Análisis de la transformación de las relaciones militares entre Turquía e Israel a partir de la ruptura de la alianza bilateral generada por el ataque a la Flotilla de Gaza. Período 2008 a 2011

Amenazas como Siria, Irán y el PKK fueron relevantes al momento de forjar una alianza entre Turquía e Israel a mediados de los noventa. Con la firma de varios acuerdos en el ámbito militar se fortaleció la relación bilateral en materia de seguridad. Sin embargo, la llegada de un nuevo gobierno a Turquía en 2002 generó un cambio en materia de política exterior, especialmente con Israel. La monografía sustentada bajo los postulados de la Teoría del Balance de las Amenazas concluye que la ruptura de la alianza se dio por el cambio en la política exterior de seguridad turca, el bloqueo a Gaza por parte de Israel en 2008 y el ataque a la Flotilla de Gaza en 2010, conduciendo a una transformación en los acuerdos militares pactados para la seguridad y estabilidad de ambos países en la región de Medio Oriente.

La transformación del sistema de partidos políticos en Turquía entre 2001 y 2014

El propósito de esta investigación es analizar los cambios que trajo consigo la llegada del Partido de la Justicia y Desarrollo al poder (AKP), en Turquía. Este partido se presentó como conservador moderado y democrático y esto le permitió llegar al poder y mantenerlo desde 2001 hasta la actualidad, pues recibió el apoyo de diversos grupos políticos. La noción general que dio el AKP a la opinión pública era que un partido conservador estaba iniciando un proceso democrático real en Turquía. Sin embargo, el líder del AKP y sus seguidores viraron, desde el 2007, hacia el islamismo. Usando la teoría del clivaje social, propuesta Stein Rokkan y Seymour Lipset, se intenta demostrar que los cambios realizados por el AKP fueron una estrategia para blindarse en el poder, pero el sistema de partidos mantuvo la lógica de los clivajes tradicionales y el clivaje islamismo-kemalismo se consolidó como el principal.

El papel del Polo Democrático Alternativo en las movilizaciones agrarias de la última década

El interés de esta monografía es analizar el papel que han jugado las organizaciones de izquierda en las recientes movilizaciones agrarias. Para esto, se evaluará la relación entre el Polo Democrático Alternativo y el paro de los corteros de caña del 2008 y las movilizaciones lecheras en contra de los decretos que prohibían la comercialización de leche en cantina. El trabajo aborda un estudio histórico desde mitad del siglo XX que pretende evidenciar la relación gremio-gobierno y su, posterior, decaimiento; a su vez, la táctica que han empleado las organizaciones de izquierda para permear mayores sectores agrarios y, en especial, el mecanismo adoptado en la última década por el Polo Democrático Alternativo.

Funcions densitat i semblança molecular quàntica: nous desenvolupaments i aplicacions

