996 resultados para anestesia epidural


Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

INTRODUÇÃO: Estudo realizado em clínicas cirúrgicas de dois hospitais de Belo Horizonte com 100 pacientes adultos de ambos os sexos, distribuídos em dois grupos: Grupo 1 - 22 pacientes sem experiência com cirurgia; Grupo 2 - 78 pacientes submetidos previamente a outras operações de médio e grande porte. OBJETIVO: Avaliar o impacto do estresse psíquico em pacientes submetidos a operações de grande porte sob anestesia geral, relacionando suas reações físicas e psíquicas com as diferentes fases do estresse. MÉTODO: Para investigação do estresse, utilizou-se o Inventário de Sintomas de Stress para Adultos, desenvolvido por Lipp, um dia antes e dois dias e sete dias após a operação. A comparação dos grupos quanto às variáveis "sexo", "dor" e "percentual de estresse" foi realizada pelo teste do qui ao quadrado e para a variável idade foi utilizado o teste t de Student. As diferenças foram consideradas significativas para p < 0,05. RESULTADOS: Os grupos não foram homogêneos quanto ao percentual geral de estresse nas três mensurações. O Grupo 1 diminuiu e o Grupo 2 aumentou o estresse no pós-operatório. Prevaleceram sintomas psíquicos do estresse em ambos os grupos. CONCLUSÃO: O fato de ter sido operado previamente reduziu a tensão pré-operatória, porém não interferiu nos distúrbios emocionais pós-operatórios.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

OBJETIVO: Avaliar a ocorrência de variáveis detectoras de isquemia miocárdica, durante ou após o tratamento odontológico, sob anestesia com vasoconstritor (adrenalina). MÉTODOS: Foram incluídos 54 pacientes coronariopatas submetidos a exodontia sob anestesia local com ou sem vasoconstritor, divididos em dois grupos (sorteio por envelope): grupo I, composto por 27 que receberam anestésico com vasoconstritor; e grupo II, composto por 27 que receberam anestésico sem vasoconstritor. Todos os pacientes foram submetidos a monitoração eletrocardiográfica com Holter por 24 horas, a Doppler-ecocardiografia realizada antes e após intervenção odontológica, e a dosagem dos marcadores bioquímicos antes e 24 horas após a exodontia (creatina cinase fração MB [CK-MB] massa, CK-MB atividade e troponina T). A freqüência cardíaca e a pressão arterial nas fases pré-anestesia, pós-anestesia e pós-exodontia também foram aferidas. A Doppler-ecocardiografia teve como objetivo avaliar a contratilidade segmentar do ventrículo esquerdo e a eventual ocorrência de insuficiência mitral. Em todos os casos foi mantido o protocolo farmacológico habitual prescrito pelo cardiologista. RESULTADOS: Três pacientes do grupo I apresentaram depressão do segmento ST (1,0 mm) durante a aplicação da anestesia, dois outros pacientes do mesmo grupo tiveram elevação da CK-MB massa, e em nenhum caso foi verificada presença de isquemia avaliada pelos demais métodos. Não houve registro, neste estudo, de precordialgia, arritmias e ocorrência ou agravamento de hipocontratilidade segmentar do ventrículo esquerdo ou insuficiência mitral. CONCLUSÃO: A exodontia praticada sob uso de anestesia com adrenalina 1:100.000 não implica riscos isquêmicos adicionais quando realizada com boa técnica anestésica e manutenção do tratamento farmacológico prescrito pelo cardiologista.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

FUNDAMENTO: A literatura é controversa no que se refere ao uso de vasoconstritores para anestesia local em cardiopatas, havendo preocupação com a indução de descompensação cardíaca. OBJETIVO: Avaliar parâmetros eletrocardiográficos e de pressão arterial durante procedimento odontológico restaurador sob anestesia local com e sem vasoconstritor em portadores de doença arterial coronária. MÉTODOS: Neste estudo foram avaliados 62 pacientes. As idades variaram de 39 a 80 anos (média de 58,7 + 8,8) anos, sendo 51 pacientes (82,3%) do sexo masculino. Do total de pacientes, 30 foram randomizados para receber anestesia com lidocaína 2% com adrenalina (grupo LCA) e os demais para lidocaína 2% sem vasoconstritor (grupo LSA). Todos foram submetidos a monitorização ambulatorial da pressão arterial e eletrocardiografia dinâmica por 24 horas. Foram considerados três períodos: 1) basal (registros obtidos durante os 60 minutos que antecederam o procedimento); 2) procedimento (registros obtidos desde o início da anestesia até o final do procedimento) e 3) das 24 horas. RESULTADOS: Houve elevação da pressão arterial do período basal para o procedimento nos dois grupos quando analisados separadamente; quando confrontados, não apresentaram diferença entre si. A freqüência cardíaca não se alterou nos dois grupos. Depressão do segmento ST > 1 mm não ocorreu durante os períodos basal e procedimento. Arritmias em número superior a 10 por hora estiveram presentes durante o procedimento em sete pacientes (12,5%), sendo quatro (13,8%) do grupo que recebeu anestesia sem adrenalina e três (11,1%) do grupo com adrenalina. CONCLUSÃO: Não houve diferença em relação a comportamento da pressão arterial, freqüência cardíaca, evidência de isquemia e arritmias entre os grupos. O uso de vasoconstritor mostrou-se seguro dentro dos limites do estudo.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

