Efficiency diagnostic and advantages of procalcitonin and C-reactive protein in the early diagnosis of sepsis.

The goal of our study is to assess the diagnostic profi tability of procalcitonin (PCT) in septic shock and another biomarker as C-reactive protein (CRP). Results: Fifty-four septic patients were assessed, 66% were males; mean age, 63 years. Eighty-eight percent was diagnosed as septic shock and 11% severe sepsis. Seventy-six percent were medical patients. Positive blood cultures in 42.5%. Sepsis origin: respiratory 46%, neurological 5%, digestive 37% and urinary 3%. Average SOFA score was 10.4. Conclusions: PCT and CRP have the same efficiency in early sepsis diagnosis. The PCT and CRP effi ciency diagnostic together is signifi cant but small. We suggest using both with the doubt of sepsis.

Activated protein C, severe sepsis and 28-day mortality.

Protein C (PC) de ciency is prevalent in severe sepsis, studies showing that more than 80% of patients with severe sepsis have a baseline PC level below the lower limit of normal [1,2]. The aim of the study was to relate the anticoagulation activity evaluated by PC, with clinical parameters and 28-day mortality.

Pro-adrenomedullin as prognostic biomarker in the sepsis.

Measurement of biomarkers is a potential approach to early assessment and prediction of mortality in septic patients. The purpose of this study was to ascertain the prognostic value of pro-adrenomedullin (pADM), measured in all patients admitted to the ICU of our hospital with a diagnosis of severe sepsis or septic shock during 1 year.

Estudi de la relació estructura-funció de les proteïnes CPT1

En aquest treball s’ha analitzat la relació estructura-funció dels enzims CPT1, o Carnitina palmitoïltransferasa 1, que catalitza la reacció de transesterificació dels àcids grassos de cadena llarga a acil-carnitines, per tal que puguin accedir a la matriu mitocondrial i ser oxidats. Aquest enzim es troba estrictament regulat per malonil-CoA, primer intermediari de la síntesi d’àcids grassos, establint-se així una regulació coordinada entre la formació i la degradació de grasses. S’han estudiat els tres isotips de CPT1 descrits fins al moment: CPT1A, CPT1B i CPT1C. Mitjançant l’expressió heteròloga de mutants de CPT1A de rata i CPT1B de porc en el llevat P. pastoris, s’ha estudiat l’efecte sobre la inhibició per malonil-CoA de petits canvis en la seva estructura, per tal de trobar una relació entre la seva funció enzimàtica i la disposició conformacional de la proteïna. Segons els resultats obtinguts, el residu Glu590 de CPT1A de rata estaria impedint la unió de l’inhibidor, mentre que el residu Met593 estaria afavorint aquesta unió. Els estudis amb l’enzim CPT1B de porc demostraren l’existència d’un determinant positiu per la sensibilitat al malonil-CoA en els primers 18 residus de la proteïna, i definiren la posició Glu17 com la responsable de l’alta afinitat a la carnitina i la baixa sensibilitat a la inhibició per malonil-CoA (8). Es clonà i caracteritzà la regió promotora del gen de CPT1C humana, amb la intenció d’analitzar la funcionalitat de putatius elements de resposta identificats in silico. Cap dels elements estudiats resultà ser funcional in vivo. A més, es demostrà que la manca d’activitat catalítica de la proteïna no és deguda a l’extensió C-terminal que presenta respecte els isotips A i B, tot i presentar un alt percentatge d’identitat de seqüència. S’ha amplificat una isoforma humana de CPT1C (Pubmed Acc. Num. AK299866), corresponent a la regió carboxiterminal de la proteïna, que es pretén utilitzar per obtenir el primer cristall de la part soluble d’una proteïna CPT1.     

Enhanced diagnosis of pollen allergy using specific immunoglobulin E determination to detect major allergens and panallergens.

BACKGROUND Pollen is one of the main causes of allergic sensitization. It is not easy to make an etiological diagnosis of pollen-allergic patients because of the wide variety of sensitizing pollens, association with food allergy, and increasing incidence of polysensitization, which may result from the presence of allergens that are common to different species, as is the case of panallergens. OBJECTIVE To compare the results of skin prick tests (SPT) using whole pollen extract with specific immunoglobulin (Ig) E determination for several allergens (purified panallergens included) in the diagnosis of polysensitized pollen-allergic patients. METHODS The study sample comprised 179 pollen-sensitized patients who underwent SPT with pollen extract and allergen-specific IgE determination against different allergens. RESULTS The level of concordance between the traditional diagnostic test (SPT) and IgE determination was low, especially in patients sensitized to the panallergens profilin and polcalcin. In the case of SPT, the results demonstrated that patients who are sensitized to either of these panallergens present a significantly higher number of positive results than patients who are not. However, IgE determination revealed that while patients sensitized to polcalcins are sensitized to allergens from a higher number of pollens than the rest of the sample, this is not the case in patients sensitized to profilins. On the other hand, sensitization to profilin or lipid transfer proteins was clearly associated with food allergy. CONCLUSIONS Sensitization to panallergens could be a confounding factor in the diagnosis of polysensitized pollen-allergic patients as well as a marker for food allergy. However, more studies are required to further investigate the role of these molecules.

