Guia d’activitats de lleure per a centres de justícia juvenil

El temps lliure és molt important per als joves perquè els permet construir i desenvolupar la seva identitat personal i de grup, des de la presa de decisions personals, la llibertat individual (autonomia, desvincular-se dels adults), i fomentar les relacions interpersonals; per tant, és un factor de socialització que a més, ben invertit, contribueix al benestar personal. Aquest temps lliure és per gaudir, dedicar-lo a fer el que realment els agrada, deixant de banda les obligacions i responsabilitats, però alhora genera noves responsabilitats, triades pels mateixos joves. Els ajuda a conèixer-se i descobrir quines activitats els fan sentir millor, a prendre decisions amb relació a com i en què invertir aquest el temps, en un oci passiu, veure la TV, xatejar, etc., o bé, un oci actiu (relacionat amb les activitats de lleure). Per això, els centres educatius han d’oferir diferents opcions d’activitats de lleure (esportives, artístiques...) perquè el jove pugui experimentar diferents tipus d’activitats i participar-hi, que han de ser adients a la seva edat, inquietuds i realitat social, sempre en constant evolució. La manera en què un jove inverteix el seu temps lliure l’ajuda a donar-se a conèixer als altres. És, doncs, un moment per desenvolupar-se personalment, definir la seva personalitat i les seves preferències. L’ús que en fa, d’aquest temps, pot condicionar aspectes de la seva vida com les relacions amb els altres o la pertinència o integració a un grup. Interrelacionar-se amb altra gent els permet el contacte amb altres persones i identitats, i els possibilita la identificació dels seus trets singulars i positius. La nostra societat, basada en el control, la velocitat i la satisfacció immediata, ofereix alternatives de lleure de tot tipus, però són aquelles que aporten una satisfacció més immediata les que més ens atreuen i més usem. Diu Jaume Trilla, catedràtic de la Facultat de Pedagogia de Barcelona, que «el vertader temps d’oci no és el que esconsumeix sinó el que es construeix», i molts joves fan de la construcció part de la seva vida. Les necessitats dels joves són les que han de determinar moltes de les característiques de les activitats de lleure. Aquestes necessitats s'han de veure cobertes en la mesura del possible amb les activitats de lleure que els centres educatius ofereixin. Però, quines són aquestes necessitats realment? Aquestes activitats pretenen fer sortir de la quotidianitat el menor i/o jove i que visqui experiències noves i intenses, i enriquir el seu procés de creixement personal, ja que en estar desproveït de la seva llibertat (per la mesura d'internament), pot caure en una espiral de negativitat i de passivitat. Es tracta d'oferir-los una mica de diversió, desconnexió del ritme habitual de la dinàmica del centre, tot des d'una vessant educativa, amb vivències que afavoreixen el desenvolupament de la seva autonomia personal i social, sent d'aquesta manera el lleure una important font de transmissió de valors i hàbits saludables.

Criteria for EASO-collaborating centres for obesity management.

Obesity is recognised as a global epidemic and the most prevalent metabolic disease world-wide. Specialised obesity services, however, are not widely available in Europe, and obesity care can vary enormously across European regions. The European Association for the Study of Obesity (EASO, www.easo.org) has developed these criteria to form a pan-European network of accredited EASO-Collaborating Centres for Obesity Management (EASO-COMs) in accordance with accepted European and academic guidelines. This network will include university, public and private clinics and will ensure that the obese and overweight patient is managed by a holistic team of specialists and receives comprehensive state-ofthe-art clinical care. Furthermore, the participating centres, under the umbrella of EASO, will work closely for quality control, data collection, and analysis as well as for education and research for the advancement of obesity care and obesity science.

Contribution of ultrasonographic examination to the prenatal detection of chromosomal abnormalities in 19 centres across Europe.

The objective of this study was to evaluate the prenatal detection of chromosomal abnormalities by fetal ultrasonographic examination in a large database provided by 19 Registries of Congenital Anomalies from 11 European countries. This study included 1738 cases of chromosomal abnormalities, liveborn, stillborn or termination of pregnancy regardless of maternal age from a population of 664,340 births during the period 1996 - 1998. The most frequent chromosomal anomalies were Down syndrome (n=1050), trisomy 18 (n=191), Turner syndrome (n=125), trisomy 13 (n=86), and triploidy (n=56). Fetal ultrasonographic examination resulted in the prenatal detection of 37.7% of the chromosomal abnormalities, thereby resulting in a reduction of 28.6% in their prevalence at birth due to terminations of pregnancy. The detection rate by ultrasound examination varied according to local policies of prenatal diagnosis : it was lower in countries where routine scan were not performed and higher in countries in which at least one routine anomaly scan during the second trimester of pregnancy was performed. The ultrasound detection varied according to the specific chromosomal anomaly and was lowest for Klinefelter syndrome (5.7%) and highest for triploidy (78.6%). For Down syndrome it was 26.4%. Termination of pregnancy was performed in 75.9% of the cases. Among the 655 cases detected by ultrasound, the most frequent ultrasound signs by category of chromosomal abnormalities were analysed. This study shows that ultrasound screening is an important tool in the prenatal detection of chromosomal abnormalities in Europe, leading to a significant reduction in the prevalence of livebirth children with chromosomal anomalies.

