Disseny de la Fitxa Operativa d’Elements de Risc de Massissos Forestals i la implantació al Massís de l’Ardenya-Cadiretes

Les Fitxes Operatives d’Elements de Risc han de ser una eina molt valida en el món operatiu del cos de Bombers, i aquí s’ha plantejat el disseny d’una nova tipologia, les FOER de Massissos Forestals per intervencions en Grans Incendis Forestals. Unes FOER molt diferents a les fetes fins a l’actualitat. També s’ha plantejat senyalar punts crítics en el territori, punts que esdevenen possibles zones de gestió forestals emmarcada en la prevenció d’incendis.

El clític 'es' i la construcció anticausativa

L'objectiu d'aquest article és defensar la responsabilitat del component lèxic pel que fa a la presència (o l'absència) del clític en la construcció anticausativa. Es presenten proves que justifiquen que les argumentacions sobre aquest fenomen des de la semàntica o l'estructura eventual, que són les més prolíferes en la bibliografia, no són vàlides per a tots els verbs que participen en l'estructura sintàctica esmentada. Es considera que ni la sintaxi ni la morfologia tampoc poden donar llum dels fets i es proposa que l'explicació de la manca d'uniformitat pel que fa a l'aparició del pronom ha de trobar-se a partir de fenòmens que no es poden discernir en observar només l'estat actual de la llengua.

Aplicatiu web per a la confecció de plans de seguretat i salut en obres de construcció

Web application for redact health and safety plans in works. The application includes a manager of users, a manager for payment and the process for doing plans. It defines two kind of users: freemium and payment users. The firsts can do two plans in a year and the seconds doesn't have this limitation and besides they have editing tools.

Disseny amforal i canvi tecnològic al voltant del canvi d'era: L'aportació de l'Anàlisi d'Elements Finits

[spa] Mediante el Análisis de Elementos Finitos es posible evaluar un diseño cerámico en función de su tipologia y de las propiedades mecánicas del material. Su aplicación permite considerar los factores tecnológicos que puedan haber condicionado el cambio de una tipologia cerámica. Este análisis se ilustra con los primeros tipos anfóricos romanos producidos en la actual Cataluña (Dressel 1, Tarraconense 1 y Pascuai 7).

August i la política d'entreteniment popular: la construcció d'edificis d'espectacles durant l'època augustal.

Quan August va accedir al poder en solitari l'any 31 aC, Roma es trobava trastornada per un seguit de guerres civils que havien deixat l'Estat molt malparat. A partir d'aquell moment, el principal objectiu d'August va ser el retorn a la normalitat, assegurar les necessitats del poble i consolidar el règim que acabava d'inaugurar. No en va, aquest emperador presumia d'haver trobat una Roma de maons i haverla deixat de marbre. August va assumir una bona part de les despeses que generava aquesta política com si fos un veritable deure personal. Gràcies a la immensa fortuna heretada de Juli Cèsar, August va poder finançar aquells aspectes de la vida pública que més atreien els seus contemporanis. El primer ciutadà de l'Imperi es converteix també en el primer evergeta (benefactor) amb un propòsit ben interessat: captar el favor popular.

El disseny de producte identitari i diferencial

Molt sovint als mitjans de comunicació es parla de com els productes estan subjectes a les modes imperants i, fins i tot, moltes vegades nosaltres mateixos ens deixem anar en aquest sentit i adquirim productes que en altres temps no hauríem adquirit. En el disseny de productes industrials, la creació de qualsevol objecte o producte significa un repte pel que fa a les necessitats de satisfacció del futur usuari, necessitats que, en alguns casos, canvien amb el temps. Amb el producte, l'empresa intenta generar beneficis, per la qual cosa el dissenyador s'enfronta a dos grans reptes: la satisfacció de l'usuari i la rendibilitat per a l'empresa. Per a assolir-los s'han de resoldre, de manera creativa i mitjançant un conjunt d'estudis, problemes de diferent tipus: tècnics, de mercat, d'ús, ergonòmics, funcionals, estètics i formals, que es van modificant segons diferents períodes

Disseny de les llantes en material compòsit de les rodes davanteres i roda posterior del vehicle de baix consum "Àguila"

Durant els últims dos anys un grup d’estudiants de l’Escola Politècnica Superior de laUniversitat de Girona han construït i evolucionat un prototip per competir en la Shell EcoMarathon, una cursa de caràcter internacional que es celebra cada any a Nogaro (França) ia on l’objectiu primordial és aconseguir el mínim consum. Equips de diferents països delmón recorren amb els seus prototips la mateixa distància i el guanyador és qui en finalitzarhagi fet servir menys quantitat de combustible. La intenció de l’equip és continuar competint en aquest cursa durant els propers anys, peraquest motiu cada any es plantegen noves modificacions a realitzar per tal d’aconseguir unprototip més competitiu. Una de les modificacions consisteix en substituir les actuals llantesd’alumini equipades en el vehicle per unes llantes lenticulars fabricades en fibra de carboni.Aquestes llantes en material compòsit representen una millora en prestacions respecte lesllantes convencionals en reduir la inèrcia.Escollir la fibra de carboni com el material a emprar no ha estat a l’atzar. Els avantatges quecomporta la fibra de carboni en referència als rati rigidesa/pes i resistència/pes sónindiscutibles. La resistència a la fatiga d’aquest tipus de material és més elevada que la del’alumini, material utilitzat en les actuals llantes, a més, la voluntat d’entendre millor elcomportament i els processos de fabricació d’aquest material per part dels membres del’equip posicionen a la fibra de carboni com el material més idoni.La solució final adoptada pel disseny de les llantes consta per la unió adhesiva de duespeces iguals fabricades en fibra de carboni. La facilitat de poder fabricar dos “plats” simètricsresulta el punt fort d’aquest disseny, el qual, amb un únic motllo s’arriben a construir latotalitat de les llantes

