipoatividade) estiveram presentes em 42,8% das pacientes diabéticas e em 31,5% das não diabéticas. CONCLUSÕES: As mulheres diabéticas apresentaram maior prevalência de alterações urodinâmicas do que as não diabéticas. Não houve associação entre o diabetes e as alterações de contratilidade do detrusor (p=0,80).
Resumo:
OBJETIVO: Avaliar as alterações epidemiológicas, de perfil clínico e de prognóstico obstétrico em pacientes portadoras de diabetes mellitus pré-gestacional. MÉTODOS: Estudo retrospetivo (coorte) de todas as gestações simples, com diagnóstico de diabetes prévio que foram seguidas num centro com apoio perinatal diferenciado entre 2004 e 2011 (n=194). Analisaram-se tendências relacionadas com dados demográficos e variáveis clínicas maternas, dados de indicadores de cuidados pre-concepcionais e durante a gravidez, e de controle metabólico. Dados do parto como a idade gestacional (IG) do parto, via do parto e peso do neonato foram variáveis também estudadas. RESULTADOS: A frequência global de diabetes prévia, durante o período estudado, foi de 4,4 por mil, não se verificando variações significativas durante o período de estudo. Os casos de diabetes tipo 2 permaneceram constantes. Em 67% dos casos o parto foi de termo (máximo de 80% em 2010 - 2011), registrou-se uma redução significativa dos partos por cesárea eletiva (p=0,03) e na incidência de neonatos considerados grandes para a IG (p=0,04) ao longo dos anos em estudo. Apesar dos bons resultados relacionados com o controle metabólico ao longo da vigilância da gravidez não foi registrada nenhuma melhora ao longo do tempo. Da mesma forma a proporção de gestantes diabéticas com avaliação pre-concepcional permaneceu pouco animadora. CONCLUSÕES: O seguimento de gestantes portadoras de diabetes mellitus em unidades multidisciplinares parece permitir um ajuste metabólico tão precoce quanto possível, de forma a conseguir melhorar o prognóstico obstétrico. A melhora nos cuidados pré-concepcionais continua sendo um desafio.
Resumo:
Objetivo Apresentar e validar um registro eletrônico de saúde (RES) multifuncional para atendimento ambulatorial a portadoras de endocrinopatias na gestação e comparar a taxa de preenchimento de informações de saúde com o prontuário convencional. Métodos Desenvolvemos um RES denominado Ambulatório de Endocrinopatias na Gestação eletrônico (AMBEG) para registro sistematizado das informações de saúde. O AMBEG foi utilizado para atendimento obstétrico e endocrinológico de gestantes acompanhadas no ambulatório de endocrinopatias na gestação na maternidade referência em gestação de alto risco na Bahia, no período de janeiro de 2010 a dezembro de 2013. Aleatoriamente foramselecionadas 100 pacientes atendidas como AMBEG e 100 pacientes atendidas comprontuário convencional comregistro em papel e comparou-se a taxa de preenchimento de informações clínicas. Resultados Foram realizados 1461 atendimentos com o AMBEG: 253, 963 e 245 respectivamente, admissões, consultas de seguimento e puerpério. Eram portadoras de diabetes 77,2% e sendo 60,1% portadoras de diabetes pré-gestacional. O AMBEG substituiu, satisfatoriamente, o prontuário convencional. O percentual de informações clínicas registradas em ambos os prontuários foi significativamente maior no AMBEG: queixas clínicas (100 versus 87%, p < 0,01), altura uterina (89 versus 75%, p = 0,01), ganho de peso total (91 versus 40%, p < 0,01) e dados específicos sobre o diabetes (dieta, esquema de insulina, controle glicêmico e manejo de hipoglicemias) revelando diferença significativa (p < 0,01). A possibilidade de exportar dados clínicos para planilhas facilitou e agilizou a análise estatística de dados. Conclusões O AMBEG é uma ferramenta útil no atendimento clínico a mulheres portadoras de endocrinopatias na gestação. A taxa de preenchimento de informações clínicas foi superior à do prontuário convencional.
