970 resultados para Llengua espanyola-Gramàtica
Resumo:
UANL
Resumo:
UANL
Resumo:
UANL
Resumo:
UANL
Resumo:
UANL
Resumo:
UANL
Resumo:
1. Estudiar los principios básicos y los instrumentos metodológicos de la gramática funcional en su aplicación a la EGB. 2. Recopilar y examinar los problemas didácticos que se desprenden de la utilización de la gramática funcional en la EGB. 3. Elaborar un aparato didáctico que facilite recursos técnicos a la enseñanza de la gramática funcional en la EGB. Se trata de la recopilación de conferencias de un curso sobre gramática funcional desarrollado en Oviedo. Las conferencias son las siguientes: Alarcos Llorach, E.: Gramática funcional. Principios y terminología. Martínez, J. A.: Funciones y categorías en la gramática funcional. Martínez Álvarez, J.: Estructura de la oración y gramática funcional. Serrano Castillo, F.: Curso teórico práctico sobre gramática funcional en EGB. Martínez Fernández, C.: Lengua natural y lengua literaria. Martínez Mata, E.: Estado bibliográfico de una morfosintaxis del español de orientación funcionalista. Alarcos Llorach cree que la lingüística funcional, teniendo como fin la explicación de la forma lingüística en sus planos expresivo y de contenido, es un instrumento dúctil, una reelaboración constante por parte de la comunidad que lo utiliza para que cumpla su cometido esencial de comunicación. J. A. Martínez nos habla de las funciones y categorías en la gramática funcional sosteniendo que las categorías se definen según las funciones siguiendo así el mandato lógico de establecer las clases sobre la base de las relaciones realizando una clasificación de las partes de la oración. Según Celso Martínez el discurso literario establece en un todo de concurrencias el sistema íntegro de la lengua haciendo transparente, articulando la estructura interna del enunciado y reticulando la estructura interna del texto mediante la intervención de funciones lingüísticas. Emilio Martínez Mata ofrece una bibliografía que divide en metodología y morfosintaxis de interés para los profesores o futuros profesores de EGB. La publicación de estas conferencias prestan un gran servicio al profesorado de EGB, a los alumnos de la Escuela Universitaria del Profesorado de EGB y a todos los interesados en temas gramaticales en general. Además de la interesante bibliografía ofrecida por Emilio Martínez Mata al final de la publicación.
Resumo:
"Definir una llengua, construir una cultura" ha estat el lema de la jornada d'estudi que la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona va organitzar el 12 de desembre de 2007. L'excusa, el centenari del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana i de la fundació de l'Institut d'Estudis Catalans
Resumo:
Els objectius comuns definits per l'espai europeu d'educació superior han comportat, ineludiblement, que les universitats catalanes s'hagin hagut d'obrir a l'exterior. Les universitats del nostre país s'han trobat abocades de ple a un procés d'internacionalització irrefrenable
Resumo:
Manual pensat per a servir de guia per als alumnes dels curs Hebreu Bíblic de la Universitat de Girona. Hebreu Bíblic conté una descripció de la gramàtica fonamental de la llengua hebrea bíblica en 54 lliçons. Cada lliçó presenta sols els continguts essencials de la gramàtica, que en el treball de classe és ampliat i matisat. La segona part del manual consta de 24 vocabularis i exercicis formats exclusivament per frases tretes del text de la Bíblia
Resumo:
Manual pensat per a servir de guia per als alumnes dels curs Hebreu Bíblic de la Universitat de Girona. Hebreu Bíblic conté una descripció de la gramàtica fonamental de la llengua hebrea bíblica en 54 lliçons. Cada lliçó presenta sols els continguts essencials de la gramàtica, que en el treball de classe és ampliat i matisat. La segona part del manual consta de 24 vocabularis i exercicis formats exclusivament per frases tretes del text de la Bíblia
Resumo:
En 'L’estudiant com a focus de la classe d’espanyol com a llengua estrangera' vull presentar com en les meves classes d’Espanyol 232, l’estudiant és el focus i l’eix de la classe. Més concretament m’adreçaré a les següents preguntes: quin tipus de metodologia empro per aconseguir aquest objectiu, quines són les expectatives del professor cap a l’estudiant, quins són els objectius de la classe i com s’aconsegueixen, i quines eines s’empren perquè l’estudiant aconsegueixi el nivell de competència requerit per satisfer el requisit de llengua de la universitat. També inclouré dues o tres lliçons i una varietat d’activitats interactives com a exemples. Per aconseguir aquest equilibri i per maximitzar l’experiència d’aprenentatge en l’estudiant el tipus de metodologia és important, a la vegada que també ho és establir uns objectius clars des del primer dia de classe on l’estudiant assumeix el seu paper actiu dins la classe i on les expectatives de la classe són detalladament explicades
Resumo:
Joan Ferrer (Calella, 1960) va ser deixeble i col·laborador del filòleg Joan Coromines. És professor titular de Llengua i cultura hebrea i aramea a la Universitat de Girona. Fa unes setmanes ha presentat la primera història i gramàtica del jiddisch en castellà i prepara, juntament amb Eduard Feliu i Pere Casanellas -és a punt de sortir- el Diccionari Girona hebreu-català, català-hebreu, que també serà el primer d'aquestes característiques. Per Ferrer, l'interès per la cultura jueva no és sinó un acte de justícia, el reconeixement vers una comunitat, una llengua i una cultura que eren una part indestriable de Catalunya des de temps immemorials i que forma part d'una manera compartida d'entendre el món
Resumo:
Resuemen basado en la publicación
Resumo:
El treball és la primera part d’una tesi que tractarà la influència que la llengua materna (L1) pot exercir en l’adquisició de la segona llengua (L2). Concretament, la tesi se centrarà en la influència de les característiques gramaticals del panjabi i del romanès com a L1 en l’adquisició de l’ordre sintàctic del català com a L2. El treball de recerca descriu alguns aspectes de l’ordre sintàctic del català a partir de gramàtiques, de treballs específics sobre el tema, de l’anàlisi d’un corpus oral i del meu propi coneixement de la llengua com a parlant. Concretament s’estudien les oracions principals i les subordinades completives dependents de verbs com dir, suposar o pensar