999 resultados para Declaração de Barcelona .
Resumo:
El projecte ha consistit en la construcci dun visor de mapes temtic com a part dun servei Internet per a la consulta i publicaci dindicadors estadstics de lInstitut dEstudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB). El servei sha muntat amb programes de codi lliure i obert en un entorn HTML, utilitzant MapServer CGI com a servidor dinformaci geogrfica i les llibreries JavaScript OpenLayers per a la implementaci de les funcionalitats del servei de mapes. El visor sha dissenyat seguint lesttica del Web de lIERMB perqu lusuari interactui amb una interfcie familiar i coneguda que li faciliti ladaptabilitat al servei donat
Resumo:
La evolucin de la sanidad pblica catalana en los ltimos aos, se caracteriza por reformulaciones de la gestin sanitaria y reorganizaciones de sus diferentes servicios (socio) sanitarios. Los hospitales en particular, son la institucin sanitaria ms sensible a estos cambios tanto por su posicin social como por la naturaleza de esos cambios. Esta evolucin se caracteriza por la tecnologizacin de la medicina, por la bsqueda de un modelo organizativo eficaz y eficiente que responda ante la creciente demanda de servicios de cantidad y calidad, as como por la adopcin de un modelo de gestin caracterizado por la axiologa del New management. Se analiza la subjetividad laboral de profesionales sanitarios de la medicina y enfermera ante estos cambios organizacionales, y en relacin a la valoracin de su bienestar y satisfaccin, en cinco hospitales pblicos de Barcelona. Se utiliz metodologa cualitativa utilizando la entrevista en profundidad y el anlisis de contenido temtico exploratorio mediante CAQDAS. Los resultados proporcionan una visin de la subjetividad laboral caracterizada por la insatisfaccin en el trabajo, estrs y expectativas pesimistas de mejora, fundamentadas por la escasez de recursos humanos, sobrecarga de trabajo, escasa participacin en toma de decisiones, falta de apoyo de la jefatura de servicio e ineficacia organizativa.
Resumo:
Lobjectiu principal daquest projecte s crear un sistema que permeti generar i gestionar un mapa de navegaci interactiu per a la web i per qualsevol mbit. Per aconseguir-ho, el projecte est dividit en dos parts: el mapa de navegaci i el gestor de continguts. La primera part s una interfcie grfica on hi hauran diferents mens amb les seves categories, cadascuna amb els seus filtres, i per ltim, un men per seleccionar diferents nivells de zoom. El gestor de continguts, la segona part del projecte, s leina que permet gestionar via web tots els aspectes relacionats amb la configuraci del mapa i la gesti de continguts (mens, punts del mapa, punts dinters i rutes).
Resumo:
Esta investigacin trata de esclarecer qu opinin merece y cmo repercute la existencia de gobiernos regionales en las organizaciones empresariales de mbito regional. Ello lo observamos mediante el anlisis de dos organizaciones empresariales catalanas: Foment del Treball Nacional y la Cambra de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona. Desafortunadamente, como sucede para el caso espaol, tras ms de veinticinco aos de experiencia regional existe un vaco en la literatura acadmica, tan slo unos pocos estudios referenciados, tanto de organizaciones empresariales regionales como de su opinin sobre el Estado de las Autonomas y sus implicaciones para un determinado modelo econmico y proyecto poltico.
Resumo:
El presente informe es la memoria final de la beca FI que recoge la mayor parte (aos 2006-2009) de la investigacin realizada en el marco de nuestra tesis doctoral. Se sita en el mbito de la traductologa e incorpora elementos conceptuales de la sociologa del trabajo y de la organizacin de empresas. Trata sobre el contenido del trabajo y sus componentes, propios de los puestos de trabajo internos en las empresas de traduccin. En la parte conceptual, enfocamos dicho contenido dentro del contexto organizativo de la empresa, dentro del contexto situacional del trabajo real y dentro del contexto del proceso de trabajo que se desarrolla en cada empresa de traduccin, cuyo propsito final es producir un servicio de traduccin. Adems, identificamos la dimensin organizativa e individual del contenido del trabajo. En la parte emprica, analizamos datos procedentes de cuatro empresas de traduccin del norte de Francia (fase exploratoria) y de diez empresas situadas en la ciudad de Barcelona (estudio emprico definitivo). Los datos han sido obtenidos mediante entrevistas y observacin directa (datos primarios) y mediante los informes de alumnos de prcticas (datos secundarios). Puesto que actualmente (enero de 2010) nos encontramos en la fase del anlisis del material emprico recogido, el informe concluye con un primer esbozo de los principales componentes del contenido del trabajo, identificados por nosotros en las empresas de traduccin estudiadas. Esperamos ofrecer las conclusiones completas en nuestra tesis doctoral, a punto de finalizar.
Resumo:
Poltiques de millora d'accessibilitat a l'interior dels habitatges per a gent gran a la ciutat de Barcelona. Ponncia presentada al 2 Espacio de Encuentro ADAVIV (Sant Sebasti, 9 Juny 2010) mejora de la accesibilidad en el interior de la vivienda promocin de la autonoma personal
Resumo:
Actualment, sn cada vegada ms freqents els desplaaments de certes poblacions pertanyents a pasos subdesenvolupats cap a pasos desenvolupats per motius laborals, cosa que crea fora debat social. La qesti es centra en si s possible un equilibri entre aquelles persones immigrants que busquin treball i l'acceptaci per part de les poblacions que acullen a esmentats collectius. Aix sembla ser viable sempre que s'aconsegueixi el benefici mutu; uns aconsegueixen treball i uns altres un millor desenvolupament econmic. No obstant, a pesar d'aquesta millora econmica, aquestes poblacions estaran obertes a acceptar immigrants i acollir-los? Realment, s'estan implementant mesures perqu aix es faci realitat? s un fet la implementaci de la Llei d'acollida en certes poblacions de Barcelona?
