997 resultados para Arqueologia -- Associacions, institucions, etc
Resumo:
1sr Series Index
Resumo:
v.7:no.3(1909)
Resumo:
Coloptres No.2
Resumo:
1) "Pur-pur" uma palavra indgena que quer dizer "pintado" ou "manchado", peculiar Amazonia Brasileira. Com sse nome designada uma dermatose referida entre os selvicolas desde 1774, por Ribeiro Sampaio. Certas tribus, com alta incidncia da molstia passaram a ser cahamadas tambm "Pur-purs", o mesmo acontecendo com o rio onde habitavam - Rio Purs. 2) A doena existe na bacia do Rio Solimes e seus principais afluentes: Javari, Juru, Purs, I, Japur, e Negro. Por esses rios, o fco da dermatose se continua nos pases limitrofes com o Brasil: Guianas, Venezuela, Colombia, Per (Equador) e Bolivia. 3) Desde 1890 essa dermatose foi relacionada pinta (carate ou mal del pinto) por P. S. de Magalhes, ida essa depois defendida por Juliano Moreira, Carlos Chagas, Roquete Pinto, Wappeus, O. da Fonseca Filho, Da Matta, Brumpt e outros, baseados na semelhana clnica e na teraputica. Recentemente (1945), essa provavel identidade das duas dermatoses, recebeu fundamento sorolgico de Biocca (que verificou a positividade das reaes de Kline e Kahn em doentes de pur-pur), e, pelo presente trabalho, recebe base clnico-epidemio-anatomo-patolgica. 4) Sob o ponto de vista clnico, as leses cutaneas discromicas da molstia, so de 3 rdens: a) leses papulo-eritemato-escamosas, isoladas ou no, arredondadas, pruriginosas e de bordos nitidos; b) leses maculo-escamosas, maiores mais plidas, s vezes j mostrando alteraes pigmentares na parte central; c) mculas discromodrmicas, lisas ou ligeiramente escamosas, com maior ou menor alterao pigmentar, as quais assumem diferentes aspctos, consequentes hipo - ou hiperpigmentao, variaveis tambm com a cr do paciente. As coloraes predominantes nas manchas, so o branco, o preto e o vermelho, com tonalidades eminentemente variaveis. Embora raramente, nessas extensas dermodiscromias, observa-se superposio de leses papulo-eritemato-escamosas. O aparecimento dos 3 tipos de lees acima citados, obedece seguramente a um processo evolutivo da dermatose, dando-se na rdem exposta e de acordo com o tempo de doena. Alm das leses discromicas, caractersticas da enfermidade, foi observado purido, e infartamento ganglionar. O estado geral dos doentes era bom. A avaliao de anemia e eosinofilia, foi prejudicada pela ocurrncia de outros processos mrbidos (malaria e helmintiases). Em 2 pacientes pretos e adultos, havia avanada hiperqueratose palmo-plantar. 5) Sob o ponto de vista epidemiolgico, foram feitas as seguintes observaes: a) Idade. A dermtose ocorre em tdas as idades, mais incide principalmente dos 15 aos 29 anos. Tomando um grupo relativamente homogneo de dontes de um mesmo local, 53% tm 15 e mais anos de idade. De 36 doentes que deram informaes seguras ou aproximadas quanto idade em que lhes apareceu a doena, verifica-se que 77% j estavam infectados antes dos 15 anos. Em 5 casos, a infeco se deu antes dos 2 anos de idade. b) Sexo. Nos doentes em conjunto, existiam 34 homens e 35 mulheres. Mas, no grupo homogeneo acima citado, havia ligeira predominncia do sexo feminino (60.7%). c) Cr ou raa. Foram encontradas as seguintes percentagens: Pretos - 34.8%, brancos - 27.5% ndios - 23.2% e mulatos - 14.5%. Essas diferenas no indicam predileo racial. d) Famlia. A A dermatose eminentemente familial. Em grupo de 41 doentes, 34 pertenciam a 8 familias. e) Leso inicial. Contgio. Em 6 casos ainda existia a leso inicial, chamada "empigem", isolada ou acompanhada de outras leses semelhantes. De 33 doentes, 26 (78.8%) referiam a leso inicial nas partes