838 resultados para Adolescent Coping Strategies Scale (ACSS)
Resumo:
Introdução: A não adesão à medicação na epilepsia é prevalente, pelo que a compreensão dos fatores associados deve ser promovida. Objetivos: Analisar a capacidade preditiva das estratégias de coping e da espiritualidade em relação à adesão à medicação ao longo do tempo. Metodologia: Foram avaliados 60 indivíduos através de um Questionário Sociodemográfico e Clínico, a Medida de Adesão aos Tratamentos, o COPER e a Escala de Avaliação de Espiritualidade em Contextos de Saúde, em dois momentos. Resultados: A espiritualidade Momento 1 não se relacionou com adesão à medicação no Momento 3, e as estratégias de coping: Desinvestimento Comportamental e Aceitação no Momento 1 predizem negativamente a adesão à medicação no Momento 2. Conclusão: A relação entre a adesão à medicação, estratégias de coping e espiritualidade varia em função do tempo, o que deve ser considerado ao nível da intervenção.
Resumo:
BACKGROUND: A few and partial data are available on psychosocial morbidity among cancer patients in Mediterranean countries. As a part of a more general investigation (Southern European Psycho-Oncology Study-SEPOS), the rate of psychosocial morbidity and its correlation with clinical and cultural variables were examined in cancer patients in Italy, Portugal and Spain. METHODS: A convenience sample of cancer outpatients with good performance status and no cognitive impairment were approached. The Hospital Anxiety-Depression scale (HAD-S), the Mini-Mental Adjustment to Cancer scale (Mini-MAC), and the Cancer Worries Inventory (CWI) were used to measure psychological morbidity, coping strategies and concerns about illness. RESULTS: Of 277 patients, 34% had pathological scores ("borderline cases" plus "true cases") on HAD-S Anxiety and 24.9% on HAD-S Depression. Total psychiatric "caseness" was 28.5% and 16.6%, according to different HAD cut-offs (14 and 19, respectively). Significant relationships of HAD-S Anxiety, HAD-S Depression, HAD-S Total score, with Mini-MAC Hopeless and Anxious Preoccupation, and CWI score were found. No differences emerged between countries on psychosocial morbidity, while some differences emerged between the countries on coping mechanisms. Furthermore, Fatalism, Avoidance and marginally Hopeless were higher compared to studies carried out in English-speaking countries. LIMITATIONS: The relatively small sample size and the good performance status prevent us to generalize data on patients with different cancer sites and advanced phase of illness. CONCLUSIONS: One-third of the patients presented anxiety and depressive morbidity, with significant differences in characteristics of coping in Mediterranean countries in comparison with English-speaking countries.
Resumo:
OBJECTIVE: In the last decade, some attention has been given to spirituality and faith and their role in cancer patients' coping. Few data are available about spirituality among cancer patients in Southern European countries, which have a big tradition of spirituality, namely, the Catholic religion. As part of a more general investigation (Southern European Psycho-Oncology Study--SEPOS), the aim of this study was to examine the effect of spirituality in molding psychosocial implications in Southern European cancer patients. METHOD: A convenience sample of 323 outpatients with a diagnosis of cancer between 6 to 18 months, a good performance status (Karnofsky Performance Status > 80), and no cognitive deficits or central nervous system (CNS) involvement by disease were approached in university and affiliated cancer centers in Italy, Spain, Portugal, and Switzerland (Italian speaking area). Each patient was evaluated for spirituality (Visual Analog Scale 0-10), psychological morbidity (Hospital Anxiety and Depression Scale--HADS), coping strategies (Mini-Mental Adjustment to Cancer--Mini-MAC) and concerns about illness (Cancer Worries Inventory--CWI). RESULTS. The majority of patients (79.3%) referred to being supported by their spirituality/faith throughout their illness. Significant differences were found between the spirituality and non-spirituality groups (p ≤ 0.01) in terms of education, coping styles, and psychological morbidity. Spirituality was significantly correlated with fighting spirit (r = -0.27), fatalism (r = 0.50), and avoidance (r = 0.23) coping styles and negatively correlated with education (r = -0.25), depression (r = -0.22) and HAD total (r = -0.17). SIGNIFICANCE OF RESULTS: Spirituality is frequent among Southern European cancer patients with lower education and seems to play some protective role towards psychological morbidity, specifically depression. Further studies should examine this trend in Southern European cancer patients.
