L'autisme en una escola amb model inclusiu : Factors a favor i en contra

Tenim davant un projecte on trobarem reflectits els resultats d'una investigació duta a terme en un col·legi públic sense aula CYL amb un model educatiu inclusiu. Desprès d'uns mesos de seguiment de dos nens autistes i l'avaluació d'un possible cas s'ha pogut concloure que la integració dels nens autistes és possible, però que segons el cas, la modalitat de matriculació canviarà. Al llarg d'aquesta memòria trobarem la descripció del centre, els diferents objectius, les diferents teories associades a aquest dèficit, els diferents materials validats utilitzats, el procés de seguiment i els resultats. També es trobarà des de quines teories s'ha treballat, sense deixar de costat les conclusions finals.

Maahanmuuttajaoppilaat erityiskouluissa

Immigrant Pupils in Special Education Schools The study focused on the opinions of immigrant pupils in the 1st–9th grades of basic education in four special education schools of the City of Turku and in need of special support about the following: 1. Their difficulties in going to school in general education before the transfer to a special education school. 2. Their opinions about the transfer process to special education and the changes in their school practice after being transferred to a special education school. 3. Their experiences about their school and coping in special education school. The study strengthened the idea that immigrant pupils need positive special treatment, linguistic support, individual guidance, small teaching groups and operating models that promote well-being on their integration and education path. The central educational idea of inclusive education is based on deconstructing the power structures concerning gender, ethnicity and “race” and approval of differences in the pupils. Shifting the emphasis from the pupil to working on the learning environment has resulted in special education no longer being primarily separate special education tied to a certain place, but directing the teaching more towards individuality. The central dimension of intercultural competence of a teacher working in a multicultural class seems to be the attitudes and approaches to a different pupil; the teacher must be interculturally sensitive when facing children and young people from a foreign culture. Education and teaching affect every sector of the pupil’s well-being. Learning and learning results have a connection with teaching, education and well-being. Every sector is important for the going to school and integration of an immigrant pupil in need of special support. The basis of the study is the equality of opportunities and the humanistic idea of the human being in the Finnish education policy. The immigrant pupils selected for the study represented the following language groups: Arabian, Albanian, Somali, Russian and Vietnamese. In the four special education schools, the number of immigrant pupils belonging to these language groups (2004) totalled 104. A total of 89 pupils i.e. 86% answered the questionnaire, which is sufficient considering the generalisation of the study. Although this is basically a quantitative study, the interviewing method was used in part of the study, because the questionnaires were in Finnish and consequently, it was difficult for some immigrant pupils to understand them. Understanding the questions was also affected by the fact that the age distribution in the study was very wide (7–18). According to the results of the study, the immigrants felt that the biggest drawbacks in general education were their inability to speak Finnish and lack of concentration. The actual process of being transferred to a special education class remained unclear for immigrant pupils, and they could do very little about the transfer themselves. The results show that immigrant pupils coped well in special education school; they felt that their learning ability and concentration improved in the small groups of the special education school. They considered the individual support given in the special education schools to be useful. The lower-grade immigrant pupils had a more positive attitude towards special education school than the upper-grade immigrant pupils. In all the special education schools the immigrant pupils experienced that they were in a good position in the class; girls felt this even a little more strongly than boys. The teacher-pupil-relationship was felt to be good. School bullying being so common was a negative feature experienced by immigrant pupils, who were often targets or bullies themselves. Immigrant pupils believed in their success at school and in the opportunities offered by special education schools. Generally they were of the opinion that pupils are not labelled by special school; however, upper-grade immigrant pupils were more hesitant than lower-grade immigrant pupils. This study aimed at bringing out the immigrant pupils’ own opinions. Teaching immigrant pupils in special education schools has not been very much studied in Finland, which made the topic new and even more challenging.