La present tesi, tot i que emmarcada dins de la teoria de les Mesures Semblança Molecular Quántica (MQSM), es deriva en tres àmbits clarament definits: - La creació de Contorns Moleculars de IsoDensitat Electrònica (MIDCOs, de l'anglès Molecular IsoDensity COntours) a partir de densitats electròniques ajustades. - El desenvolupament d'un mètode de sobreposició molecular, alternatiu a la regla de la màxima semblança. - Relacions Quantitatives Estructura-Activitat (QSAR, de l'anglès Quantitative Structure-Activity Relationships). L'objectiu en el camp dels MIDCOs és l'aplicació de funcions densitat ajustades, ideades inicialment per a abaratir els càlculs de MQSM, per a l'obtenció de MIDCOs. Així, es realitza un estudi gràfic comparatiu entre diferents funcions densitat ajustades a diferents bases amb densitats obtingudes de càlculs duts a terme a nivells ab initio. D'aquesta manera, l'analogia visual entre les funcions ajustades i les ab initio obtinguda en el ventall de representacions de densitat obtingudes, i juntament amb els valors de les mesures de semblança obtinguts prèviament, totalment comparables, fonamenta l'ús d'aquestes funcions ajustades. Més enllà del propòsit inicial, es van realitzar dos estudis complementaris a la simple representació de densitats, i són l'anàlisi de curvatura i l'extensió a macromolècules. La primera observació correspon a comprovar no només la semblança dels MIDCOs, sinó la coherència del seu comportament a nivell de curvatura, podent-se així observar punts d'inflexió en la representació de densitats i veure gràficament aquelles zones on la densitat és còncava o convexa. Aquest primer estudi revela que tant les densitats ajustades com les calculades a nivell ab initio es comporten de manera totalment anàloga. En la segona part d'aquest treball es va poder estendre el mètode a molècules més grans, de fins uns 2500 àtoms. Finalment, s'aplica part de la filosofia del MEDLA. Sabent que la densitat electrònica decau ràpidament al allunyar-se dels nuclis, el càlcul d'aquesta pot ser obviat a distàncies grans d'aquests. D'aquesta manera es va proposar particionar l'espai, i calcular tan sols les funcions ajustades de cada àtom tan sols en una regió petita, envoltant l'àtom en qüestió. Duent a terme aquest procés, es disminueix el temps de càlcul i el procés esdevé lineal amb nombre d'àtoms presents en la molècula tractada. En el tema dedicat a la sobreposició molecular es tracta la creació d'un algorisme, així com la seva implementació en forma de programa, batejat Topo-Geometrical Superposition Algorithm (TGSA), d'un mètode que proporcionés aquells alineaments que coincideixen amb la intuïció química. El resultat és un programa informàtic, codificat en Fortran 90, el qual alinea les molècules per parelles considerant tan sols nombres i distàncies atòmiques. La total absència de paràmetres teòrics permet desenvolupar un mètode de sobreposició molecular general, que proporcioni una sobreposició intuïtiva, i també de forma rellevant, de manera ràpida i amb poca intervenció de l'usuari. L'ús màxim del TGSA s'ha dedicat a calcular semblances per al seu ús posterior en QSAR, les quals majoritàriament no corresponen al valor que s'obtindria d'emprar la regla de la màxima semblança, sobretot si hi ha àtoms pesats en joc. Finalment, en l'últim tema, dedicat a la Semblança Quàntica en el marc del QSAR, es tracten tres aspectes diferents: - Ús de matrius de semblança. Aquí intervé l'anomenada matriu de semblança, calculada a partir de les semblances per parelles d'entre un conjunt de molècules. Aquesta matriu és emprada posteriorment, degudament tractada, com a font de descriptors moleculars per a estudis QSAR. Dins d'aquest àmbit s'han fet diversos estudis de correlació d'interès farmacològic, toxicològic, així com de diverses propietats físiques. - Aplicació de l'energia d'interacció electró-electró, assimilat com a una forma d'autosemblança. Aquesta modesta contribució consisteix breument en prendre el valor d'aquesta magnitud, i per analogia amb la notació de l'autosemblança molecular quàntica, assimilar-la com a cas particular de d'aquesta mesura. Aquesta energia d'interacció s'obté fàcilment a partir de programari mecanoquàntic, i esdevé ideal per a fer un primer estudi preliminar de correlació, on s'utilitza aquesta magnitud com a únic descriptor. - Càlcul d'autosemblances, on la densitat ha estat modificada per a augmentar el paper d'un substituent. Treballs previs amb densitats de fragments, tot i donar molt bons resultats, manquen de cert rigor conceptual en aïllar un fragment, suposadament responsable de l'activitat molecular, de la totalitat de l'estructura molecular, tot i que les densitats associades a aquest fragment ja difereixen degut a pertànyer a esquelets amb diferents substitucions. Un procediment per a omplir aquest buit que deixa la simple separació del fragment, considerant així la totalitat de la molècula (calcular-ne l'autosemblança), però evitant al mateix temps valors d'autosemblança no desitjats provocats per àtoms pesats, és l'ús de densitats de Forats de fermi, els quals es troben definits al voltant del fragment d'interès. Aquest procediment modifica la densitat de manera que es troba majoritàriament concentrada a la regió d'interès, però alhora permet obtenir una funció densitat, la qual es comporta matemàticament igual que la densitat electrònica regular, podent-se així incorporar dins del marc de la semblança molecular. Les autosemblances calculades amb aquesta metodologia han portat a bones correlacions amb àcids aromàtics substituïts, podent així donar una explicació al seu comportament. Des d'un altre punt de vista, també s'han fet contribucions conceptuals. S'ha implementat una nova mesura de semblança, la d'energia cinètica, la qual consisteix en prendre la recentment desenvolupada funció densitat d'energia cinètica, la qual al comportar-se matemàticament igual a les densitats electròniques regulars, s'ha incorporat en el marc de la semblança. A partir d'aquesta mesura s'han obtingut models QSAR satisfactoris per diferents conjunts moleculars. Dins de l'aspecte del tractament de les matrius de semblança s'ha implementat l'anomenada transformació estocàstica com a alternativa a l'ús de l'índex Carbó. Aquesta transformació de la matriu de semblança permet obtenir una nova matriu no simètrica, la qual pot ser posteriorment tractada per a construir models QSAR.