Resumo:
OBJECTIVES: We sought to investigate the psychosocial determinants of quality of life at 6 months after transplantation. METHODS: A sample of liver transplant candidates (n = 60), composed of consecutive patients (25% with familial amyloid polyneuropathy [FAP]) attending outpatient clinics was assessed in the pretransplant period using the Neo Five Factor Inventory, Hospital Anxiety and depression Scale (HADS), Brief COPE, and SF-36, a quality-of-life, self-rating questionnaire. Six months after transplantation, these patients were assessed by means of the SF-36. RESULTS: Psychosocial predictors where found by means of multiple regression analysis. The physical component of quality of life at 6 months after transplantation was determined based upon coping strategies and physical quality of life in the pretransplant period (this model explained 32% of variance). The mental component at 6 months after transplantation was determined by depression in the pretransplant period and by clinical diagnoses of patients. Because FAP patients show a lower mental component of quality of life, this diagnosis explained 25% of the variance. CONCLUSIONS: Our findings suggested that coping strategies and depression measured in the pretransplant period are important determinants of quality of life at 6 months after liver transplantation.
Resumo:
Tese de Doutoramento apresentada ao ISPA - Instituto Universitário
Resumo:
Dissertação de mestrado integrado em Psicologia
Resumo:
Dissertação de mestrado em Psicologia Aplicada
Resumo:
Dissertação de mestrado em Psicologia Aplicada
Resumo:
This study describes the professional experience of military police officers from the Portuguese Republican National Guard (N = 95). We focused on the main sources and consequences of stress and the coping strategies used to deal with stress. The evaluation protocol included one closed-ended question and four open-ended questions. Data analysis of meaningful text segments was conceptually based and data categorization followed deductive content analysis. Results allowed the identification of 483 meaning units. Factors intrinsic to the job and the relationships at work were the main stressors referred by participants. The consequences of stressors were evident at an individual level, affecting family, psychological, and physical/health domains. The coping strategies used to deal with the main source of stress in the professional career were focused on problem solving (e.g., active confrontation) and emotional regulation (e.g., situation acceptance). Practical implications and future avenues of research with these professionals are discussed.
Resumo:
A presente investigação tem como principal objetivo compreender a relevância de diversos fatores sociodemográficos e psicossociais inerentes ao desenvolvimento do talento em contexto desportivo, numa perspectiva multidimensional. Procedeu-se a uma avaliação quantitativa de jogadores de futebol, integrados num clube de elite, com idades compreendidas entre os 13 e os 19 anos. No sentido de avaliar os construtos psicológicos considerados no presente estudo (motivação, perfecionismo, suporte parental, resiliencia, coping e compromisso) foram utilizados os seguintes questionários: Sport Motivation Scale - SMS (Pelletier et al., 1995); Multidimensional Perfectionism Scale – MPS (Frost, Marten, Lahart, & Rosenblate, 1990); Own Memories of Parental Rearing – EMBU (Perris, Jacobson, Lindstörm, Von Knorring, & Perris, 1980); Resilience Scale – RS (Wagnild & Young, 1993); Athletic Coping Skills – ACSI 28 (Smith, Schutz, Smoll, & Ptacek, 1995); e Elite Athlete Commitment Scale – EACS (Ramadas, Serpa, Rosado, Gouveia & Maroco, 2013). A significância da variável nível de prestação (elite/sub-elite; dispensados/retidos) sobre os diversos constructos psicológicos foi avaliada através da análise da covariância multivariada (MANCOVA), da análise de equações estruturais (CBSEM) e da técnica de míninos quadrados parciais (PLS). Os jogadores mais bem sucedidos (jogadores de elite e jogadores retidos) percecionaram maior suporte parental, demonstraram níveis mais elevados de compromisso, resiliência, autodeterminação, capacidade de adaptação e confronto, assim como um perfeccionismo ajustado. No que concerne às variáveis sociodemográficas, constatou-se que os jogadores retidos jogam predominantemente no segundo ano do respetivo grupo de idade e têm uma idade inferior aos jogadores dispensados. Os resultados obtidos poderão constituir um relevante suporte para futuros programas educacionais que incidam sobre temáticas relacionadas com os compromissos necessários à prossecução e manutenção de níveis de elite, estratégias de coping, gestão da rotina diária, e o papel dos pais no processo de formação do jovem desportista.
