Estudi d'adipoquines com a marcadors plasmàtics de síndrome metabòlica

La síndrome metabòlica s’associa amb un risc elevat de desenvolupar diabetis tipus 2 i malaltia cardiovascular. La síndrome metabòlica es defineix com un clúster d’anormalitats metabòliques i, d’entre totes, l’obesitat abdominal constitueix el factor de risc més prevalent i crític en el desenvolupament de la síndrome metabòlica, el risc cardiovascular augmentat i la resistència a la insulina. La prevalença augmentada de l’obesitat en la població a nivell mundial ha portat el teixit adipós al primer pla dels estudis epidemiològics. Anteriorment es considerava el reservori energètic de l’organisme, actualment es parla del teixit adipós com un òrgan endocrí, metabòlicament molt actiu, implicat en diferents vies i processos metabòlics. L’etiologia de l’obesitat és complexa i multifactorial, però es fa evident en la disfuncionalitat del teixit adipós. Un teixit adipós disfuncional veu superada la seva capacitat d’emmagatzemar lípid i respon amb la hipersecreció de diferents molècules (adipoquines, citoquines i mediadors inflamatoris) a favor de la resistència a la insulina, proinflamatòries i proaterogèniques. La fatty acid-binding protein 4 (FABP4) i la retinol-binding protein 4 (RBP4) són dues adipoquines que en circulació, es desconeix la funció exacta que duen a terme. Estudis recents han suggerit la FABP4 com a marcador d’adipositat, síndrome metabòlica i diabetis tipus 2. I, RBP4, malgrat que les dades de diferents estudis en humans desperten certa controvèrsia, s’ha associat amb la resistència a la insulina i el desenvolupament de la diabetis tipus 2. En aquesta memòria es recullen els treballs en què es va estudiar el paper d’aquestes adipoquines en relació a malalties de base metabòlica amb afectació del teixit adipós com són la síndrome metabòlica, la diabetis tipus 2, la hiperlipèmia familiar combinada i la, lipodistrofia associada a tractament combinat antiretroviral de la infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH).

Metabolic syndrome is associated with an increased risk of type 2 diabetes and cardiovascular disease. Metabolic syndrome is defined as a clustering of several metabolic disorders. Among them, obesity abdominal is the most prevalent and critical factor in the development of the metabolic syndrome, the increased cardiovascular risk and insulin resistance. The sharp rise in the worldwide prevalence of obesity has produced a growing interest on adipose tissue knowledge. The classical perception of adipose tissue as a storage of energy has been abandoned. Nowadays, adipose tissue is shown as an endocrine organ, which has a central role in several metabolic pathways, such as lipid and glucose metabolism. The etiology of obesity is complex and multifactorial. Nevertheless, it becomes evident in adipose tissue dysfunction. A dysfunctional adipose tissue is not able to cope with an excessive lipid influx, so this fact produces a state of hypersecretion of pro-atherogenic, pro-inflammatory and pro insulin resistance biomolecules (adipokines and other molecules). Recently, two adipokines have been described in the bloodstream, the fatty acid-binding protein 4 (FABP4) and the retinol-binding protein 4 (RBP4). FABP4 has been proposed as a plasma biomarker of adiposity, metabolic syndrome and type 2 diabetes. And, despite of the existence of some controversial data in human studies, RBP4 has been associated with insulin resistance and the development of type 2 diabetes. The present report includes the studies performed in order to analyze the relationship between these adipokines (FABP4 and RBP4) and metabolic disorders associated with dysfunctional adipose tissue (metabolic syndrome, type 2 diabetes, familial combined hyperlipidemia and the lipodystrophy associated with antiretroviral therapy in HIV-infected patients).