998 resultados para Gastroenteritis -- Catalunya
Resumo:
Aquesta recerca dna a conixer la situaci de les persones que tenen atribuda una mesura de seguretat dinternament en un centre psiquitric civil de Catalunya. Lestudi treballa amb una mostra destudi de 101 mesures de seguretat atorgades des de l1 de gener de 2004 i finalitzades abans del 31 de desembre de 2007 a Catalunya, que shan complert en els centres psiquitrics, les comunitats teraputiques de salut mental, les unitats dhospitalitzaci psiquitrica, les unitats psiquitriques de centres penitenciaris, les comunitats teraputiques de drogodependncies i les residncies sociosanitries. El grup de poblaci susceptible de rebre aquest tipus de mesures presenta la caracterstica comuna de persones que han coms un delicte i que a causa de la seva condici de malalts mentals sels ha considerat parcialment o totalment imputables de la seva responsabilitat penal. A aquestes persones sels ha aplicat una resposta penal sancionadora atenent a aquest grau de responsabilitat penal. Lestudi analitza el paper de lmbit sanitari com a resposta adequada per al compliment de la mesura de seguretat, i si aquesta afavoreix el contacte amb lentorn i els recursos comunitaris tant durant el compliment com posteriorment a la finalitzaci del temps imposat pel jutge, malgrat que lorigen de la intervenci sigui una conducta delictiva. Els resultats indiquen que un 80,3% han complert la totalitat de la mesura en centres sociosanitaris, enfront del 19,8% que lhan complerta ntegrament a la pres. Els autors creuen que aquesta adhesi amb el recurs sanitari fomenta lestabilitat psiquitrica i en conseqncia una disminuci de la perillositat vinculada amb el risc de reincidncia.
Resumo:
El present projecte pretn representar una aproximaci complerta a l'estudi de la pensi compensatria regulada a l'article 84 del Codi de Famlia. Aquesta aproximaci s'ha fet des de dos punts de vista diferents: d'una banda, a travs de la definici d'un marc teric relatiu al context normatiu de la pensi compensatria, a la seva determinaci, pagament i potencial modificaci i d'altra banda, un punt de vista ms aplicat a travs de l'estudi de la jurisprudncia del Tribunal Superior de Justcia de Catalunya que ha interpretat i aplicat l'article 84 del Codi de Famlia en seu de crisis matrimonials. Els principals resultats d'aquesta recerca fan referncia essencialment a incorporar les noves tendncies socials, familiars i econmiques, d'una banda, definir la naturalesa de la pensi compensatria i de l'altra, determinar la quantitat, modificaci i modalitat de pagament de la pensi compensatria. Des del punt de vista de la naturalesa d'aquesta pensi, aquesta va nixer amb l'objectiu de protegir les dones que principalment eren les que duien a terme el treball domstic i per tant sortien ms perjudicades patrimonialment en els moments de crisi matrimonial. Tot i que avui dia la gran majoria de pensions compensatries encara sn pagades pels marits, cal adaptar la nova realitat social de les dones i per tant de les famlies a la concepci i rol que la pensi compensatria t en el moments de crisis matrimonials. D'altra banda, el nou rol dels cnjuges en la famlia i la simetria encara no completa, per d'homes i dones al mercat laboral fa que aquest treball de recerca defensi que la determinaci, modificaci i modalitat de pagament de la pensi compensatria s'hagi de fer tenint en compte les possibilitats professionals que els cnjuges tenien abans de contraure matrimoni per tal de poder valorar acuradament les decisions que han pres i les possibilitats a les quals han renunciat per tal d'invertir a la vida familiar.
