Trends and outlook in California grape industries /

Mode of access: Internet.

L'exportation des vins /

Mode of access: Internet.

Escenarios productivos diversos en Mendoza : En la búsqueda de una fruticultura comercial (1900-1930)

La conformación de una economía regional diversificada en Mendoza encuentra antecedentes en las primeras décadas del siglo XX. En efecto, los sectores dirigentes, empresarios y técnicos buscaron alternativas con vistas a matizar los efectos de crisis cíclicas que afectaban a la vitivinicultura. De modo que este período tiene un marcado carácter transicional, en el que se verifica una complejización del panorama agroproductivo como resultado de la conjunción de diversos factores que son detectados y analizados en este trabajo

"Empezar es haber andado la mitad" : Organización social y condiciones laborales en la Sociedad Vitícola Uruguaya

La Sociedad Vitícola Uruguaya (SVU) se fundó en marzo de 1887 fue parte del proyecto modernizador y diversificador del agro uruguayo impulsado por la Asociación Rural del Uruguay (ARU), entidad corporativa similar a la Sociedad Rural Argentina. Este trabajo analiza los orígenes de la SVU, única entidad de este tipo en Sudamérica, en el marco del desarrollo agrario uruguayo de finales del siglo XIX. También se estudian las condiciones de la mano de obra asalariada, la división de las tareas y la estructura organizacional en los orígenes del establecimiento. El objetivo es analizar cómo un sector de la élite uruguaya, reunida en la ARU, impulsó la creación de la SVU como parte de un modelo de producción capitalista diversificada y basada en una sociedad por acciones en el agro a finales del siglo XIX. La hipótesis que guía este trabajo es que dicho proyecto no sólo tenía como objetivo el desarrollo de la vitivinicultura, sino también, el de servir de modelo sociocultural con el fin de motorizar relaciones sociales capitalistas en el agro y de afincar al "gaucho" en el entorno rural

Louis Pasteur

No presente trabalho procede-se a uma descrição sobre os aspetos considerados mais relevantes relativos à vida e à obra do extraordinário cientista e humanista do século XIX – Louis Pasteur. Contextualiza-se, também, em vários pontos, a sua obra com a de outros cientistas da época, enquadrando os trabalhos por si realizados em descobertas anteriores. Abordam-se os magníficos estudos feitos no âmbito da cristalografia (que muito contribuíram para a moderna estereoquímica) e da fermentação, como um mecanismo utilizado por certos microrganismos para produzir energia na ausência de oxigénio, facto totalmente inédito na época. Explica-se como Pasteur, de uma forma inteligentíssima, conseguiu pôr fim à velha teoria da geração espontânea. Refere-se como surgiu a genial ideia da pasteurização, termo em homenagem ao grande sábio, que veio a modificar toda a indústria do vinho, da cerveja e de tantos outros alimentos, estabelecendo a importância da microbiologia na indústria alimentar. Abordam-se os estudos realizados por Pasteur sobre doenças infeciosas (a pebrina, a cólera das galinhas, o carbúnculo e a raiva), incluindo os espetaculares procedimentos que conduziram à elaboração das primeiras vacinas que ensinaram aos cientistas mais novos a fabricar outras, salvando-se tantas vidas.

Equity Research - Cork Supply Portugal

Mestrado em Finanças

Analytical characteristics and discrimination of Brazilian commercial grape juice, nectar, and beverage.

The production and commercialization of Brazilian grape juice is increasing annually, mainly due to its typicality, quality, and nutritional value. The present research was carried out in view of the great significance of Brazilian grape juice for the grape and wine industry. The purpose of this study, therefore, was to assess its composition as well as the discrimination between grape juice and other beverages. Twenty four samples of whole, sweetened, and reprocessed grape juices, grape nectar, and grape beverage were evaluated. Classical variables were analyzed by means of physicochemical methods; tartaric and malic acids, by HPLC; methanol, by gas chromatography; minerals, by atomic absorption spectrophotometry. These products were discriminated by the Principal Component Analysis (PCA). Results show that whole and sweetened grape juices were discriminated from other grape products because they featured higher values of total soluble solids, tartaric and malic acids, most minerals, phenolic compounds, and K/Na ratio, whereas grape nectar and grape beverage presented higher values of ºBrix/titratable acidity ratio. Reprocessed juice was discriminated due to its higher concentrations of Li and Na and lower hue.

