Com influeix el currículum ocult en la inclusió i/o exclusió dels alumnes ?

L’objectiu d'aquest treball és observar si hi ha elements del currículum ocult en tres aules de Manresa i si aquests afecten a la inclusió i/o exclusió dels alumnes. Per a fer-ho partim d’una base teòrica on hi ha exposades les principals característiques d'un ensenyament-aprenentatge inclusiu i les dimensions d’anàlisi del currículum ocult que pretenem observar. Tot seguit, fem constar la metodologia emprada per portar a terme la investigació i les graelles d’observació. Desprès d’aquestes hi ha un anàlisi i comparació de les escoles observades. En aquest anàlisi es pot observar com en totes les aules analitzades hi ha presents elements de currículum ocult que afavoreixen o dificulten la inclusió . dels infants. L’última part del treball són les conclusions on hi ha les principals idees sorgides després de l’elaboració del treball. A més, hi ha una petita reflexió sobre allò que s’hauria de millorar per crear aules realment inclusives on tots els nens i nenes tinguessin les mateixes oportunitats per adquirir un aprenentatge significatiu.

Speaking in the CLIL classroom: to what extent do teachers and students use english in the classroom?

L'objectiu principal d'aquesta investigació va ser determinar els efectes del CLIL en els professors i estudiants en les seves produccions orals. El punt de partida de la meva investigació era de la teoria de Dalton-Puffer (2007), que estableix que la funció de parlar en les classes CLIL és mínima, la meva recerca s'ha basat en la recopilació recollir informació des de diferents fonts, amb la finalitat de veure si aquest fet també passa a les nostres escoles. Eventualment, he planejat algunes estratègies i activitats per incrementar la quantitat d’oportunitats per parlar en llengua anglesa els alumnes.

Comparativa entre l'aprenentatge del paisatge a partir del llibre de text i a partir de l'experimentació

En aquest treball, trobareu tot un seguit de teoria que emmarca, si més no, l’estudi realitzat, amb autors que defensen unes idees o unes altres, amb les lleis actuals d’educació i amb els diferents canvis educatius que s’han dut a terme en els últims anys i que han afectat les ciències socials i, conseqüentment, l’aprenentatge dels/les alumnes. A més a més hi consta la recerca d’informació, descripció i anàlisi realitzat en dos centres educatius, amb la finalitat d’establir uns resultats que responguin a la pregunta inicial que em vaig plantejar abans de fer l’estudi: Què és més adequat per l’aprenentatge dels infants, utilitzar llibre de text a les aules o experimentar a partir de diferents recursos?

In what ways a CLIL lesson planning different from an EFL course plan ?

Des del 1995 el Consell Europeu ha promogut l’aprenentatge d’una segona llengua a través d’una altra àrea en el que coneixem per CLIL (Contingut i Llengua Integrats en l’Aprenentatge) o en altres paraules: “una activitat en la qual l’aprenentatge d’una llengua estrangera és utilitzada com una eina per l’aprenentatge d’una àrea no linguística en la qual llengua i contingut tenen un mateix paper” (Marsh, 2002). Tot I així, “ensenyar una àrea a través d’una llengua estrangera no és el mateix que la integració de llengua i contingut”. CLIL comporta altres implicacions metodològiques pel que fa a la planificació, estratègies didàctiques i particularment al rol del docent. De fet, són aquests factors els que componen l’èxit o el fracàs en l’implementació de CLIL. i per aquest motiu pretenc analitzar i descriure les diferències entre una sessió de CLIL i una de llengua anglesa. Aquesta investigació és un estudi de cas que vol oferir una mirada a les diferències entre una unitat de CLIL i una de llengua anglesa portades a terme en un grup de 3r de primària a l’escola de Sant Miquel dels Sants (Vic) pel que fa a la planificació, les estratègies i actuacions del docent.

El principio del Universal Design. Concepto y desarrollos en la enseñanza superior

Los principios, las prácticas y la investigación sobre diseño universal han sidoimplantados progresivamente en diferentes ámbitos, respecto al diseño y la preparación de entornos para la atención a las necesidades de las personas con discapacidad. En el contexto internacional, este desarrollo ha estado vinculado al avance en derechos sobre igualdad de oportunidades. En el contexto legislativo español, en la Ley 51/2003 se introducen definiciones sobre «accesibilidad universal» y «diseño para todos», con lo que se genera un marco que posibilita el análisis de fuentes conceptuales y de aplicación en nuestro contexto, de las aportaciones del diseño universal, así como su consideración para la fundamentación de prácticas de innovación e investigación en nuestros ámbitos universitarios. En este trabajo, a partir de una amplia revisión de fuentes y aportaciones de gran trayectoria en este campo, se presentan y analizan distintos enfoques, a través de los cuales se están desarrollando y aplicando prácticas de diseño universal en el ámbito de la enseñanza universitaria, y se plantean sus implicaciones educativas. Este análisis permite concluir que las aplicaciones del diseño universal parecen más prometedoras para el progreso hacia metas de inclusión en el entorno universitario que una perspectiva de «adaptación curricular»; aunque se pone de manifiesto la necesidad de que la investigación que se desarrolle en nuestros contextos aporte pruebas y elementos que favorezcan su implementa- ción. Aplicar prácticas docentes y de planificación en la enseñanza universitaria con bases en el diseño universal podría contribuir a superar, eliminar o evitar en un futuro barreras en el aprendizaje, no solo limitadoras del progreso de las personas con discapacidad, sino también del conjunto del alumnado. Asimismo, las conclusiones de este trabajo plantean aplicaciones y estimaciones de nuevas muestras empíricas como puntos de partida para futuras y posibles determinaciones de enfoques conceptuales.