Resumo:
En aquest estudi es pretenia assolir la prctica d'un sistema que noms s'ha plantejat tericament, doncs l'experincia acumulada, ja abans de la reforma orgnica de 2003, parteix de la figura dels serveis comuns, amb un criteri d'eficincia, racionalitat i economia per invertir en l'Administraci de justcia catalana. Assumir i donar resposta jurdica concreta a tots els reptes tcnics pot fer-se des d'una perspectiva dogmtica, tot i que el temps transcorregut tamb permet advertir exigncies prctiques a l'mbit de la dogmtica processal, el context socio-cultural i, naturalment, les necessitats laborals. En aquest sentit, els objectius s'introdueixen cap a la garantia d'un apropament material, conceptual i quotidi de l'Administraci de justcia al ciutad, establert com a eix inextricable del sistema, tenint present la de vegades despesa incomprensible en una realitat histricament menystinguda i deficitria, malgrat l'esfor pressupostari fet els darrers anys que, malgrat tot, no ha evitat discordances greus per manca de racionalitat i eficincia en el consum diari dels operadors implicats. Es pretn aconseguir, per mitj del nou sistema d'oficina judicial estructurat, un aven efectiu i econmic a l'estat de la Justcia al pas, especialment envers la dilaci dels trmits, a ms de reclamar reformes legals, de caire processal especialment, que no es prestin a mers parmetres d'ajust formal, sin que incideix substantivament en millores per altre part reclamades fa temps per la doctrina cientfica. S'han aconseguit les fites definides des del punt de vista teric, aix com s'ha afrontat tots el problemes conceptuals i hiptesis prctiques ms significatives, establint pautes de resposta sota la prvia determinaci de les qestions debatudes i els conflictes habituals que correspon enfrontar. D'aquesta manera, s'ha estudiat la normativa en presncia i la jurisprudncia que hi dona actualitat prctica, sense oblidar la doctrina d'autors. S'ha repassat el funcionament existent a l'oficina judicial i les previsions de la mateixa en un futur immediat, remarcant les noves tecnologies en s i projectades, de igual manera que les bondats i crtiques de tots els operador jurdics actuants.
Resumo:
Linforme sobre el funcionament dels jutjats mercantils de Catalunya t per objecte posar de manifest la realitat del qu succeeix diriament als jutjtats mercantils catalans ms enll del que diuen les dades estadstiques publicades en revistes pbliques i privades. Lestudi ha tingut en compte les nombroses estadstiques dactivitat del rgans judicials que es publiquen a Espanya i, a ms a ms, ha intentat copsar la realitat quotidiana daquests rgans jurisdiccionals mitjanant un treball de camp basat en les percepcions directes obtingudes sobre el terreny aix com en les diverses entrevistes personals que ha mantingut lequip investigador tant amb els magistrats titulars dels jutjats mercantils de tota Catalunya, com amb el personal de loficina judicial i professionals que hi collaboren de forma freqent. A ms de fer-se diverses anlisis comparatives amb altres Comunitats Autnomes espanyoles, shan intentat detectar les principals mancances materials i personals que pateixen els jutjats mercantils de Catalunya, formulant-se algunes recomanacions concretes al respecte. Lestudi intenta aportar eines que puguin ser tils de cara a futures reformes legals aix com, especialment, oferir a lAdministraci catalana arguments que permetin poder corregir el greuge comparatiu produt a Catalunya amb un nmero clarament insuficient de jutjats mercantils, situaci que, segons totes les previsions, pot veures encara agreujada a un futur immediat.
Resumo:
Aquest treball presenta un estudi sobre les variables de risc de reincidncia dun grup de 315 delinqents sexuals. Els subjectes han estat obtinguts del total dinterns que van sortir en llibertat condicional o definitiva de les presons de Catalunya entre 1998 i 2003. La investigaci t dues parts. Una primera quantitativa on sanalitza la capacitat predictiva de 18 variables representatives de la carrera delictiva, lincompliment de les mesures de supervisi a la comunitat, la conflictivitat a la pres, el tractament i les condicions de la condemna. Durant un perode de seguiment que va de tres anys i 10 mesos a nou anys i dos mesos sha enregistrat la reincidncia en delictes sexuals, delictes violents, qualsevol tipus de delicte violent (tant sexual com no sexual) i reincidncia general. A la segona part, qualitativa, shan fet entrevistes semiestructurades a un grup de 14 delinqents sexuals dels quals nou havien reincidit i cinc estaven en llibertat condicional. Si b les variables ms comunes a la investigaci sobre delinqncia general han mostrat relaci amb la reincidncia general, noms tres variables de la carrera delictiva han mostrat relaci amb la reincidncia sexual. Lestudi qualitatiu ha perms obtenir informaci sobre la influncia de les variables dinmiques ms importants. A partir de lanlisi del procs del delicte es configuren tres perfils de delinqents sexuals que ja shavien trobat a altres investigacions. A partir de la informaci obtinguda es proposen algunes orientacions pels programes de tractament.
