Economia per a usuaris. 'Econom??a para usuarios'

Cr??dito com??n de Ciencias Sociales para Educaci??n Secundaria Obligatoria, para la edad de 16 a??os. Se trata de treinta horas lectivas para llegar a los objetivos siguientes. Usar y criticar documentos o fuentes de informaci??n sobre el tema econ??mico, analizar datos de este tipo y sobretodo ser capaz de identificar algunas causas principales que motivan una situaci??n hist??rica determinada y sus consecuencias. Es decir, la idea es llegar a conocer y saber interpretar datos econ??micos y el funcionamiento de la Econom??a en nuestra sociedad. El contenido es el siguiente: los agentes econ??micos, los instrumentos econ??micos en manos del gobierno y el impuesto IRPF.

Economia medieval. 'Economía medieval'.

Juego de simulación para MS-DOS en Secundaria. Trabaja sobre el supuesto de dos jugadores que gestionan cada uno un pueblo con economía de subsistencia ambientado en la Edad Media. El objetivo es hacer comprender, por una parte, conceptos de historia medieval, y las reglas básicas de una economía de subsistencia. A partir de este objetivo fundamental se pretende que el alumno adquiera un vocabulario específico y una capacidad analítica de gráficas del entorno de geografía humana; comprender la necesidad del equilibrio población-recursos o las dificultades de un crecimiento de población o producción con esa base. Como objetivo final se plantea el intento de generar hábitos de análisis de las propias estrategias del alumno.

Conceptes bàsics d'economia. 'Conceptos básicos de economía'.

En el vídeo se analizan diferentes conceptos de economía como: la interacción de los factores de producción, la formación del capital; el dinero, la inflación, las tasas de cambio de las divisas y el sistema monetario europeo. Todo ello para conducir a la reflexión y profundizar en aspectos de la vida económica que no se suelen conocer.

Economia. 'Economía'.

Segundo nivel de concreción en Economía para Bachillerato. Se compone de tres módulos, el mercado, la renta nacional y problemas económicos actuales. Plantea una programación de cada módulo con objetivos y contenidos. Incorpora una unidad didáctica de relaciones comerciales internacionales. Integra el análisis de todos los conceptos fundamentales sobre Economía junto a algunos procesos históricos de estricta actualidad.

Un cop d'ull a la teoria econòmica : economia i vida quotidiana. 'Hojeada a la teoría económica : economía y vida cotidiana'.

Trabajo sobre economía doméstica. Se estudian las diferentes actividades que los hombres realizan para satisfacer las necesidades básicas, es decir para sobrevivir. Estas necesidades son múltiples y variadísimas pero las podemos agrupar en dos grandes tipologías: las necesidades biológicas, esto es, la necesidad de alimentarse, de vestirse o de alojarse entre otras; y las necesidades culturales, esto es, oportunidades de trabajo, culturales etc. Para finalizar con una cronología, documentos y bibliografía, así como con una serie de actividades y juegos que ayudan a una mejor comprensión del tema..

Educaci?? i societat tur??stica a les Illes Balears. L???impacte de l???economia de serveis tur??stics en l???abandonament educatiu prematur

Resumen tomado de la publicaci??n

Ecologia, economia ecològica i educació ambiental crítica: civisme i responsabilitat.

Resumen tomado de la publicación

La formació competencial dels llicenciats en economia i empresa : una visió des del seu entorn profesional

Resumen basado en el de la publicación

Per a qu?? ensenyar i aprendre economia?