Desenvolupament computacional de la semblança molecular quàntica

La present Tesi Doctoral, titulada desenvolupament computacional de la semblança molecular quàntica, tracta, fonamentalment, els aspectes de càlcul de mesures de semblança basades en la comparació de funcions de densitat electrònica.El primer capítol, Semblança quàntica, és introductori. S'hi descriuen les funcions de densitat de probabilitat electrònica i llur significança en el marc de la mecànica quàntica. Se n'expliciten els aspectes essencials i les condicions matemàtiques a satisfer, cara a una millor comprensió dels models de densitat electrònica que es proposen. Hom presenta les densitats electròniques, mencionant els teoremes de Hohenberg i Kohn i esquematitzant la teoria de Bader, com magnituds fonamentals en la descripció de les molècules i en la comprensió de llurs propietats.En el capítol Models de densitats electròniques moleculars es presenten procediments computacionals originals per l'ajust de funcions densitat a models expandits en termes de gaussianes 1s centrades en els nuclis. Les restriccions físico-matemàtiques associades a les distribucions de probabilitat s'introdueixen de manera rigorosa, en el procediment anomenat Atomic Shell Approximation (ASA). Aquest procediment, implementat en el programa ASAC, parteix d'un espai funcional quasi complert, d'on se seleccionen variacionalment les funcions o capes de l'expansió, d'acord als requisits de no negativitat. La qualitat d'aquestes densitats i de les mesures de semblança derivades es verifica abastament. Aquest model ASA s'estén a representacions dinàmiques, físicament més acurades, en quant que afectades per les vibracions nuclears, cara a una exploració de l'efecte de l'esmorteïment dels pics nuclears en les mesures de semblança molecular. La comparació de les densitats dinàmiques respecte les estàtiques evidencia un reordenament en les densitats dinàmiques, d'acord al que constituiria una manifestació del Principi quàntic de Le Chatelier. El procediment ASA, explícitament consistent amb les condicions de N-representabilitat, s'aplica també a la determinació directe de densitats electròniques hidrogenoides, en un context de teoria del funcional de la densitat.El capítol Maximització global de la funció de semblança presenta algorismes originals per la determinació de la màxima sobreposició de les densitats electròniques moleculars. Les mesures de semblança molecular quàntica s'identifiquen amb el màxim solapament, de manera es mesuri la distància entre les molècules, independentment dels sistemes de referència on es defineixen les densitats electròniques. Partint de la solució global en el límit de densitats infinitament compactades en els nuclis, es proposen tres nivells de aproximació per l'exploració sistemàtica, no estocàstica, de la funció de semblança, possibilitant la identificació eficient del màxim global, així com també dels diferents màxims locals. Es proposa també una parametrització original de les integrals de recobriment a través d'ajustos a funcions lorentzianes, en quant que tècnica d'acceleració computacional. En la pràctica de les relacions estructura-activitat, aquests avenços possibiliten la implementació eficient de mesures de semblança quantitatives, i, paral·lelament, proporcionen una metodologia totalment automàtica d'alineació molecular. El capítol Semblances d'àtoms en molècules descriu un algorisme de comparació dels àtoms de Bader, o regions tridimensionals delimitades per superfícies de flux zero de la funció de densitat electrònica. El caràcter quantitatiu d'aquestes semblances possibilita la mesura rigorosa de la noció química de transferibilitat d'àtoms i grups funcionals. Les superfícies de flux zero i els algorismes d'integració usats han estat publicats recentment i constitueixen l'aproximació més acurada pel càlcul de les propietats atòmiques. Finalment, en el capítol Semblances en estructures cristal·lines hom proposa una definició original de semblança, específica per la comparació dels conceptes de suavitat o softness en la distribució de fonons associats a l'estructura cristal·lina. Aquests conceptes apareixen en estudis de superconductivitat a causa de la influència de les interaccions electró-fonó en les temperatures de transició a l'estat superconductor. En aplicar-se aquesta metodologia a l'anàlisi de sals de BEDT-TTF, s'evidencien correlacions estructurals entre sals superconductores i no superconductores, en consonància amb les hipòtesis apuntades a la literatura sobre la rellevància de determinades interaccions.Conclouen aquesta tesi un apèndix que conté el programa ASAC, implementació de l'algorisme ASA, i un capítol final amb referències bibliogràfiques.

