Lengua, escuela e inmigración

A lo largo de la última década, la heterogeneidad identitaria, lingüística, religiosa, cultural y étnica ha crecido de manera significativa en España debido a la llegada de inmigrantes, lo cual está planteando al Sistema Educativo problemas hasta ahora desconocidos. En este artículo se discuten las relaciones entre lengua, escuela e inmigración con un énfasis especial en los factores implicados en la adquisición de la lengua de uso escolar. Se discute tanto el tiempo que el alumnado inmigrante tarda en aprender dicha lengua como el papel de su lengua inicial en dicha adquisición. La discusión se realiza a partir del análisis de datos provenientes de evaluaciones internacionales, así como de trabajos de investigación realizados en situaciones escolares multilingües y se reflexiona sobre su pertinencia para el establecimiento de una política educativa que tenga en cuenta las dificultades de las y los inmigrantes con la adquisición y el dominio de la lengua de la escuela. Finalmente, se abordan las nuevas necesidades de los sistemas educativos en relación con alguno de los retos que plantea la educación intercultural y se enfatiza la importancia de la práctica educativa para encontrar soluciones a los problemas que se derivan de la nueva situación escolar

Acerca de las relaciones entre escuela e inmigración

El artículo repasa algunos aspectos sobre la relación entre educación escolar e inmigración. Así, al inicio se analizan de manera descriptiva las características de la inmigración ligada a la sociedad de la información y sus repercusiones educativas. Igualmente, se repasan algunos trabajos sobre el rendimiento académico de la infancia y la adolescencia extranjera, y se enfatiza el factor lingüístico como una de las fuentes explicativas de dicho rendimiento. En este sentido, se muestran varias investigaciones dedicadas a conocer los factores que inciden en el aprendizaje por el alumnado extranjero de la lengua de la escuela y, finalmente, se ofrecen varios criterios para encarar con éxito la relación entre escolarización e inmigración

El Autoaprendizaje en competencia comunicativa: la innovación con alumnado bilingüe

Con esta comunicación pretendemos reflexionar en torno a una experiencia que hemos puesto en marcha este curso en la titulación de Educación Infantil de la E.U. de Magisterio de la UPV/EHU. En concreto, nos referimos a la implantación dentro de los nuevos planes EEES de la nueva titulación de Educación Infantil y dentro de la misma en su primer módulo de la asignatura: Desarrollo de la Competencia Comunicativa I. Esta materia cuenta con la particularidad de impartirse en un entorno bilingüe por lo que el desarrollo de las diferentes prácticas (por medio del trabajo grupal cooperativo) han resultado de sumo interés para la adquisición de una mayor competencia lingüística

Processament de la informació en nens de pre-escolar de les comarques gironines. Implicacions pedagògiques

