Desenvolupament de mòdul per traducció adreces virtuals en sistemes GNU / Linux

Desenvolupament de modul per traduccio adreces virtuals a sistemes GNU / Linux. Arquitectures x86 i x86_64

La llegenda del cor menjat al Decameró de Boccaccio : estratègies de traducció al català

Des de l'origen de les llengües, els pobles han tingut la necessitat de fer-se entendre. La traducció és una eina fonamental en la difusió i el coneixement de la diversitat, i el traductor, la peça que facilita l'apropament de les cultures. Però a l'hora de portar a terme el seu objectiu, no tots els traductors ho fan de la mateixa manera. Cal tenir en compte factors temporals, culturals, històrics, referencials, lingüístics, socials... elements que determinen el resultat final d'una traducció i les diferències entre les traduccions d'un mateix text. En aquest treball em proposo determinar les diferents estratègies que els traductors han seguit a l'hora de traduir al català el conte novè de la quarta jornada del Decameró de Giovanni Boccaccio.

Xoà, literatura i cinema

Aquest treball de final de carrera tracta sobre les diferents perspectives i aproximacions a l'Holocaust nazi per part de la literatura i el cinema. La Xoà, forma que els jueus utilitzen per anomenar l'Holocaust, és un dels moments més importants de la història europea. Ens agradaria veure si aquest tema tan delicat és tractat des de diferents perspectives i aproximacions en la literatura i el cinema. També voldríem esbrinar quina pel·lícula és millor per ensenyar què va ser l'Holocaust a una persona adulta, a un grup d'adolescents, a uns infants, etc. i si hi ha alguna pel·lícula o novel·la que vagi més enllà, en el sentit que tracti l'Holocaust des d'un punt de vista més simbòlic que no pas realista, d'arrel kafkiana, com en el cas de "L'incinerador de cadàvers". Per trobar aquestes diferents perspectives (més realistes i veristes o bé més simbòliques) caldrà observar diversos tipus de literatura (biogràfica, semibiogràfica i de ficció), pel·lícules (bèl·liques, drames, biogràfiques, etc.), articles... Analitzarem al mateix temps què diuen diferents autors sobre l'holocaust com un fet inenarrable. Compararem els dos o tres punts de vista (torturats, torturadors i testimonis).

Una mirada masculina cap el cinema de dones: Katharine Hepburn també feia cinema de dones

Reflexió sobre el cinema de dones

Presència, traducció i recepció de la literatura del Quebec a Catalunya

Les literatures francòfones, relegades durant molts anys a una quasi total indiferència per part de la literatura francesa, han pres en els últims quinze anys una importància considerable. L'esforç per part de molts professors d'incloure aquestes literatures en els programes d'ensenyament està donant els seus fruits. L'interès suscitat per l'estudi de la literatura quebequesa i l'apogeu que està prenent a Catalunya –a més de les bones relacions Catalunya-Quebec– van ser el motor d’una recerca sobre la presència, la traducció i la recepció de la literatura de Quebec a Catalunya. Per tal de conèixer l’estat de la qüestió, es va procedir, en un primer temps, a un seguiment de tot el que s’havia publicat a Catalunya referent a la literatura del Quebec. Igualment, es va sondejar els treballs sobre aquesta matèria que no havien estat objecte de publicació i es va recopilar la diversa informació sobre les manifestacions culturals relacionades amb aquesta matèria. En un segon temps, es va procedir a l’estudi dels materials obtinguts i a la seva avaluació. Malgrat la presència recent de la literatura del Quebec a Catalunya i la manca de planificació institucional per dur a terme una traducció sistemàtica que permeti mostrar l’estat actual d’aquesta literatura, es troba, cada vegada més, una voluntat manifesta de donar a conèixer aquesta cultura provinent de Quebec ja sigui per afinitats o voluntats individuals o per respondre a les tendències de mercat.