The effectiveness of directional microphone alignment in the Baha Divino

The primary objective of this research study is to determine if off-vertical directional microphone alignments of the Baha Divino significantly impact the Reception Threshold for Sentences (RTS, in dB) using the Hearing in Noise Test (HINT) in a diffuse listening situation.

Phylogenetic mixture models can reduce node-density artifacts

We investigate the performance of phylogenetic mixture models in reducing a well-known and pervasive artifact of phylogenetic inference known as the node-density effect, comparing them to partitioned analyses of the same data. The node-density effect refers to the tendency for the amount of evolutionary change in longer branches of phylogenies to be underestimated compared to that in regions of the tree where there are more nodes and thus branches are typically shorter. Mixture models allow more than one model of sequence evolution to describe the sites in an alignment without prior knowledge of the evolutionary processes that characterize the data or how they correspond to different sites. If multiple evolutionary patterns are common in sequence evolution, mixture models may be capable of reducing node-density effects by characterizing the evolutionary processes more accurately. In gene-sequence alignments simulated to have heterogeneous patterns of evolution, we find that mixture models can reduce node-density effects to negligible levels or remove them altogether, performing as well as partitioned analyses based on the known simulated patterns. The mixture models achieve this without knowledge of the patterns that generated the data and even in some cases without specifying the full or true model of sequence evolution known to underlie the data. The latter result is especially important in real applications, as the true model of evolution is seldom known. We find the same patterns of results for two real data sets with evidence of complex patterns of sequence evolution: mixture models substantially reduced node-density effects and returned better likelihoods compared to partitioning models specifically fitted to these data. We suggest that the presence of more than one pattern of evolution in the data is a common source of error in phylogenetic inference and that mixture models can often detect these patterns even without prior knowledge of their presence in the data. Routine use of mixture models alongside other approaches to phylogenetic inference may often reveal hidden or unexpected patterns of sequence evolution and can improve phylogenetic inference.

Origin and evolution of 3'UTR of flaviviruses: long direct repeats as a basis for the formation of secondary structures and their significance for virus transmission

