Guiones de trabajo escolar.

Serie de propuestas sobre los objetivos a perseguir y métodos de trabajo en las escuelas infantiles, y sobre la programación de las asignaturas de las escuelas de primaria.

Guiones de trabajo escolar.

Serie de propuestas sobre los objetivos a perseguir y métodos de trabajo en las escuelas infantiles, y sobre la programación de las asignaturas de las escuelas de primaria.

Guiones de trabajo escolar.

Serie de propuestas sobre los objetivos a perseguir y métodos de trabajo en las escuelas infantiles, y sobre la programación de las asignaturas de las escuelas de primaria.

Guiones de trabajo escolar.

Serie de propuestas sobre los objetivos a perseguir y métodos de trabajo en las escuelas infantiles, y sobre la programación de las asignaturas de las escuelas de primaria, para la orientación práctica del trabajo escolar.

Guiones de trabajo escolar.

Serie de propuestas sobre los objetivos a perseguir y métodos de trabajo en las escuelas infantiles, y sobre la programación de las asignaturas de las escuelas de primaria, para la orientación práctica del trabajo escolar.

Guiones de trabajo escolar.

Serie de propuestas sobre los objetivos a perseguir y métodos de trabajo en las escuelas infantiles, y sobre la programación de las asignaturas de las escuelas de primaria, para la orientación práctica del trabajo escolar.

Guiones de trabajo escolar.

Serie de propuestas sobre los objetivos a perseguir y métodos de trabajo en las escuelas infantiles, y sobre la programación de las asignaturas de las escuelas de primaria.

Guiones de trabajo escolar.

Serie de propuestas sobre los objetivos a perseguir y métodos de trabajo en las escuelas infantiles, y sobre la programación de las asignaturas de las escuelas de primaria, para la orientación práctica del trabajo escolar.

Guiones de trabajo escolar.

Serie de propuestas sobre los objetivos a perseguir y métodos de trabajo en las escuelas infantiles, y sobre la programación de las asignaturas de las escuelas de primaria, para la orientación práctica del trabajo escolar.

Guiones de trabajo escolar.

Serie de propuestas sobre los objetivos a perseguir y métodos de trabajo en las escuelas infantiles, y sobre la programación de las asignaturas de las escuelas de primaria, para la orientación práctica del trabajo escolar.

Guiones de trabajo escolar.

Serie de propuestas sobre los objetivos a perseguir y métodos de trabajo en las escuelas infantiles, y sobre la programación de las asignaturas de las escuelas de primaria, para la orientación práctica del trabajo escolar.

La transmisi??n de valores patri??ticos y c??vico-sociales en el franquismo : an??lisis de los cuadernos de rotaci??n

Resumen basado en el de la publicaci??n

José Antonio Elola en el Consejo Nacional de Educación.

Se nombra a José Antonio Elola como miembro de la Comisión Permanente del Consejo Nacional de Educación y se realiza una breve semblanza del mismo y de su vida profesional y vinculación con el Frente de Juventudes, cuya meta esencial era la formación de los hombres de España, que poseía un servicio de bibliotecas para la juventud; teatro juvenil; organizaba concursos corales y exposiciones artísticas y perseguía la creación de la Universidad Obrera.

Sociedades adultocéntricas: sobre sus orígenes y reproducción

Nuestra sociedad occidental puede ser caracterizada conceptualmente desde diversas nociones según los ejes de observación que se privilegien en el análisis. Para el caso de este ejercicio reflexivo, el eje principal es el de las relaciones entre clases de edad, específicamente juventudes y adultez. Desde esa perspectiva, decimos que se trata de una sociedad adultocéntrica, producida como resultado de diversos procesos económicos y políticos que han consolidado materialmente este modo de organización societal, así como de la construcción de su matriz socio-cultural que, en un plano simbólico, potencia su recreación y reproducción, construyendo imaginarios que afectan directamente las relaciones y los procesos identitarios de diversos sujetos sociales. La presente reflexión muestra procesos que han posibilitado la emergencia y reproducción de sociedades adultocéntricas, leído desde las condiciones y situaciones de las y los jóvenes.

L'educació en el lleure a Girona. Les iniciatives de l'administració, l'església i la societat civil (1900-1981)

