999 resultados para València (Província)-Història-Fins al s.V
Resumo:
És l'estiu, i probablement moltes persones passin uns dies a la platja realitzant activitats diverses, entre les quals prendre el sol. A la dècada de 1940 es va iniciar la moda de tenir la pell bronzejada, un senyal que inicialment era indicatiu de l'estatus econòmic d'aquella persona que es podia permetre passar uns dies de vacances. Abans, però, era just al contrari, i encara és així en alguns països: la pell blanca es considerava més elegant perquè volia dir que la persona no havia d'estar exposada al sol per guanyar-se la vida. Ara ja no és cap indicatiu d'estatus, però la moda es manté, motiu pel qual a finals de la dècada de 1970 es van desenvolupar els aparells de rajos UVA. La llum solar presenta beneficis indubtables sobre la salut, però també perjudicis evidents, atès que l'exposició al sol incrementa la probabilitat de tenir càncer de pell. Fins fa poc es pensava que bronzejar-se era únicament una moda, però s'ha vist que, a més, els rajos ultraviolats causen addicció. Diversos estudis mostren que fins al 70% dels usuaris habituals dels aparells d'UVA podrien ser-ne addictes. Un treball que s'acaba de publicar a la revista Cell explica l'origen d'aquesta addicció.
Resumo:
L'article 31 del Decret de Nova Planta de gener de 1716 establia que el nou Ajuntament de la ciutat de Barcelona estaria compost de vint-i-quatre regidors de nomenament reial. No era gaire el que fins fa poc coneixíem de la composició humana i social d'aquella institució. Així com les Rúbriques de Bruniquer i les Memorias históricas d'Antoni de Capmany ja donaven la relació dels consellers de la ciutat de Barcelona des del segle XIII fins al 1714, els regidors borbònics no han gaudit de la mateixa atenció. Només n'era coneguda la primera promoció, els regidors designats el 1718, que eren citats en la part final d'estudis sobre la Guerra de Successió. Antoni de Bofarull considerava que entre els setze administradors nomenats el 1714 no s'hi trobava la principal noblesa i que fins i tot hi havia «figuras vulgares y oscuras».
Resumo:
Repàs de la història dels certàmens literaris a Barcelona fins a l’entrada de l’època contemporània, des del s. XIV fins al XVIII
Resumo:
En aquest treball em proposo estudiar fonamentalment la pervivència del dret processal català després del Decret de Nova Planta (DNP), és a dir, aquest període fosc que arriba fins al 1835, any de la desaparició legal expressa i definitiva del dret processal català previ al DNP.
Resumo:
Sobre els treballs filològics de l'acadèmic Josep Gaspar de Bastero i Vilana que fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres des del 1752 fins al 1786, data de la seva mort
Resumo:
JCM és una empresa dedicada al disseny de sistemes de control d’accés. Disposa d’uns equips elèctrics amb molts paràmetres configurables, així es poden utilitzar en molts tipus d’instal•lació. Aquets paràmetres són configurables pels clients. JCM, disposa d’un servei d’atenció telefònica (SAT), que intenta donar solucions a tots els problemes que puguin sorgir als clients. Sovint, no poden donar suport als dubtes dels clients per culpa de la poca informació que reben a través del client. L'objectiu del projecte és resoldre el problema de falta d'informació i mala comunicació per millorar la qualitat del servei que ofereix el SAT. La solució, no ha d’alterar el cost de producció del producte. S’ha de tenir en compte també que els equips poden estar instal•lats en qualsevol part del món i que només es poden utilitzar recursos de fàcil accés per tots els clients. Per complir amb aquests objectius, emetrem un missatge, a través del brunzidor del equip, amb la informació de configuració de l'equip. Aquest missatge viatjarà a través de la xarxa telefònica fins al SAT. Un cop allà, el descodificarem i n'enviarem les dades a un PC perquè pugui presentar les dades sobre la configuració de una forma clara pel SAT.
Resumo:
In this article I deal with time as a notion of epistemological content associated though with the notion of a subjective consciousness co-constitutive of physical reality. In this phenomenologically grounded approach I attempt to establish a 'metaphysical' aspect of time, within a strictly epistemological context, in the sense of an underlying absolute subjectivity which is non-objectifiable within objective temporality and thus non-susceptible of any ontological designation. My arguments stem, on the one hand, from a version of quantum-mechanical theory (History Projection Operator theory, HPO theory) in view of its formal treatment of two different aspects of time within a quantum context. The discrete, partial-ordering properties (the notions of before and after) and the dynamical-parameter properties reflected in the wave equations of motion. On the other hand, to strengthen my arguments for a transcendental factor of temporality, I attempt an interpretation of some relevant conclusions in the work of J. Eccles ([5]) and of certain results of experimental research of S. Deahaene et al. ([2]) and others.
