General practitioners perceptions on advance care planning for patients living with dementia

BACKGROUND: Advance care planning (ACP) facilitates communication and understanding of preferences, nevertheless the use of ACPs in primary care is low. The uncertain course of dementia and the inability to communicate with the patient living with dementia are significant challenges for GPs to initiate discussions on goals of care.

METHODS: A cross-sectional survey, using a purposive, cluster sample of GPs across Northern Ireland with registered dementia patients was used. GPs at selected practices received the survey instrument and up to four mail contacts was implemented.

RESULTS: One hundred and thirty-three GPs (40.6%) participated in the survey, representing 60.9% of surveyed practices. While most respondents regarded dementia as a terminal disease (96.2%) only 37.6% felt that palliative care applied equally from the time of diagnosis to severe dementia. While most respondents thought that early discussions would facilitate decision-making during advanced dementia (61%), respondents were divided on whether ACP should be initiated at the time of diagnoses. While most respondents felt that GPs should take the initiative to introduce and encourage ACP, most survey participants acknowledged the need for improved knowledge to involve families in caring for patients with dementia at the end of life and that a standard format for ACP documentation was needed.

CONCLUSION: Optimal timing of ACP discussions should be determined by the readiness of the patient and family carer to face to face end of life. ACP discussions can be enhanced by educational strategies directed towards the patient and family carer that enable shared decision-making with their GP when considering options in future care.

The views of general practitioners on advance care planning for patients living with dementia

Background Advance care planning (ACP) facilitates communication
and understanding of preferences, nevertheless the use of
ACPs in primary care for patients with dementia is low. The disease’s
uncertain course and the inability to communicate with
the patient living with dementia are significant challenges for
GPs.
Aim The purpose of this study was to describe the attitudes and
practice preferences of GPs working within the UK’s National
Health System (NHS) regarding communication, and decisionmaking
for patients with dementia and their families
Methods A cross-sectional survey, using a purposive, cluster sample
of GPs across Northern Ireland with registered dementia
patients was used.
Results One hundred and thirty-three GPs (40.6%) participated
in the survey, representing 60.9% of surveyed practices. While
most respondents regarded dementia as a terminal disease
(96.2%) only 37.6% felt that palliative care applied equally from
the time of diagnosis to severe dementia. While most respondents
thought that early discussions would facilitate decision-making
during advanced dementia (61%), respondents were divided
on whether ACP should be initiated at the time of diagnoses
(39.8% in favour vs 45.8% disagreed). Interestingly, GPs who
were longer in practice placed greater importance on the presence
of an advance directive (F (2, 124) = 3.38, p = 0.037).
Discussion The timing of initiating ACP varies across individuals
requiring GPs to carefully consider strategies and receptiveness
of the patient and family carer.
Conclusion The findings promote both ongoing training in communication
and dementia management for GPs to meet the
needs of their patients living with dementia.

Initiating advance care planning on end-of-life issues in dementia: Ambiguity among UK and Dutch physicians

Background
In dementia, advance care planning (ACP) of end-of-life issues may start as early as possible in view of the patient’s decreasing ability to participate in decision making. We aimed to assess whether practicing physicians in the Netherlands and the United Kingdom who provide most of the end-of-life care, differ in finding that ACP in dementia should start at diagnosis.

Methods
In a cross-sectional study, we surveyed 188 Dutch elderly care physicians who are on the staff of nursing homes and 133 general practitioners from Northern Ireland. We compared difference by country in the outcome (perception of ACP timing), rated on a 1–5 agreement scale. Regression analyses examined whether a country difference can be explained by contrasts in demographics, presence, exposure and role perceptions.

Results
There was wide variability in agreement with the initiation of ACP at dementia diagnosis, in particular in the UK but also in the Netherlands (60.8% agreed, 25.3% disagreed and 14.0% neither agreed, nor disagreed). Large differences in physician characteristics (Dutch physicians being more present, exposed and adopting a stronger role perception) hardly explained the modest country difference. The perception that the physician should take the initiative was independently associated with agreeing with ACP at diagnosis.

Conclusions
There is considerable ambiguity about initiating ACP in dementia at diagnosis among physicians practicing in two different European health care systems and caring for different patient populations. ACP strategies should accommodate not only variations in readiness to engage in ACP early among patient and families, but also among physicians.

Nouvelles directives assécurologiques pour la prise en charge de la chirurgie bariatrique: conséquences pratiques [New guidelines for bariatric surgery care: practical implications].

