962 resultados para Bruton Parish Church (Williamsburg, Va.)
Resumo:
Mode of access: Internet.
Resumo:
Includes advertisements for local businesses.
Resumo:
Mode of access: Internet.
Resumo:
The present version of the dispute was published by the seceding group.
Resumo:
Mode of access: Internet.
Resumo:
http://www.archive.org/details/theparishpriesto00heusuoft
Resumo:
While people in Catholic parishes in Ireland appear keenly aware of parish boundaries, these understandings are more often oral than cartographic. There is no digital map of all of the Catholic parishes in Ireland. However, the institutional Catholic Church insists that no square kilometre can exist outside of a parish boundary. In this paper, I explain a process whereby the Catholic parishes of Ireland were produced digitally. I will outline some of the technical challenges of digitizing such boundaries. In making these maps, it is not only a question of drawing lines but mapping people’s understanding of their locality. Through an example of one part of the digitisation project, I want to talk about how verifying maps with local people often complicates something which may have at first sight seemed simple. The paper ends on a comparison with how other communities of interest are territorialised in Ireland and elsewhere to draw out some broader theoretical and theological issues of concern.
Resumo:
Abstract: A vibrant inner city parish needed space for meetings, language classes, children’s play and other support accommodation as well as a clearer link between the interior of the listed church and the space outside.
The project builds itself about the entrance to the church. The form is manipulated such that the intervention recedes from those entering the church, drawing them into the plan before becoming readable as an addition. The resultant poché between this entrance sequence and the fabric of the church is hollowed out to provide the required accommodation. These rooms are insulated and lined in cork to allow for their use separate to the main body of the church. With budget at a premium the construction methodology was developed from an analysis of traditional Irish boat building techniques, which allowed the use of the solid timber to act as the primary structure with no additional material support.
Constructed in solid walnut the intervention reads with the existing brick interior and yet is clearly identifiable as a contemporary addition.
Aims / Objectives Questions
1 To accommodate new space inside an existing protected structure.
2 To form a new threshold between interior and exterior.
3 To develop an affordable means of construction that would be durable and rapid to erect.
4 To make a contemporary addition in sympathy with the qualities of the existing protect structure, in line with best conservation practice and research.
5 Traditional forms of construction as a model for contemporary technologies.
Resumo:
A vibrant inner city parish needed space for meetings, language classes, children’s play and other support accommodation as well as a clearer link between the interior of the listed church and the space outside.
The project builds itself about the entrance to the church. The form is manipulated such that the intervention recedes from those entering the church, drawing them into the plan before becoming readable as an addition. The resultant poché between this entrance sequence and the fabric of the church is hollowed out to provide the required accommodation. These rooms are insulated and lined in cork to allow for their use separate to the main body of the church. With budget at a premium the construction methodology was developed from an analysis of traditional Irish boat building techniques, which allowed the use of the solid timber to act as the primary structure with no additional material support.
Constructed in solid walnut the intervention reads with the existing brick interior and yet is clearly identifiable as a contemporary addition.
Aims / Objectives Questions
1 To accommodate new space inside an existing protected structure.
2 To form a new threshold between interior and exterior.
3 To develop an affordable means of construction that would be durable and rapid to erect.
4 To make a contemporary addition in sympathy with the qualities of the existing protect structure, in line with best conservation practice and research.
5 Traditional forms of construction as a model for contemporary technologies.
Principal Investigator: Clancy Moore Architects –Colm Moore
Co-investigator(s): Andrew Clancy, Mathew O’Malley
Funding partner/ Client: Select Vestry of St George and St Thomas
Finance. €35’000
Date (start – finished) Start June 2008 – Completed December 2008
Resumo:
Grace Anglican Church was founded as a mission church of St. Thomas', St. Catharines. A large house, originally built and owned by the William and Maria McCalla family, was donated by Colonel R.W. Leonard for this purpose. The mission was dedicated on 29 June 1921. It was not until 1938 that Grace Church became an independent parish. A church building was constructed and opened on 28 November 1939. In April 1956 part of the church was damaged by fire, was rebuilt and enlarged.
Resumo:
Aquesta Tesi Doctoral se situa en l'àmbit dels estudis històrico-educatius. S'estructura a partir d'una aproximació a la història de l'educació especial de les persones amb discapacitat i contextualitzada a partir de l'educació institucionalitzada en centres d'educació especial, a les comarques de Girona, durant el període de 1873 fins a 1997. El primer centre es va crear el 1873. Li seguiran, molts més anys més tard, altres iniciatives que sorgeixen a través de l'impuls de professionals i associacions de pares. L'Església participarà a través dels seus mossens i ordes religioses en la creació d'alguns d'aquests centres. L'administració educativa també assumirà un important paper en la creació, manteniment i consolidació dels centres. Aportem un important estudi sobre la legislació que va aparèixer al llarg d'aquest període. El punt final, el situem el 1997, a partir de la publicació per part del Department d'Ensenyament, del Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l'atenció educativa a l'alumnat amb NEE.