La educación intercultural en los centros escolares españoles

Son muchas las iniciativas que sobre educación intercultural se están llevando a cabo en las escuelas de nuestro país. El panorama es variado y adaptado a las decisiones y a las necesidades que cada autonomía ha considerando relevantes. Consideramos interesante visibilizar las prácticas escolares que sobre interculturalidad se han realizado en los centros educativos españoles en las últimas décadas. Empezamos este escrito a través de un repaso de las políticas educativas que han dado cobertura a tales actuaciones para describir posteriormente las características concretas de la práctica escolar. Las líneas de análisis que vertebran estas acciones las hemos sintetizado en: I. Los planes de acogida, II. La atención a la diversidad lingüística y cultural, III. Las estructuras escolares cooperativas, IV. La participación de la comunidad educativa, V. La mediación intercultural y la resolución de conflictos, VI. La Formación de Profesorado, VII. Los observatorios de las diferentes comunidades. Podemos entender todas estas actuaciones desde dos enfoques diferenciados; uno más relacionado con la educación inclusiva y otro que actúa desde la educación compensatoria. Relacionamos al final las acciones de la interculturalidad educativa con los principios básicos de las comunidades de aprendizaje, considerándolas un soporte desde el que dar cobertura a las acciones educativas previamente descritas.

Intervention de la pensée représentative de futurs enseignant-e-s dans leurs prises de position envers l'intégration scolaire

In the past two decades, international recommendations have made inclusive education a priority issue. Many countries have adopted school policies inciting players to question their representations about the duties and purposes of schooling and their role therein. In Switzerland, a new national and cantonal framework defines the integration of students with disabilities or special educational needs in the regular classroom as a priority. However, progress in this area is modest and many researchers are left wondering how teachers could be better prepared to meet the special needs of some students. Initial training is thus seen as essential in bringing pre-service teachers to develop open attitudes toward students with disabilities or special educational needs. While many studies have examined the role of training in building professional attitudes, very few deal with teacher representations of inclusive education, let alone those of future teachers. Our research focuses on two samples of pre-service teachers in the beginning, middle or end of their initial training. 261 pre-service teachers for primary education and 212 pre-service teachers for secondaiy education are involved in the study. The research aims to highlight the role of their representative thinking in building their attitudes towards inclusive education. Our results show that objectification remains essentialist and focuses on the prototypes of the most publicized disabilities. They also showed the weakness of the training system as perceived by future teachers. Even though they have maintained or strengthened positive attitudes towards integration, most leave their training with a reinforced sense of apprehension when faced with the disabilities or special educational needs that they expect to encounter in their future work. Although pre-service teachers consider their training insufficient, it nevertheless positively influences their attitudes toward integration. In particular, greater internship practice, however modest it may be, has a significant effect on attitudes of future teachers by increasing their perception of competence and confidence. -- Ces deux dernières décennies, les recommandations internationales ont fait de l'inclusion scolaire une thématique prioritaire. De nombreux pays ont adopté des politiques scolaires obligeant les acteurs scolaires à interroger leurs représentations des missions de l'école et leur rôle au sein de celle-ci. En Suisse, un nouveau cadre national et cantonal a défini comme prioritaire l'intégration dans l'école ordinaire des élèves en situation de handicap ou ayant des besoins éducatifs particuliers. Or, les avancées en la matière restent modestes et de nombreux chercheurs se questionnent sur la manière dont les enseignant-e-s pourraient être mieux préparés à répondre aux besoins éducatifs particuliers de certains élèves. La formation initiale est ainsi perçue comme essentielle pour amener les futurs enseignant-e-s pour développer des attitudes ouvertes envers les élèves en situation de handicap ou ayant des besoins éducatifs particuliers. Si beaucoup d'études portent sur le rôle de la formation dans la construction d'attitudes professionnelles, très peu traitent des représentations des enseignant-e-s à l'égard de l'intégration scolaire et encore moins de celles des futurs enseignant-e-s. Notre recherche porte sur deux populations de futurs enseignant-e-s en début, au milieu ou en fin de formation. Elles sont composées respectivement de 261 étudiant-e-s se destinant à l'enseignement primaire et de 212 étudiant-e-s se destinant à l'enseignement secondaire. La recherche vise à mettre en évidence l'intervention de leur pensée représentative dans leurs prises de position envers l'intégration scolaire. Nos résultats montrent que l'objectivation reste essentialiste et se focalise sur les prototypes de situations de handicap les plus médiatisés. Nos résultats font également fait apparaître la faiblesse du dispositif de formation tel que perçu les futurs enseignant-e-s. Quand bien même ont-ils conservé ou renforcé des attitudes favorables à l'intégration, ils quittent pour la plupart leur formation avec une appréhension renforcée à l'égard des situations de handicap ou de besoins éducatifs particuliers qu'ils s'attendent à rencontrer dans leur future pratique. Bien que la formation soit jugée insuffisante par les étudiant-e-s, elle oriente néanmoins favorablement leurs prises de position envers l'intégration des élèves concernés. En particulier, une plus grande pratique de stage, si modeste soit-elle, a un effet important sur ces prises de position par l'augmentation du sentiment de compétence et la perception d'assurance des futurs enseignant-e-s.

