Josep Egozcue

Biografia de Josep Egozcue, primer catedràtic a Espanya de Biologia Cel•lular i un dels introductors de la citogenètica al nostre país. Ha estat una autoritat científica en el camp de l’evolució cromosòmica, de la citogenètica del càncer, de la biologia de la reproducció i en temes de bioètica.

Aplicatiu de gestió de material multimèdia produït amb Dalet Plus

A principis de 2002, a la facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona es va implantar un sistema de digitalització d'àudio, per tal de modernitzar els laboratoris de ràdio i adaptar-los a la realitat actual dels massmedia. Aquest sistema, anomenat Dalet Plus, permet produir, editar i gestionar material multimèdia relacionat amb les assignatures de ràdio impartides a la facultat. Fins ara, no existia cap aplicació que gestionés el material de cursos anteriors produït amb el sistema Dalet. L'objectiu d'aquest projecte, és desenvolupar una aplicació en entorn web, accessible a tothom, per a que alumnes, professors i tècnics puguin consultar, reproduir i recuperar, el material produït amb el sistema Dalet Plus de cursos anteriors.

Física d'ones aplicada a l'estudi d'un ocell

Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2008. L’objectiu d’aquest treball ha estat l’aplicació pràctica dels mètodes d’anàlisi del so a l’estudi de cants de diversos individus d’una espècie d’ocell, el tallarol de casquet, per arribar al reconeixement tant d’aquesta espècie com dels diferents individus enregistrats. El treball consta de dues parts: una primera part pràctica que inclou la gravació dels cants a la natura, la seva classificació i anàlisi, i una segona del seu estudi a través dels sonogrames aplicant criteris físics i l’extracció de conclusions.

Coordenades cromàtiques

Treball de recerca realitzat per una alumna d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2008. L’objectiu d’aquest treball de recerca és estudiar els diferents sistemes de coordenades de colors en mescles additives i subtractives i les seves aplicacions pràctiques en la transmissió i la reproducció d’imatges en color. Primer de tot es va fer una recerca bibliogràfica sobre les característiques elementals de la llum, sobre els trets més importants de l’anatomia de l’ull humà i sobre la corba CIE i l’estudi de les coordenades cromàtiques i les seves aplicacions. D’altra banda, es va confeccionar una maqueta de l’obtenció de la corba CIE, elaborada en metacrilat. S’han complert els objectius previstos amb una exposició sistemàtica i clara dels diferents tipus de coordenades cromàtiques i les seves aplicacions amb exemples originals de l’autora. Amb les aplicacions de mescles additives, s’ha pogut veure la gran importància que tenen les coordenades per a la transmissió i l’emmagatzemament d’imatges. A més a més les coordenades subtractives són de gran utilitat en les impressions. Finalment s’ha pogut veure que, gràcies a les coordenades, es permet la codificació i la transmissió dels colors.

Del mineral al frontal romànic: aplicació dels pigments minerals en pintura romànica al Berguedà

Treball de recerca realitzat per una alumna d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2008. L’objectiu principal ha estat fer una reproducció a escala d’un frontal del romànic berguedà emprant pigments minerals. Sobre la base d’una recerca bibliogràfica exhaustiva, s’ha realitzat primer una aproximació teòrica amb l’objectiu de poder estudiar els pigments minerals des de diversos punts de vista: el científic, explicant la física, química i geologia del color; i l’artístic, explicant l’evolució dels pigments al llarg de la història de l’art –especialment en el Romànic català -. Paral•lelament, els estudis experimentals es van estructurar en quatre apartats: localització i recol•lecció de minerals, obtenció del pigment, elaboració de la pintura i reproducció del frontal romànic de Sant Andreu de Sagàs. Per tal de comprendre millor el procediment d’elaboració del frontal se’n va confeccionar un altre que es va dividir en quatre parts, corresponents als diferents passos que s’havien de seguir. El treball realitzat mostra que les dues grans branques del saber, l’art i la ciència, es troben íntimament relacionades. A més ha demostrat que gran part dels pigments que s’utilitzaven per elaborar les pintures romàniques del Berguedà provenien de l’entorn més directe, però en cas necessari s’utilitzaven minerals importats de terres llunyanes, com el cinabri. Les pintures elaborades amb pigments minerals tenen un alt valor afegit, ja que requereixen tot un procés de preparació molt llarg i laboriós.

