Jacint Verdaguer i Sant Joseph de la Gare de Perpinyà: Novament «Als catalans del Rosselló»*

Com és sabut, un dels camins de difusió de l’obra verdagueriana a França fou la dels cercles intel·lectuals catòlics. A la Catalunya del Nord, d’aquests ambients, cal destacar especialment uns noms, tots ells traductors: Tolrà de Bordas, Agustí Vassal, Joan Baptista Blazy i, en especial, Justí Pepratx (Ceret, 1828 - Perpinyà, 1901), pare de la Renaixença nord-catalana, amic de Verdaguer i un dels seus suports més decidits durant l’època de la crisi personal del poeta. Amb tot, resten, encara, per identificar molts dels contactes nord-catalans de Verdaguer per tal d’arribar a obtenir un panorama complet de la xarxa de literats i religiosos, entre d’altres, que facilitaren la recepció i la difusió del poeta català a França. De la relació del poeta de Folgueroles amb els nord-catalans en resta un vast material epistolar, així com gran quantitat de traduccions al francès d’obres verdaguerianes. Ultra això, també cal fer esment d’altres testimonis de la presència de Verdaguer a la Catalunya del nord dels Pirineus.

Joan Coromines i el lèxic dels altres valencians

L"onze de setembre de 2005 el dominical del diari El País (núm. 1511) incloïa una entrevista (p. 13-17) a Francisco Candel, autor ben conegut com a representant de la novel∙la social, originari del Racó d"Ademús (València) i barceloní d"adopció, amb motiu dels seus vuitanta anys de vida."Se considera catalán y valenciano", s"hi podia llegir a l"encapçalament.

Addenda a la biografia i l'obra del pintor Joan Arnau Moret (1603-1693)

The present article treats of the painter Joan Arnau Moret, catalan painter of the 17th century. Aspects treat each other as the order of the great picture preserved in the cathedral of Barcelona with the iconography The de live ry o f the ke ys of the city of Barcelona to the Immaculate, the biographical news it extracted of the process of canonization of santa Maria of Cervelló or the professional relation that Joan Arnau joined with the prince Joan Josep d’Àustria newly finished the Segadors war (The Reapers’ War). Of them the study also announces a work – the Saint Cathe rine o f Ale xandria of the chapel of Saint Catherine of the cathedral of Girona – proposes to attribute four paintings more – the paintings of the altarpiece of The Saints fo ur Martyrs of the cathedral of Girona – and thinks about the controversial paintings of the altarpiece of the Castle of Vilassar and of the monastery of Sant Joan of the Abadesses. Finally, by means of the stylistic reading of the new works, which the author considers of the best of his catalogue, one tries to demonstrate that thesources of your figurative culture and stylistic are in the painting of Madrid of the first decades of the 17th century

La llengua del Collsacabra a partir del diari de Joan Guàrdia : Sincronia i diacronia de la llengua dels pagesos al segle XVII

Aquest treball explora la llengua del diari del pagès Joan de la Guàrdia, de l'Esquirol, escrit al segle XVII durant la guerra dels Segadors. El treball està fet a partir d'una anàlisi dels principals trets morfològics, sintàctics i lexicosemàntics del diari, així com de l'ortografia i de les característiques d'escriptura del document original. Al treball també s'estableix una comparativa d'aquest text amb d'altres del mateix moment, d'abans i de després de la zona, així com amb l'actual parla del Collsacabra.

La percepció social entorn al delicte i els condicionants que operen en aquesta percepció al municipi de Sant Joan de Vilatorrada

L'objectiu general d'aquesta investigació social és aprofundir en el coneixement de la percepció social entorn al delicte, així com en els condicionants que operen en aquesta percepció al municipi de Sant Joan de Vilatorrada. S'incidirà en el coneixement d'aquesta percepció a partir de la por al delicte i la inseguretat ciutadana, dos fenòmens similars, però no exactament iguals. I els condicionants responen als factors que tenen una influència sobre la por al delicte i la inseguretat ciutadana. D'aquests factors se n'han detectat 34, i només s'estudiaran els nou més rellevants amb la finalitat de saber quin d'ells és el més influent. Tal com s'ha comentat, l'àmbit d'estudi és la població de Sant Joan de Vilatorrada, tot justificant-se pel fet de permetre incorporar el factor de tenir un centre penitenciari al mateix municipi en el qual es resideix. La metodologia escollida és la quantitativa, tot utilitzant la tècnica de l'enquesta. Per altra banda, la mostra és de 2.030 subjectes, tenint present que s'ha obtingut a partir d'una fórmula destinada a calcular les poblacions finites. Finalment, s'han presentat quatre limitacions de l'estudi, tot optant per aportar diverses solucions.

