Central corneal thickness, intraocular pressure, and degree of myopia in an adult myopic population aged 20 to 40 years in southeast Spain: determination and relationships.

Objective: To determine the values of, and study the relationships among, central corneal thickness (CCT), intraocular pressure (IOP), and degree of myopia (DM) in an adult myopic population aged 20 to 40 years in Almeria (southeast Spain). To our knowledge this is first study of this kind in this region. Methods: An observational, descriptive, cross-sectional study was done in which a sample of 310 myopic patients (620 eyes) aged 20 to 40 years was selected by gender- and age-stratified sampling, which was proportionally fixed to the size of the population strata for which a 20% prevalence of myopia, 5% epsilon, and a 95% confidence interval were hypothesized. We studied IOP, CCT, and DM and their relationships by calculating the mean, standard deviation, 95% confidence interval for the mean, median, Fisher’s asymmetry coefficient, range (maximum, minimum), and the Brown-Forsythe’s robust test for each variable (IOP, CCT, and DM). Results: In the adult myopic population of Almeria aged 20 to 40 years (mean of 29.8), the mean overall CCT was 550.12 μm. The corneas of men were thicker than those of women (P = 0.014). CCT was stable as no significant differences were seen in the 20- to 40-year-old subjects’ CCT values. The mean overall IOP was 13.60 mmHg. Men had a higher IOP than women (P = 0.002). Subjects over 30 years (13.83) had a higher IOP than those under 30 (13.38) (P = 0.04). The mean overall DM was −4.18 diopters. Men had less myopia than women (P < 0.001). Myopia was stable in the 20- to 40-year-old study population (P = 0.089). A linear relationship was found between CCT and IOP (R2 = 0.152, P ≤ 0.001). CCT influenced the IOP value by 15.2%. However no linear relationship between DM and IOP, or between CCT and DM, was found. Conclusions: CCT was found to be similar to that reported in other studies in different populations. IOP tends to increase after the age of 30 and is not accounted for by alterations in CCT values.

Planificació pel canvi de plataforma del CPD cap a l'e-administració

L'objectiu del treball és recollir la informació precisa referent als requeriments tècnics que s'haurien de contemplar en cas que una organització decidís iniciar un projecte de modernització del CPD que permetés l'estabilitat i l'escalabilitat del sistema, i una transició i integració de noves aplicacions i serveis d'administració electrònica.

Cap a una definició inclusiva de l'e-learning

Peer-reviewed

Maneig de la vegetació i del pasturatge per a la prevenció d'incendis al Cap de Creus

Estudi sobre l'aplicació del pasturatge boví al Parc Natural de Cap de Creus com una possible eina per fer disminuir la biomassa vegetal i així intentar prevenir els incendis forestals i la seva expansió enel territori

Pesca Turisme Cap de Creus

L'objectiu principal d'aquest treball és la implementació, gestió i organització d’un producte innovador a la Costa Brava nord, el Pesca Turisme Cap de Creus. Entre els objectius secundaris hi trobem, en primer lloc, els de diversificar la oferta turística a l’entorn, potenciant els recursos locals de forma sostenible i amb qualitat i conscienciant al visitant de la necessitat del respecte pel medi ambient i els motius pels quals cal conservar-lo i preservar-lo. En segon lloc potenciar el consum de peix de proximitat el qual s’ha perdut el costum de prendre’n i és molt saludable i també bo de gust. En tercer lloc, sensibilitzar sobre la pesca tradicional com a patrimoni intangible. Notan sols la pesca en sí, sinó també el vocabulari del mar, les arts que s’utilitzen, leseines, els noms dels peixos. En quart lloc, promoure les diferents activitats relacionades amb el mar i el patrimoni marítim que es realitzen en aquest espai. En cinquè lloc donar valor afegit tant a la zona com a l’activitat en sí, dins el context del Cap de Creus, un paratge únic arreu. En sisè lloc, crear sinèrgies amb altres sectors com és el privat per tal de promoure el producte i també perquè s’hi impliqui en el foment de consum de productes locals i de proximitat. I en setè i últim lloc, organitzar, en un futur, esdeveniments o activitats comunes amb altres poblacions de la zona de la Mar d’Amunt, la zona nord del Cap de Creus, relacionades amb el mar

Variació temporal de paràmetres de qualitat del sòl ocasionada per l’ús i abandó agrícola del Cap de Creus