Resumo:
Lobjecte de la recerca s analitzar laplicaci a Catalunya de la mesura dexpulsi prevista a larticle 89 del Codi penal en el cas de les dones penades, fer-ne la valoraci corresponent i, si sescau, plantejar alternatives dactuaci. La recerca constata les dificultats daplicaci del principi constitucional de reinserci i daltres de previstos a la legislaci penitenciria en relaci amb el collectiu de penats estrangers en situaci irregular. La prctica penitenciria observada a Catalunya en els darrers anys ha fet una aposta clara per lacolliment dels penats estrangers en el territori, en general, amb independncia de la seva situaci administrativa. Aquesta prctica ha generat una important expectativa de romandre en el territori per part de bona part daquests penats. Per la seva banda, els jutges i tribunals han obviat en general i sota diversos arguments i fonaments el mandat del legislador en les diverses ocasions en qu aquest ha fet laposta per lexpulsi dels penats estrangers en situaci irregular. Aquesta posici oficial majoritria contrria a lexpulsi ha coincidit plenament amb el desig de la majoria de la poblaci reclusa estrangera clarament contrria a la seva expulsi. Les diverses opcions legals que poden implicar el retorn del penat al seu pas de residncia resulten estranyament aplicades per part dels tribunals i en menor mesura per la mateixa Administraci penitenciria. Aquesta no-actuaci i la manca dalternatives legals provoquen situacions divergents de carcter negatiu que atempten clarament contra el principi digualtat, contra la finalitat reinsertadora de les penes i poden resultar generadores dinseguretat pblica. Conscients i coneixedors de les dificultats actuals, els autors estableixen diverses vies dactuaci en la lnia de superar aquesta situaci. Es proposa una reforma en profunditat de lart. 89 del Codi penal i sobre la via favorable a lestabliment duna nova llibertat condicional per a penats estrangers en situaci irregular i que han assolit el compliment de la meitat de la pena privativa imposada.
Resumo:
La present recerca t per objecte lestudi de la utilitzaci dels sistemes de control electrnic monitorat a la poblaci penada a Catalunya. La finalitat principal del projecte s la danalitzar ladequaci daquests sistemes als fins que la llei penal, processal i penitenciria els encomana i valorar la viabilitat dampliaci de la utilitzaci daquests sistemes. Linters en la realitzaci daquest estudi deriva de la constataci, per una banda, de lexistncia duna mplia oferta de sistemes tecnolgics, en constant desenvolupament i millora, que permeten un seguiment i control dels individus en la comunitat, i per altra banda, de la progressiva incorporaci daquestes tecnologies en la legislaci penal i penitenciria. La recerca parteix de la base que en lactual context de presons superpoblades, de creixent volum de la poblaci interna en centres penitenciaris i de recerca de mesures de major control del risc, lanlisi de ls que sha donat a aquest recurs legal i la valoraci que de la seva utilitzaci en fan els subjectes involucrats en la seva aplicaci pot resultar cabdal per al disseny de noves poltiques penitenciries. A ms, la recerca hauria de permetre plantejar leventual extensi daquests sistemes a un major nombre de supsits en el mateix context del tercer grau penitenciari o b fins i tot plantejar la seva utilitzaci en la llibertat condicional o en altres mbits de lexecuci penal.
Resumo:
En el present treball sha avaluat el potencial dels nemtodes entomopatgens per a controlar la plaga de R. ferrugineus. Per fer-ho, sha determinat la susceptibilitat daquesta a 4 espcies diferents de nemtodes: Steinernema carpocasae (soca B14, IDEBIO, BIOVERD), Steinernema feltiae (soca D114), Steinernema sp. (D122) i Heterorhabditis bacteriophora (soca DG46). Daltra banda, sha determinat la predaci de Steinernema carpocapsae per part de lcar Centroupeda almerodai (Acari: Acaridae) per comprovar si aquest pot influir negativament en lefectivitat de S. carpocapsae com agent de control biolgic. Sha vist que el morrut de les palmeres s molt susceptible als nemtodes entomopatgens en especial una soca comercial (S. carpocapsae), la qual produeix mortalitats del 91,67%. Hi ha evidncies de que lcar C. almerodai depreda les formes infectives de S. carpocapsae encara que no s suficient important com perqu es vegi comproms lefectivitat com a bioinsecticida. Ls de nemtodes entomopatgens com a control biolgic s una alternativa viable als mtodes qumics de eficcia similar per menys respectuosos amb el medi ambient.