From the 1st of January 2011, new conditions have been validated in which surgery for weight loss is borne by the basic insurance. These are very significant changes compared to the old criteria. Indeed, on one hand, patients with BMI > or = 35 kg/m2 may, without age limit and in the absence of comorbidities benefit from surgery without prior request to the medical council health insurance company concerned. On the other hand, the notion of a minimum casuistry is for the first time introduced in centers performing this type of intervention. In addition, certified centers are required to follow standard procedures for the patients' teaching and follow up.

Le Mot d'ordre : organe de transmission des directives du Conseil national de la résistance, du Gouvernement provisoire de la République, du Commandement suprême allié

1944/06/06 (N1,EDDIFFERENTE).

Le Mot d'ordre : organe de transmission des directives du Conseil national de la résistance, du Gouvernement provisoire de la République, du Commandement suprême allié

1944/06/06 (N1).

Using Network Analysis to Understand and Advance Falls Prevention Services and Programs

The purpose of this study was to understand referral linkages that exist among falls prevention agencies in a southern Ontario region using network analysis theory. This was a single case study which included fifteen individual interviews. The data was analyzed through the constant comparative approach. Ten themes emerged and are classified into internal and external factors. Themes associated with internal factors are: 1) health professionals initiating services; 2) communication strategies; 3) formal partnerships; 4) trust; 5) program awareness; and 6) referral policies. Themes associated with external factors are: 1) client characteristics; 2) primary and community care collaboration; 3) networking; and 4) funding. Recommendations to improve the referral pathway are: 1) electronic database; 2) electronic referral forms; 3) educating office staff; and 4) education days. This study outlined the benefit of using network analysis to understand referral pathways and the importance of implementing strategies that will improve falls prevention referral pathways.

10th Anniversary - Niagara Advance

A 10th Anniversary advertisement in the Niagara Advance, 10 July 1985. The official 10 year anniversary is July 9th, 1985. There is a short message thanking residents and businesses in the area for their support. Wine tour hours are also listed.

The Niagara Advance and Weekly Fruitman, Niagara-on-the-Lake, Ontario, April 8, 1937

The Niagara Advance and Weekly Fruitman, Niagara-on-the-Lake, Ontario, April 8, 1937.

La prise d’acide folique en période périconceptionnelle : une étude sur la concordance aux directives cliniques canadiennes et sur l’impact sur la prévalence des malformations congénitales au Québec

La prise d’un supplément d’acide folique en période préconceptionnelle réduit le risque d’une anomalie du tube neural (ATN), une malformation du système nerveux. Dans le but d’en réduire la prévalence, la Société des Obstétriciens et Gynécologues du Canada a émis de nouvelles directives cliniques en 2007 qui tenaient compte de différents facteurs de risque pour les ATN et pour qui la dose recommandée variait selon le profil de risque de la femme, allant de 0,4 à 5,0 mg d’acide folique. Jusqu’à présent, peu de données sont disponibles sur les effets de la prise d’une haute dose d’acide folique. Les objectifs de cette étude étaient: 1) d’évaluer la concordance entre la supplémentation en acide folique chez les femmes enceintes et les nouvelles recommandations canadiennes; 2) d’identifier les déterminants d’une utilisation concordante et 3) d’évaluer si la prise de hautes doses d’acide folique en période périconceptionnelle réduisait le risque de malformations congénitales autre que les ATN. Pour répondre à ces objectifs, une étude transversale et une étude écologique ont été effectuées. La première incluait 361 femmes enceintes recrutées aux cliniques d’obstétriques du CHU Sainte-Justine et la deuxième utilisait le Registre Québécois des Grossesses, issu du jumelage de trois banques de données administratives au Québec (RAMQ, Med-Écho et ISQ), où 152 392 couples mère-enfant ont été identifiés. Seul 27% des femmes enceintes ayant participé à l’étude transversale avaient une supplémentation en acide folique, avec ou sans ordonnance, concordante aux lignes directrices canadiennes. La concordance variait selon leur profil de facteurs de risque pour les ATN. Notre étude écologique montre que la prévalence annuelle de l’utilisation de haute dose d’acide folique (avec ordonnance) en période périconceptionnelle a augmenté de 0,17% à 0,80% (p < 0,0001) entre 1998 et 2008 et que la prévalence des malformations congénitales majeures a augmenté de 15% au cours de la même période (3,35% à 3,87%, p<0,0001). Les résultats de nos deux études montrent que l’acide folique n’est pas largement utilisé par les femmes en âge de procréer et ce, peu importe la dose. De nouvelles campagnes de santé publique devront être mises sur pied, afin d’inciter les femmes à consommer de l’acide folique avant et pendant leur grossesse. Également, la prise de haute dose d’acide folique ne semble pas avoir diminué le risque de malformations congénitales, à l’échelle populationnelle.