The 3' untranslated regions (3'UTRs) of flaviviruses are reviewed and analyzed in relation to short sequences conserved as direct repeats (DRs). Previously, alignments of the 3'UTRs have been constructed for three of the four recognized flavivirus groups, namely mosquito-borne, tick-borne, and nonclassified flaviviruses (MBFV, TBFV, and NCFV, respectively). This revealed (1) six long repeat sequences (LRSs) in the 3'UTR and open-reading frame (ORF) of the TBFV, (2) duplication of the 3'UTR of the NCFV by intramolecular recombination, and (3) the possibility of a common origin for all DRs within the MBFV. We have now extended this analysis and review it in the context of all previous published analyses. This has been achieved by constructing a robust alignment between all flaviviruses using the published DRs and secondary RNA structures as "anchors" to reveal additional homologies along the 3'UTR. This approach identified nucleotide regions within the MBFV, NKV (no-known vector viruses), and NCFV 3'UTRs that are homologous to different LRSs in the TBFV 3'UTR and ORF. The analysis revealed that some of the DRs and secondary RNA structures described individually within each flavivirus group share common evolutionary origins. The 3'UTR of flaviviruses, and possibly the ORF, therefore probably evolved through multiple duplication of an RNA domain, homologous to the LRS previously identified only in the TBFV. The short DRs in all virus groups appear to represent the evolutionary remnants of these domains rather than resulting from new duplications. The relevance of these flavivirus DRs to evolution, diversity, 3'UTR enhancer function, and virus transmission is reviewed.

Origin and evolution of flavivirus 5'UTRs and panhandles: trans-terminal duplications?

Flavivirus replication is mediated by interactions between complementary ssRNA sequences of the 5'- and 3'-termini that form dsRNA cyclisation stems or panhandles, varying in length, sequence and specific location in the mosquito-borne, tick-borne, non-vectored and non-classified flaviviruses. In this manuscript we manually aligned the flavivirus 5'UTRs and adjacent capsid genes and revealed significantly more homology than has hitherto been identified. Analysis of the alignments revealed that the panhandles represent evolutionary remnants of a long cyclisation domain that probably emerged through duplication of one of the UTR termini.

LVB: parsimony and simulated annealing in the search for phylogenetic trees

Summary: The program LVB seeks parsimonious phylogenies from nucleotide alignments, using the simulated annealing heuristic. LVB runs fast and gives high quality results.

Patterns of nucleotide substitution in angiosperm cpDNA trnL (UAA)-trnF (GAA) regions

Patterns of substitution in chloroplast encoded trnL_F regions were compared between species of Actaea (Ranunculales), Digitalis (Scrophulariales), Drosera (Caryophyllales), Panicoideae (Poales), the small chromosome species clade of Pelargonium (Geraniales), each representing a different order of flowering plants, and Huperzia (Lycopodiales). In total, the study included 265 taxa, each with > 900-bp sequences, totaling 0.24 Mb. Both pairwise and phylogeny-based comparisons were used to assess nucleotide substitution patterns. In all six groups, we found that transition/transversion ratios, as estimated by maximum likelihood on most-parsimonious trees, ranged between 0.8 and 1.0 for ingroups. These values occurred both at low sequence divergences, where substitutional saturation, i.e., multiple substitutions having occurred at the same (homologous) nucleotide position, was not expected, and at higher levels of divergence. This suggests that the angiosperm trnL-F regions evolve in a pattern different from that generally observed for nuclear and animal mtDNA (transitional/transversion ratio > or = 2). Transition/transversion ratios in the intron and the spacer region differed in all alignments compared, yet base compositions between the regions were highly similar in all six groups. A>-C transversions were significantly less frequent than the other four substitution types. This correlates with results from studies on fidelity mechanisms in DNA replication that predict A<->T and G<->C transversions to be least likely to occur. It therefore strengthens confidence in the link between mutation bias at the polymerase level and the actual fixation of substitutions as recorded on evolutionary trees, and concomitantly, in the neutrality of nucleotide substitutions as phylogenetic markers.