Resumo:
Treball fi de carrera sobre els rgims econmics matrimonials a Catalunya. Sestudia i aplica el Codi de Famlia que s la normativa vigent en dret de famlia catal. El punt de partida s el matrimoni, el qual constitueix lorigen i fonament dels rgims econmics matrimonials. No pot haver matrimoni sense rgim econmic i noms els cnjuges poden organitzar la seva economia conjugal mitjanant les normes dun rgim econmic. Es realitza una breu sntesi dels efectes personals que produeix el matrimoni amb la finalitat de ser un treball ms contundent respecte les relacions econmiques entre els cnjuges. El rgim econmic matrimonial s lefecte patrimonials ms rellevant que produeix el matrimoni, per aix, el present treball estudia amb ms deteniment els diferents rgims econmics que poden existir a Catalunya. Existeixen tres tipus principals de rgims econmics, i desprs tres tipus de rgims locals. En primer lloc, el rgim de separaci de bns, el de comunitat de bns i el de participaci en els guanys; i en segon lloc, lassociaci a compres i millores, lagermanament o pacte de mig per mig i el pacte de convinena o mitja guadanyeria. Per ltim, sha tingut en compte la matria relativa als captols matrimonials, els quals poden ser atorgats per voluntat dels cnjuges amb la finalitat de regular per s mateixos com ha destructurar-se la seva economia conjugal.
Resumo:
Com a responsable de la preservaci del patrimoni bibliogrfic a Catalunya, la Biblioteca de Catalunya ha dedicat molts recursos a digitalitzar documents analgics, alhora que ha incorporat al seu fons documents creats directament en format digital. En lactualitat representen un volum important, i per aix el Grup de Preservaci Digital de la BC ha descrit les necessitats i processos que sn la base del disseny dun repositori que garanteixi la perdurabilitat daquests documents. El present informe en descriu els detalls.
Resumo:
Quin sentit han donat a la mscara espectacles de Els Joglars i Comediants? Al segle XX hi ha un teatre de mscares vinculat a la commedia dell'arte, un altre a rituals i tradicions de carrer amb cap-grossos i gegants, un que s'inspira en les arts plstiques, un altre en el psicodrama... tots fan referncies a mscares i animals. Des de tradicions catalanes en les que s'utilitzen mscares fins a la formaci dels actors; bestiaris i animals sn font d'inspiraci i entrenament, per aix estan al nus de l'estudi de recerca, per l'estreta relaci que els vincula amb les mscares
Resumo:
Amb una plantilla, hem elaborat uns materials docents -l'objecte d'estudi dels quals s lEstatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, des d'una perspectiva jurdica -, que corresponen fonamentalment a lassignatura Institucions Poltiques de Catalunya de 4rt. curs de la llicenciatura de Dret de la UAB. Els materials shan penjat al web http://www.institucionspolitiques.com. L' objectiu de lacci docent ha estat consolidar una eina interactiva, que fomenti la creativitat i el treball cooperatiu de lestudiant, que permeti un rol ms actiu del professorat, i finalment, es faciliti ladaptaci docent a lespai europeu deducaci superior. Lexperincia s'ha completat amb ls del mtode bimodal -campus virtual de la UAB -, amb visites a institucions pbliques i amb lassistncia peridica com a pblic a programes de televisi de continguts relacionats amb la matria. La plantilla per a desenvolupar els diversos temes del programa ha estat la segent: 1.- Redacci del tema; 2.- Visualitzaci de conceptes: quadres sinptics, esquemes, grfics; 3.-Bibliografia bsica. 4.-Legislaci i jurisprudncia. 5.-Text reprodut. 6.-Qestions.7.-Temes per al debat. 8.-Test. 9.-Materials complementaris audiovisuals. 10.-Enllaos tils a la xarxa. L'experincia sha desenvolupat els dos darrers cursos acadmics: 2006/07 i 2007/08, i ha girat entorn de l'elaboraci i aplicaci dels materials elaborats. Ha estat terica i prctica a la vegada. S'ha prestat especial atenci a la feina de l'alumnat fora de l'aula, amb el conseqent estudi previ i collaboraci en lelaboraci de materials. Cal destacar tamb que hem aconseguit augmentar la participaci de l'alumnat a laula, i d'aquesta manera el rol del professor ha esdevingut ms dinmic. Els materials han perms un fcil i rpid accs dels estudiants, amb lobjectiu de gaudir dunes sessions presencials ms interactives, i s'ha connectat la Universitat amb la societat, a ms de desenvolupar actituds cviques o de conscincia de pas en una matria tan sensible com s l'estudi del dret pblic de Catalunya.
