Molecular and genetic evidence for abnormalities in the nodes of Ranvier in schizophrenia

Context: Genetic, neuroimaging, and molecular neurobiological evidence support the hypothesis that the disconnectivity syndrome in schizophrenia (SZ) could arise from failures of saltatory conduction and abnormalities at the nodes of Ranvier (NOR) interface where myelin and axons interact. Objective: To identify abnormalities in the expression of oligodendroglial genes and proteins that participate in the formation, maintenance, and integrity of the NOR in SZ. Design: The messenger RNA (mRNA) expression levels of multiple NOR genes were quantified in 2 independent postmortem brain cohorts of individuals with SZ, and generalizability to protein expression was confirmed. The effect of the ANK3 genotype on the mRNA expression level was tested in postmortem human brain. Case-control analysis tested the association of the ANK3 genotype with SZ. The ANK3 genotype's influence on cognitive task performance and functional magnetic resonance imaging activation was tested in 2 independent cohorts of healthy individuals. Setting: Research hospital. Patients: Postmortem samples from patients with SZ and healthy controls were used for the brain expression study (n=46) and the case-control analysis (n=272). Healthy white men and women participated in the cognitive (n=513) and neuroimaging (n=52) studies. Main Outcome Measures: The mRNA and protein levels in postmortem brain samples, genetic association with schizophrenia, cognitive performance, and blood oxygenation level-dependent functional magnetic resonance imaging. Results: The mRNA expression of multiple NOR genes was decreased in schizophrenia. The ANK3 rs9804190 C allele was associated with lower ANK3 mRNA expression levels, higher risk for SZ in the case-control cohort, and poorer working memory and executive function performance and increased prefrontal activation during a working memory task in healthy individuals. Conclusions: These results point to abnormalities in the expression of genes and protein associated with the integrity of the NOR and suggest them as substrates for the disconnectivity syndrome in SZ. The association of ANK3 with lower brain mRNA expression levels implicates a molecular mechanism for its genetic, clinical, and cognitive associations with SZ. ©2012 American Medical Association. All rights reserved.

Solid phase synthesis of a metronidazole oligonucleotide conjugate

Direct, solid phase synthesis of an oligonucleotide conjugate of the antibiotic drug metronidazole was accomplished by the phosphoramidite method. Removal of protecting groups and cleavage from the controlled pore glass (CPG) solid support was successful using mild conditions (20% EtN in pyridine, then conc. NH (aq) at rt for 30 min) whereas standard conditions (conc. NH (aq) at 55°C for 16 h) cleaved the drug. © 2006 by MDPI.

Cleavage initiation in the intercritically reheated coarse-grained heat-affected zone:Part I. Fractographic evidence

Tensile, crack opening displacement (COD), blunt notch, and Charpy impact tests were used to investigate cleavage initiation in the intercritically reheated coarse-grained heat-affected zone (IC CG HAZ) of three steels. The steels were chosen to provide different distributions and morphologies of MA (high-carbon martensite with some retained austenite) particles within the IC CG HAZ structure. Observation of minimum impact toughness values for the IC CG HAZ was found to be associated with a particular microstructure containing a near-connected grain boundary network of blocky MA particles, the MA particles being significantly harder than the internal grain microstructure. The initiation mechanism for this structure was determined to be from a combination of an overlap of residual transformational induced stress fields, due to the formation of the MA particles, between two closely spaced particles and stress concentration effects resulting from debonding of the particles. © 1994 The Minerals, Metals and Materials Society, and ASM International.

Cleavage initiation in the intercritically reheated coarse-grained heat affected zone:Part II. Failure criteria and statistical effects

In part 1 of this article, cleavage initiation in the intercritically reheated coarse-grained heat affected zone (IC CG HAZ) of high-strength low-alloy (HSLA) steels was determined to occur between two closely spaced blocky MA particles. Blunt notch, crack tip opening displacement (CTOD), and precracked Charpy testing were used in this investigation to determine the failure criteria required for cleavage initiation to occur by this mechanism in the IC CG HAZ. It was found that the attainment of a critical level of strain was required in addition to a critical level of stress. This does not occur in the case of high strain rate testing, for example, during precracked Charpy testing. A different cleavage initiation mechanism is then found to operate. The precise fracture criteria and microstructural requirements (described in part I of this article) result in competition between potential cleavage initiation mechanisms in the IC CG HAZ.