Estudi i avaluació de les principals propietats del sòl i la dinàmica erosiva relacionades amb l’ús del sòl i l’abandó agrícola en diferents ambients de la península del Cap de Creus. Per dur a terme aquest estudi s’han seleccionat 7 ambients diferentsrepresentatius d’una seqüència d’usos fins l’abandó en diferents etapes desuccessió vegetal. Els ambients són diferenciats entre sòls cultivats (vinya iolivera), sòls forestals (sureda i pineda), pastures (prats) i matollars (Cistusmonspeliensis i d’Erica arborea) respectivament cremat reiteradament i nocremat durant 25 anys. En cada ambient s’han instal.lat parcel.les d’erosióque permeten avaluar la producció de sediments i la mobilització de nutrients (carboni i nitrogen) durant els episodis de precipitació que generen escolament superficial

Traduir i interpretar les llengües de la immigració a Catalunya: cap a la formació i acreditació d’un perfil professional emergent

El projecte que sol•licitem és el resultat natural d’una recerca iniciada l’any 2008 pel grup de recerca MIRAS (Mediació i Interpretació: Recerca en l’Àmbit Social) de la Universitat Autònoma de Barcelona. La recerca del grup MIRAS ha tingut com a objectiu general, durant els darrers dos anys, la definició del perfil professional del traductor/intèrpret als serveis públics. Aquesta figura emergent i encara poc reconeguda al nostre país va començar a sorgir a partir del boom migratori de les darreres dècades a Catalunya com a resposta als problemes de comunicació freqüents entre la població nouvinguda i els serveis públics locals. Per a assolir l’objectiu esmentat, la primera fase de la recerca del grup MIRAS s’ha centrat en el disseny, distribució, buidatge, anàlisi i creuament de dades de 250 qüestionaris semioberts dirigits als tres principals agents implicats en la interacció comunicativa que estudiem: els traductors/intèrprets, els usuaris i els proveïdors dels serveis. Els resultats d’aquest estudi han demostrat, entre d’altres qüestions rellevants, la manca d’una formació específica per als traductors/intèrprets als serveis públics, així com una absència de regulació de la professió que aquests exerceixen. Un cop realitzat aquest primer estudi pilot, i en vista dels resultats obtinguts, ens sembla doncs evident que el següent pas de la nostra recerca ha d’anar orientat cap a la formació i regulació professional dels traductors/intèrprets als serveis públics. En concret, en el projecte que sol•licitem ens proposem dissenyar una formació especialitzada per a traductors/intèrprets als serveis públics que compleixi amb els següents tres prerequisits: a) estar oberta a tot tipus de persones, independentment del seu nivell d’estudis; b) oferir un ampli ventall de llengües, principalment les llengües de la immigració a Catalunya (per a una primera selecció d’aquestes llengües, vegeu informe demogràfic de la SIM de l’1 de gener de 2010 i resultats de l’estudi pilot de MIRAS), i c) conduir a una acreditació nacional que reguli l’exercici de la professió de traductor/intèrpret als serveis públics de Catalunya. La implementació d’un sistema d’acreditació, segon objectiu del projecte que presentem, és essencial ja que no només permetrà la regulació d’una professió fins avui poc o mal definida, sinó que també garantirà la qualitat dels serveis oferts per aquests professionals en el futur.

Validation study of the French version of the observer-rater scales measuring coping and cognitive errors (CE-CAP) on a non-clinical population

This study examined the validity and reliability of the French version of two observer-rated measures developed to assess cognitive errors (cognitive errors rating system [CERS]) [6] and coping action patterns (coping action patterns rating system [CAPRS]) [22,24]. The CE measures 14 cognitive errors, broken down according to their valence positive or negative (see the definitions by A.T. Beck), and the CAP measures 12 coping categories, based on an comprehensive review literature, each broken down into three levels of action (affective, behavioural, cognitive). Thirty (N = 30) subjects recruited in a community sample participated in the study. They were interviewed according to a standardized clinical protocol: these interviews were transcribed and analysed with both observer-rated systems. Results showed that the inter-rater reliability of the two measures is good and that their internal validity is satisfactory, due to a non-significant canonical correlation between CAP and CE. With regard to discriminant validity, we found a non-significant canonical correlation between CAPRS and CISS, one of most widely used self-report questionnaire measuring coping. The same can be said for the correlation with a self-report questionnaire measuring symptoms (SCL-90-R). These results confirm the absence of confounds in the assessment of cognitive errors and of coping as assessed by these observer-rated scales and add an argument in favour of the French validation of the CE-CAP rating scales. (C) 2010 Elsevier Masson SAS. All rights reserved.