In this paper the A. A. report the observations about the general anesthesia by chloral hydrate on the veterinary surgery. The observations were made on emasculation practices of horses, mules and hogs. It was possible to establish the following conclusions: 1) The choral hydrate presents low cost, it harmless, and is of easy application. 2) The more recommendable dosis for equine and swine were : 12-13 g per 100 k of body weight, in destilled water solution at 30 and 20%, respectively. 3) The anaethestic was injected by intravenous way with good results; in horses and mules the applications were made in the jugular; in swine, in the anterior vena cava, as was described by Carle and Dewhirst, because it was impracticable in the ear vein. 4) The dosis applied produced deep narcosis not lasting to long and with no danger to the animal's life. 5) In the case of fattening hogs, it must be made a discount of about 40% on the body weight, to calculate dosis to be employed. 6) The tables A and B show the results, that may be considered as good.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Introduction: Compressive epidural haematomas occurring following spine surgery are very rare but can potentially lead to irreversible damage. The evacuation of the haematoma as an emergency procedure remains the only effective treatment providing though alerting signs are detected on time. Few studies exist on this subject probably due to its rarity. The etiological factors as well as the place of imaging studies prior to urgent haematoma evacuation remain controversial. Two cases of delayed post-operative compressive epidural haematomas following lumbar-spine surgery were detected in our unit between April 2003 and January 2009. In both cases new onset of pain, aggravation of existing neurological deficit or development of new deficit along with worsening of pre-existing walking difficulties were noted. Emergency computer tomography (CT) could not exclude compression in both cases due to important artefacts. Emergency surgery was performed confirming the presence of haematoma in both cases and leading to a complete neurological recovery following its evacuation. As only risk factors common to both cases we identified drain removal and resuming of thromboprophylaxis. Conclusion: Obstacles in early detection of post-operative compressive epidural haematomas occurring following spine surgery are patients presenting with multiple complaints as well as shift work pattern of staff who might not always be trained in detecting early changes in neurological status. We therefore established a checklist for post-operative neurological observations to be carried out on spine surgery patients during the postoperative period. We describe our adopted attitude considering the etiological factors observed in our unit. Further studies including in a multi centre setting would be necessary in order to ascertain our observations.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

ABSTRACT: BACKGROUND: Several studies have shown that in diabetic patients, the glycemic profile was disturbed after intra-articular injection of corticosteroids. Little is known about the impact of epidural injection in such patients. The goal of this study was double, at first comparing the glycaemic profile in diabetic patients after a unique injection of 80 mg of acetate methylprednisolone either intra-articular or epidural and secondly to compare the amount of systemic diffusion of the drug after both procedures. METHODS: Seventeen patients were included. Glycemic changes were compared in 9 diabetic patients following intra-articular (4 patients) and epidural injections (5 patients). Epidural injections were performed using the sacral route under fluoroscopic control in patients with lumbar spinal stenosis. Diabetes control had to stable for more than 10 days and the renal function to be preserved. Blood glucose was monitored using a validated continuous measuring device (GMS, Medtronic) the day before and for two days following the injection. Results were expressed in the form of daily glycemic profiles and as by mean, peak and minimal values +/ SD. The urinary excretion of methylprednisolone after the 2 routes of injection was analyzed in 8 patients (4 in each group). Urine samples were cropped one hour before the injections, then 4 times during the first day and 3 times a week for 2 weeks. The measurements included the free and conjugated fraction RESULTS: The glycaemic profile remains unchanged with no significant changes in the group of the 5 diabetic patients receiving epidural injections. On the other end, the average peak and mean values were enhanced up to 3 mmol/l above baseline two days after the infiltration in the groups of the 4 diabetic patients infiltrated intra-articular. The mean urinary excretion of the steroid was about ten times higher in the intra-articular versus epidural group: 7000 ng/ml versus 700 ng/ml. Looking at each individual there were marked differences especially after intra-articular injections. CONCLUSION: This is the first study to show that a single epidural steroid injection of 80 mg depot methylprednisolone had no effect on the glycemic control in diabetic patients. The absence of glycemic control changes correlated well with the very low urinary excretion of the drug after epidural injection. Trial registration NCT01420497.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Treball prospectiu experimental de pacients a estudi per possible lesió tumoral en l’àrea de cap i coll. Realitzarem biòpsies de les lesions mitjançant una tècnica que anomenem Fibro-Laringo Biòpsia (FLB) sota anestesia tòpica i sedació, consistent en biopsiar-les mitjançant un fibroscopi amb canal de treball que permet visualitzar tota la regió naso-faringo-laríngia. Ho compararem amb un grup de pacients ja biopsiats durant l’any 2010 amb la tècnica de Micro-laringo biòpsia (MLB) sota anestesia general. Volem valorar si la FLB és una tècnica tan útil pel diagnòstic i /o estadiatge de tumors com ho és, actualment en el nostre servei, la MLB.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