Resumen basado en el de la publicaci??n

I nosaltres, som pobres? : una manera nova de treballar els continguts d'economia a 3r d'ESO

Resumen basado en el de la publicaci??n

Aprendre a partir d'articles de recerca clàssics: l'exemple de la microeconomia avançada en llicenciatures/graus d'economia

La recerca més recent en docència universitària en diversos àmbits mostra els avantatges d’un canvi de paradigma en els mètodes d’ensenyament des d’un aprenentatge basat en classes magistrals cap a un aprenentatge on l’alumne té un paper més actiu (vegeu, per exemple, Johnson, Johnson i Smith, 1998; Johnson, Johnson i Stanne, 2000; Maxwell, Mergendoller, Bellisimo i Kennedy, 2005; Ramiro Díaz, Alcázar de Velasco Rico i Fernández Jiménez, 2007). Aquesta comunicació presenta una experiència basada en l’aprenentatge de microeconomia avançada en llicenciatures/graus d’Economia a partir d’articles de recerca clàssics. L’objectiu final de la comunicació és doble. D’una banda, determinar si l’aprenentage objectiu dels estudiants (mesurat a partir de les qualificacions obtingudes) millora com a conseqüència d’aquesta experiència. De l’altra, determinar si l’aprenentatge subjectiu dels estudiants (mesurat a partir d’enquestes) es correspon amb l’aprenentatge objectiu reflectit en les qualificacions obtingudes en l’assignatura. La comunicació comença descrivint les principals dificultats a què s’enfronten els professors de cursos avançats, posant com a exemple el cas de la microeconomia avançada en llicenciatures/graus d’Economia. Tot seguit es detalla l’experiència portada a terme el curs 2008/2009 en l’assignatura Microeconomia II de segon cicle de la Llicenciatura en Economia a la Universitat de Girona. El següent pas és avaluar l’aprenentatge objectiu i el subjectiu dels resultats. Finalment, s’ofereixen pautes per discutir com millorar i generalitzar aquesta experiència a d’altres assignatures i llicenciatures/graus

L'Aplicació del mètode de l'aprenentatge basat en problemes a assignatures d'economia

A partir de l’anàlisi de la pràctica predominant en l’actualitat en l’ensenyament de l’economia, en aquesta comunicació s’argumenta que és necessari anar més enllà d’aquesta manera tradicional de presentar els conceptes econòmics als estudiants, tot adoptant una perspectiva que augmenti l’interès, la motivació i l’aprenentatge dels estudiants per l’economia. Concretament, la comunicació es centra en un dels diversos tipus d’aprenentatge actiu per part dels estudiants, l’aprenentatge basat en problemes (ABP), ja que, com s’argumentarà, és un mètode que permet desenvolupar de manera natural les habilitats i els coneixements dels futurs economistes. Com és ben sabut, l’ABP comporta aprendre a partir de la resolució de problemes, de manera que els estudiants (a partir del treball en grups petits) generen la informació necessària per a resoldre o solucionar un problema específic (Forsythe 2002)

Universitat de Girona, economia i territori

Estudi que analitza la incidència que la Universitat de Girona ha tingut, durant els quinze anys que han transcorregut des de la seva creació, a la ciutat de Girona i les comarques gironines des d’un punt de vista urbanístic, cultural, social i econòmic

Disseny d'una matriu d'avaluació de les competències adquirides en el pràcticum de les titulacions de Facultat de Dret i Economia i de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida

El treball que presentem forma part de la tasca duta a terme, a l'empara d'un projecte d'innovació docent de la Universitat de Lleida. Aquest projecte, parteix de la necessitat d'adaptar les directrius comunes reguladores de les pràctiques externes (pràcticum) a les particularitats dels estudis de Grau, i en concret dels estudis de les titulacions de l'Escola Politècnica Superior i de la Facultat de Dret i Economia Els nous estudis de grau entenen que la formació ha de basar-se en l'adquisició de competències, en la globalitat de les capacitats dels estudiants i en l'organització dels continguts de la formació des d'una lògica més productiva, menys acadèmica i més orientada a la solució de problemes. De manera que l'avaluació del pràcticum haurà d'incloure evidències que ho contemplin explícitament. És per això que, l'objectiu principal de l'estudi és l'elaboració d'una proposta d'avaluació del pràcticum basada en competències mitjançant el disseny d'una Matriu d'Avaluació

Teoria de l'arquitectura : la tradició clàssica

Summary of the course on Architectural History and Theory, EPS, UdG. This architectural history and theory program will study in roughly chronological order some of the major theories and theoreticians of architecture, from Vitruvius, through the Renaissance to the Enlightenment