Evaluación para la inclusión: siete propuestas en forma de tesis

La evaluación es un proceso que se pone en marcha junto con el inicio de la vida escolar y continúa a lo largo de ella, haciendo acto de presencia de manera continuada (lo cual no es lo mismo que hacer una evaluación continuada). La evaluación es un referente constante en las dinámicas escolares que debe servir de ayuda para que el profesorado y el alumnado aprendan algo respecto de lo que hacen bien y de lo que se requiere modificar para que se produzca más y mejor aprendizaje.

From Educational Segregation to Transformative Inclusion

Recent studies conducted in Europe using communicative methodology highlight that different ways of grouping students has a direct effect on their academic output. This article analyzes how said research methodology identifies and analyzes those student groupings that provide greater academic success and improve classroom coexistence at Spanish educational centers. Said methodology entails all of the research participants researchers, teachers, families, and students reflecting on the consequences of streaming, mixture, and inclusion for student academic achievement. Following this, our conclusions are compared with the policies and educational practices implemented in Spanish schools, which are not based on scientific knowledge and do not usually lead to academic success. Finally, recommendations are presented for future educational policies with the aim of providing an alternative for teachers and educational managers that would substantially improve student academic success.

Inclusió a la Bolonyesa. Els referents teòrics i metodològics que fonamenten i acompanyen el mètode de Nicola Cuomo: L’emoció de conèixer i el desig d’existir

Les següents pàgines tracten buscar sota quins referents teòrics i metodològics es fonamenta el mètode de “l’Emoció de conèixer i el desig d’existir”, un enfocament educatiu de caràcter global creat pel professor de la Universitat de Bolonya Nicola Cuomo. En primera instància, en forma de marc teòric, s’intenta recollir tots aquells postulats que Cuomo ha utilitzat per elaborar aquest mètode, i així el lector pot captar sota quins paradigmes i teories neix. En segon terme, i amb l’objectiu de buscar els punts de contacte i discrepància, es compara tot aquest marc teòric amb els principals arguments de tres referents mundials en educació inclusiva. En tercer lloc, i seguint amb l’objectiu del punt anterior, es compara aquesta base teòrica amb quatre didàctiques específiques, i així, trobar la relació entre les idees de Cuomo i els arguments que defineixen aquestes didàctiques. Com a últim apartat, s’estableixen unes conclusions que intenten definir, justificar i validar els referents teòrics i metodològics de “l’Emoció de conèixer...”, per tal d’evidenciar que el mètode pot ser un referent, un model, una pauta a tenir molt en consideració.

La Inclusió dels alumnes amb necessitats educatives especials. Accés al currículum ordinari a través dels Plans Individualitzats. Traducció i adaptació de l’SPOT (instrument per analitzar els PIs).

Actualment, és cada vegada més present en la nostra societat la paraula inclusió i més concretament en el nostre àmbit educatiu, el concepte d’educació inclusiva. Aquest treball pretén presentar una eina adaptada i traduïda al català anomenada Student Program Observation Tools, la qual serveix per fer un anàlisi d’una de les mesures d’atenció a la diversitat: els Plans Individualitzats, per tal de millorar-ne el contingut i ésser una ajuda per a les escoles però també perquè els alumnes amb necessitats educatives especials puguin tenir accés al currículum ordinari com la resta dels seus companys de classe.

