Pràctica 4. Estils de referència

La utilització de referències és una pràctica molt normal en las disciplines que generen coneixement. L’adopció d’un estil de referència compartit facilita l’elaboració i redacció de treballs, així com la comprensió per part d’altres professionals interessats per disciplines afins. Per això, és imprescindible que els futurs professionals de l’educació tinguen habilitats per a referenciar treballs elaborats per altres autors en els seus informes i dossiers.

Pràctica 6. L’arribada d’un alumne a l’escola infantil

Un dels esdeveniments que ocorren en els inicis del cicle vital del nostre entorn sociocultural és la incorporació a l’escola infantil. Aquest fet és determinant en el desenvolupament evolutiu del xiquet ja què provoca un canvi important en el seu context vital. L’escolarització de l’infant comporta un canvi fonamental en la seua existència, ja que els xiquets tenen un rol dins del seu àmbit familiar que els fa sentir-se segurs i estimats i que l’entrada al centre d’educació infantil modificarà, engrandirà i diversificarà en funció de les interaccions que es desenvolupen. El terme període d’adaptació és utilitzat per a definir aquest procés inicial d’incorporació a l’escola infantil.

Pràctica 9. El desenvolupament psicomotor del xiquet (primer cicle d'Educació Infantil)

El començament del desenvolupament del xiquet està dominat essencialment per la motricitat. En els primers mesos d’edat del nadó, els moviments són veritables manifestacions del seu desenvolupament psicològic. Aquesta motricitat es desenvoluparà amb més precisió i seguretat si creem un ambient segur i de llibertat per als xiquets, on el rol de l’adult és d’acompanyament no invasiu i testimoni dels seus èxits. Els treballs d’investigació de l’Institut Lóczy i de la doctora Emmi Pikler ens indiquen que la intervenció directa de l’adult durant els primers estadis del desenvolupament motor no és una condició prèvia per a l’adquisició d’aquests estadis, perquè en condicions favorables els xiquets aconsegueixen regular-se per si mateixos, per la seua pròpia iniciativa, amb moviments de bona qualitat, ben equilibrats i cada vegada més complexos (Pikler, 1985).

Juguem a definir la ciència: recursos per treballar el lèxic acadèmic col·laborativament

El coneixement de la ciència i la tècnica es representa i es transfereix a través de paraules que tenen un significat especialitzat, precís i concís. L’accés al coneixement especialitzat permet l’ús adequat de la terminologia. Treballar el llenguatge juntament amb el coneixement científic des dels inicis és crucial. En el projecte «Jugant a definir la ciència» (I i II) partim del supòsit que les bases del coneixement especialitzat es comencen a adquirir en els primers anys de vida d’una persona. El nostre objecte d’estudi és presentar recursos per treballar col·laborativament paraules bàsiques de la ciència a l’escola com ara aigua, espai, estrella, cervell, gel, mort, sol, calor, velocitat, aire, vida, etc. Enguany, el projecte ha saltat a la xarxa. En aquest article presentem, a més, la plataforma digital, «El club lèxic», que fomenta el treball col·laboratiu.

Tendència poblacional de la garsa (Pica pica) per al període 1994-2009 a la desembocadura del riu Millars (Castelló)

Aquesta nota mostra la tendència poblacional de la garsa (Pica pica) al llarg del kilòmetre 1 (des de la línea de costa, riu amunt) del paisatge protegit de la Desembocadura del riu Millars (Castelló), per al període comprés de 1994-2009 (16 anys). Els resultats se centren en censos realitzats a la zona mitjançant el mètode del transecte lineal duts a terme 3 o 4 vegades al mes. L’espècie se censa per primera vegada l’any 1997 i des l’aleshores mostra una tendència a l’alça sobretot a partir de 2003 i molt especialment en els dos últims (2008-2009). S’ha estabilitzat una abundància mitjana de 8,3 aus/km. Pel que fa a les correlacions amb la meteorologia, en els anys més freds presenta menor abundància que en els càlids. Els hiverns càlids podrien permetre major supervivència i, a més, major disponibilitat de recursos amb els quals assegurar un bon nombre de polls. L’espècie troba en la zona suficients recursos tròfics per sobreviure i un lloc excel·lent on lliurar-se de la pressió cinegètica.

Diacronia i neologia: canvi semàntic, subjectivació i representació del pensament. El català esmar, des de ‘taxar’ fins a ‘inferir’ i ‘imaginar’ i més enllà

L’estudi de la neologia és indestriable de l’estudi del canvi lingüístic i, doncs, de la diacronia. Ens proposem ací descriure el procés de canvi semàntic que va experimentar el verb esmar, forma patrimonial del llatí *adaestimare, paral·lela del cultisme estimar. Aquesta recerca es fonamenta en l’aprofitament dels corpus textuals i altres materials despullats manualment. Sobre aquests materials, s’ha assajat l’anàlisi de la subjectivació i de les inferències que proposa la teoria de la inferència invitada del canvi semàntic (= TIICS).

Semantic change and intersubjectification: The origin of reprise evidential conditional in Old Catalan

The reprise evidential conditional (REC) is nowadays not very usual in Catalan: it is restricted to journalistic language and to some very formal genres (such as academic or legal language), it is not present in spontaneous discourse. On the one hand, it has been described among the rather new modality values of the conditional. On the other, the normative tradition tended to reject it for being a gallicism, or to describe it as an unsuitable neologism. Thanks to the extraction from text corpora, we surprisingly find this REC in Catalan from the beginning of the fourteenth century to the contemporary age, with semantic and pragmatic nuances and different evidence of grammaticalization. Due to the current interest in evidentiality, the REC has been widely studied in French, Italian and Portuguese, focusing mainly on its contemporary uses and not so intensively on the diachronic process that could explain the origin of this value. In line with this research, that we initiated studying the epistemic and evidential future in Catalan, our aim is to describe: a) the pragmatic context that could have been the initial point of the REC in the thirteenth century, before we find indisputable attestations of this use; b) the path of semantic change followed by the conditional from a ‘future in the past’ tense to the acquisition of epistemic and evidential values; and c) the role played by invited inferences, subjectification and intersubjectification in this change.