Al cap i a la fi, en fi i en definitiva: tres marcadors discursius vehiculadors de la reformulació conclusiva en català

En aquest article analitzem el funcionament de tres marcadors discursius del català en textos escrits que comparteixen el fet que entre els seus components gramaticals hi ha la paraula fi: al cap i a la fi, en fi i en definitiva, per tal de ferneun estudi comparatiu.Tot i que el grau de fixació d’aquestes unitats és elevat —es caracteritzen per la invariablilitat—, la presència del mot fi com a un dels seus elements constitutius influeix decididament en el funcionament semanticopragmàctic d’aquestespeces lèxiques, de manera que en aquests marcadors s’evidencia clarament una interrelació entre la forma i la funció. Tots tres marcadors esdevenen vehiculadors de la reformulació conclusiva en català.

Value of positron emission tomography in full-thickness chest wall resections for malignancies

Rapport de synthèse : Les tumeurs de la paroi thoracique sont des pathologies graves dont le traitement principal consiste en une résection chirurgicale. L'enjeu majeur de cette intervention ontologique est de réséquer la totalité de la tumeur, ce qui nécessite une planification préopératoire minutieuse. Classiquement, l'identification et la localisation de la tumeur se fait à l'aide de la tomodensitométrie (computed tomography, CT) ou de l'imagerie par résonnance magnétique (1RM). Actuellement, l'imagerie nucléaire fonctionnelle par tomographie par émission de positons (positron emission tomography, PET) qui peut être couplée au CT (PET/CT) est de plus en plus appliquée aux patients présentant une tumeur maligne. Son efficacité a fréquemment été démontrée. Le but de la présente étude est d'évaluer la valeur du PET dans la planification de la résection des tumeurs de la paroi thoracique. Une analyse rétrospective de dix-huit patients opérés entre 2004 et 2006 a été réalisée; Dans ce groupe de patient, la taille de la tumeur mesurée sur la pièce opératoire réséquée a été comparée à la taille de la tumeur mesurée sur le CT et le PET. Les résultats démontrent que le CT surestimait de manière consistante la taille réelle de la tumeur par rapport au PET (+64% par rapport à +1%, P<0.001). De plus, le PET s'est avéré particulièrement performant pour prédire la taille des tumeurs de plus de 5.5 cm de diamètre par rapport au CT (valeur prédictive positive 80% par rapport à 44% et spécificité 93% par apport à 64%, respectivement). Cette étude démontre que le PET permettrait de mesurer la taille des tumeurs de la paroi thoracique de manière plus précise que le CT. Cette nouvelle modalité diagnostique s'avèrerait donc utile pour planifier les résections chirurgicales de telles tumeurs. A notre connaissance, aucune publication ne décrit la valeur du PET dans ce domaine. Les performances accrues du PET permettraient une meilleure délimitation des tumeurs ce qui améliorerait la précision de la résection chirurgicale. En conclusion, cette étude préliminaire rétrospective démontre la faisabilité du PET pour les tumeurs de la paroi thoracique. Ces résultats devraient être confirmés par une étude prospective incluant un plus grand nombre de patients avec la perspective de juger l'impact clinique réel du PET sur la prise en charge thérapeutique des patients.

Reference intervals for common carotid intima-media thickness measured with echotracking: relation with risk factors.