Construcció d'un equip per a la producció de cervesa artesana

Catalunya és un dels territoris on hi ha hagut més auge del sector de la cervesa artesana, i són molt nombroses les microcerveseries i les botigues especialitzades on es poden trobar els recursos materials necessaris, a més de ser centres difusió de coneixements relacionats. Així, doncs, aquest projecte està emmarcat en un context que permet el desenvolupament de tècniques d’elaboració de cervesa artesana. Aquest projecte es basa en la construcció d’un equip amb materials reutilitzats i amb un pressupost limitat que permet reproduir a petita escala els processos d’elaboració que es duen a terme en les microcerveseries artesanes actuals. El projecte s’ha assentat sobre la comprensió dels fonaments teòrics i pràctics del procés d’elaboració de cervesa, i amb l’experiència inicial d’elaboració de cervesa amb un equip bàsic de tipus homebrewer. Per minimintzar costos els tancs s’han construït a partir de barrils de cervesa i les parts sobrants s’han aprofitat per a altres elements. S’han emprat elements quotidians com una olla a pressió i s’ha construït un sistema regulador de pressió (per al tanc de fermentació cilindrocònic isobàric construït) en lloc d’adquirir-lo. S’ha posat l’èmfasi en minimitzar la necessitat de manipulació manual durant l’elaboració. Per tant, s’han instal·lat els components de l’equip formant un circuit tancat amb sistema de bombeig, i s’ha incorporat un sistema que permet el control i la lectura de les temperatures de cada procés. Altres elements són el sistema de filtres amb mecanisme de tub en forma d’ela (que permet l’extracció del most dels tanc de maceració i de cocció d’una manera efectiva i sense necessitat de manipulació) i el sistema de dutxa (que permet automatitzar el procés de rentat i filtrat). Un element que distingeix aquest equip d’altres equips emprats en algunes microcerveseries artesanes és el tanc de fermentació cilindrocònic isobàric amb vàlvula controladora de pressió, que permet prescindir de la doble fermentació en ampolla, ja que permet aprofitar el gas carbònic produït durant la fermentació per la carbonatació de la cervesa. Es pot concloure que gràcies a les seves característiques, l’equip permet realitzar successives elaboracions obtenint el mateix producte amb les mateixes característiques organolèptiques, principalement gràcies a la cambra de fermentació, que permet realitzar les etapes de fermentació, maduració i clarificació controlant la temperatura desitjada; al tanc de maceració amb aïllament, que permet realitzar el procés a temperatura constant sense pèrdues tèrmiques i al sistema de control de temperatura de totes les etapes. L’únic inconvenient és que, degut a la manca pressupostària, ha estat impossible l’adquisició d’un sistema d’embotellament isobàric que permeti realitzar l’embotellament sense pèrdues del gas carbònic. Per tant, el producte final pot embotellar-se amb una lleugera pèrdua de gas o es pot emmagatzemar en el mateix fermentador cilindrocònic per al seu consum directe, a l’estil d’alguns brewpubs.

Re-disseny d’utillatge i anàlisi de vinclament per l’assaig de compressió en laminats prims

El grup de recerca AMADE de la Universitat de Girona està especialitzat en la caracteritzacióde materials compòsits. Per avaluar la resistència i la tolerància al dany d'aquestes estructures,típicament es realitzen dos assajos: impacte a baixa velocitat i compressió després d'impacte(CAI per les sigles en anglès de Compression After Impact), respectivament. L'objectiu del'assaig CAI és obtenir la resistència residual a compressió de l'estructura.L'objectiu d'aquest treball és el de crear una adaptació per l'utillatge capaç d'assajar plaquesamb baix gruix . La modelització amb el mètode dels elements finits serveix per avaluar quantitativament el valorde les càrregues crítiques de vinclament per diferents gruixos de placa.Les plaques d'assaig són plaques de material compòsit amb làmines unidireccionals amb apilamentsimètric i balancejat

Frontals d'altar medievals: marques d'eines a la fusta i tecnologia de construcció del suport

Els frontals d'altar medievals conservats a Catalunya i a la Catalunya Nord presenten unes similituds en els seus suports de fusta que permeten agrupar- los entre el ls segons els seus modelsconstructius.Per altra banda també permeten arribar a concebre com es van construir les diferents parts que els composen i amb quines eines es va treballar la fusta .L'estudi presentat es centra concretament en les marques de les eines de fuster que han quedat gravades als suports ¡ que ens permeten saber de quines eines es tractava, com s'utilitzaven ¡quinsistema es va seguir per la construcció d'aquestes estructures.Històricament no s'ha donat gens de valor als suports de fusta d'aquestes peces en comparació amb la seva capa pictòrica i, per aquest motiu, s'han portat a terme mutilacions del suport o reparacionsestructurals que no han tingut en compte la conservació dels seus elements originals. Les marques d'eina sovint han passat desapercebudes i en molts casos s'han malmès o bé s'han eliminat degut ales intervencions poc respectuoses que s'han fet al llarg del segle XX.L'objectiu de la recerca que s'està portant a terme és identificar les marques a la fusta original delssuports i poder relacionar-les amb les eines que es van utilitzar en el seu moment i fer un inventaride les marques per poder utilitzar-lo en estudis posteriors.Aquest treball s'ha desenvolupat dins la línia d'investigació del Grup de Recerca ConsolidatConservació-Restauració del Patrimoni 2014-16 - SGR 459G de la Facultat de Belles Arts, Universitatde Barcelona, anomenada Estudi tecnològic dels suports de béns culturals: materials i tècniques de producció.