¿Cómo se lee y escribe en línea?

Se pretende averiguar, en base a datos de una investigación en curso, cómo se lee y escribe en clase cuando cada aprendiz dispone de portátil, está conectado a la red y el libro de texto es digital.

El nuevo título de Grado en Enfermería y la formación en salud mental

Sobre el nou títol d'Estudi de Grau d' Infermeria i de Salut Mental

Grup d'Innovació Docent i d'Investigació en Comunicació Audiovisual (GID-CAV) (2013)

Presentació del Grup d'Innovació Docent Consolidat en les VII Trobada de Professorat de Ciències de la Salut. Barcelona. 30 gener – 1 febrer 2013

Projecte entorn de bones pràctiques educatives: una experiència de treball cooperatiu i interdisciplinari

La intenció d'aquest article és presentar I'experiencia pedagbgica portada a terme als estudis de magisteri -especialitat educació infantil-, durant el curs 2004105 i 2005/06. El treball que presentem és fruit d'un projecte que neix en el context de la reflexió que comporta la implementacio del sistema europeu de transferencia i acumulació de crPdits (ECTS) en els estudis superiors, de la inquietud d'innovar i del convenciment de la importincia que té treballar de manera cooperativa i interdiscipliniria en el si d'un centre educatiu. El treball té com a finalitat donar impuls a la cultura de la qualitat a través de la detecció, del seguiment, de la difusió i de l'intercanvi de les bones practiques a l'etapa d'educació infantil que es porten a terme en els centres d'ensenyament on els estudiants de primer curs realitzen les seves prictiques, i ensenyar i aprendre a treballar cooperativament. La manera més 16gica d'emfasitzar l'us del coneixement i les habilitats dels estudiants dins d'un marc cooperatiu, tal com es trobaran quan siguin membres de la societat, és dedicar molt de temps a l'aprenentatge d'aquestes habilitats en relacions cooperatives amb els altres. Uohnson i Johnson, 1977, p.62-63) S'ha treballat de manera cooperativa i interdisciplinhria, tant pel que fa al professorat de les diferents assignatures implicades (Seminari/ Practicum, Noves Tecnologies Aplicades a l1EducaciÓ i Educació Plhstica) com en la forma d'organització del treball a l'aula per part de l'alumnat en equips cooperatius.

Motivaciones de los profesores respecto a su formación permanente

Este artículo se basa en parte de los resultados de la investigación del autor sobre la identificación de los factores motivacionales que subyacen en las decisiones que toman los profesores sobre su participación en actividades de formación permanente. Se concluyó que, si bien los profesores deciden participar en estas actividades principalmente por la presencia de ciertos factores motivadores o intrínsecos que afectan a su instrumentalidad percibida, sus decisiones de no participar se basan principalmente en la ausencia de otros factores extrínsecos que afectan a la expectativa de realización de las actividades.

Financiación de la formación: inicial, ocupacional y continua

La formación, en su vertiente inicial, ocupacional y continua se considera un eje fundamental para el correcto funcionamiento del mercado de trabajo, para la promoción personal y profesional de los trabajadores y como factor esencial para la competitividad de las empresas y la calidad de los servicios y los productos. La importancia del argumento anterior obliga a analizar las principales características de organización y financiación del sistema español de formación, sin olvidar la función de apoyo y complemento de las políticas comunitarias en este ámbito

Cambios y tendencias de la formación en España, del Primer al Segundo programa nacional de Formación Profesional

A la formación se le asigna capacidad para favorecer la productividad, la competitividad y el acceso a una ocupación. Teniendo en cuenta esta característica, el artículo analiza los cambios y tendencias de la formación inicial, continua y ocupacional en España desde la aprobación del primer Programa Nacíonal de Formación Profesional en 1993, hasta el segundo Programa aprobado en 1998. En este sentido, se observa que los tres subsistemas de formación no están exentos de ciertos puntos débiles que dificultan la plena consecución de los objetivos que tienen asignados y que en ciertos aspectos no han sido corregidos en el nuevo Programa Nacional de Formación Profesional.

Evaluating the impact of filming on the number of errors committed by nursing students to determine the efficacy of simulated clinical situations

Clinic simulation as a training and knowledge method allows people experiment a real event representation with the aim of acquiring knowledge, abilities and aptitudes. The filming of the staging represents a useful tool to review the decisions taken and the actions they did, with the purpose to highlight the strengths, weaknesses and the areas for improvement. The article describes a study carried out by a group of students in second course of nursing, and it tries to evaluate if there is any influence if somebody is filming you during the clinic simulation, does it make you do more errors or not?