Effect of cooling rate on intercritically reheated microstructure and toughness in high strength low alloy steel

High strength low alloy steels have been shown to be adversely affected by the existence of regions of poor impact toughness within the heat affected zone (HAZ) produced during multipass welding. One of these regions is the intercritically reheated coarse grained HAZ or intercritical zone. Since this region is generally narrow and discontinuous, of the order of 0.5 mm in width, weld simulators are often employed to produce a larger volume of uniform microstructure suitable for toughness assessment. The steel usedfor this study was a commercial quenched and tempered steel of 450 MN m -2 yield strength. Specimen blanks were subjected to a simulated welding cycle to produce a coarse grained structure of upper bainite during the first thermal cycle, followed by a second thermal cycle where the peak temperature T p2 was controlled. Charpy tests carried out for T p2 values in the range 650-850°C showed low toughness for T p2 values between 760 and 790°C, in the intercritical regime. Microstructural investigation of the development of grain boundary martensite-retained austenite (MA) phase has been coupled with image analysis to measure the volume fraction of MAformed. Most of the MA constituent appears at the prior austenite grain boundaries during intercritical heating, resulting in a 'necklace' appearance. For values of T p2 greater than 790°C the necklace appearance is lost and the second phase areas are observed throughout the structure. Concurrent with this is the development of the fine grained, predominantly ferritic structure that is associated with the improvement in toughness. At this stage the microstructure is transforming from the intercritical regime structure to the supercritically reheated coarse grained HAZ structure. The toughness improvement occurs even though the MA phase is still present, suggesting that the embrittlement is associated with the presence of a connected grain boundary network of the MA phase. The nature of the second phase particles can be controlled by the cooling rate during the second cycle and variesfrom MA phase at high cooling rates to a pearlitic structure at low cooling rates. The lowest toughness of the intercritical zone is observed only when MA phase is present. The reason suggested for this is that only the MA particles debond readily, a number of debonded particles in close proximity providing sufficient stress concentration to initiate local cleavage. © 1993 The Institute of Materials.

Synthesis of pyridine-stretched 2′-deoxynucleosides

Synthesis of novel pyridine-stretched nucleoside (PSN) analogues of adenine (strA) (1), 2,6-diaminopurine (strD) (15) and hypoxanthine (strH) (17) from 4(5)-nitroimidazole has been achieved. Glycosylation of 4(5)-nitroimidazole was optimized to give consistently good yields (>70%) of the desired analytically pure 5-nitro-1′-β isomer 8 which on hydrogenation, C-addition of ethoxymethylene malononitrile (EMMN) and cyclisation provides the key intermediate 14 for PSN synthesis.

Noucentisme i anglof??lia : Matthew Arnold en l???obra pedag??gica de Joan Palau Vera (1905-1919)

Resumen basado en el de la publicaci??n

L'herència deweyana: la Philosophy for Children de Matthew Lipman i les bases del coneixement