Estudi de pràctiques d’educació infantil: la participació com a recurs d’inclusió

El nostre estudi és una investigació educativa amb metodologia qualitativa que, a través de l’anàlisi de contingut, vol determinar si existeixen indicadors que tenen un pes específic més rellevant per assolir un alt grau de participació a l’aula, entenent que aquesta és un element d’atenció a la diversitat en la perspectiva de l’educació inclusiva. La mostra analitzada consta de quaranta-nou experiències educatives extretes de la Revista Infàn- ci-a de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, en l’apartat Escola 3-6, des del novembre-desembre del 2009 i fins al novembre-desembre del 2013. L’instrument d’anàlisi ha estat una fitxa d’observació formada per una sèrie d’indicadors extrets del marc teòric. Els resultats mostren que hi ha uns indicadors que tenen una major rellevància quan es fan activitats d’ensenyament-aprenentatge amb un alt grau de participació. Per tant, els docents hauran de tenir en compte aquests indicadors per portar a terme pràctiques educatives inclusives amb alts índex de participació.

Concepcions i pràctiques dels professors sobre l’aprenentatge cooperatiu i la inclusió

L’objectiu principal d’aquest projecte és analitzar les diferències i semblances que hi ha entre les concepcions dels professors que treballen fent servir l’aprenentatge cooperatiu a l’aula, les d’aquells que no ho fan i les dels seus alumnes, respecte l’educació inclusiva i l’aprenentatge cooperatiu. També s’analitzarà si el temps que porta un professor treballant cooperativament a l’aula influeix en aquestes concepcions. Per tal de fer això es realitza un estudi de cas múltiple, a través set d’entrevistes a professors i tres focus groups amb alumnes. Aquets subjectes provenen de de tres escoles d’educació primària de Mataró les quals s’han seleccionat en funció del grau d’experiència que tenen aquestes amb l’aprenentatge cooperatiu. Els resultats d’aquests estudi ens mostren algunes línies de treball per analitzar les diferències en les concepcions del professorat i els alumnes en funció del grau en que aquests fan servir l’aprenentatge cooperatiu.

Estudi de cas: Inclusió de l’alumnat amb dificultats en l’aprenentatge a l’aula ordinària. Atenció a la diversitat amb el suport USEE

La present recerca té com a bases teòriques la Concepció Constructivista de l’Ensenyament i Aprenentatge Escolar en una perspectiva d’educació Inclusiva. Consisteix en un estudi de cas focalitzat a una classe de segon de secundària d’una escola específica. L’escola parteix de l’atenció a la diversitat del seu alumnat a partir del recurs propi d’Unitat de Suport a l’Educació Especial. L’estudi pretén donar resposta a les situacions de millora de les intervencions d’aquest recurs a l’aula en concret en referència a l’atenció a la diversitat.

Revisió del model inclusiu en l’àmbit de l’educació no formal del futbol base a partir del criteri d’agrupació

Recerca centrada en l’anàlisi de característiques concretes de l’educació inclusiva en un entorn d’educació no formal, com és el futbol base. El criteri que s’ha utilitzat per realitzar l’anàlisi són els agrupaments. Des de l’educació inclusiva es promouen els agrupaments heterogenis, una forma d’agrupar a l’alumnat tenint en compte les seves diferències, per tal d’enriquir-se entre tot l’alumnat i treure profit d’elles. A la vegada aquest agrupament es caracteritza per fomentar la igualtat d’oportunitats en l’aprenentatge dels alumnes. En canvi, al futbol base predominen els agrupaments homogenis, distribuint als jugadors segons el seu nivell en diferents equips. A la recerca es fa una comparació entre l’opinió de diferents membres involucrats en el món del futbol base de dues entitats esportives, un club de futbol, on es fan els grups de forma homogènia, i una escola de futbol, on es fan els agrupaments de forma heterogènia. Els resultats mostren que realitzant agrupaments homogenis no s’assegura que tots els jugadors tinguin les mateixes oportunitats d’aprenentatge i que el nivell competencial dels jugadors en edat de formació pot ser un element que fomenti desigualtats en el seu procés d’aprenentatge esportiu.