La nostra investigació s'inscriu en la concepció dinàmica de la intel·ligència, i concretament en el processos que configuren el processament cerebral en el Model d'integració de la informació descrit per Das, Kirby i Jarman (1979). Els dos processos cerebrals que constitueixen la base de la conducta intel·ligent són el processament simultani i el processament seqüencial; són les dues estratègies principals del processament de la informació. Tota classe d'estímul és susceptible d'ésser processat o bé seqüencialment (seriació, verbal, anàlisi), o be simultàniament (global, visual, síntesi). Basant-nos en el recull bibliogràfic i amb la convicció de que apropant-nos al coneixement de les peculiaritats del processament de la informació, ens endinsem en la comprensió del procés que mena a la conducta intel·ligent, i per tant, a l'aprenentatge, formulem la següent hipòtesi de treball: en els nens de preescolar (d'entre els 3 i els sis anys) es donaran aquest dos tipus de processament i variaran en funció de l'edat, el sexe, l'atenció, les dificultats d'aprenentatge, els problemes de llenguatge, el bilingüisme, el nivell sociocultural, la dominància manual, el nivell mental i de la presència de patologia. Les diferències que s'esdevinguin ens permetran de formular criteris i pautes per a la intervenció educativa. Els nostres objectius es refonen en mesurar el processament en nens de preescolar de les comarques gironines, verificar la relació de cada tipus de processament amb les variables esmentades, comprovar si s'estableix un paral·lelisme entre el processament i les aportacions de concepció localitzacionista de les funcions cerebrals en base als nostres resultats, i pautes per a la intervenció pedagògica. Quant al mètode, hem seleccionat una mostra representativa dels nens i nenes matriculats a les escoles publiques de les comarques gironines durant el curs 92/93, mitjançant un mostreig aleatori estratificat i per conglomerats. El tamany real de la mostra és de dos-cents seixanta un subjectes. Els instruments emprats han estat els següents: el Test K-ABC de Kaufman & Kaufman (1983) per a la avaluació del processament; un formulari dirigit als pares per a la recollida de la informació pertinent; entrevistes amb les mestres, i el Test de la Figura Humana de Goodenough. Pel que fa referència als resultats de la nostra recerca i en funció dels objectius proposats, constatem els fets següents. En els nens de preescolar, amb edats d'entre els tres i els sis anys, es constata l'existència dels dos tipus de processament cerebral, sense que es doni un predomini d'un sobre de l'altre; ambdós processaments actuen interrelacionadament. Ambdós tipus de processament milloren a mesura que augmenta l'edat, però es constaten diferències derivades del nivell mental: amb un nivell mental normal s'hi associa una millora d'ambdós processaments, mentre que amb un nivell mental deficient només millora fonamentalment el processament seqüencial. Tanmateix, el processament simultani està més relacionat amb les funcions cognitives complexes i és més nivell mental dependent que el processament seqüencial. Tant les dificultats d'aprenentatge com els problemes de llenguatge predominen en els nens i nenes amb un desequilibri significatiu entre ambdós tipus de processament; les dificultats d'aprenentatge estan més relacionades amb una deficiència del processament simultani, mentre que els problemes de llenguatge es relacionen més amb una deficiència en el processament seqüencial. Els nivells socioculturals baixos es relacionen amb resultats inferiors en ambdós tipus de processament. Per altra part, entre els nens bilingües és més freqüent el processament seqüencial significatiu. El test de la Figura Humana es comporta com un marcador de processament simultani i el nivell atencional com un marcador de la gravetat del problema que afecta al processament i en el següent ordre: nivell mental deficient, dificultats, d'aprenentatge i problemes de llenguatge . Les deficiències atencionals van lligades a deficiències en el processament simultani i a la presencia de patologia. Quant a la dominància manual no es constaten diferències en el processament. Finalment, respecte del sexe només podem aportar que quan un dels dos tipus de processament és deficitari,i es dóna per tant, un desequilibri en el processament, predomina significativament el nombre de nens afectats per sobre del de nenes.

Modernitat i canvi de llengua. El pas del castellà al català a l'obra de Pere Gimferrer (aspectes crítics, teòrics i lexicomètrics)

L’objecte d’aquesta tesi es l’estudi del canvi de llengua que es produeix en l’obra poètica de Pere Gimferrer. Per arribar-hi haurem d’activar un itinerari complex – crític, teòric i metodològic -. La problemàtica que presentem intenta resoldre una qüestió central: tractar d’elucidar si aquest canvi de llengua – del castellà al català, i més tard, del català al castellà – implica necessàriament un canvi d’estil, o si, en canvi, l’estil de poeta resta estable tot i haver canviat la llengua d’escriptura. Si la recerca està orientada a trobar una possible resposta a aquesta qüestió, nosaltres ens proposem com a punt de partida l’anàlisi de les conseqüències que comporta l’escriure en diferents llengües a la modernitat. Per aquesta raó, en la tesi es desenvolupen teòricament les nocions de “frontera”, “extraterritorialitat”, o “llengua estrangera” que ens seran útils per a portar a terme la nostra anàlisi. A la darrera part, a través de la lexicometria, presentem un apropament exhaustiu a les particularitats lèxiques i sintagmàtiques de l’obra de Pere Gimferrer. Finalment, proposem una resposta a la problemàtica proposada.