INTRODUCCIÓ 32 casos de ligamentoplàstia LEA amb plàstia d’isquiotibials autòloga de forma ambulatòria. Es presenta de forma prospectiva els nostres resultats en quan a la correlació dolor-satisfacció. MATERIAL I MÉTODES Es va procedir a anestèsia intradural amb reforç catèter epidural mantingut 24-48h i bloqueig nervi perifèric crural amb catèter perineural estimulable. Reparació via artroscòpica. RESULTATS Per la valoració dels resultats, mantenim contacte telefònic amb el pacient a les 24h i 48h i a consulta al 7º dia. Cap cas de reingrès. DISCUSIÓ i CONCLUSIONS El procedimient de forma ambulatòria amb un correcte procés de selecció, té un lloc important. Es important la detecció precoç del dolor. El pic de dolor màxim se sitúa entre la 1a nit – 2n dia de la cirurgia. Satisfacció a la setmana de 8 punts sobre 10.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Els pacients diagnosticats de malaltia de Steinert s’intervenen quirúrgicament amb freqüència a causa del gran número de manifestacions clíniques, entre les quals s’hi inclouen trastorns respiratoris, cardíacs, gastrointestinals, oculars i endocrins; el maneig anestèsic d’aquests pacients requereix una atenció especial atenent no només al coneixement de les interaccions farmacològiques sinó també al maneig de les principals complicacions perioperatòries. L’objectiu d’aquest treball va ser el de revisar les històries clíniques dels pacients diagnosticats de malaltia de Steinert controlats pel Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Vall d`Hebron; el registre i la classificació de les principals cirurgies a les quals eren sotmesos així com la determinació de la incidència de complicacions postoperatòries relacionades amb les diferents tècniques anestèsiques.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

La preeclàmpsia greu és una malaltia multisistemàtica que es caracteritza per tenir presents alguns dels següents símptomes: PA ≥160 / 110, proteïnúria & 5 g/ 24 h, creatinina plasmàtica elevada, oligúria & 500 cc / 24 h, plaquetes & 100.000 /L, elevació de las transaminases, hemòlisis, dolor epigàstric o hipocondri dret, cefalea, alteracions visuals, mentals, edema agut de pulmó., Sd. Hellp, RCIU o oligoamnis; que apareixen durant l’embaràs. Els factors de risc més comuns entre les pacients estudiades a l’àrea matern infantil de l’ Hospital La Vall d´Hebron de Barcelona són la nuliparidat , l’obesitat i l’ edat &35 anys. Hi ha també uns altres factors menys freqüents com la HTA crònica i la gestació múltiple. En la majoria de les gestants es va seguir el protocol de l’ hipertensió arterial d’aquesta àrea. Totes van ser tractades amb sulfato de magnesi per a prevenir les convulsions i antihipertensiu. Sobre el 70% de les pacients va rebre també un tractament per a l’hipertensió amb labetalol e.v. i hidralacina e.v. Aquests fàrmacs són eficaços per al tractament de l’hipertensió en la preeclàmpsia severa. Es va comprovar que les pacients que van rebre el tractament amb hidralacina van presentar un major nombre de manifestacions clíniques i complicacions. L’anestèsia regional és el tipus d’anestèsia escollida. L’anestèsia intradural produeix el major descens de la TA en les pacients amb preeclàmpsia greu tractades amb anestèsia peridural Per altra banda, la cefalea és més freqüent desprès de l’anestèsia intradural que de l’epidural.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Aquest estudi tracta dels efectes dels anestèsics sobre els ritmes circadians y més concretament per a produir insomni, somnolència diürna i fatiga. Aquests símptomes es valoren amb escales validades (respectivament: Escala de la son de Epworth, escala de somnolència de Epworth i la escala de fatiga de Krupp). Es va realitzar en 30 pacients intervinguts de herniorrafia inguinal, als set dies es realitzava una enquesta (amb les escales abans esmentades). Contràriament al que esperàvem es va trobar una disminució en les puntuacions dels tests al postoperatori.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

En 33 mujeres en trabajo de parto se realiza analgesia epidural hasta el momento del parto. Una vez finalizado éste, se procede a la retirada del catéter epidural realizando al mismo tiempo una aspiración continua. El fluido obtenido es analizado con un glucómetro digital para averiguar si contiene glucosa, que indicaría su procedencia intrarraquídea. Se relaciona la presencia o no de glucosa con la aparición posterior de cefalea.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

L'anestèsia peribulbar és una tècnica anestèsica vàlida per a la cirurgia de cataractes. Consisteix en dues puncions que produeixen bloqueig motor i sensitiu del globus ocular. Per disminuir el dolor i l'ansietat de la punció es pot sedar els pacients. L'objectiu d'aquest treball és avaluar la seguretat de la sedació profunda amb propofol (un fàrmac hipnòtic), en termes de variabilitat hemodinàmica, depressió respiratòria i presència de moviments involuntaris que dificultin la punció.