descobertas do corpo (rosto, braos e mos, pernas e ps), isto regies mais sujeitas a pequenos traumas, que servem como "porta de entrada" do treponema. Os AA no acreditam na existncia de um vetor. Pensam que o contgio direto, as condies eficientes e predisponentes do mesmo, coexistindo no domcilio, onde vivem em promiscuidade e falta de higiene, doentes e sadios. Os autores no encontraram treponemas em crtes impregnados de pur-pur, tanto de leso recente como de leso tardia. Atribuem o fracasso ao provvel uso de antitreponemicos pelos doentes, uma vez que a terapeutica emprica pelo arsnico e mercrio muito espalhada na Amaznia. Histopatolgicamente, encontraram na leso recente: hiperqueratose, hiperacantose, exocitose, exoserose e espongiose na epiderme; e infiltrao de clulas redondas, edema e diltao dos capilares no derma papilar e subpapilar; pela impregnao, acharam irregularidade na distribuio do pigmento melanico, assim como melanforos entre as clulas inflamatrias do derma. Na leso tardia observaram: notvel atrofia do epiderme, reduzida s vezes , a 3 a 5 camadas celulares, havendo desaparecimento das papilas drmicas; no derma, havia discreta infiltrao de clulas redondas, relacionadas aos vasos sanguineos, ao lado de macrfagos melaniferos mais ou menos abundantes; pela impregnao, quanto s alteraes pigmentares, foram observadas todas as graduaes, desde a completa ausncia de pigmento na basal, at um acmulo notvel de melanina, atingindo as prprias clulas de Malpighi. 7) Com o tratamento pelo neo-salvarsan os AA observaram grandes melhoras e mesmo cura aparente, com 6 a 8 injees. Certas manifestaes acromicas vitiligoides, antigas, no mostraram modificaes apreciveis com a teraputica. 8) No Brasil, fora da Amaznia, tem sido descrito casos isolados de pur-pur, porm, na opinio dos autores, todos ou quase todos, so provavelmente, manifestaes discromicas tardias de sfilis ou bouba, semelhantes aos publicados por um deles (F. N. G). Pensam do mesmo modo, quanto aos casos de pinta descritos fora da Amrica: frica, Egito, Argeria, Sahara, Trpoli, Turquesto, Filipinas, Iraque, ndia, Ceilo, etc. Ainda nesta mesma ordem de idas, os autores negam validade ao conceito epidemiolgico da existncia de casos isolados, a no ser procedentes das zonas pintogenas. 9) Um dos autores (F. N. G.) emite a seguinte hiptese, que considera sugestiva, embora dificilmente demonstrvel: Os treis treponemas (T. pallidum, T. pertenue e T. carateum), oriundos de um ancestral comum. tornaram-se peculiares respectivamente ao branco, ao preto e ao ndio, mantendo-se assim isolados. Secundariamente, com as correntes migratrias, misturaram-se as doenas...
Resumo:
Seguint la tendncia mundial de crear dipsits institucionals d'accs lliure per recopilar i preservar els documents d'investigaci generats en les institucions acadmiques, el CESCA i el CBUC han posat en funcionament RECERCAT. RECERCAT s un dipsit cooperatiu de documents digitals que inclou la literatura de recerca de les universitats i dels centres d'investigaci de Catalunya, com ara articles encara no publicats (preprints), comunicacions a congressos, informes de recerca, working papers, projectes de final de carrera, memries tcniques, etc. La comunicaci pretn explicar els processos que s'han seguit per posar en marxa aquest projecte: des de la selecci i adaptaci del programari amb el que funciona (DSpace), fins als treballs duts a terme per establir les poltiques d'accs, dintroducci de dades, de metadades Dublin Core necessries per descriure els documents, el tipus de llicncia de les Creative Commons sota la qual es troben subjectes els documents, etc.