On the fate of sexual traits under asexuality.

Environmental shifts and life-history changes may result in formerly adaptive traits becoming non-functional or maladaptive. In the absence of pleiotropy and other constraints, such traits may decay as a consequence of neutral mutation accumulation or selective processes, highlighting the importance of natural selection for adaptations. A suite of traits are expected to lose their adaptive function in asexual organisms derived from sexual ancestors, and the many independent transitions to asexuality allow for comparative studies of parallel trait maintenance versus decay. In addition, because certain traits, notably male-specific traits, are usually not exposed to selection under asexuality, their decay would have to occur as a consequence of drift. Selective processes could drive the decay of traits associated with costs, which may be the case for the majority of sexual traits expressed in females. We review the fate of male and female sexual traits in 93 animal lineages characterized by asexual reproduction, covering a broad taxon range including molluscs, arachnids, diplopods, crustaceans and eleven different hexapod orders. Many asexual lineages are still able occasionally to produce males. These asexually produced males are often largely or even fully functional, revealing that major developmental pathways can remain quiescent and functional over extended time periods. By contrast, for asexual females, there is a parallel and rapid decay of sexual traits, especially of traits related to mate attraction and location, as expected given the considerable costs often associated with the expression of these traits. The level of decay of female sexual traits, in addition to asexual females being unable to fertilize their eggs, would severely impede reversals to sexual reproduction, even in recently derived asexual lineages. More generally, the parallel maintenance versus decay of different trait types across diverse asexual lineages suggests that neutral traits display little or no decay even after extended periods under relaxed selection, while extensive decay for selected traits occurs extremely quickly. These patterns also highlight that adaptations can fix rapidly in natural populations of asexual organisms, in spite of their mode of reproduction.

Genetics of decayed sexual traits in a parasitoid wasp with endosymbiont-induced asexuality.

Trait decay may occur when selective pressures shift, owing to changes in environment or life style, rendering formerly adaptive traits non-functional or even maladaptive. It remains largely unknown if such decay would stem from multiple mutations with small effects or rather involve few loci with major phenotypic effects. Here, we investigate the decay of female sexual traits, and the genetic causes thereof, in a transition from haplodiploid sexual reproduction to endosymbiont-induced asexual reproduction in the parasitoid wasp Asobara japonica. We take advantage of the fact that asexual females cured of their endosymbionts produce sons instead of daughters, and that these sons can be crossed with sexual females. By combining behavioral experiments with crosses designed to introgress alleles from the asexual into the sexual genome, we found that sexual attractiveness, mating, egg fertilization and plastic adjustment of offspring sex ratio (in response to variation in local mate competition) are decayed in asexual A. japonica females. Furthermore, introgression experiments revealed that the propensity for cured asexual females to produce only sons (because of decayed sexual attractiveness, mating behavior and/or egg fertilization) is likely caused by recessive genetic effects at a single locus. Recessive effects were also found to cause decay of plastic sex-ratio adjustment under variable levels of local mate competition. Our results suggest that few recessive mutations drive decay of female sexual traits, at least in asexual species deriving from haplodiploid sexual ancestors.

El paper de l'esport en la integració de la població adulta immigrant d'origen internacional a Catalunya

Amb l’establiment de grups d’immigrants a Catalunya, l’abast de les polítiques socials s’ha vist ampliat per tal d’afrontar els reptes d'integració i cohesió social. Tot i que la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona identifiquen t l’esport com a vehicle positiu per a la integració dels immigrants, el desenvolupament de polítiques en aquest àmbit encara està en una fase preliminar. La manca de recerca i l’absència d’aproximació política dificulten aquest procés. Comprendre la realitat de la participació esportiva entre la població adulta immigrant pot servir per millorar els processos de formulació i implementació de polítiques per part de les administracions públiques catalanes. S’ha realitzat una aproximació exploratòria a aquesta necessitat. La recollida de dades s’ha fet mitjançant observació i entrevistes semi-estructurades sobre experiències esportives organitzades o semi-organitzades rellevants. Els resultats revelen la importància de l’esport per a l’immigrant en el procés d’establiment de xarxes socials, i per al manteniment, la reproducció i la negociació de les identitats culturals i, en particular, nacionals. Hi ha una divisió entre el sistema esportiu formal català i els sistemes informals i fragmentats que utilitzen els immigrants per organitzar activitats esportives. Les entrevistes realitzades a actors clau en els diferents nivells de l’administració pública i el cas d’estudi d’un municipi han proporcionat una visió general de la resposta política. Es proposen un conjunt de recomanacions referents a la necessitat de gestionar les xarxes socials de forma més sistemàtica, la necessitat d’incrementar les accions de transversalitat horitzontal i vertical entre els actors públics i d’establir un conjunt d’indicadors socials per mesurar l’efectivitat de la intervenció política en aquest àmbit, així com la identificació de bones pràctiques i activitats per compartir coneixements.