Disseny i construcció d'un motor 3D en temps real per la Gameboy Advance

El projecte desenvolupat ha tractat l’estudi i disseny d’un motor 3D interactiu a la consola Game Boy Advance (GBA). La GBA disposa d’un processador ARM7TDMI a 16’78 Mhz i no disposa de operacions 3D per-hardware, és una consola lenta en comparació les que podem trobar al mercat d’avui en dia. Aquest treball, va partir de la construcció d’un prototipus ray-casting per-columna. Després, vàrem adaptar-lo a una estructura de portals i sectors. Més tard, es va introduir el mapeig de sostre/terra i de paisatges. Per últim, vàrem introduir efectes a la renderització per donar més realisme al recorregut del món, com il·luminació, objectes, etc. Tot i que es va estudiar l’arquitectura d’un motor eficient, no es tenia prou per arribar a tenir un motor interactiu. Una de les tasques més difícils va ser la part de optimització. Per aconseguir-ho s’ha hagut de substituir operacions a temps real costoses a temps de execució, replantejar parts de l’algorisme per fer-lo més eficient, entre altres

Dones directives i lideratge: el cas de les empreses gironines

L'objectiu de la tesi és l'anàlisi del accés de les dones a la direcció d'empreses, el seu estil de lideratge, Així com les dificultats que han trobat i tenen actualment per poder exercir la direcció. D'entrada s'ha fet una revisió de la literatura acadèmica sobre el lideratge i l'evolució de les seves característiques fins als dos grans estils: transaccional i transformacional. A partir d'aquest punt, es van recopilant una sèries d'estudis que analitzen les característiques diferencials de gènere i la influència que tenen en els estils de lideratge, per poder elaborar un model conceptual d'anàlisi que s'aplica en l'estudi empíric. Aquest fa referència a la realitat de les dones directives a les empreses de Girona i comarques. En primer lloc es fa una aproximació a les empreses per poder detectar on estan situades les dones directives i poder conèixer el seu perfil, així com l'estil de lideratge que tenen, com han accedit a la direcció i les dificultats que han de superar per poder exercir. Es fa especial referència a la conciliació de la vida laboral i la vida familiar, i també es fa una anàlisi de les motivacions que tenen per exercir la direcció i com veuen el futur per a les dones directives. La metodologia inclou anàlisi quantitativa i qualitativa: per a la quantitativa es varen fer servir dos qüestionaris, el primer dirigit als directius i directives d'una mostra de les empreses de Girona, en que es varen aconseguir 252 qüestionaris vàlids i el segon dirigit a dones directives de les empreses, amb l'obtenció de 100 qüestionaris vàlids. Posteriorment i en la recollida de dades de la fase qualitativa, es varen realitzar entrevistes a 19 dones directives, amb una posterior anàlisi del discurs. L'anàlisi de dades ens mostra que l'accés a la direcció és, en elevats percentatges, la via familiar o el fet de ser empresàries. S'ha de tenir en compte el context en el que estan aquestes empreses, que és de petita i mitjana i bàsicament familiar. L'estil de lideratge amb el que més s'identifiquen és el transformacional, però tenint també molt en compte la importància dels resultats. Les motivacions bàsiques manifestades són: autorrealització i desenvolupament personal. Pel que fa a les dificultats, les directives enquestades i entrevistades no han trobat gaires problemes importants, però el que sí han manifestat, ha estat la sensació de que pel fet de ser dones, han hagut de demostrat molt més la seva capacitat i vàlua en diferents circumstàncies de l'exercici de la direcció. També es té en compte que en les últimes investigacions sobre el tema, malgrat que és considera que les dones poden fer aportacions molt valuoses a les empreses i que poden ser molt positives per l'exercici de la direcció, encara no hi ha en les grans empreses un nombre de dones en càrrecs d'alta direcció que afavoreixi un accés més fàcil als consells d'administració, a no ser que siguin dones membres de la família accionarial.