Innovation in construction: a sociology of technology approach

An alternative approach to understanding innovation is made using two intersecting ideas. The first is that successful innovation requires consideration of the social and organizational contexts in which it is located. The complex context of construction work is characterized by inter-organizational collaboration, a project-based approach and power distributed amongst collaborating organizations. The second is that innovations can be divided into two modes: ‘bounded’, where the implications of innovation are restricted within a single, coherent sphere of influence, and ‘unbounded’, where the effects of implementation spill over beyond this. Bounded innovations are adequately explained within the construction literature. However, less discussed are unbounded innovations, where many firms' collaboration is required for successful implementation, even though many innovations can be considered unbounded within construction's inter-organizational context. It is argued that unbounded innovations require an approach to understand and facilitate the interactions both within a range of actors and between the actors and technological artefacts. The insights from a sociology of technology approach can be applied to the multiplicity of negotiations and alignments that constitute the implementation of unbounded innovation. The utility of concepts from the sociology of technology, including ‘system building’ and ‘heterogeneous engineering’, is demonstrated by applying them to an empirical study of an unbounded innovation on a major construction project (the new terminal at Heathrow Airport, London, UK). This study suggests that ‘system building’ contains outcomes that are not only transformations of practices, processes and systems, but also the potential transformation of technologies themselves.

Benchmarking secondary structure prediction for fold recognition

If secondary structure predictions are to be incorporated into fold recognition methods, an assessment of the effect of specific types of errors in predicted secondary structures on the sensitivity of fold recognition should be carried out. Here, we present a systematic comparison of different secondary structure prediction methods by measuring frequencies of specific types of error. We carry out an evaluation of the effect of specific types of error on secondary structure element alignment (SSEA), a baseline fold recognition method. The results of this evaluation indicate that missing out whole helix or strand elements, or predicting the wrong type of element, is more detrimental than predicting the wrong lengths of elements or overpredicting helix or strand. We also suggest that SSEA scoring is an effective method for assessing accuracy of secondary structure prediction and perhaps may also provide a more appropriate assessment of the “usefulness” and quality of predicted secondary structure, if secondary structure alignments are to be used in fold recognition.

Improvement of 3D protein models using multiple templates guided by single-template model quality assessment

Motivation: Modelling the 3D structures of proteins can often be enhanced if more than one fold template is used during the modelling process. However, in many cases, this may also result in poorer model quality for a given target or alignment method. There is a need for modelling protocols that can both consistently and significantly improve 3D models and provide an indication of when models might not benefit from the use of multiple target-template alignments. Here, we investigate the use of both global and local model quality prediction scores produced by ModFOLDclust2, to improve the selection of target-template alignments for the construction of multiple-template models. Additionally, we evaluate clustering the resulting population of multi- and single-template models for the improvement of our IntFOLD-TS tertiary structure prediction method. Results: We find that using accurate local model quality scores to guide alignment selection is the most consistent way to significantly improve models for each of the sequence to structure alignment methods tested. In addition, using accurate global model quality for re-ranking alignments, prior to selection, further improves the majority of multi-template modelling methods tested. Furthermore, subsequent clustering of the resulting population of multiple-template models significantly improves the quality of selected models compared with the previous version of our tertiary structure prediction method, IntFOLD-TS.

A comparison of the Thlaspi caerulescens and Thlaspi arvense shoot transcriptomes

Whole-genome transcriptome profiling is revealing how biological systems are regulated at the transcriptional level. This study reports the development of a robust method to profile and compare the transcriptomes of two nonmodel plant species, Thlaspi caerulescens, a zinc (Zn) hyperaccumulator, and Thlaspi arvense, a nonhyperaccumulator, using Affymetrix Arabidopsis thaliana ATH1-121501 GeneChip (R) arrays (Affymetrix, Santa Clara, CA, USA). Transcript abundance was quantified in the shoots of agar- and compost-grown plants of both species. Analyses were optimized using a genomic DNA (gDNA)-based probe-selection strategy based on the hybridization efficiency of Thlaspi gDNA with corresponding A. thaliana probes. In silico alignments of GeneChip (R) probes with Thlaspi gene sequences, and quantitative real-time PCR, confirmed the validity of this approach. Approximately 5000 genes were differentially expressed in the shoots of T. caerulescens compared with T. arvense, including genes involved in Zn transport and compartmentalization. Future functional analyses of genes identified as differentially expressed in the shoots of these closely related species will improve our understanding of the molecular mechanisms of Zn hyperaccumulation.