AIMS: Common carotid artery intima-media thickness (CCIMT) is widely used as a surrogate marker of atherosclerosis, given its predictive association with cardiovascular disease (CVD). The interpretation of CCIMT values has been hampered by the absence of reference values, however. We therefore aimed to establish reference intervals of CCIMT, obtained using the probably most accurate method at present (i.e. echotracking), to help interpretation of these measures. METHODS AND RESULTS: We combined CCIMT data obtained by echotracking on 24 871 individuals (53% men; age range 15-101 years) from 24 research centres worldwide. Individuals without CVD, cardiovascular risk factors (CV-RFs), and BP-, lipid-, and/or glucose-lowering medication constituted a healthy sub-population (n = 4234) used to establish sex-specific equations for percentiles of CCIMT across age. With these equations, we generated CCIMT Z-scores in different reference sub-populations, thereby allowing for a standardized comparison between observed and predicted ('normal') values from individuals of the same age and sex. In the sub-population without CVD and treatment (n = 14 609), and in men and women, respectively, CCIMT Z-scores were independently associated with systolic blood pressure [standardized βs 0.19 (95% CI: 0.16-0.22) and 0.18 (0.15-0.21)], smoking [0.25 (0.19-0.31) and 0.11 (0.04-0.18)], diabetes [0.19 (0.05-0.33) and 0.19 (0.02-0.36)], total-to-HDL cholesterol ratio [0.07 (0.04-0.10) and 0.05 (0.02-0.09)], and body mass index [0.14 (0.12-0.17) and 0.07 (0.04-0.10)]. CONCLUSION: We estimated age- and sex-specific percentiles of CCIMT in a healthy population and assessed the association of CV-RFs with CCIMT Z-scores, which enables comparison of IMT values for (patient) groups with different cardiovascular risk profiles, helping interpretation of such measures obtained both in research and clinical settings.

L'Aeroport de Barcelona : projecció cap al futur

Els aeroports, des del seu inici, s’han pensat com centres de transport. Organitzen i permeten el desplaçament de la població mitjançant avions. És per això que la capacitat d’un aeroport d’establir connexions amb la resta del món influeix enormement amb el nombre d’empreses estrangeres decidies a establir-se a la regió, la quantitat de turistes quevinguin, la capacitat de les empreses nacionals a exportar o expandir-se a mercats estrangers, entre altres. És interessant veure que a Espanya el 70% del turisme, sector fonamental per al desenvolupament econòmic de l’estat, arriba via aèria. Una altra proba d’aquesta rellevància com a centre de transport és que el 90% de les empreses situades a Londres declaren, segons un estudi realitzat per BAA, que l’aeroport els hi resulta vital o molt important per al bon funcionament de llurs organitzacions.El sector aeroportuari i, de manera més general, el tràfic aeri tenen una importància fonamental per a l’economia global. En total es podrien definir tres tipus d’impacte econòmic que crea un aeroport. Un és l’impacte directe, el qual correspon a les activitats en les instal·lacions aeroportuàries; un altre és l’impacte indirecte, aquí ens referim al desenvolupament d’activitats logístiques properes a l’aeroport; i finalment tenim l’impacte induït que representa la despesa generada per els treballadors associats a l’activitat directe i indirecte. El sector aeroportuari s’estima que tingui un impacte econòmic total sobre els volts del 8% del PIB mundial. Traslladen entorn de 40 bilions de passatgers l’any i el 40% del valor de les exportacions totals; a més a més, el 25% de les vendes de les empreses depenen directe o indirectament del transport aeri. Aquest volum d’activitat genera, globalment, un total de 29 milions de llocs de treball. És important incidir en el fet que, com en totes les altres formes industrials, també existeixen externalitats negatives com són la contaminació atmosfèrica, acústica o lluminosa.Existeixen unes senzilles regles de transferència que ens ajudaran a veure la magnitud de l’impacte produït per a cada aeroport: 1 milió de passatgers transportats corresponen a 2,950 llocs de treball i representen en ingressos entre un 2% i un 3% del PIB de la regió on es troba localitzat. Així doncs fent els càlculs per a l’aeroport de Barcelona, que al 2008 va fer circular uns 30.2 milions de passatgers, veiem que aquest sector va suportar uns 89.090 llocs de treball. Com ja hem vist, l’impacte econòmic que realitza un aeroport sobre la localitat o regió en termes d’ocupació, impostos o inversió, entre altres,depèn directament del volum de passatgers transportats. És aquí on rau la idea d’aquest treball: buscar les estratègies que ens permetin passar d’un aeroport que actua únicament en clau de centre de transports cap a un que aconsegueixi ser un motor econòmic “per se”.En altres paraules, volem establir quines eines s’han d’emprar per poder potenciar al màxim el nombre de vols de l’aeroport de Barcelona i, d’aquesta manera, aconseguir un major impacte de l’aeroport sobre l’economia catalana i ajudar-la a prosperar. Cal remarcar que assolir una forta pujada del nombre de vols potenciaria el caràcter de centre de transport de l’aeroport. “Més de la meitat de les grans corporacions reporten que les connexions internacionals són absolutament essencials a l’hora de decidir a on establir-se” (Lord Clive Soley, Campaign Director of Future Heathrow).Amb l’objectiu fixat, el següent pas era esbrinar quins punts diferenciats, malgrat el tant marcat caràcter unitari d’una infraestructura com aquesta, devien ser tractats. D’aquesta manera varem establir que, tot buscant l’increment del número de vols de l’aeroport, hauríem d’analitzar:· La filosofia adoptada referent a la categoria de les companyies i els vols operats.· Les infraestructures i llurs potencialitats d’ampliació.· El sistema de gestió empleat.En cada un dels punts mencionats s’haurà d’establir si la situació actual és òptima o no, i en cas negatiu, què i com canviar per tal de millorar-la. És important tornar a remarcar que l’objectiu d’aquest anàlisi és establir les possibilitats de l’aeroport de Barcelona a realitzar un fort augment en llur número de vols. Per aconseguir això és necessari introduir l’aeroport de Barcelona en un mercat fort, estable i amb perspectives de creixement; dotar-lo d’unes infraestructures que siguin capaces d’absorbir l’increment de passatgers i, finalment, però no menys important, establir un sistema de gestió eficient.

