Bioacumulació de 210Po a nivell subcel·lular

S’ha analitzat la concentració de 210Po en les fraccions subcel·lulars en òrgans digestius per diferents espècies de peixos. S’ha determinat que al voltant d'un 50% del 210Po es concentra en la fracció de citoplasma. La fracció de citoplasma es va separar en diferents especiacions químiques on es va determinar que la fracció de proteïna era la més enriquida en 210Po amb un 69%. Per una altra banda s'han estudiat les concentracions de metalls (Fe, Ni, Cu, Zn, Cd, Pb i Hg) en relació a la concentració de 210Po on s'ha trobat una correlació entre el 210Po i els metalls de Fe i Hg per als teixits de les espècies estudiades. També s'han analitzat les concentracions de metalls respecte a la fracció de citoplasma i s'ha relacionat amb la concentració de 210Po. Amb metalls com Fe, Cu, Ni i Hg analitzats s'ha trobat una relació front a la concentració de 210Po.

Avaluació de la substitució del plasma de sang per farina de rovell d’ou com a font proteica en l’alimentació de garrins en l’etapa de desmamament.

Els subproductes de l’ou, es presenten com a una alternativa viable a l’SDPP (Spray Dried Porcine Plasma),principalment per l’elevada qualitat de la seva proteïna, alhora que representen una fontimportant d’energia i agents antimicrobians, així com de vitamines i minerals. A més,el cost que suposa la seva inclusió en alimentació garrina és inferior al del plasma i coma element afegit, es donaria sortida a les elevades quantitats de subproductes de l’ougenerades cada any, no aptes per al consum humà

Effect of a specific supplement enriched with n-3 polyunsaturated fatty acids on markers of inflammation, oxidative stress and metabolic status of ear, nose and throat cancer patients.

Malnutrition affects 40-50% of patients with ear, nose and throat (ENT) cancer. The aim of this study was to assess changes induced by a specific nutritional supplement enriched with n-3 polyunsaturated fatty acids, fiber and greater amounts of proteins and electrolytes, as compared with a standard nutritional supplement, on markers of inflammation, oxidative stress and metabolic status of ENT cancer patients undergoing radiotherapy (RT). Fourteen days after starting RT, 26 patients were randomly allocated to one of two groups, 13 supplemented with Prosure, an oncologic formula enriched with n-3 polyunsaturated fatty acids, fiber and greater amounts of proteins and electrolytes (specific supplement), and 13 supplemented with Standard-Isosource (standard supplement). Patients were evaluated before RT, and 14, 28 and 90 days after starting RT. The results showed that there were no significant differences between the groups, but greater changes were observed in the standard supplement group, such as a decline in body mass index (BMI), reductions in hematocrit, erythrocyte, eosinophil and albumin levels, and a rise in creatinine and urea levels. We concluded that metabolic, inflammatory and oxidative stress parameters were altered during RT, and began to normalize at the end of the study. Patients supplemented with Prosure showed an earlier normalization of these parameters, with more favorable changes in oxidative stress markers and a more balanced evolution, although the difference was not significant.

First-line gefitinib in Caucasian EGFR mutation-positive NSCLC patients: a phase-IV, open-label, single-arm study.

BACKGROUND: Phase-IV, open-label, single-arm study (NCT01203917) to assess efficacy and safety/tolerability of first-line gefitinib in Caucasian patients with stage IIIA/B/IV, epidermal growth factor receptor (EGFR) mutation-positive non-small-cell lung cancer (NSCLC). METHODS: TREATMENT: gefitinib 250 mg day(-1) until progression. Primary endpoint: objective response rate (ORR). Secondary endpoints: disease control rate (DCR), progression-free survival (PFS), overall survival (OS) and safety/tolerability. Pre-planned exploratory objective: EGFR mutation analysis in matched tumour and plasma samples. RESULTS: Of 1060 screened patients with NSCLC (859 known mutation status; 118 positive, mutation frequency 14%), 106 with EGFR sensitising mutations were enrolled (female 70.8%; adenocarcinoma 97.2%; never-smoker 64.2%). At data cutoff: ORR 69.8% (95% confidence interval (CI) 60.5-77.7), DCR 90.6% (95% CI 83.5-94.8), median PFS 9.7 months (95% CI 8.5-11.0), median OS 19.2 months (95% CI 17.0-NC; 27% maturity). Most common adverse events (AEs; any grade): rash (44.9%), diarrhoea (30.8%); CTC (Common Toxicity Criteria) grade 3/4 AEs: 15%; SAEs: 19%. Baseline plasma 1 samples were available in 803 patients (784 known mutation status; 82 positive; mutation frequency 10%). Plasma 1 EGFR mutation test sensitivity: 65.7% (95% CI 55.8-74.7). CONCLUSION: First-line gefitinib was effective and well tolerated in Caucasian patients with EGFR mutation-positive NSCLC. Plasma samples could be considered for mutation analysis if tumour tissue is unavailable.