Festival de Cinema Asiàtic de Terrassa

Aquest treball vol presentar la següent iniciativa cultural: la creació d'un Festival de Cinema Asiàtic a la ciutat de Terrassa. La primera edició del festival es desenvoluparia entre els dies 16 i 18 de setembre del 2011, essent per a la ciutat una introducció a la cultura asiàtica, que és quelcom que ens sembla molt llunyà, però que avui en dia és present en la nostra vida quotidiana de diverses maneres, ja sigui per la immigració, la gastronomia o mitjançant Internet i les noves tecnologies de la comunicació. Així doncs, el projecte té la finalitat bàsica de fomentar el coneixement de la cultura asiàtica i apropar aquesta cultura mil·lenària al terme municipal de Terrassa utilitzant com a suport les arts audiovisuals.

El modelo de producción japonesa del videojuego y su plasmación en la industria española: deslocalización y procesos de producción

En este trabajo se analiza la industria del videojuego y el modelo de producción dominante, implantado por la industria japonesa en los años ochenta. Este fenómeno se ejemplifica en el caso de España a través de una progresión histórica del proceso de adaptación, que se elaborará tanto a partir de análisis de contenidos como de entrevistas de miembros prominentes de la industria. El análisis de dichos factores servirá para ilustrar la estructura actual de la industria y de qué manera las empresas más prominentes ejercen sobre su influencia sobre el resto de firmas

Aproximación a la comunidad artista amateur japonesa

En este trabajo se analiza el modelo de profesionalización del colectivo de artistas amateurs propuesto desde el soporte de las comunidades online, con sede en Japón, Pixiv, Drawr y Tegaki Blog. Partiendo tanto del análisis de la propia actividad online por medio de la observación participante, como del análisis iconográfico e iconológico de las publicaciones derivadas de dichas comunidades, se intentará determinar aquella estética que resulta favorecida con fines comerciales y que propicia el salto al mundo profesional. También se abordará la influencia del manga (cómic japonés) y del movimiento artístico conocido como Superflat en la institucionalización de dicha estética

El Cinema cru : influència del fenomen audiovisual global-popular en el cinema del canvi de mil·leni

El Cru són les formes d'expressió de procedència no professional que combinen so i imatge en moviment i que, a partir de principis de la dècada dels 90 del sègle XX i pel context històric de l'època, estan a l'abast d'una part significativa i creixent de la població mundial, amb una també creixent potencialitat de difusió massiva a escala planetària, el que dota al conjunt d'una visibilitat en augment en la societat i el torna, en conseqüència, un referent ineludible. Erigit el Cru com un referent cada vegada més important en la nostre societat, trobem lògic pensar que el cinema realitzat per a la seva projecció a sales d'exhibició, hagi pogut veure-s'hi influenciat. El present treball de recerca pretén demostrar i analitzar aquesta influència del Cru en el cinema del canvi de mil•lenni

Casal de cinema

El treball que es presenta a continuació és resultat de les pràctiques de Psicopedagogia realitzades al Museu del Cinema de Girona des del febrer fins al maig de 2012. El treball és, bàsicament, una proposta didàctica per a la realització d'un Casal d'estiu sobre cinema per a la institució anteriorment esmentada

Els Procediments de la traducció poètica: Poesia anglesa traduïda al català de 1990 a 2010

Estudi general de la traducció poètica, mitjançant l’anàlisi de 7 traduccions que són publicades entre el 1990 al 2010, és a dir, els darrers vint anys de traducció de poesia anglesa al català

La terminologia i la traducció, una interrelació en evolució

La interrelació entre traducció i terminologia es pot descriure des de diferents perspectives. La primera és el paper de la terminologia com a eina cognitiva en l'adquisició del coneixement especialitzat per part del traductor. La segona es refereix a la necessitat permanent de crear nous recursos terminogràfics i actualitzar-ne els existents, pensats per i per a a traductors competents i autònoms en la gestió de la terminologia. És lícit, doncs, considerar el traductor no només usuari de terminologia, sinó també, agent actiu en terminologia.