L'objectiu d'aquest treball s'emmarca dintre del que tradicionalment s'ha anomenat teoria del coneixement, perquè pretén examinar alguns conceptes bàsics que fonamenten i participen en el procés de coneixement. Tot això, des duna perspectiva clarament pragmatista i, més específicament, deweyana. Optar per una perspectiva clarament deweyana suposa una reformulació de nocions tradicionalment emprades per la filosofia en general i per la teoria del coneixement en particular. Els primers conceptes afectats són els de "filosofia" i "coneixement", que hauran de ser reconstruïts. Però si la noció de coneixement ha de ser replantejada, també ho haurà de ser la qüestió de les seves bases: en el millor dels casos, les bases tradicionals del coneixement no podran ser interpretades com fins ara; en el pitjor dels casos, caldrà substituir-les per noves bases. És evident que no es pot construir un nou edifici sobre vells fonaments. Així, l'anàlisi de les bases del coneixement haurà d'incidir en les diferències respecte a la interpretació tradicional del coneixement. Aquesta investigació estableix, com a hipòtesi inicial, que la noció reconstruïda de coneixement té com a condicions de possibilitat - el que hem anomenat "bases del coneixement" - l'experiència, la comunitat de recerca i el judici. Si és cert que són condicions de possibilitat del coneixement, aleshores haurien d'aparèixer com a nocions fonamentals de qualsevol teoria del coneixement - sempre que s'acceptin d'entrada els pressupòsits pragmatistes. D'altra banda, el coneixement sempre ha estat vinculat a l'educació. Així, segons la visió tradicional, el coneixement era substancial, mentre que l'educació (identificada amb la instrucció) era el procés pel qual s'adquiria aquesta fi-en-si. Ara bé, que el coneixement ja no sigui substancial sinó instrumental no significa que desaparegui la seva íntima relació amb l'educació, sinó que - necessàriament - es replantegi: l'educació passa a ser el procés obert, social, de diàleg, en el qual es desenvolupa el coneixement; un coneixement que ja no és un fi-en-si sinó que retroalimenta el mateix procés "educatiu", enriquint-lo. Hem dit que les condicions de possibilitat del coneixement són l'experiència, la comunitat de recerca i el judici. Però, alhora, aquests resulten ser també els fonaments filosòfics de l'educació; respondre realment a les necessitats dels individus i de la societat. Experiència, recerca, diàleg i judici sorgeixen tant de la mateixa naturalesa de la filosofia com de la naturalesa de l'educació. Són alhora elements d'una filosofia reconstruïda i assumpcions del paradigma reflexiu en l'educació. Així doncs, podríem dir que el judici, l'experiència de l'individu i la comunitat de recerca (aquesta en tant que context en què es donen el diàleg filosòfic i la recerca) esdevenen pressupòsits inevitables de la "nova" filosofia i de la "nova educació. "Aprendre a pensar pel propi compte" - que apareix com a l'objectiu de l'educació - suposa atendre a totes i cadascuna d'aquestes bases. En aquest context, la filosofia o teoria de l'educació esdevé una teoria filosòfica del coneixement: una reflexió sobre el coneixement i el pensament, sobre les condicions de possibilitat del coneixement, sobre els seus límits. Aquest plantejament s'enfronta explícitament a altres alternatives força més comunes i que volem intentar d'evitar: -un estudi de la filosofia de l'educació i/o de la teoria del coneixement simplement historicista, com a mer compendi de teories i autors ordenats més o menys cronològicament; -una reflexió abstracta sobre el coneixement, sense cap mena de contrastació empírica; -una investigació sociològica sobre el coneixement en el qual es privilegiïn els condicionaments sociològics (que no vol dir necessàriament socials) de l'adquisició del coneixement basant-se en realitats culturals i educatives existents però oblidant tot fonament filosòfic; o -una teoria sobre el coneixement de caire marcadament psicologista. Per tal d'evitar fer hipòtesis i reflexions en el buit, concretem el nostre estudi en un projecte concret: Philosophy for Children, perquè entenem que és una teoria del coneixement portada a la pràctica filosòfica; que posa en joc, doncs, les mateixes bases que garanteixen el coneixement. Així, aquesta investigació no és solament una reflexió sobre les bases epistemològiques de Philosophy for Children, ni una apologia del projecte, sinó que pretén posar i analitzar les bases d'una visió més global del coneixement prenent en consideració totes les seves vessants. En aquest sentit, Philosophy for Children en és útil en la mesura que serveix de suport concret per a la nostra anàlisi. Així doncs, establim que les bases del coneixement - en la seva acceptació pragmatista - són tres: experiència, comunitat de recerca i judici. Alhora, aquests elements són també condicions d'una educació reflexiva. Queden així estretament vinculades la filosofia i l'educació. Confirmar aquestes hipòtesis suposa una sèrie de passos: 1r. Analitzar la noció de filosofia que hi ha al darrera d'aquesta concepció del coneixement. No pretenem que les nostres conclusions siguin vàlides universalment (trairíem el mateix esperit pragmatista!) sinó solament que ho són en l'espai que queda delimitat per una determinada manera d'entendre la filosofia. 2n. Investigar cadascuna de les bases del coneixement en el context de les filosofies de Dewey i , especialment, de Lipman per tal d'oferir-ne una interpretació i veure en quina mesura es vinculen amb el coneixement. Això suposarà, en algun cas, recórrer a algun altre autor, per tal d'afinar més en la demarcació del concepte en qüestió. 3r. Clarificar el concepte d'educació relacionat amb el coneixement i establir els lligams corresponents amb cadascuna de les bases analitzades. Un cop fets aquests passos esperem que quedarà manifest que l'experiència, la comunitat de recerca i el judici són bases del coneixement i, alhora, elements essencials de qualsevol procés educatiu. Tot això, a més, ha d'anar acompanyat de l'exigència d'un paper actiu del filòsof en el procés educatiu. No n'hi ha prou amb "baixar la filosofia del cel a la terra"; cal que, a més, aquest descens repercuteixi en la manera com l'home es relaciona amb els altres i amb el seu entorn. Només així podrà ser superat el vell dualisme entre pensament i acció.

Matthew k? Dzh?n, sa'?dzhj-kpak?páj l?; i? ?Ghá wiem? ?l? mli; The Gospels of St. Matthew and St. John, in the Accra language/

Mode of access: Internet.