The Argentine ant (Linepithema humile) invasion effects on Mediterranean forests’ trophic web: blue tit (Parus caeruleus) reproduction and development

Les invasions biològiques representen una greu amenaça per al funcionament dels ecosistemes i per a la preservació de la biodiversitat.. La formiga argentina (Linepithema humile) està considerada com una de les 100 espècies invasores més nocives. Prospera en extenses àrees de clima mediterrani de regions temperades i subtropicals de tots els continents amb l’excepció de l’Antàrtida. És una formiga dominant i una competidora agressiva que mitjançant múltiples mecanismes, des de predació directe a competència, produeix efectes negatius en una amplia varietat de taxons, principalment formigues i altres artròpodes, però també vertebrats. S’ha investigat, per primera vegada, els efectes de la formiga invasiva sobre les comunitats d’artròpodes de fullatge i com aquestes pertorbacions es transmeten en la xarxa tròfica del bosc esclerofil•le mediterrani. En les suredes estudiades la invasió de formiga argentina és causa directe de la extinció local de la gran majoria de poblacions de formigues natives. En el període mostrejat s’han constatat també impactes negatius en la diversitat i en l’abundància d’artròpodes natius en les capçades dels arbres, particularment d’erugues. Una avaluació preliminar basada únicament amb dades del 2005 indica que, reduint la disponibilitat d’erugues, la formiga argentina empobreix l’hàbitat reproductiu de la mallerenga blava (Parus caeruleus). La mallerenga blava basa la dieta insectívora estricte de la seva pollada fonamentalment en les erugues. No hem detectat impactes en l’èxit reproductiu de les mallerengues blaves en zones envaïdes. Els polls crescuts en àrees envaïdes assoleixen una condició física similar als de les zones no envaïdes, però la reducció en la disponibilitat d’erugues associada a la invasió de formiga argentina es tradueix en un creixement descompassat i en una menor mida estructural del polls volanders. Així, les pertorbacions en la comunitat d’artròpodes associades a la invasió de la formiga argentina promouen efectes bottom-up que acaben perjudicant el desenvolupament dels polls de mallerenga blava.

Low gene copy number shows that arbuscular mycorrhizal fungi inherit genetically different nuclei.

Arbuscular mycorrhizal fungi (AMF) are ancient asexually reproducing organisms that form symbioses with the majority of plant species, improving plant nutrition and promoting plant diversity. Little is known about the evolution or organization of the genomes of any eukaryotic symbiont or ancient asexual organism. Direct evidence shows that one AMF species is heterokaryotic; that is, containing populations of genetically different nuclei. It has been suggested, however, that the genetic variation passed from generation to generation in AMF is simply due to multiple chromosome sets (that is, high ploidy). Here we show that previously documented genetic variation in Pol-like sequences, which are passed from generation to generation, cannot be due to either high ploidy or repeated gene duplications. Our results provide the clearest evidence so far for substantial genetic differences among nuclei in AMF. We also show that even AMF with a very large nuclear DNA content are haploid. An underlying principle of evolutionary theory is that an individual passes on one or half of its genome to each of its progeny. The coexistence of a population of many genomes in AMF and their transfer to subsequent generations, therefore, has far-reaching consequences for understanding genome evolution.