Resumo:
This study aims at evaluating how minor and serious delinquency relates to cognitive and emotional functioning in high-risk adolescents, taking problematic substance use into account. In 80 high-risk adolescent males (13-19 years), the frequency of minor and serious offences committed over the last year was predicted, in multiple regression analyses, from problematic substance use, intellectual efficiency, trait impulsivity, alexithymia (inability to express feelings in words), and cognitive coping strategies. Both minor and serious delinquency were more frequent in adolescents with more problematic substance use and higher intellectual efficacy. Minor delinquency was further related to a tendency to act out when experiencing negative emotions, and difficulties in focusing energy on instrumental action when under stress; while serious delinquency was predominantly and strongly related to rigid and dichotomous thinking. The results underline the heterogeneous nature of delinquency, minor offences being primarily associated with emotional regulation deficits, while major offences are related with a lack of cognitive flexibility.
Resumo:
L'objectiu d'aquest projecte és que els nens i adolescents amb dolor crònic puguin gaudir d'una millor qualitat de vida. El projecte té dues línies de recerca complementàries. El primer objectiu específic és crear i adaptar instruments per avaluar l’experiència dolorosa a la població infantil. Dues són les mesures que s'han estudiat en escolars: l'escala numèrica verbal (vNRS-11) tant en paper com en format electrònic, i una versió modificada de la versió pediàtrica del Survey of Pain Attitudes (Peds-SOPA). El segon objectiu específic és avaluar els efectes de la teràpia cognitiva (TC) en una mostra de nens de 12 a 18 anys que pateixen dolor crònic. En concret, volem estudiar si algunes característiques personals i familiars dels joves (per exemple, creences relacionades amb la salut, intensitat del dolor, estratègies d'afrontament, expectatives del tractament) estan associades a l'adherència a les recomanacions terapèutiques i, en conseqüència, són variables que afavoreixen la recuperació d’aquests pacients. Un tractament de 10 sessions es porta a terme per aconseguir aquest objectiu. S’ofereix als pacients un conjunt d'habilitats i estratègies específiques per a què puguin exercir un major control dels seus símptomes i reduir l'impacte d'aquests en les seves vides. Els resultats d'aquests estudis seran de gran interès per millorar el maneig del dolor infantil. A més, els resultats determinaran quines són les variables associades amb l’adherència a les prescripcions terapèutiques. Aquest és un tema particularment d’interès pel fet de que un factor determinant de l’èxit clínic és el grau en què una persona s'adhereix a les recomanacions. D'altra banda, el desenvolupament de les mesures de dolor pediàtric és de gran rellevància tant per a clínics com per a investigadors, ja que moltes de les decisions clíniques es basen en allò que el pacient ha informat sobre el seu dolor.