Étude paléopathologique préliminaire à travers l'analyse macroscopique et scanographique : exemple du cimetière St. Matthew, ville de Québec (1771-1860)

Sachant que plusieurs maladies entrainent des lésions qui ne sont pas toujours observables à l’oeil, cette étude préliminaire en paléopathologie humaine utilise une approche complémentaire issue de l’imagerie médicale, le ct-scan, afin de fournir des diagnostics plus précis. L’objectif est donc de tester ici l’efficacité et les limites de l’analyse scanographique durant l’analyse de spécimens archéologiques. Un échantillon de 55 individus a été sélectionné à partir de la collection ostéologique provenant du cimetière protestant St. Matthew (ville de Québec, 1771 – 1860). Une analyse macroscopique et scanographique complète a alors été effectuée sur chaque squelette. Les observations macroscopiques ont consisté à enregistrer une dizaine de critères standardisés par la littérature de référence en lien avec des manifestations anormales à la surface du squelette. Les ct-scans ont été réalisés à l’Institut National de la Recherche Scientifique de la Ville de Québec avec un tomodensitomètre Somatom de Siemens (définition AS+ 128). Les données scanographiques ont permis d’enregistrer une série de critères complémentaires sur la structure interne de l’os (amincissement/épaississement de la corticale, variation de densité, etc.) Selon la méthode du diagnostic différentiel, des hypothèses ou diagnostics ont été proposés. Ils sont principalement basés sur les critères diagnostiques mentionnés dans les manuels de référence en paléopathologie, mais aussi à l’aide de la littérature clinique et l’expertise de médecins. Les résultats présentés ici supportent que: 1) Dans 43% des cas, les données scanographiques ont apporté des informations essentielles dans la diagnose pathologique. Cette tendance se confirme en fonction de certaines maladies, mais pas d’autres, car certains diagnostics ne peuvent se faire sans la présence de tissus mous. 2) La distribution spatiale de la plupart des lésions varie selon les régions anatomiques, aussi bien en macroscopie qu’en scanographie. 3) Certains types de maladie semblent associés à l’âge et au sexe, ce qui est conforté par la littérature. 4) Cette recherche démontre aussi que le processus de diagnose nécessite, dans 38% des cas, une analyse complémentaire (ex. histologie, scintigraphie, radiographie) pour préciser le diagnostic final.

Étude paléopathologique préliminaire à travers l'analyse macroscopique et scanographique : exemple du cimetière St. Matthew, ville de Québec (1771-1860)

Sachant que plusieurs maladies entrainent des lésions qui ne sont pas toujours observables à l’oeil, cette étude préliminaire en paléopathologie humaine utilise une approche complémentaire issue de l’imagerie médicale, le ct-scan, afin de fournir des diagnostics plus précis. L’objectif est donc de tester ici l’efficacité et les limites de l’analyse scanographique durant l’analyse de spécimens archéologiques. Un échantillon de 55 individus a été sélectionné à partir de la collection ostéologique provenant du cimetière protestant St. Matthew (ville de Québec, 1771 – 1860). Une analyse macroscopique et scanographique complète a alors été effectuée sur chaque squelette. Les observations macroscopiques ont consisté à enregistrer une dizaine de critères standardisés par la littérature de référence en lien avec des manifestations anormales à la surface du squelette. Les ct-scans ont été réalisés à l’Institut National de la Recherche Scientifique de la Ville de Québec avec un tomodensitomètre Somatom de Siemens (définition AS+ 128). Les données scanographiques ont permis d’enregistrer une série de critères complémentaires sur la structure interne de l’os (amincissement/épaississement de la corticale, variation de densité, etc.) Selon la méthode du diagnostic différentiel, des hypothèses ou diagnostics ont été proposés. Ils sont principalement basés sur les critères diagnostiques mentionnés dans les manuels de référence en paléopathologie, mais aussi à l’aide de la littérature clinique et l’expertise de médecins. Les résultats présentés ici supportent que: 1) Dans 43% des cas, les données scanographiques ont apporté des informations essentielles dans la diagnose pathologique. Cette tendance se confirme en fonction de certaines maladies, mais pas d’autres, car certains diagnostics ne peuvent se faire sans la présence de tissus mous. 2) La distribution spatiale de la plupart des lésions varie selon les régions anatomiques, aussi bien en macroscopie qu’en scanographie. 3) Certains types de maladie semblent associés à l’âge et au sexe, ce qui est conforté par la littérature. 4) Cette recherche démontre aussi que le processus de diagnose nécessite, dans 38% des cas, une analyse complémentaire (ex. histologie, scintigraphie, radiographie) pour préciser le diagnostic final.