Modellazione e progettazione di un sistema di tracciabilità blockchain nell’industria agroalimentare: Il caso Moncaro

Industria 4.0 ha coinvolto il settore agroalimentare introducendo nuove strategie di tracciabilità, a favore della sostenibilità e della sicurezza alimentare. L’Organizzazione Internazionale della Vigna e del Vino pone tra gli obiettivi per il 2024 la transizione digitale della filiera, così da avere una tracciabilità trasparente e affidabile. Questo fornisce un vantaggio ai produttori e ai consumatori che dispongono di maggiori informazioni quantitative e qualitative del prodotto. I sistemi di tracciabilità sono integrati nella supply chain aumentandone la resilienza; tuttavia, la maggior parte degli ERP in commercio ricostruiscono la tracciabilità a posteriori: dal codice lotto finale si ricompone tutto il processo. Per monitorare costantemente la filiera ed incrementarne la trasparenza si stanno integrando nuove tecnologie alla tracciabilità, come l’intelligenza artificiale e la blockchain. Obiettivo di questa tesi è la progettazione di un sistema di tracciabilità blockchain. Pertanto, si introduce alla tracciabilità e alla blockchain descrivendo i principali contributi in letteratura che propongono approcci e strategie, evidenziando vantaggi e sfide future. Poi, si presenta il caso Moncaro, cooperativa agricola che ha cantine e vigneti nel territorio marchigiano, analizzando il processo di vinificazione in bianco dal punto di vista del flusso fisico e informativo, rispettivamente tramite BPMN e Relationship chart. Ai fini della modellazione e della scelta dei dati da inserire in tracciabilità, si analizzano le informazioni registrate negli ERP sviluppati da Apra s.p.a., software house, di cui Moncaro fruisce. Quindi, si propone la formulazione di un algoritmo in pseudocodice che permette di collegare sequenzialmente le attività, così, da ottenere la tracciabilità real time e un’architettura che può gestire tutte le informazioni della supply chain. Infine, si è implementato uno scenario produttivo reale, mediante l’architettura di database a grafo di Neo4j AuraDB

From trade to industry. The wine production sector in the Penedès Denomination of Origin, 1940-2000

[cat] Aquest treball té com a objectiu mostrar el grau en què el sector de la producció de vi a la Denominació d'Origen Penedès ha respost als reptes que s’han plantejat tant en termes de l'oferta (de consolidació i sorgiment dels països productors fora de l'esfera europea tradicional) i de la demanda (caiguda de la el consum de vi i els nous hàbits de consum) durant la segona meitat del segle XX. El document analitza l'evolució del sector a la regió des del començament de la dècada de 1940 fins a la fi del segle. Amb la fi de la Guerra Civil de 1936-1939 el sector va haver d'afrontar una caiguda de la producció, la qual va continuar concentrant-se en la comercialització de vins tradicionals. Aquesta situació va canviar quan, a finals de la dècada de 1960, la demanda es va girar cada vegada més als vins de major qualitat embotellats. Des del punt de vista legislatiu, la resposta es va centrar en la innovació tecnològica i la reestructuració de l'empresa. Aquest període va ser testimoni de la introducció de nous equips i processos, com ara l’acer inoxidable i tancs de fermentació a temperatura controlada, amb els vins embotellats expulsant el vi a granel i la transformació dels grans magatzemistes en cellers i caves. A més, una de les principals característiques del període 1970-1985 va ser la formació dels grans conglomerats empresarials dels vins i del cava. L’entrada d'Espanya a la Unió Europea el 1986 va impulsar una acceleració d'aquest procés de transformació, deixant el sector format principalment per empreses que produeixen vins i caves, que han introduït els vins negres i varietals en la seva oferta de productes, que posseeixen moltes hectàrees de vinyes i en molts casos, que han mostrat una clara intenció de penetrar en el mercat internacional.

From trade to industry. The wine production sector in the Penedès Denomination of Origin, 1940-2000

[cat] Aquest treball té com a objectiu mostrar el grau en què el sector de la producció de vi a la Denominació d'Origen Penedès ha respost als reptes que s’han plantejat tant en termes de l'oferta (de consolidació i sorgiment dels països productors fora de l'esfera europea tradicional) i de la demanda (caiguda de la el consum de vi i els nous hàbits de consum) durant la segona meitat del segle XX. El document analitza l'evolució del sector a la regió des del començament de la dècada de 1940 fins a la fi del segle. Amb la fi de la Guerra Civil de 1936-1939 el sector va haver d'afrontar una caiguda de la producció, la qual va continuar concentrant-se en la comercialització de vins tradicionals. Aquesta situació va canviar quan, a finals de la dècada de 1960, la demanda es va girar cada vegada més als vins de major qualitat embotellats. Des del punt de vista legislatiu, la resposta es va centrar en la innovació tecnològica i la reestructuració de l'empresa. Aquest període va ser testimoni de la introducció de nous equips i processos, com ara l’acer inoxidable i tancs de fermentació a temperatura controlada, amb els vins embotellats expulsant el vi a granel i la transformació dels grans magatzemistes en cellers i caves. A més, una de les principals característiques del període 1970-1985 va ser la formació dels grans conglomerats empresarials dels vins i del cava. L’entrada d'Espanya a la Unió Europea el 1986 va impulsar una acceleració d'aquest procés de transformació, deixant el sector format principalment per empreses que produeixen vins i caves, que han introduït els vins negres i varietals en la seva oferta de productes, que posseeixen moltes hectàrees de vinyes i en molts casos, que han mostrat una clara intenció de penetrar en el mercat internacional.

