El clític 'es' i la construcció anticausativa

L'objectiu d'aquest article és defensar la responsabilitat del component lèxic pel que fa a la presència (o l'absència) del clític en la construcció anticausativa. Es presenten proves que justifiquen que les argumentacions sobre aquest fenomen des de la semàntica o l'estructura eventual, que són les més prolíferes en la bibliografia, no són vàlides per a tots els verbs que participen en l'estructura sintàctica esmentada. Es considera que ni la sintaxi ni la morfologia tampoc poden donar llum dels fets i es proposa que l'explicació de la manca d'uniformitat pel que fa a l'aparició del pronom ha de trobar-se a partir de fenòmens que no es poden discernir en observar només l'estat actual de la llengua.

The aim of this paper is to defend the responsability of the lexical component regarding the presence (or absence) of the pronoun in anticausative constructions. This argument is supported with examples that prove that the argumentations about this phenomenon provided by semantics ans eventual structure, which are the most common ones in the bibliography, are not valid for all the verbs that participate in that syntactic structure. The author shows that syntax and morphology do not seem to account for these facts either and instead she puts forward the theory that this lack of uniformity in the appearance of pronouns should be found in linguistic phenomena that happened during the evolution of language.