Organització de la comunicació als centres tecnològics a Catalunya

Les activitats que els centres i entitats de transferència tecnològica porten a terme en molts dels àmbits passen desapercebuts del públic general, tot i que els seus serveis aporten millores importants al desenvolupament i a la qualitat de vida de la societat. Aquest treball analitza si no es canalitza la informació adequadament o si són els mitjans els que no difonen les activitats de les entitats i centres. L’estudi es centra en com hauria de ser l’organització de la comunicació i com és a partir del treball de camp d’una mostra representativa dels centres i entitats tecnològiques a Catalunya.

Centres diürns d'atenció a la gent gran: grau de satisfacció dels usuaris i familiars

Estudi descriptiu sobre els centres de dia i centres de serveis per a la gent gran, dos recursos que ofereixen atenció diürna, i sobre la satisfacció que comporta assistir a un o a l’altre. OBJECTIUS. Descriure i comparar dos models d’atenció diürna per a la gent gran, i els graus de satisfacció d’aquells que els utilitzen. MÈTODES. Estudi multicèntric descriptiu, de disseny és transversal. Portat a terme entre els mesos d’abril i juny de 2011, en set centres de serveis i un centre de dia, ha inclòs un total de 296 persones. S’ha fet una valoració del grau de satisfacció d’usuaris i familiars mitjançant una enquesta de disseny propi. RESULTATS. Els centres de dia, que es troben situats en zones urbanes, ofereixen un únic servei (servei d’estada), on el 41,94% de les persones tenen una elevada dependència. Els centres de serveis, que estan situats en zones rurals, ofereixen serveis d’estada, ambulatoris, tallers i atenció a domicili, i el 25,58% de les persones mostra una dependència elevada. El grau de satisfacció en els dos tipus de centres és elevada tant en famílies 87,63%, com en usuaris 96.5% . CONCLUSIÓ. Són dos models que tenen similituds, però ofereixen diferents tipus de serveis. Creats amb més de 15 anys de diferència, és possible que el centre de serveis acabi sent l’evolució natural del centre de dia.

ASP en biblioteques i centres de documentació: publicació d'una base de dades Microsoft Access en el web

Es descriuen els passos necessaris per publicar a Internet una base de dades creada amb Microsoft Access utilitzant la tecnologia ASP. Es parteix d'un exemple de base de dades creada per a controlar el procés d'adquisicions i es van resseguint, en forma de tutorial, els diferents passos que seran necessaris per a la seva consulta des del web. Finalment, s'indiquen algunes aplicacions de la tecnologia ASP que podren ser útils per a biblioteques i centres de documentació.

La xarxa Internet: aplicacions en biblioteques i centres de documentació

La xarxa Internet és, sens dubte, la xarxa de comunicacions més gran que existeix arreu del món. Des de fa molts anys els investigadors l'han fet servir com a mitjà d'intercanvi d'informació amb companys d'altres paísos que treballaven en línies de recerca semblants. Però Internet és molt més que un macrosistema de correu electrònic; aquests últims anys, amb la incorporació d'empreses privades de documentació i la informatització de les biblioteques, s'ha obert tot un ventall de serveis dirigits al món de la biblioteconomia i documentació. Aquests serveis es basen en la consulta interactiva d'ordinadors remots, transferència de fitxers i sistemes de correu electrònic.

Conditions de travail et santé dans les centres d'appels téléphoniques

A la demande d'une quarantaine de médecins du travail préoccupés par les conditions de travail dans les centres d'appels téléphoniques (CT) et la santé des téléopérateurs (TO), une enquête épidémiologique a été conduite par l'INRS.Il s'agit d'étudier, chez des TO, les relations entre, d'une part des contraintes de travail perçues et des marqueurs de santé et d'autre part, des facteurs organisationnels (FO) déclarés par les responsables de plateaux et des contraintes au travail perçues par les TO. Il s'agissait donc de mettre en évidence les caractéristiques organisationnelles qui ont des conséquences, via les contraintes, sur la santé en tenant compte des principaux facteurs de confusion.Quatorze FO ont été identifiés comme étant les plus souvent associés aux contraintes. Par ailleurs cette étude met en évidence que les relations entre FO et marqueurs de santé ne sont pas directes et passent le plus souvent par la perception des contraintes.Malgré son caractère transversal, cette étude permet de conclure sur le rôle de certains FO et l'implication de certaines contraintes dans l'apparition de problèmes de santé ouvrant des perspectives de prévention primaire et secondaire tant individuelle (dépistage, surveillance...) que collective (évaluation des conditions de travail et de la santé).Le questionnaire sur les caractéristiques organisationnelles, spécialement élaboré, sera bientôt accessible, et pourra être un instrument utile pour les évaluations de terrain. [Auteurs]