Resumo:
La tesi presenta una descripció i reflexió històrica de les diferents iniciatives que en educació en el temps lliure s'han donat a la ciutat de Girona des de començament de segle XX fins a l'any 1981 quan té lloc el traspàs de competències en matèria de lleure i joventut a la Generalitat de Catalunya i des d'aquesta instància es realitza la primera normativa pel que fa a la constitució d'Escoles d'Educadors en el Lleure i es legisla també respecte a la formació de monitors i directors d'activitats de lleure infantil i juvenil. Les iniciatives son presentades a traves de tres grans capítols segons la instància promotora de cada activitat: L' administració (entenent per aquesta les diferents instancies de l'aparell administratiu públic a nivell municipal, provincial autonòmic o republicà i central), l'església (reduint-se en aquest cas a les iniciatives promogudes per l'església catòlica, majoritàriament a nivell diocesà, i en alguns casos a nivell parroquial) i finalment, la societat civil (entenent en aquest sector les iniciatives que han estat promogudes des del sector privat i de l'associacionisme). Des de cada un d'aquest grans sectors s'estudien les intervencions que amb una intencionalitat educativa clarament explícita s'han portat a la pràctica durant el temps lliure dels infants i joves gironins a través d'activitats i moviments coneguts com les colònies, els casals d'estiu, els campaments, l'escoltisme, etc. En cada una d'aquestes experiències analitzem les finalitats, la proposta metodològica, la formació dels responsables i els infants i joves que hi participen. A través d'aquesta recerca es pretén aportar un material que ajudi a configurar una petita part de la historia de l'educació no formal tot recuperant també un material vàlid per a la reflexió i teorització sobre l'educació en el temps lliure. Pel que fa a les iniciatives de l'administració sobresurten les obres que es promouen a nivell de l'Ajuntament de Girona: les colònies escolars municipals i les guarderies-casals municipals d'abans del franquisme, les colònies organitzades des de serveis socials durant la transició democràtica i la constitució i els primers passos de l'Àrea de Joventut. Es presenten també les iniciatives realitzades a la ciutat de Girona des d'altres instàncies: a nivell de la Diputació de Girona les colònies de la Llar Infantil a nivell provincial les colònies promogudes per la Delegación Pronvincial de Enseñanza Primaria de Gerona i pel que fa a l'administració central es presenta l'impacte de l'actuació que el moviment feixista del regim franquista va tenir a Girona a través del Frente de Juventudes, la Sección Femenina i la Organització Juvenil Espanyola. També en aquest capítol de l'administració es comenten les primeres actuacions de la Generalitat de Catalunya a Girona a partir de l'any 1981. En el capítol de l'església les obres que s'estudien són fonamentalment de caire diocesà. Hi trobem els Casals d'Estiu -obra genuïnament gironina-, l'Escoltisme Catòlic Català, la Federació de Joves Cristians i els Avantguardistes gironins, la Joventut d'Acció Catòlica, la Joventut Obrera Catòlica, el Moviment Infantil i Juvenil d'Acció Catòlica, Hora-3 i el Servei de Colònies de Vacances. Hi ha també l'estudi d'altres moviments al marge de la pastoral del bisbat. En aquest cas parlem de l'Oratori Festiu dels Salesians, la Congregació Mariana de Girona -amb els Lluïsos, els Estanislaus, eIs Montañeros de Santa Maria i l'Acolliment Centre de Joves- i els Exploradores de España de "La Salle". Tot plegat fa que la iniciativa de l'església sigui la mes àmplia i la protagonista de bona part del moviment d'educació en el lleure de la ciutat de Girona. Pel que fa a la iniciativa pròpia de la Societat Civil es molt més minsa i amb una incidència reduïda fonamentalment en dos períodes concrets: la II República i la transició i etapa democràtica. Amb tot, en el primer terç de segle trobem l'obra dels Exploradores de España, les Padrines de Girona i els Pomells de Joventut. També a finals dels anys vint cal parlar de la iniciativa de les Colònies Escolars a través del diari EI Autonomista. Durant la II Republica podem parlar Palestra i dels Minyons de Muntanya. En el trist període franquista sols cal parlar de dues iniciatives que malgrat no ser autènticament promogudes des de la societat civil, les hem presentat en aquest apartat. Es tracta dels casals de l'associació Amigos de los Niños i de les colònies del Patronato Escolar de Suburbios de Gerona. A partir de la transició democràtica neixen iniciatives esporàdiques amb voluntat de fer una tasca educativa en el temps lliure i és també en aquesta època quan s'estructura el moviment de Rialles a nivell dels Països Catalans. A través de la recerca es detecta una manca de propostes d'educació en el lleure per part de la societat civil. Sobresurt l'acció de l'església que ha sabut adaptar-se als diferents períodes socio-educatius exercint a través d'aquest àmbit diferents funcions: compensatòria, d'adoctrinament i control o de suplència. S'evidencia també com el temps lliure passa a ser considerat un àmbit plenament educatiu quan el carrer deixa de ser considerat un entorn negatiu a evitar i passa a ser entès com un espai educatiu a aprofitar. Pel que fa als participants, no es pot concretar a nivell general quina de les tres iniciatives és la mes popular o elitista. Hi ha experiències de tot tant per part de l'Administració, com de l'Església i també de la Societat Civil. Val a dir però, que les iniciatives promogudes des de l'administració municipal han estat majoritàriament properes a la població gironina més necessitada. També en aquest sentit cal ressaltar el treball realitzat des del bisbat a partir dels anys seixanta a través dels casals d'estiu i de les colònies de vacances.
Resumo:
La parròquia, poc valorada per la historiografia medieval, fou una la institució fonamental per a l'ordenació de la societat rural del bisbat de Girona entre els segles X i XIV. Constituïa un territori ben delimitat, els habitants del qual rebien els sagraments eclesiàstics dels clergues que regien l'església i, a través de l'obreria i dels obrers, participaven en la gestió del temple i de la seva economia. La parròquia va incidir directament en l'ordenació del poblament rural a través tant dels nuclis eclesials o "celleres" com dels masos dispersos pel terme d'una parròquia. A més, la parròquia era una important font de rendes: a través de la documentació generada pel bisbe de Girona, el delme era una renda en mans, sobretot, de senyors feudals, cavallers i importants institucions eclesiàstiques; els clergues parroquials només rebien les primícies i altres drets de menor valor. Finalment, la parròquia contribuí enormement a la configuració de les comunitats rurals de bona part del bisbat de Girona.