Diversidade Linguística na Escola Portuguesa

Diferentes instituições sociais e o próprio Ministério da Educação reconhecem a heterogeneidade sociocultural e a diversidade linguística da atual população escolar as quais representam uma riqueza singular que implica a criação de condições e estratégias de ensino inovadoras. Com elas se pretende não perder a riqueza multicultural que provém do contacto entre alunos recém-chegados de diferentes contextos e, simultaneamente, apoiá-los na aquisição da língua portuguesa como segunda língua – garantia indispensável para o necessário sucesso escolar. Neste artigo, damos conta do projeto Diversidade Linguística na Escola Portuguesa desenvolvido entre 2003 e 2007 e que teve como objetivo central conhecer o contexto escolar de diversidade linguística. Para tal, iniciámos o projeto por um levantamento das línguas faladas pelos alunos nas escolas de ensino básico situadas na área da grande Lisboa, nos seis primeiros anos de escolaridade. Responderam ao inquérito 410 escolas, frequentadas por 74595 alunos, provenientes de 75 países diferentes A par deste projecto, desenvolvemos também um outro - que está ainda em curso e que terminará em 2012 - intitulado Bilinguismo, aprendizagem do português L2 e sucesso educativo. É um projeto mais centrado no estudo e na proposta de metodologias que tivessem como resultado a aquisição de um domínio satisfatório do português.

When school is not enough: new initiatives in intergenerational language transmission in Wales

This paper examines language reproduction in the family in the context of a highly innovative project in Wales, where the Welsh language has been in decline for over a century. Although Welsh-medium schooling has played a pivotal role in slowing and even reversing language shift in recent decades, there is mounting evidence of the dangers of over-reliance on education. The Twf (Growth) Project was established in 2002 with funding from the National Assembly for Wales with the aim of raising awareness of the benefits of bilingualism among parents and prospective parents. Analysis of interviews with the main stakeholders in the project (managers, the Twf project officers, parents, health workers and a range of other partners), publicity materials and observations of project staff at work suggests that the achievements of the project lie in two main areas: the recognition of the need for building strong alliances with professional groups and organisations that work with families with young children; and the development of a marketing strategy appropriate for the target audience. It is argued that the experience of the project will be of interest to those addressing the issue of intergenerational transmission in a range of other minority language settings.

Language transmission in the family in Wales: an example of innovative language planning.

This paper examines the achievements to date of Twf (“Growth”) — a project initiated as part of language planning efforts in Wales to encourage families to bring up their children to be bilingual. Evidence is presented of the ways in which the project has succeeded in raising awareness of the advantages of bilingualism amongst parents, prospective parents and the public at large by working strategically with health professionals and Early Years organizations, and by developing a range of highly innovative promotional materials. Given the central importance of the family as a site of intergenerational language transmission, the achievements of this project are likely to be of interest to those concerned with language planning in other minority communities in many other parts of the world. The lessons for language planning both in Wales and in other settings are discussed.

Grammatical collocations and verb-particle constructions in Brussels French: a corpus-linguistic approach to transfer

In this study the focus is on transfer in Brussels French, the variety of French spoken in Brussels. The methodology proposed in Jarvis (2000) and Jarvis and Pavlenko (2009) is followed to provide proof for the fact that grammatical collocations such as chercher après "to look for" are the result of contact with the source language, Brussels Dutch.

Operationalising and measuring language dominance

The paper offers a new way to measure language ability in bilinguals, based on measures of lexical richness. The validity of proposed approach is tested in a variety of ways.

L1 transfer in the acquisition of manner and path in Spanish by native speakers of English

In this article the authors argue that L1 transfer from English is not only important in the early stages of L2 acquisition of Spanish, but remains influential in later stages if there is not enough positive evidence for the learners to progress in their development (Lefebvre, White, & Jourdan, 2006). The findings are based on analyses of path and manner of movement in stories told by British students of Spanish (N = 68) of three different proficiency levels. Verbs that conflate motion and path, on the one hand, are mastered early, possibly because the existence of Latinate path verbs, such as enter and ascend in English, facilitate their early acquisition by British learners of Spanish. Contrary to the findings of Cadierno (2004) and Cadierno and Ruiz (2006), the encoding of manner, in particular in boundary crossing contexts, seems to pose enormous difficulties, even among students who had been abroad on a placement in a Spanish-speaking country prior to the data collection. An analysis of the frequency of manner verbs in Spanish corpora shows that one of the key reasons why students struggle with manner is that manner verbs are so infrequent in Spanish. The authors claim that scarce positive evidence in the language exposed to and little or no negative evidence are responsible for the long-lasting effect of transfer on the expression of manner.

Transfer of conceptualisation patterns in bilinguals: the construal of motion events in Turkish and German

We test Slobin's (2003) Thinking-for-Speaking hypothesis on data from different groups of Turkish-German bilinguals, those living in Germany and those who have returned to Germany.