Resumo:
Lobjectiu del projecte s la creaci duna proposta de servei dInternet que proporcioni mapes temtics per a la visualitzaci i consulta de dades estadstiques territorials dels estudis i enquestes de lInstitut dEstudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) en un entorn HTML. A ms es fa servir el programari lliure de codi obert MapServer CGI per representar la informaci geogrfica del servidor de mapes, aix com tamb la programaci amb codi HTML i les llibreries de codi JavaScript, OpenLayers + ExtJS i MapFish (que fa possible una interfcie molt ms agradable i entenedora connectant la part client i la part servidor).
Resumo:
Aquest treball s una primera aproximaci al magmtic mn del teatre societari barcelon de principis de segle XX. Vol ser una radiografia, primer, en forma destat de la qesti general, i desprs, en forma danlisi de dos casos concrets, el CADCI i lAteneu Obrer del districte II, de tots els aspectes que engloba el fet teatral en aquests espais: des dels repertoris al funcionament de les companyies, passant per la recepci, el paper del pblic o la importncia del teatre com a eina poltica i de transmissi generacional del coneixement. Tot aix en el context duns anys de crisi del mn teatral, en general, i del teatre catal, en particular.
Resumo:
Aquest estudi presenta la situaci actual dels horts urbans (i periurbans) a la ciutat de Barcelona, els quals s'han classificat segons el tipus d'organitzaci desenvolupada a cada projecte. Aix, podem trobar horts de gesti: a) individual i autogestionada; b) comunitria i autogestionada; c) individual i supervisada, i d) comunitria i supervisada. Els horts urbans es presenten, en general, com una eina interessant en la millora de la sostenibilitat urbana. A ms de tenir una clara funci d'entreteniment, sn propostes que consideren la internalitzaci a les ciutats de la producci de part dels aliments que s'hi consumeixen i alhora aprofiten part dels residus que s'hi produeixen. En particular, els horts urbans comunitaris i autogestionats el centre d'aquest estudi es plantegen com espais de participaci i autogesti d'acord a la complexitat del context local, d'integraci social a travs de noves formes de relaci i de creaci, d'educaci ambiental i de transmissi i intercanvi de coneixements inter-generacional. A ms, es presenten com una alternativa d'organitzaci realment participativa del territori urb. Finalment, i d'acord amb l'anterior, es destaquen un conjunt de caracterstiques dels projectes d'horts urbans comunitaris, que juguen un rol fonamental en la capacitat d'aquests per intervenir en aspectes socials i ambientals de la ciutat; caracterstiques que s'haurien de tenir en compte a l'hora de promocionar i implementar projectes d'horts urbans de qualsevol tipus.
Resumo:
The Barcelona Forum aimed to generate both a theoretical and practical discussion on decentralized governance and its capacity to promote peace, prevent conflict, advance human security and ensure greater governmental accountability. The Forum intended to review the theoretical strength of decentralization as a political tool and discuss how it can be properly implemented. Eight case studies were selected to be covered during the two days in order to draw conclusions and offer proposals for the future implementation of decentralization. The case of Catalonia and the decentralized experience of Spain was given special attention, as an example of successful decentralization. The other cases presented achievements and challenges and prompted discussions on both the validity and universality of decentralization as a way to promote and preserve peace. Topics such as ethnic and territorial divisions, democratic accountability, financial decentralization and distribution, resource sharing, and external implementation of decentralization through peace processes were discussed.
Resumo:
Aquesta relatoria correspon a les Jornades del Moviment per la Pau coorganitzades per la Federaci Catalana dONG per la Pau i lInstitut Catal Internacional per la Pau, i que es van desenvolupar a Barcelona durant els dies 13 i 14 de novembre de 2009. L'objectiu era reflexionar i debatre sobre els plantejaments dels quals parteix el moviment, la identificaci de noves realitats, els reptes de futur, i la possible adequaci a nous enfocaments o estratgies per incrementar la incidncia transformadora en el camp social i poltic.
Resumo:
Esta relatora corresponde al seminario internacional "Mesuring Peace. Initiatives, Limitations and Proposals" organizado por el Institut Catal Internacional per la Pau, y que tuvo lugar en Barcelona durante los das 4-5 de marzo de 2010. El ndice de Desarrollo Humano es el ms visible de los esfuerzos de los ltimos aos para tratar de mejorar las herramientas estadsticas, de tal manera que ofrezcan resultados ms prximos a las realidades sociales. En el mbito de la paz los intentos por crear nuevos mecanismos de medicin no han logrado avanzar ms all de la concepcin negativa de la paz, es decir, tan solo se ha llevado a cabo considerndola como ausencia de conflictos violentos. En este contexto el seminario organizado por el ICIP trataba de recoger las aportaciones de diferentes centros de investigacin que en los ltimos aos se han centrado en conceptualizar la paz positiva y las formas en que sta podra medirse.