Infection of Anopheles darlingi fed on patients infected with Plasmodium vivax before and during treatment with chloroquine plus primaquine in Costa Marques, Rondônia, Brazil

Five patients with asexual and sexual parasites of Plasmodium vivax were treated orally with 600 mg chloroquine diphosphate (hour 0) followed with 300 mg at 8, 24 and 48 h later. Primaquine phospate, 15 mg, was administered concurrently at h 0 and 24 h intervals for 14 days. Anopheles darlingi were fed before the first dose (h-0.5) and 0.5, 1, 2, 4, 6, 8, 10, 12, 16, 20, 24, 36, 48, 60 and 72 h later. Mosquitoes were examined for oocysts on day 8 and for sporozoites on day 15 after infection. Four of the five patients studied were still infective to mosquitoes from 1-5 h after the first dose of chloroquine plus primaquine. One of these and one other patient, who vomited 15 min after the first dose, became inffective again at hours 10 and 12, respectively. Once produced, oocysts in mosquitoes fed on patients before, during and after chloroquine plus primaquine treatment appeared normal and produced sporozoite infected salivary glands. In view of these data , it is concluded that primaquine demonstrated rapid gametocytocidal activity and should be administred concurrently with chloroquine to reduce vivax malaria transmission.

Agapornis: relació entre fertilitat i neixements en els Agapornis lilianae i negrigenis

Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. A partir d’ous exemplars de dues espècies d’agapornis -nigrigenis i lilianae-, es pretén realitzar un estudi comparatiu d’ambdues, tant pel que fa a l’etologia com a la reproducció, als hàbits alimentaris, etc. La idea inicial parteix de la possibilitat d’intercanviar alguns ous de cada espècie per mirar d’esbrinar si els ocells reproductors s’adonen de tal canvi. La hipòtesi inicial del treball considera que els ocells els criaran de la mateixa forma que si es tractés dels seus propis pollets. Les conclusions, però, han anat més enllà de la formulació de la hipòtesi inicial, de tal manera que, al final, i en forma de diagrama, s’ha pogut parlar de l’eclosió o manca d’eclosió dels ous d’aquesta espècie, tot relacionant temes diversos que van des de la fertilitat a les diferents mides dels ous. A més, l’autor també ha pogut concloure que els Agapornis lilianae són capaços de criar ocells d’una altra espècie (en aquest cas d Agapornis roseicollis) amb tota normalitat.

Creació d'un media center amb software lliure

Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. L’objectiu d’aquest treball de recerca és la creació d’un dispositiu encarregat de centralitzar totes les necessitats multimèdia de casa nostra i distribuir aquest contingut a tots els terminals de la xarxa local d’una manera senzilla i automatitzada. Aquest dispositiu s’ha dissenyat per estar connectat a una televisió d’alta definició, que permetrà la reproducció i l’organització de tot el nostre multimèdia d’una manera còmoda i fàcil. El media center s’encarrega de gestionar la nostra filmoteca, fototeca, biblioteca musical i sèries de TV de manera transparent i automàtica. A més a més, l’usuari pot accedir a tot el multimèdia emmagatzemat al media center des de qualsevol dispositiu de la xarxa local a través de protocols com CIFS o UPnP, en un intent de replicar el cloud computing a escala local. El dispositiu ha estat dissenyat per a suportar tot tipus de formats i subtítols, assegurant la compatibilitat total amb arxius lliures de DRM. El seu disseny minimalista i silenciós el fa perfecte per a substituir el reproductor de DVD de la sala. Tot això sense oblidar el seu baix consum, de l’ordre d’un 75% inferior al d’un PC convencional.

Characterization of a Plasmodium falciparum mutant that has deleted the majority of the gametocyte-specific Pf11-1 locus

We identified a gametocyte-specific protein of Plasmodium falciparum called Pf11-1 and provide experimental evidence that this molecule is involved in the emergence of gametes of the infected erythrocyte (gametogenesis). A mutant parasite clone, which has deleted over 90% of the PF11-1 gene locus, was an important control to establish the gametocyte-specific expression of the Pf11-1. Molecular analysis of the Pf11-1 deletion indicates that it is presumably due a chromosome breakage with subsequent "healing" by the addition of telomeric heptanucleotides. Moreover, similar DNA rearrangements are observed in most of the laboratory isolates during asexual propagation in vitro.