Resumo:
Les prejubilacions shan convertit en un mecanisme de reducci de plantilla molt recorregut per les empreses en aquests ltims anys. Les raons que exposa cada empresa per justificar-les son molt amplies i de diversa ndole: resposta a fusions i adquisicions, absorcions, una nova situaci de competncia de mercat, canvis en la orientaci del negoci, obsolescncia dels coneixements dels treballadors a conseqncia de la evoluci de les tecnologies i, per tant, prdua de productivitat, etc. La veritat es que el nombre de prejubilats ha crescut de forma espectacular y t conseqncies molt importants en tots els mbits. En primer lloc, t una influncia negativa per a la Seguretat Social a llarg pla, la qual tindr que destinar ms recursos als nous prejubilats i, entre el sistema vigent de la Seguretat Social i que cada vegada hi ha menys treballador que cotitzen, el seu futur i el de les pensions pot crrer un gran risc dinsolvncia. Per una altra banda, les empreses s que aconsegueixen reduir els seus costs, per perden un important factor: el capital hum que representen els treballadors de ms de 50 anys amb tots els seus anys dexperincia. Y per als treballadors, son molts els que no saben com afrontar la seva nova situaci y cauen en situacions de depressions, estrs, etc. Com una soluci a aquesta situaci, tant la llei com algunes institucions intenten incentivar la empleabilitat dels majors de 50 anys mitjanant bonificacions o cursos de formaci continuada.
Resumo:
En el marco del proyecto La ciutat romana de Cosa: arqueologia dun enclau comercial mediterrani , autorizado y apoyado por la Soprintendenza Archeologica por la Toscana, entre los dias 4 y 22 de septiembre de 2006 se ha realizado la segunda campaa de intervenciones arqueolgicas en la ciudad romana de Cosa (Ansedonia, prov. Grosseto, Itlia), colonia latina fundada en el 273 aC a unos 120 km. al norte de Roma. De acuerdo a los resultados obtenidos en la campanya del 2005 (localizacin/verificacin de los lmites precisos de la nsula O-P/4-5 mediante la aplicacin de tcnicas de prospeccin geofsica completadas con la limpieza, registro y documentacin arqueolgica de las estructuras localizadas ) los trabajos del 2006 se han orientado hacia la identificacin de la organizacin interna de la dicha nsula tomando como referente el criptoprtico situado en el extremo N.E., el cual parece constituir el lmite de una estructura singular (privada o pblica ) estratgicamente ubicada en relacin al frum i a la Via Sacra. El trabajo de campo ha consistido en un intenso decapage con la finalidad de delimitar unidades de habitacin complejas funcionalmente definidas y as la articulacin existente entre ellas; en este sentido se ha podido documentar evidencias del espacio porticado superpuesto al criptoprtico as como, paralelamente a la calle 5 y en direccin a la Via Sacra, parte de habitaciones algunas de las cuales conservaban restos del pavimiento original, en un caso de mosaico. Paralelamente, se ha realizado el anlisis en laboratorio de los materiales recuperados los cuales, an procediendo de nivel superficial, empiezan a proporcionar datos sobre los diferentes momentos de ocupacin de la zona, bsicamente tardorepublicanos y augustales.
Resumo:
Actualment, grcies a la tecnologia, els usuaris poden accedir als recursos de les biblioteques sense limitacions de temps ni espai. Per tal de satisfer les necessitats dels usuaris no presencials, moltes biblioteques i consorcis bibliotecaris estan ampliant els seus serveis de referncia per prestar serveis de referncia virtual. Les pautes que s'ofereixen en aquest article pretenen servir d'orientaci a les diverses institucions, a l'hora d'implementar i mantenir serveis de referncia virtual.
Resumo:
Fa anys que sest posant de manifest per diverses institucions que les malalties mentals van en augment. Tanmateix, sabem que les classes social i econmicament baixes de la poblaci sn ms vulnerables a les malalties mentals. Cal comprendre com es va anar dissenyant lorganisme hum durant el seu passat evolutiu i analitzar com afecta a la salut mental un entorn de grans desigualtats socials i econmiques, societats jerarquitzades, males condicions laborals, bosses de pobresa, etc. Des de fa ms de 20 anys que sha obert pas la proposta de la Renda Bsica universal que podria contribuir a canviar algunes de les problemtiques que aqu sapunten.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada a lUniversit dOttawa, Canad, entre abril i juliol 2007. El treball de recerca constitueix un estudi del dret comparat. Lobjectiu principal s explorar les possibilitats i fer propostes per tal que lEstat reconegui amb ms amplitud i assumeixi en les seves institucions centrals la protecci de la diversitat lingstica que reconeix la Constituci Espanyola de 1978. Amb aquesta finalitat, sestudia el cas del Canad, com a pas que reconeix en el pla constitucional i legal dues llenges oficials de lEstat, amb una igualtat destatus. Lanlisi es focalitza en la regulaci i s del francs i langls, com a llenges oficials, en els smbols de lEstat, les institucions federals i els sectors subjectes a la competncia de la Federaci. La metodologia es fonamenta en lestudi de la normativa constitucional i legal, les sentncies dels tribunals i lobservaci directa de la prctica de les institucions. Els resultats permeten observar les tcniques jurdiques i els mecanismes institucionals utilitzats per a aplicar el plurilingisme en les institucions centrals de lEstat.