Resumo:
El projecte ha destablir xarxes per posar en contacte els diferents continguts, reflexions i recursos docents emprats per professors dart medieval de la UB i la URV sha dut a terme adaptant-se a diferents conjuntures. Una modificaci sorgida durant el desenvolupament del projecte deriva de la transformaci que han de patir els actuals plans destudis enfront dels nous ttols de grau. Els lligams plantejats en funci dunes determinades assignatures sha vist alterat quan la seva definici i durada ha variat dins els nous plans destudis, en la preparaci dels quals han intervingut diversos membres del projecte, tant des del Consell destudis com des de la Comissi promotora del grau dhistria de lart. Malgrat tot, els diferents professors hem elaborat materials especfics per a la docncia de les actuals assignatures, incloent un extens ventall de presentacions en PowerPoint, que abasten les distintes matries implicades. A ms de les classes i prctiques prpies de cada assignatura, vrem dur a terme el cicle de conferncies Imatges Indiscretes. Art i devoci a lEdat Mitjana, per tal daproximar lalumnat a la recerca desenvolupada pels membres del grup (incloent becaris i alguns invitats procedents daltres universitats), ampliant loferta formativa ms enll dels formats ms predeterminats. s en curs la publicaci del cicle en forma de dossier docent. Si aquesta activitat sorientava vers els continguts relatius a lart medieval, tamb hem promogut una reflexi adreada vers una problemtica general especficament docent amb un Seminari de docncia sobre a histria de lart en el qual han participat, a ms del grup, un ampli ventall de professors del Departament dHistria de lArt de la UB, aix com docents daltres universitats i professionals vinculats a lexercici de la disciplina. Tant el seminari com el cicle de conferncies sn propostes a les quals s previst donar continutat en futures convocatries.
Resumo:
En aquest treball es descobreix en quin moment apareix el teatre musical, com a gnere, a Catalunya. Tamb es veu com es va anar perfilant el collectiu d'actrius de musical i com va evolucionar la seva tcnica vocal. Finalment, l'anlisi de les dades recollides mostra quins recursos vocals coneixen i utilitzen aquestes actrius actualment
Resumo:
Internet s, probablement, la via de comunicaci que menys temps ha necessitat per fer-se imprescindible en les nostres vides, una eina en constant evoluci que ens permet aprendre i comunicar-nos a qualsevol hora. A ms, Internet ha perms al periodisme crixer ms enll de les fronteres del paper i la tinta. Grcies al ciberespai, el periodisme tradicional ha anat evolucionant i ha donat lloc al periodisme digital o ciberperiodisme, permetent aix el naixement de nous mitjans de comunicaci amb unes caracterstiques, un llenguatge i uns gneres periodstics propis. El present Treball de Fi de Carrera consisteix en lanlisi emprica i la posterior interpretaci dun dels principals smptomes de maduresa del periodisme digital: la utilitzaci dels recursos hipertextuals. Daquesta manera i durant un mes, shan analitzat quatre diaris digitals pure player, dos catalans (www.vilaweb.cat i www.e-noticies.cat) i dos espanyols (www.elplural.com i www.elconfidencial.com), amb lobjectiu de determinar la utilitzaci i levoluci de ls de la hipertextualitat a la premsa digital a Catalunya i a Espanya. A travs de totes les dades obtingudes grcies a lanlisi realitzada es podr conixer quin tipus denlla s el ms utilitzat, quins mitjans sn els que utilitzen ms la hipertextualitat o quina s la mitjana denllaos per notcia, entre daltres aspectes. A ms, tota la informaci resultant permetr validar o refutar les hiptesis plantejades durant la elaboraci daquest treball.