Resumo:
Syfte: Syftet med denna studie var att undersöka vilka metoder som kan användas av sjuksköterskor för att uppnå följsamhet gällande genomförande av livsstilsförändringar hospatienter med diabetes typ 2 samt effekten av dessa. Metod: Uppsatsen har genomförts somen systematisk litteraturstudie. Artiklar har sökts i databaserna ELIN@Dalarna, Cinahl samtPubMed. Endast vetenskapliga artiklar som har publicerats mellan 2003 och 2008, tillgängligai fulltext, har inkluderats. Sexton kvantitativa artiklar ligger till grund för resultatdelen.Resultat: Användandet av telefonsamtal som hjälpmedel för sjuksköterskan att nå ut tilldiabetespatienterna har visat sig kunna öka diabetespatienters följsamhet vad gäller dieten.Automatiserade telefonsamtal har påvisats kunna hjälpa till att öka följsamheten gällandefysisk aktivitet. Även SMS som kommunikationsmedel mellan sjuksköterskan och patientenhar visat sig kunna öka följsamheten gällande fysisk aktivitet. Genom användandet utavvideokonferensutrustning för informering kring bland annat kost, motion och diabetessymtomhar en påtagbar livsstilsförändring kring diet kunnat påvisas.
Resumo:
Syfte: Syftet var att undersöka vilka kunskaper vårdpersonal upplever sig ha om äldre personer med diabetes typ 2. Resultatet av undersökningen ska ligga till grund för utvecklandet av ett instrument för kunskapskontroll inför delegering.Metod: Denna studie genomfördes med kvalitativ ansats med hjälp av fokusgruppsintervjuer.Den kvalitativa intervjumetoden användes för att ta reda på vilka kunskaper om diabetes som vårdpersonal i kommunal vård upplever sig ha. Studien innefattade intervjuer vid tre tillfällen. Sammanlagt deltog 22 personer i intervjuerna.Resultat: Studien visar att vårdpersonalen upplever sin kunskap om diabetes som bristfällig. Detta gäller framför allt symtom, behandling samt vilka åtgärder som ska vidtas vid förändring i hälsotillståndet hos den äldre personen med diabetes typ 2. Den största osäkerheten gäller kunskapen om blodsockervärden, vad som är normalvärde, höga respektive låga värden. De upplever sig också ha dålig kunskap när det gäller individuella målvärden. Detta tyder på att det är svårt för vårdpersonalen att arbeta enligt de nationella riktlinjerna som fokuserar på symtomfrihet och livskvalitet. Studien visar däremot att vårdpersonalen upplever sig ha goda kunskaper när det gäller omvårdnadsåtgärder som leder till ett gott förebyggande arbete, framför allt när det gäller fotkomplikationer. Sammantaget visar studien att vårdpersonalen behöver regelbunden strukturerad undervisning om diabetes för att de ska kunna ge en god och säker omvårdnad.
Resumo:
CONTEXTO E OBJETIVO:Gestações complicadas pelo diabetes estão associadas com aumento das complicações neonatais e maternas. A complicação mais grave materna é o risco de desenvolver diabetes tipo 2 após 10-12 anos do parto. Para o controle rigoroso da glicose no sangue, as mulheres grávidas são tratadas de forma ambulatorial ou com internações hospitalares. O objetivo deste estudo é avaliar a efetividade do tratamento ambulatorial versus hospitalização em gestações complicadas por diabetes ou hiperglicemia.TIPO DE ESTUDO E LOCAL:Revisão sistemática conduzida em hospital universitário público.MÉTODOS:Uma revisão sistemática da literatura foi realizada e as principais bases de dados eletrônicas foram pesquisadas. A data da pesquisa mais recente foi 4 de setembro de 2011. Dois autores selecionaram independentemente os ensaios clínicos relevantes, avaliaram a qualidade metodológica e extraíram os dados.RESULTADOS:Apenas três estudos foram selecionados, com tamanho de amostra pequeno. Não houve diferença estatisticamente significativa entre o tratamento ambulatorial versus hospitalização em relação à mortalidade em nenhuma das subcategorias analisadas: mortes perinatais e neonatais, (risco relativo [RR] 0,65; 95% de intervalo de confiança [IC] 0,11-3,84, P = 0,63); morte neonatal (RR 0,29, IC 95% 0,01-6,07, P = 0,43), e óbitos infantis (RR 0,29, IC 95% 0,01-6,07, P = 0,43).CONCLUSÕES:Com base em estudos com risco de viés alto ou moderado, esta revisão demonstrou que não há diferença estatisticamente significante entre o tratamento ambulatorial comparado com o hospitalar na redução das taxas de mortalidade em gestações complicadas por diabetes ou hiperglicemia. Esta revisão sistemática também sugere a necessidade de mais ensaios clínicos randomizados sobre o assunto.
Resumo:
Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)