Resumo:
El component religis ha estat molt important en la formaci de persones que han tingut un paper destacat en lanomenada societat civil a partir de la recuperaci de la democrcia: la formaci religiosa que van rebre va desenvocar, posteriorment, en acci poltica. I aquesta aproximaci l'hem treballada a travs de la fora duna publicaci anomenada 'Forja', una revista de la Confraria de la Mare de Du de Montserrat de Virtlia, que articul al seu voltant tot un camp simblic de sentit. Sha descrit el que sha anomenat entorn Virtlia, un entorn creat per unes institucions, les escoles Virtlia i la Confraria de la Mare de Du de Montserrat de Virtlia, i una xarxa de relacions personals. Les escoles Virtlia van ser vigents entre 1939 i 1995. Ms de cinquanta anys i generacions, sent les del periode 1940-1960 en el centre daquest treball.
Resumo:
Amb una plantilla, hem elaborat uns materials docents -l'objecte d'estudi dels quals s lEstatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, des d'una perspectiva jurdica -, que corresponen fonamentalment a lassignatura Institucions Poltiques de Catalunya de 4rt. curs de la llicenciatura de Dret de la UAB. Els materials shan penjat al web http://www.institucionspolitiques.com. L' objectiu de lacci docent ha estat consolidar una eina interactiva, que fomenti la creativitat i el treball cooperatiu de lestudiant, que permeti un rol ms actiu del professorat, i finalment, es faciliti ladaptaci docent a lespai europeu deducaci superior. Lexperincia s'ha completat amb ls del mtode bimodal -campus virtual de la UAB -, amb visites a institucions pbliques i amb lassistncia peridica com a pblic a programes de televisi de continguts relacionats amb la matria. La plantilla per a desenvolupar els diversos temes del programa ha estat la segent: 1.- Redacci del tema; 2.- Visualitzaci de conceptes: quadres sinptics, esquemes, grfics; 3.-Bibliografia bsica. 4.-Legislaci i jurisprudncia. 5.-Text reprodut. 6.-Qestions.7.-Temes per al debat. 8.-Test. 9.-Materials complementaris audiovisuals. 10.-Enllaos tils a la xarxa. L'experincia sha desenvolupat els dos darrers cursos acadmics: 2006/07 i 2007/08, i ha girat entorn de l'elaboraci i aplicaci dels materials elaborats. Ha estat terica i prctica a la vegada. S'ha prestat especial atenci a la feina de l'alumnat fora de l'aula, amb el conseqent estudi previ i collaboraci en lelaboraci de materials. Cal destacar tamb que hem aconseguit augmentar la participaci de l'alumnat a laula, i d'aquesta manera el rol del professor ha esdevingut ms dinmic. Els materials han perms un fcil i rpid accs dels estudiants, amb lobjectiu de gaudir dunes sessions presencials ms interactives, i s'ha connectat la Universitat amb la societat, a ms de desenvolupar actituds cviques o de conscincia de pas en una matria tan sensible com s l'estudi del dret pblic de Catalunya.
Resumo:
El treball analitza les institucions de protecci de la persona en el dret civil de Catalunya, dacord amb la nova regulaci del llibre segon CCCat: la potestat parental, la tutela, la curatela, el defensor judicial, la guarda de fet, lassistncia, la protecci patrimonial de la persona discapacitada o dependent, i la protecci dels menors desemparats