Text i context. El concurs de cinema amateur «JULIUS» (1987-1996)

El «Julius» és un concurs de cinema amateur que fonamenta la seva singularitat en el fet de partir d’un text literari prefixat del qual els participants han de fer una adaptació audiovisual. En aquest article s’estudia la primera època del concurs: el seu origen, les diverses edicions en què es dugué a terme, les incidències que s’hi produïren..., i el context social i cultural que va contribuir a fer-ne un concurs amb unes característiques úniques que es concretaren en l’anomenat «esperit Julius», sorneguer, llibertari i surrealista.

Guillem Masó, mercader de Sant Joan de les Abadesses: bestiar, draps i crèdit en una vila monàstica al darrer quart del segle XIV

El present treball es fonamenta amb el contingut del llibre particular o extraordinari del mercader Guillem Masó, de Sant Joan de les Abadesses, actiu durant la segona meitat del segle XIV. La majoria d’assentaments que conté el volum fan referència a tractes de bestiar, amb la inclusió de diverses tipologies o variants en els contractes, des de la simple compravenda fins a comandes-parceria. L’activitat del mercader Masó, tanmateix, no se centra exclusivament en aquests negocis. S’intueix una diversificació de les seves activitats que es vinculen, fonamentalment, amb la producció i comercialització de draps de llana i de lli. El context social i econòmic de la vila de Sant Joan durant aquest període afavoreix la presència d’aquests empresaris tèxtils que, per a aconseguir els seus objectius, s’introdueixen en els ressorts del poder civil de la vila i en els dels gremis i confraries que regulen i controlen els processos de fabricació dels productes

Els dos testaments coneguts de Petit Joan Sarnoto. Edició i notes

En aquest article es repassa sumàriament la nòmina de mestres majors de la catedral de Tortosa fins a la segona dècada del segle XVI i s"analitza concretament el mestratge de Joan Petit Sarnoto, un mestre parisenc que arriba a assolir el càrrec de mestre major de la seu vers el 1514 i l"exerceix fins a la seva mort, esdevinguda el 1520 a la ciutat de València, on també treballava. Es publiquen, així mateix, els dos testaments fins ara coneguts d"aquest pedrapiquer: un del 1517, redactat a Tortosa, que el vincula amb l"escultor René Ducloux, cosí seu, i a un piquer sicilià anomenat Jaume de Petrasancta; i un altre, el definitiu, redactat a València l"any 1520.

Forma i apmliació de l'escola Sant Joan a Montgat

Award-winning

Principals intercanvis de mercaderies entre València Port i la Xina en el període 1996-2014

La present memòria es planteja com una aportació a la comprensió de les últimes dos dècades de relacions comercials amb la Xina des del port de València, en fase d'integració amb el de Sagunt i Gandia, i el seu hinterland constituït a més de pel País Valencià per una àrea que abasta tota la zona est i central de la Península Ibèrica. La Xina és el país protagonista d'entre les economies emergents en l'actualitat, així l'estudi analitza, des d'una perspectiva eminentment valenciana, quins són els principals intercanvis de mercaderies entre València Port i els principals ports de la Xina.

I.O.D.E. Earl Mountbatten Chapter Fonds, 1945-2007

The I.O.D.E. as we currently know it today was founded in 1900 by Margaret Polson Murray of Montreal, who recognized a need for loyal support of Canadians departing to fight in the Boer War with the Empire forces in South Africa. She encouraged the formation of a federation of women to promote patriotism, loyalty and service to others. The first chapter was formed in Fredericton, New Brunswick on January 15th 1900. Primary chapters were formed in quick succession across Canada. In 1901, Edith Boulton Nordheimer was elected the first national president, the location of the head office became Toronto, Ontario and the federation was incorporated as Imperial Order Daughters of the Empire and Children of the Empire Junior Branch. The Earl Mountbatten Chapter was formed in 1947 and is continuing to be a functioning chapter at the time of writing this finding aid. During the 1970’s the name I.O.D.E. was officially adopted. It is a federally chartered not-for-profit, charitable organization. Structured to report under the jurisdiction of the National chapter are the Provincial chapters, the Municipal chapters and the Primary chapters. The I.O.D.E. is associated with the Victory League in England and Daughters of the British Empire in the United States and it is proud of its heritage and traditions. Queen Elizabeth II is the current patron of the organization and although chapters sometimes disband there are always new chapters forming, including e-chapters that meet through 21st century electronics.