¿Contribuye a la inclusión laboral la formación que recibe el alumnado con discapacidad intelectual en la ESO?: análisis y propuestas

Las investigaciones centradas en el análisisde buenas prácticas de inclusión laboral depersonas con discapacidad demuestran laimportancia de la formación previa, y específicamente la recibida en la etapa de secundaria. El objetivo de este artículo es presentar los resultados de una investigación sobre las características básicas de la formación laboralque reciben los jóvenes con discapacidadintelectual en la ESO. En el primer apartado se realiza una aproximación al papel de la educación secundaria en el desarrollo del rollaboral desde una óptica inclusiva. A continuación, se presenta la investigación realizada con el objeto de obtener datos sobre la adecuación de la formación socio-laboral que se realiza en la ESO (objetivos, método y resultados). Por último se plantean las orientaciones dirigidas a mejorar las oportunidades futuras de inclusión laboral desde el sistema educativo

Una mirada inclusiva al medi social

Característiques principals de la nova societat, com ara la incorporació de les noves generacions de catalans fills de pares immigrants, el predomini dels valors individualistes en la societat i en els infants, la percepció del que passa al món on time o les noves maneres de representar el coneixement, entre d’altres, no actuen com a motor de renovació i enfortiment de l’ensenyament dels aspectes socials i culturals del medi a l’escola d’infantil i primària

Perspektivmöten i skola och handledning : lärares tankar om specialpedagogisk handledning

To create a more inclusive school, an increase in multidisciplinary cooperation is needed. One possible form of collaboration could encompass the special education teacher taking on the role of a consultant for other teachers in need of support in working with heterogeneous groups of pupils. Previous research shows that special education teachers see the role as consultant as diffuse and complex. The overarching aim of the present study involves deepening the knowledge on how consultation in a special educational context can be understood and developed based on teachers’ descriptions on this particular form of activity interpreted against various perspectives on consultation. The study is qualitative in nature and rests on a hermeneutic interpretive research tradition in combination with an abductive approach. The theoretical framework consists of two different approaches to consultation: the directive and the non-directive approach. The approaches differ regarding particular emphasis on advice and reflection during the consultation and with respect to who or what should be the focus of the consultation. The two approaches are here studied through various theories such as social learning theory, Bruner's theory of scaffolding, Roger’s humanist psychology, and constructivism. Semi-structured interviews were held with eighteen special education teachers (n=9) and class teachers (n=9) working in the compulsory school. The overall interpretation of the results shows that special education consultation can be understood as three different types of consultation. Consultation as counseling which harmonizes with the directive perspective on consultation is the most prominent type. In the consultation as counseling conversation, the special educational knowledge transfer is central and the focus is placed on the pupil. Although special education knowledge transfer emerges as a unique aspect of special education consultation, there are several inherent challenges in this type of consultation that can be addressed in that teachers also describe two other types of consultation. In the reflective consultation, there is a move away from the pupil focus and toward a focus on the class teacher and the use of reflection. The reflective consultation harmonizes with the non-directive approach to consultation. This type of consultation does not as of yet have a prominent place in the Finland-Swedish school context and at this stage it is not seen as a legitimate type of consultation according to the teachers’ descriptions. Despite this, certain aspects of the reflective conversation could be given more space in the development of consultation within special educational contexts. The co-operative consultation is characterized by the teachers acting as teammates and using professional exchange as a strategy for consultation. Both teachers' knowledge is seen as central, and rather than the special education teacher acting as the expert and moderator, the teachers control the consultation together and jointly move the work along. The co-operative consultation enables the focus to move from the pupil toward the context, which can lead to the development of inclusive practices. The results indicate that this type of consultation holds potential in the development of special educational consultation that takes place between equal colleagues. The co-operative consultation opens up for a third collaborative approach to consultation, where aspects of the directive and non-directive perspective can merge and develop. The thesis concludes with the proposal that special pedagogical consultation can be understood from an integrated perspective. The characteristics of the consultation can vary depending on the type of problem or situation, while co-operative consultation can be seen as the ideal as equal colleagues meet in consultation conversations. In order to develop the co-operative consultation, both teachers are required to have knowledge of consultation as a practice, to be part of a collaborative school climate, and that teachers are provided with enough time to take part in consultations.