[Rome. Basilica di Santa Maria Maggiore]

Référence bibliographique : Weigert, 552

[Tarquinia. Chiesa di Santa Maria in Castello]

Référence bibliographique : Weigert, 88

[Fiumicino. Chiesa Santa Maria Porto della Salute ; Torre Clementina]

Référence bibliographique : Weigert, 116

[Priverno. Basilica cattedrale di Santa Maria Annunziata, Palazzo Comunale]

Référence bibliographique : Weigert, 346

[Viterbe. Chiesa di Santa Maria Nuova]

Référence bibliographique : Weigert, 745

[Zagarolo. Chiesa Santa Maria]

Référence bibliographique : Weigert, 752

[Viterbe. Chiesa di Santa Maria della Verità]

Référence bibliographique : Weigert, 742

[Viterbe. Chiesa Santa Maria della Quercia]

Référence bibliographique : Weigert, 741

[Viterbe. Chiesa Santa Maria della Quercia]

Référence bibliographique : Weigert, 739

[Viterbe. Chiesa Santa Maria della Quercia]

Référence bibliographique : Weigert, 740

[Nocera Superiore. Battistero di Santa Maria Maggiore]

Référence bibliographique : Weigert, 295

[Nocera Superiore. Battistero di Santa Maria Maggiore]

Référence bibliographique : Weigert, 296

[Foligno. Chiesa di Santa Maria di Pistia]

Référence bibliographique : Weigert, 165

Memòria final : Practium I de psicologia clínica al Centre de Salut Mental d'Adults del Segrià (CSMA) de l'Hospital Santa Maria de Lleida

En aquest treball es recull tota una sèrie d'experiències pràctiques i teòriques que permeten que ens endinsem en l'aprenentatge del rol del psicòleg clínic en un centre de salut mental d'adults, com també en una unitat sociosanitària, i veure les diferents eines d'avaluació i intervenció emprades en diferents psicopatologies.

Relació entre la composició dels horts familiars i l'ús de les plantes medicinals: estudi de cas a la comunitat Tsimane' de Santa Maria

Els horts familiars són el focus de cada cop més estudis científics per la seva importància socioecològica, sobretot en les comunitats rurals o indígenes. Aquest estudi, desenvolupat a la comunitat indígena Tsimane’ de Santa Maria, té l’objectiu de determinar si existeix una relació entre la composició dels horts familiars i l’ús de les plantes medicinals. A més, també descriu i analitza les característiques bàsiques dels horts: les espècies presents, el tipus de maneig, les diferències en la implicació d’homes i dones, etc. A partir dels resultats obtinguts es pot concloure que la diversitat d’espècies trobada és de 102 (30 d’elles medicinals), i les diferències de gènere en la implicació en els horts familiars són significatives: les dones tenen mes plantes medicinals que els homes. Tanmateix, no trobem una relació entre el cultiu de plantes medicinals i la seva utilització.