I.O.D.E. Second Dragoons Chapter Fonds, 1967-1983

The I.O.D.E. as we currently know it today was founded in 1900 by Margaret Polson Murray of Montreal, who recognized a need for loyal support of Canadians departing to fight in the Boer War with the Empire RG310 page 2 forces in South Africa. She encouraged the formation of a federation of women to promote patriotism, loyalty and service to others. The first chapter was formed in Fredericton, New Brunswick on January 15th 1900. Primary chapters were formed in quick succession across Canada. In 1901, Edith Boulton Nordheimer was elected the first national president, the location of the head office became Toronto, Ontario and the federation was incorporated as Imperial Order Daughters of the Empire and Children of the Empire Junior Branch. The Second Dragoons Chapter was formed in 1933 and was disbanded in 1983, which was their 50th anniversary. During the 1970’s the name I.O.D.E. was officially adopted. It is a federally chartered not-for-profit, charitable organization. Structured to report under the jurisdiction of the National chapter are the Provincial chapters, the Municipal chapters and the Primary chapters. The I.O.D.E. is associated with the Victory League in England and Daughters of the British Empire in the United States and it is proud of its heritage and traditions. Queen Elizabeth II is the current patron of the organization and although chapters sometimes disband there are always new chapters forming, including e-chapters that meet through 21st century electronics

I.O.D.E. Duke of Kent Chapter Fonds, 1934-1980

The I.O.D.E. as we currently know it today was founded in 1900 by Margaret Polson Murray of Montreal, who recognized a need for loyal support of Canadians departing to fight in the Boer War with the Empire forces in South Africa. She encouraged the formation of a federation of women to promote patriotism, loyalty and service to others. The first chapter was formed in Fredericton, New Brunswick on January 15th 1900. Primary chapters were formed in quick succession across Canada. In 1901, Edith Boulton Nordheimer was elected the first national president, the location of the head office became Toronto, Ontario and the federation was incorporated as Imperial Order Daughters of the Empire and Children of the Empire Junior Branch. The Duke of Kent Chapter was formed in 1934 and was disbanded in 1980. During the 1970’s the name I.O.D.E. was officially adopted. It is a federally chartered not-for-profit, charitable organization. Structured to report under the jurisdiction of the National chapter are the Provincial chapters, the Municipal chapters and the Primary chapters. The I.O.D.E. is associated with the Victory League in England and Daughters of the British Empire in the United States and it is proud of its heritage and traditions. Queen Elizabeth II is the current patron of the organization and although chapters sometimes disband there are always new chapters forming, including e-chapters that meet through 21st century electronics.

Joan Manuel del Pozo: l'opinió d'un polític i professor universitari sobre algunes qüestions candents del món educatiu actual

Entrevista a Joan Manuel del Pozo, conseller d'Educació i Universitats (maig 2006- novembre 2006): l'opinió d'un polític i professor universitari sobre algunes qüestions candents del món educatiu actual

El Cas integrat. Un aprenentatge integral i integrador. L'experiència de l'Escola Universitària d'Infermeria Sant Joan de Déu de Barcelona

Potenciar una Europa del coneixement on l’aprenentatge continuat durant la vida és un element essencial per a obtenir una major competitivitat Europea, a l’hora que es promociona la cooperació i mobilitat entre universitats, és l’objectiu principal de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Sota aquesta directriu, és necessari potenciar la reflexió i la capacitat crítica de les persones en formació. Crear espais on l’alumne/a passi a ser el centre dels processos d’ensenyança-aprenentatge, on es faciliti que reflexioni sobre allò que està fent i com ho fa, quins processos segueix per entendre situacions i com les interpreta. Potenciar que l’alumne/a aprengui a aprendre, aprendre per la vida, perquè sigui una persona amb ment oberta i capaç d’adaptar-se i modificar la realitat quan sigui necessari. L’EUI Sant Joan de Déu, que es caracteritza pel seu esperit innovador i la sensibilitat envers els canvis, implanta una nova metodologia docent anomenada Cas Integrat (C.I.). El Cas Integrat és una activitat docent que facilita a l’estudiant comprendre les diferents temàtiques que el composen de forma integrada i a la vegada integradora amb l’equip, posicionant-se activament en el seu aprenentatge. És un mètode que es nodreix dels principis de l’aprenentatge basat en problemes (ABP). Es tracta de la descripció d’una situació hipotètica construïda a través de les aportacions dels diferents professors que participen en el cas. És una metodologia docent que es diferencia de les que s’havia utilitzat fins ara. En aquest mètode s’aglutinen continguts de diferents assignatures, que comporta un treball conjunt i continuat del professorat. Ressaltem que el C. I. fomenta el treball en equip, la responsabilitat en l’aprenentatge, augmenta la relació entre els tutors i els estudiants i també potencia la visió integral dels continguts curriculars. També és cert que ens hem trobat amb dificultats com limitacions per part d’alguns estudiants a l’hora de buscar informació, reticències per part d’alguns estudiants en la manera com hem construït els grups, la complexitat a l’hora d’avaluar ja que s’avaluen molts ítems i el fet de compaginar horaris