C-reactive protein, procalcitonin, lactate and score apache II in septic patients' prognosis.

Background: APACHE-II IS a score, based on several clinical and analytical measurements within 24 hours of admission in Intensive Care Unit (ICU). C-Reactive Protein (CRP), Lactate and recently Procalcitonin (PCT), also are biomarkers for the assessment of septic patients. The aim of this study was to find out if CRP, lactate and PCT during the first 24 hours from severe sepsis or septic shock onset, improved prediction of the APACHE II in terms of prognosis. Conclusions: CRP improves the prediction of patients with sepsis used in conjunction with the APACHE II score in severe sepsis and, lactate along with the CRP are the best precictors of survival in the cases of septic shock. The PCT did not show any predictive value.

Assessing cardiovascular risk in hepatitis C: An unmet need.

Chronic hepatitis C virus (HCV) is associated with significant morbidity and mortality, as a result of the progression towards cirrhosis and hepatocellular carcinoma. Additionally, HCV seems to be an independent risk factor for cardiovascular diseases (CVD) due to its association with insulin resistance, diabetes and steatosis. HCV infection represents an initial step in the chronic inflammatory cascade, showing a direct role in altering glucose metabolism. After achieving sustained virological response, the incidence of insulin resistance and diabetes dramatically decrease. HCV core protein plays an essential role in promoting insulin resistance and oxidative stress. On the other hand, atherosclerosis is a common disease in which the artery wall thickens due to accumulation of fatty deposits. The main step in the formation of atherosclerotic plaques is the oxidation of low density lipoprotein particles, together with the increased production of proinflammatory markers [tumor necrosis factor-α, interleukin (IL)-6, IL-18 or C-reactive protein]. The advent of new direct acting antiviral therapy has dramatically increased the sustained virological response rates of hepatitis C infection. In this scenario, the cardiovascular risk has emerged and represents a major concern after the eradication of the virus. Consequently, the number of studies evaluating this association is growing. Data derived from these studies have demonstrated the strong link between HCV infection and the atherogenic process, showing a higher risk of coronary heart disease, carotid atherosclerosis, peripheral artery disease and, ultimately, CVD-related mortality.

Comportament dinàmic de biomarcadors com a factors pronòstics de supervivència en la sèpsia greu i xoc sèptic.

La sèpsia greu i el xoc sèptic constitueixen una de les principals causes de mort en les unitats de cures intensives. Els biomarcadors són elements importants per al diagnòstic i seguiment, i intenten ser marcadors pronòstics de la gravetat i mortalitat. En aquest treball s’analitza en una cohort de pacients la dinàmica de paràmetres i biomarcadors com la febre, leucòcits, proteïna C reactiva, saturació venosa central d’oxigen, lactat i procalcitonina d’una forma seqüencial i sistemàtica durant les primeres hores de la sèpsia amb l’objectiu d’avaluar el seu poder discriminatiu en quant a pronòstic de supervivència.

Effect of Dexamethasone on cytolkine secretion in CD4+T cells in steroid refractori uveitis