Cartilage thickness at the posterior medial femoral condyle is increased in femorotibial knee osteoarthritis: a cross-sectional CT arthrography study (Part 2).

OBJECTIVE: To evaluate the thickness of cartilage at the posterior aspect of the medial and lateral condyle in Osteoarthritis (OA) knees compared to non-OA knees using computed tomography arthrography (CTA). DESIGN: 535 consecutive knee CTAs (mean patient age = 48.7 ± 16.0; 286 males), were retrospectively analyzed. Knees were radiographically classified into OA or non-OA knees according to a modified Kellgren/Lawrence (K/L) grading scheme. Cartilage thickness at the posterior aspect of the medial and lateral femoral condyles was measured on sagittal reformations, and compared between matched OA and non-OA knees in the whole sample population and in subgroups defined by gender and age. RESULTS: The cartilage of the posterior aspect of medial condyle was statistically significantly thicker in OA knees (2.43 mm (95% confidence interval (CI) = 2.36, 2.51)) compared to non-OA knees (2.13 mm (95%CI = 2.02, 2.17)) in the entire sample population (P < 0.001), as well as for all subgroups of patients over 40 years old (all P ≤ 0.01), except for females above 60 years old (P = 0.07). Increase in cartilage thickness at the posterior aspect of the medial condyle was associated with increasing K/L grade in the entire sample population, as well as for males and females separately (regression coefficient = 0.10-0.12, all P < 0.001). For the lateral condyle, there was no statistically significant association between cartilage thickness and OA (either presence of OA or K/L grade). CONCLUSIONS: Cartilage thickness at the non-weight-bearing posterior aspect of the medial condyle, but not of the lateral condyle, was increased in OA knees compared to non-OA knees. Furthermore, cartilage thickness at the posterior aspect of the medial condyle increased with increasing K/L grade.

La Croissance et le Systeme de Gestin et de Planification de la Ville de Praia(Rep. du Cap-Vert)

Pour comprendre la croissance urbaine de la ville de Praia nous nous avons posés plusieurs questions auxquelles nous avons essayé de répondre dans les différents chapitres de la présente thèse: a) quelles sont les caractéristiques démographiques (structure et composition) de la population de la ville et comment elle a évolué toute au long de son histoire? Comment se différencie l’espace urbain en fonction du niveau de confort des résidents et comment cela a influencé la croissance urbaine? Comment les caractéristiques du réseau d’autobus et les caractéristiques du système de voiries urbaines influencent l’accessibilité des quartiers de la ville? Quelles sont les caractéristiques du système de gestion et de Planification de la ville ? Quelles formes de croissance nous pouvons identifier à Praia ? Quelle est la relation entres ce formes de croissance, les caractéristiques démographiques et sociales de la population résidente et la structure du système de gestion et de planification à Praia? A partir de ces questions nous avons fait un diagnostic de la situation de la ville, avons identifié les principaux problèmes et finalement nous avons présenté quelques solutions possibles à sa résolution.