Resumo:
Antecedents. Cada cop són més els nens i nenes adoptats internacionalment que creixen en la nostra societat, i el seu ajust psicosocial s’ha convertit en un assumpte d’especial interès i rellevància. Objectius. Estudiar l'ajust psicosocial i la vivència de l'adopció en els infants adoptats internacionalment. Els objectius específics són: 1) estudiar els nivells d’adaptació personal i social en nens i nenes adoptats/des internacionalment, en comparació amb els estàndards de la població normativa; 2) estudiar la vivència de l’adopció en nens i nenes adoptats internacionalment i la percepció que mares i pares en tenen al respecte; 3) analitzar el paper de las variables estrés i estratègies d’afrontament en l’ajust psicosocial dels infants adoptats. Material i Mètode. La mostra està formada per 103 infants adoptats a l’estranger, d’entre 8 i 12 anys, i els seus respectius pares i mares. Els participants completaren les següents proves: BASC (Behavior Assessment System for Children (BASC; Reynolds & Kamphaus, 1992), Qüestionari de punts forts i febles (SDQ; Goodman, 1997, 1999), Escala de la vivència adoptiva (Reinoso, 2008), Kidcope (Spirito, Stara y Williams, 1988). En realitzen anàlisis estadístics de tipus descriptiu, comparatiu, correlacional i exploratori. Resultats. La majoria dels menors adoptats internacionalment presenta bons nivells de funcionament, si bé un 25% d’ells presenta dificultats adaptatives bàsiques. En general s’observa un elevat nivell de convergència en la visió de l’experiència adoptiva entre nens/es i mares i pares. Els infants puntuen més alt en identitat cultural i més baix en discriminació percebuda que els seus pares/mares. Principalment esmenten problemes interpersonals de relació i de salut, malalties i accidents i utilitzen predominantment estratègies d’afrontament aproximatives. Els estressors vinculats amb l’experiència adoptiva són escassament mencionats. Conclusions. L’especificitat de la condició adoptiva requereix d’intervencions ajustades a la realitat d’aquests les necessitats d’aquests nens i les seves families.
Resumo:
The paper presents the findings of a research study carried out in Ireland in 2006 (Murphy et al., 2007) which explored the meaning of dependence and independence for older people with a disability. The research adopted a grounded theory approach; purposive sampling was used initially with some relational sampling towards the latter interviews. The sample was comprised of 143 older people with one of six disabilities: stroke (n=20), arthritis (20), depression (20), sensory disability (20), a learning disability (24), and dementia (18). All participants lived at home, some participants required high levels of help in activities of living while others were mostly independent. An interview schedule was used to guide interviews, all of which were tape recorded and transcribed. Data was collected on levels of dependence and independence using the Katz scale. Participants recorded high levels of independence in relation to transferring (93%), toileting (92%), dressing (87%), continence (87%) and feeding (98%). The main area of dependence where participants required assistance from others was with bathing (77%). The constant comparative technique was used to analyze qualitative data. The findings of the study would suggest that participants personal definition of their independence or dependence shifted relative to others and/or improvement or worsening of their capacity People were aware of the difference between independence and dependence, but these two concepts were not always perceived as opposites. It was possible to be independent and dependent at the same time. People valued being able to do things for themselves, accepted help when necessary but wanted to reciprocate when possible. Participants used varied coping strategies to regain and retain control of their lives. Strategies to promote older peoples independence and self esteem will be explored in this paper.
Resumo:
El dolor crònic pediàtric és un problema molt important. Malgrat que la informació disponible és molt menor que en adults, els informes publicats no deixen lloc a cap mena de dubte. Per una banda els treballs epidemiològics realitzats en la població general mostren que els problemes de dolor crònic són habituals entre la població infantil i adolescent, mentre que, per una altra, els estudis fets amb població clínica apunten que el dolor crònic pediàtric és causa important de desajust social i un dels problemes que més perjudiquen la qualitat de vida dels nens, i dels seus familiars, a tots els nivells. L’objectiu fonamental d’aquest treball era avançar en el oneixement dels factors psicosocials relacionats amb l’experiència del dolor crònic, de manera que a llarg termini aquesta informació ens permetés plantejar i contrastar programes de prevenció secundària pel dolor i la discapacitat crònics. Han participat un total de 92 joves amb edats compreses entre els 14 i 16 anys (79% de resposta positiva), dels quals el 64.2% eren noies. Majoritàriament experimentaven problemes de dolor abdominal. Els resultats han mostrat que, en efecte, els adolescents amb dolor crònic (dolor igual o superior a tres mesos) tenenuna pitjor qualitat de vida que els nois d’edat semblant però sense problemes crònics de dolor. Específicament, destaquen d’entre els factors estudiats: els pensaments catastròfics, l’estat afectiu, i certes actituds i alguns tipus d’estratègies d’afrontament dels nens. Les reaccions dels pares davant la conducta de dolor dels seus fills també resulta ser un factor de risc que cal considerar: les conductes dels pares tendents a minimitzar el problema estaven relacionades significativament amb el dolor i la discapacitat dels seus fills/es.