Aptasensores impedimétricos para la detección de trombina

En el presente trabajo se ha desarrollado el primer aptasensor (biosensor de aptámero) en nuestro grupo de investigación, Grup de Sensors i Biosensors de la Universidad Autònoma de Barcelona. En concreto se han desarrollado dos aptasensores para la detección de la proteína trombina, uno basado en la inmovilización de aptámeros por adsorción física, y otro basado en la inmovilización de aptámeros por enlace covalente mediante la reacción EDAC-NHS. El aptasensor utiliza la afinidad específica de la cadena de DNA (aptámero) por la proteína con la que interacciona. Los cambios de carga y estéricos del complejo aptámero proteína alteran la capacidad y la resistencia de transferencia interfacial de electrones en la superficie del electrodo. El principio de detección se basa en la detección de cambios de estas propiedades de interfase del electrodo con el marcador redox [Fe(CN)6]3- / [Fe(CN)6]4-, utilizando mediciones de Espectroscopia Electroquímica de Impedancia. El aptasensor basado en adsorción física del aptámero mostró una respuesta lineal a trombina en el rango de 7.5 a 75 pM y un límite de detección de 5pM, después de optimizar todas las condiciones experimentales. Posteriormente se estudió la especificidad del sistema respecto proteínas potencialmente interferentes presentes en suero sanguíneo, obteniendo cierta interferencia por parte de fibrinógeno e inmunoglobulina G, pero no por parte de albúmina. El sensor demostró ser regenerable mediante la ruptura del complejo formado entre el aptámero y la trombina con una solución de NaCl 2.0 M, aumento de la temperatura y agitación. El segundo aptasensor, basado en enlace covalente del aptámero mostró una respuesta lineal a trombina y limite de detección mejor que el anterior sensor; de 2.5 a 100 pM y 1.5 pM respectivamente. Aunque cabe destacar que este aptasensor está siendo optimizado actualmente.

Lack of association between the protein tyrosine phosphatase non-receptor type 22 R263Q and R620W functional genetic variants and endogenous non-anterior uveitis.

OBJECTIVE Endogenous uveitis is a major cause of visual loss mediated by the immune system. The protein tyrosine phosphatase non-receptor type 22 (PTPN22) gene encodes a lymphoid-specific phosphatase that plays a key role in T-cell receptor (TCR) signaling. Two independent functional missense single nucleotide polymorphisms (SNPs) located within the PTPN22 gene (R263Q and R620W) have been associated with different autoimmune disorders. We aimed to analyze for the first time the influence of these PTPN22 genetic variants on endogenous non-anterior uveitis susceptibility. METHODS We performed a case-control study of 217 patients with endogenous non-anterior uveitis and 718 healthy controls from a Spanish population. The PTPN22 polymorphisms (rs33996649 and rs2476601) were genotyped using TaqMan allelic discrimination assays. The allele, genotype, carriers, and allelic combination frequencies were compared between cases and controls with χ(2) analysis or Fisher's exact test. RESULTS Our results showed no influence of the studied SNPs in the global susceptibility analysis (rs33996649: allelic P- value=0.92, odds ratio=0.97, 95% confidence interval=0.54-1.75; rs2476601: allelic P- value=0.86, odds ratio=1.04, 95% confidence interval=0.68-1.59). Similarly, the allelic combination analysis did not provide additional information. CONCLUSIONS Our results suggest that the studied polymorphisms of the PTPN22 gene do not play an important role in the pathophysiology of endogenous non-anterior uveitis.

First-line gefitinib in Caucasian EGFR mutation-positive NSCLC patients: a phase-IV, open-label, single-arm study.

BACKGROUND Phase-IV, open-label, single-arm study (NCT01203917) to assess efficacy and safety/tolerability of first-line gefitinib in Caucasian patients with stage IIIA/B/IV, epidermal growth factor receptor (EGFR) mutation-positive non-small-cell lung cancer (NSCLC). METHODS Treatment: gefitinib 250 mg day(-1) until progression. Primary endpoint: objective response rate (ORR). Secondary endpoints: disease control rate (DCR), progression-free survival (PFS), overall survival (OS) and safety/tolerability. Pre-planned exploratory objective: EGFR mutation analysis in matched tumour and plasma samples. RESULTS Of 1060 screened patients with NSCLC (859 known mutation status; 118 positive, mutation frequency 14%), 106 with EGFR sensitising mutations were enrolled (female 70.8%; adenocarcinoma 97.2%; never-smoker 64.2%). At data cutoff: ORR 69.8% (95% confidence interval (CI) 60.5-77.7), DCR 90.6% (95% CI 83.5-94.8), median PFS 9.7 months (95% CI 8.5-11.0), median OS 19.2 months (95% CI 17.0-NC; 27% maturity). Most common adverse events (AEs; any grade): rash (44.9%), diarrhoea (30.8%); CTC (Common Toxicity Criteria) grade 3/4 AEs: 15%; SAEs: 19%. Baseline plasma 1 samples were available in 803 patients (784 known mutation status; 82 positive; mutation frequency 10%). Plasma 1 EGFR mutation test sensitivity: 65.7% (95% CI 55.8-74.7). CONCLUSION First-line gefitinib was effective and well tolerated in Caucasian patients with EGFR mutation-positive NSCLC. Plasma samples could be considered for mutation analysis if tumour tissue is unavailable.

Bioacumulació de 210Po a nivell subcel·lular

S’ha analitzat la concentració de 210Po en les fraccions subcel·lulars en òrgans digestius per diferents espècies de peixos. S’ha determinat que al voltant d'un 50% del 210Po es concentra en la fracció de citoplasma. La fracció de citoplasma es va separar en diferents especiacions químiques on es va determinar que la fracció de proteïna era la més enriquida en 210Po amb un 69%. Per una altra banda s'han estudiat les concentracions de metalls (Fe, Ni, Cu, Zn, Cd, Pb i Hg) en relació a la concentració de 210Po on s'ha trobat una correlació entre el 210Po i els metalls de Fe i Hg per als teixits de les espècies estudiades. També s'han analitzat les concentracions de metalls respecte a la fracció de citoplasma i s'ha relacionat amb la concentració de 210Po. Amb metalls com Fe, Cu, Ni i Hg analitzats s'ha trobat una relació front a la concentració de 210Po.