Resumo:
Las tesis de la indeterminación de Quine establecen que las condiciones de verdad de una oración sub-determinan la referencia de los términos que ocurren en la misma. La cuestión es ¿cuál es el alcance de esa sub-determinación? En Reason, Truth and History Putnam señala que la su-determinación es mayor de lo que podría suponerse a partir de los argumentos de Quine y se propone, con su "argumento modelo teorético", prolongar radicalmenteestos resultados. En este artículo pretendo mostrar que el argumento modelo teorético de Putnam no es una mera prolongación de los resultados de Quine, sino que se trata de un argumento que supone un modelo de interpretación distinto del que subyace al argumento de este último. Si estoy en lo cierto, tendríamos en este caso dos modos de entender la interpretación y dependerá de qué modo la entendamos, el alcance que le demos a la sub-determinación de la referencia por los valores veritativos. Considero, por lo tanto, que el argumento de Putnam, si bien radicaliza las conclusiones de Quine, lo hace introduciendo un modelo de interpretación diferente al que es desarrollado en Word and Object.
Resumo:
Fodor ha argumentado a favor de un par de tesis que pueden caracterizarse como constituyendo un dilema: Por un lado, si adoptamos una teoría funcional para los conceptos explicamos semánticamente los casos Frege pero caemos en el holismo semántico. Por otro lado, si adoptamos una teoría causal/informacional evitamos el holismo pero no explicamos los casos Frege semánticamente. Fodor (por ej, 1994, 1998 y 2008) intenta evitar la segunda parte del dilema argumentando que los casos de Frege pueden tener una explicación sintáctica y no semántica. En este trabajo intentaré ofrecer una salida alternativa al dilema fodoriano. Propondré una explicación semántica de los casos Frege que incorpora tanto elementos de una teoría causal como de una de rol funcional. Afirmaré que el contenido cognitivo o estrecho de un concepto (el tipo de contenido aparentemente exigido por los casos Frege) es el conjunto de contenidos causales/informacionales de las representaciones que figuran en su rol funcional. Considero que individuar a las representaciones en los roles por medio de sus contenidos causales permite evitar el holismo (evitando el proceso de ramsificación típicamente empleado para individuar a los roles) y que identificar el contenido cognitivo con contenidos causales/informacionales de las representaciones en los roles permite evitar el referencialismo de las propuestas causales (podemos distinguir sentido de referencia en términos causales).
Resumo:
Resumo: Pretendemos aqui analisar o texto de República V, 478e-480a, em que Platão argumenta contra um adversário que rejeita a teoria das Formas e restringe o domínio do conhecimento a itens sensíveis. O argumento de Platão conclui que seu adversário não pode ter conhecimento, mas somente opinião. O raciocínio baseia-se em uma premissa que afirma que os objetos sensíveis, ao contrário das Formas, estariam submetidos a uma certa copresença de atributos opostos. Apresentamos uma versão do argumento visando dois propósitos centrais: por um lado, buscamos resolver certas dificuldades textuais e teóricas que o leitor da passagem tem de enfrentar; por outro, evitamos comprometer Platão com a tese de que os itens sensíveis estão excluídos do domínio do conhecimento. Nossa estratégia envolve argumentar que a passagem assume um esquema conceitual que não é o de Platão, mas o de seu adversário.
Resumo:
Es pretén fer una descripció de la política turística de la ciutat de Girona en el període 1976-2007. Es defineixen 6 objectius: estudiar el concepte de política turística, estudiar l’evolució del boom turístic dels 60 fins al turisme de qualitat dels 90, observar el repartiment de competències entre les diferents administracions, observar l’actual política turística de l’Ajuntament de Girona, descriure els fets que han influït en la política turística de la ciutat de Girona, i comparar la política turística estatal i la de Girona en aquest període
Resumo:
Estudi de la situació i evolució dels museus a la província de Girona fins al 1993, tant a nivell de filosofia, com de visitants, com a projecció de futur
Resumo:
Repàs de la història dels certàmens literaris a Barcelona fins a l’entrada de l’època contemporània, des del s. XIV fins al XVIII
Resumo:
A l’article es pretén traçar una primera cronologia de l’evolució de les competències fiscals del municipi barceloní fins a la consolidació d’un veritable sistema fiscal. Més que conclusions definitives, el treball vol establir unes primeres hipòtesis dins d’una investigació pròpia en curs sobre la fiscalitat reial a la ciutat de Barcelona que, fins al moment, s’havia centrat sobretot en l’anàlisi del patrimoni reial
Resumo:
Resumen tomado del autor