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la facultat de Medical Sciences de la Universitat de Bristol, Alemanya, entre 2011 i 2012. Aquest treball s'ha realitzat a la facultat de Medical Sciences de la Universitat de Bristol, al laboratori del Prof. Andrew Di cks,o ta la seva supe1visi6. Ei treball s'ha realitzat amb els seus col.laboradors, el Dr Richard Lee i Lauren Schew:tz. Objectiu: Els glucocorticoids (GCs) tenen diversos efectes sobre les cèl.lules T CD4+ per modular la resposta immune principalment mitjançant els seus efectes anti-proliferatius. Tot i això la dexametasona (Dex, glucocorticoid sintètic) també indueix la secreció de la citocina immunosupressora IL-10 . L'objectiu d'aquest treball ha estat comparar la capacitat dels glucocorticoids en modular la producció de citocines en cèl.lules T CD4+ en pacients uveítics sensibles (SS), i resistents (SR) a esteroids. Metodologia: Es van aïllar cèl• lules T CD4+ de pacients uveítics SS i SR. Es va induir la producció de cèl.lules T regulatories (Tregs) i mitjançant I'estimulació amb anti- CD3/CD28 en presència d'lL-2 i Després del cultiu es van analitzar els nivells d’expressió intracel•lular de les citocines IL-10, IL-4, IL-9, IL-17 i IFN-y per citometria de flux. D'altra banda, també es van separar cèl.lules T CD4t de pacients uveïtis segons I'expressió de CCR6 i es van polaritzar per obtenir els fenotips ThO i Th17 per estudiar I'efecte de Dex i ciclosporina (CsA) en aquests subtipus cel.lulars. Resultats: Les cèl.lules T CD4+ de pacients SR no van ser capaces de produir IL-10 en resposta al tractament amb Dex. Dex no va afectar els nivells d'expressió d'11-17, però va reduir els nivells de IL-4 i IFN-V. Els nivells d'lL-9 (marcador d'un subtipus cel.lular recentment descrit, Th9) v ise r sempre inferiors a 11%. En canvi, el traclament a amb CsA va reduir significativament els nivells d'lL-17 i IFN-y en cèl.lules Th17 i ThO. Conclusions: La Dex no és capaç d'induir cèl.lules Treg funcionalment supresores en pacients veiticsS R. Aquest fenòmen és Independent dels efectes en I'expressió d'altres citocines. Aquests resultats suggereixen que I'efecte de la Dex sobre la funció de cél.lules Treg és clau en el desenvolupament del fenotip SR en la uveïtis . D'altra banda, al llarg d'aquest temps he iniciat un nou projecte que ha donat lloc a un futur projecte de col elaboració. Resumidament, degut a que els nivells elevats de proteïna C-reactiva (CRP) són un factor de risc en la degeneració macular, malaltia inflamatòria crònica principal causa de ceguera en països industrialitzats, I'objectiu d'aquest altre treball ha estat iniciar un projecte per avaluar els efectes de les diferents isoformes de la CRP sobre la resposta inflamatòria d’epiteli pigmentari retinià.

The histone deactylase SIRT6 is a novel tumor suppressor that regulates cancer metabolism.

Report for the scientific sojourn carried out at the University of Aarhus, Denmark, from 2010 to 2012. Reprogramming of cellular metabolism is a key process during tumorigenesis. This metabolic adaptation is required in order to sustain the energetic and anabolic demands of highly proliferative cancer cells. Despite known for decades (Warburg effect), the precise molecular mechanisms regulating this switch remained unexplored. We have identify SIRT6 as a novel tumor suppressor that regulates aerobic glycolysis in cancer cells. Importantly, loss of this sirtuin in non-transformed cells leads to tumor formation without activation of known oncogenes, indicating that SIRT6 functions as a first-hit tumor suppressor. Furthermore, transformed SIRT6-deficient cells display increased glycolysis and tumor growth in vivo, suggesting that SIRT6 plays a role in both establishment and maintenance of cancer. We provide data demonstrating that the glycolytic switch towards aerobic glycolysis is the main driving force for tumorigenesis in SIRT6-deficient cells, since inhibition of glycolysis in these cells abrogates their tumorigenic potential. By using a conditional SIRT6-targeted allele, we show that deletion of SIRT6 in vivo increases the number, size and aggressiveness of tumors, thereby confirming a role of SIRT6 as a tumor suppressor in vivo. In addition, we describe a new role for SIRT6 as a regulator of ribosome biogenesis by co-repressing MYC transcriptional activity. Therefore, by repressing glycolysis and ribosomal gene expression, SIRT6 inhibits tumor establishment and progression. Further validating these data, SIRT6 is selectively downregulated in several human cancers, and expression levels of SIRT6 predict both prognosis and tumor-free survival rates, highlighting SIRT6 as a critical modulator of cancer metabolism. Our results provide a potential Achilles’ hill to tackle cancer metabolism.