Ontario Tender Fruit Grower’s Marketing Board Fonds, 1960, 1967, 1969-1977, 1980-1981, 1987

The Ontario Tender Fruit Marketing Board operates under the Farm Producers Marketing Act. It covers all tender fruit farmers who produce either fresh or canned products. Today the board has over 500 grower-members. Tender fruit in the Niagara region includes: peaches, pears, plums, grapes and cherries. The fruits are used in a number of different ways, from jams and jellies to desserts, sauces and wine. Peaches were first harvested along the Niagara river in 1779. Peter Secord (Laura Secord’s uncle) is thought to be the first farmer to plant fruit trees when he took a land grant near Niagara in the mid 1780s. Since the beginnings of Secord’s farm, peaches, pears and plums have been grown in the Niagara region ever since. However, none of the original varities of peach trees remain today. Peaches were often used for more than eating by early settlers. The leaves and bark of the tree was used to make teas for conditions such as chronic bronchitis, coughs and gastritis. Cherries have been known to have anti-inflammatory and pain relieving properties. Like peaches and cherries, pears had many uses for the early pioneers. The wood was used to make furniture. The juice made excellent ciders and the leaves provided yellow dyes. Plums have been around for centuries, not only in the Niagara region, but throughout the world. They have appeared in pre-historic writings and were present for the first Thanksgiving in 1621. The grape industry in Ontario has also been around for centuries. It began in 1798 when land was granted to Major David Secord (brother-in-law to Laura Secord) slightly east of St. David’s, on what is Highway No. 8 today. Major Secord’s son James was given a part of the land in 1818 and in 1857 passed it onto Porter Adams. Adams is known to be the first person to plant grapes in Ontario1. Tender fruits are best grown in warm temperate climates. The Niagara fruit belt, stretching 65km from Hamilton to Niagara on the Lake, provides the climate necessary for this fruit production. This belt produces 90% of Ontario’s annual tender fruit crop. It is one of the largest fruit producing regions in all of Canada.

Letters Patent Incorporating The Ontario Grape Growing and Wine Manufacturing Company

The patent incorporates the Ontario Grape Growing and Wine Manufacturing Company for the purpose "for the manufacture of wine within the province of Ontario" and is recorded as no. 85 on June 9, 1873.

Zoning of the commercial poultry industry in Ontario as a method of avian influenza mitigation

L’Organisation mondiale de la santé animale (OIE) est l’institution internationale responsable de la mise en place des mesures sanitaires associées aux échanges commerciaux d’animaux vivants. Le zonage est une méthode de contrôle recommandée par l’OIE pour certaines maladies infectieuses, dont l’influenza aviaire. Les éclosions d’influenza aviaire été extrêmement coûteuses pour l’industrie avicole partout dans le monde. Afin d’évaluer la possibilité d’user de cette approche en Ontario, les données sur les sites de production avicole ont été fournies par les fédérations d’éleveurs de volailles ce cette province. L’information portant sur les industries associées à la production avicole, soit les meuneries, les abattoirs, les couvoirs, et les usines de classification d’œufs, a été obtenue par l’entremise de plusieurs sources, dont des représentants de l’industrie avicole. Des diagrammes de flux a été crée afin de comprendre les interactions entre les sites de production et les industries associées à ceux-ci. Ces industries constituaient les éléments de bas nécessaires au zonage. Cette analyse a permis de créer une base de données portant sur intrants et extrants de production pour chaque site d’élevage avicole, ainsi que pour les sites de production des industries associées à l’aviculture. À l’aide du logiciel ArcGIS, cette information a été fusionnée à des données géospatiales de Statistique Canada de l’Ontario et du Québec. La base de données résultante a permis de réaliser les essais de zonage. Soixante-douze essais ont été réalisés. Quatre ont été retenus car celles minimisaient de façon similaire les pertes de production de l’industrie. Ces essais montrent que la méthode utilisée pour l’étude du zonage peut démontrer les déficits et les surplus de production de l’industrie avicole commerciale en Ontario. Ceux-ci pourront servir de point de départ lors des discussions des intervenants de l’industrie avicole, étant donné que la coopération et la communication sont essentielles au succès du zonage.

Mexico's grape industry : table grapes, raisins, and wine /

Mode of access: Internet.