La tesi presenta una descripció i reflexió històrica de les diferents iniciatives que en educació en el temps lliure s'han donat a la ciutat de Girona des de començament de segle XX fins a l'any 1981 quan té lloc el traspàs de competències en matèria de lleure i joventut a la Generalitat de Catalunya i des d'aquesta instància es realitza la primera normativa pel que fa a la constitució d'Escoles d'Educadors en el Lleure i es legisla també respecte a la formació de monitors i directors d'activitats de lleure infantil i juvenil. Les iniciatives son presentades a traves de tres grans capítols segons la instància promotora de cada activitat: L' administració (entenent per aquesta les diferents instancies de l'aparell administratiu públic a nivell municipal, provincial autonòmic o republicà i central), l'església (reduint-se en aquest cas a les iniciatives promogudes per l'església catòlica, majoritàriament a nivell diocesà, i en alguns casos a nivell parroquial) i finalment, la societat civil (entenent en aquest sector les iniciatives que han estat promogudes des del sector privat i de l'associacionisme). Des de cada un d'aquest grans sectors s'estudien les intervencions que amb una intencionalitat educativa clarament explícita s'han portat a la pràctica durant el temps lliure dels infants i joves gironins a través d'activitats i moviments coneguts com les colònies, els casals d'estiu, els campaments, l'escoltisme, etc. En cada una d'aquestes experiències analitzem les finalitats, la proposta metodològica, la formació dels responsables i els infants i joves que hi participen. A través d'aquesta recerca es pretén aportar un material que ajudi a configurar una petita part de la historia de l'educació no formal tot recuperant també un material vàlid per a la reflexió i teorització sobre l'educació en el temps lliure. Pel que fa a les iniciatives de l'administració sobresurten les obres que es promouen a nivell de l'Ajuntament de Girona: les colònies escolars municipals i les guarderies-casals municipals d'abans del franquisme, les colònies organitzades des de serveis socials durant la transició democràtica i la constitució i els primers passos de l'Àrea de Joventut. Es presenten també les iniciatives realitzades a la ciutat de Girona des d'altres instàncies: a nivell de la Diputació de Girona les colònies de la Llar Infantil a nivell provincial les colònies promogudes per la Delegación Pronvincial de Enseñanza Primaria de Gerona i pel que fa a l'administració central es presenta l'impacte de l'actuació que el moviment feixista del regim franquista va tenir a Girona a través del Frente de Juventudes, la Sección Femenina i la Organització Juvenil Espanyola. També en aquest capítol de l'administració es comenten les primeres actuacions de la Generalitat de Catalunya a Girona a partir de l'any 1981. En el capítol de l'església les obres que s'estudien són fonamentalment de caire diocesà. Hi trobem els Casals d'Estiu -obra genuïnament gironina-, l'Escoltisme Catòlic Català, la Federació de Joves Cristians i els Avantguardistes gironins, la Joventut d'Acció Catòlica, la Joventut Obrera Catòlica, el Moviment Infantil i Juvenil d'Acció Catòlica, Hora-3 i el Servei de Colònies de Vacances. Hi ha també l'estudi d'altres moviments al marge de la pastoral del bisbat. En aquest cas parlem de l'Oratori Festiu dels Salesians, la Congregació Mariana de Girona -amb els Lluïsos, els Estanislaus, eIs Montañeros de Santa Maria i l'Acolliment Centre de Joves- i els Exploradores de España de "La Salle". Tot plegat fa que la iniciativa de l'església sigui la mes àmplia i la protagonista de bona part del moviment d'educació en el lleure de la ciutat de Girona. Pel que fa a la iniciativa pròpia de la Societat Civil es molt més minsa i amb una incidència reduïda fonamentalment en dos períodes concrets: la II República i la transició i etapa democràtica. Amb tot, en el primer terç de segle trobem l'obra dels Exploradores de España, les Padrines de Girona i els Pomells de Joventut. També a finals dels anys vint cal parlar de la iniciativa de les Colònies Escolars a través del diari EI Autonomista. Durant la II Republica podem parlar Palestra i dels Minyons de Muntanya. En el trist període franquista sols cal parlar de dues iniciatives que malgrat no ser autènticament promogudes des de la societat civil, les hem presentat en aquest apartat. Es tracta dels casals de l'associació Amigos de los Niños i de les colònies del Patronato Escolar de Suburbios de Gerona. A partir de la transició democràtica neixen iniciatives esporàdiques amb voluntat de fer una tasca educativa en el temps lliure i és també en aquesta època quan s'estructura el moviment de Rialles a nivell dels Països Catalans. A través de la recerca es detecta una manca de propostes d'educació en el lleure per part de la societat civil. Sobresurt l'acció de l'església que ha sabut adaptar-se als diferents períodes socio-educatius exercint a través d'aquest àmbit diferents funcions: compensatòria, d'adoctrinament i control o de suplència. S'evidencia també com el temps lliure passa a ser considerat un àmbit plenament educatiu quan el carrer deixa de ser considerat un entorn negatiu a evitar i passa a ser entès com un espai educatiu a aprofitar. Pel que fa als participants, no es pot concretar a nivell general quina de les tres iniciatives és la mes popular o elitista. Hi ha experiències de tot tant per part de l'Administració, com de l'Església i també de la Societat Civil. Val a dir però, que les iniciatives promogudes des de l'administració municipal han estat majoritàriament properes a la població gironina més necessitada. També en aquest sentit cal ressaltar el treball realitzat des del bisbat a partir dels anys seixanta a través dels casals d'estiu i de les colònies de vacances.