1000 resultados para Teatre rus -- Història i crítica
Resumo:
Levoluci de lactivitat econmica sanalitza sovint en funci duna noci de creixement que considera, de forma ms o menys explcita, que laugment de la producci, de la productivitat i dels ingressos sn els principals indicadors de la eficincia econmica i del benestar de la poblaci. No obstant, en els darrers anys tamb sha anat constatant que la noci tradicional de creixement i les formes davaluar-lo presenten importants deficincies i que aquells processos no sempre han generat les millores en el benestar que calia esperar. En aquestes pgines intentarem desenvolupar aquestes idees en tres apartats. En el primer farem algunes observacions sobre les diferents evolucions dels salaris rurals i urbans i sobre les dificultats existents alhora dinterpretar aquestes diferncies en termes de nivells de vida. En el segon analitzarem algunes de les connexions que sacostumen a fer entre nivells de renda i pautes alimentries, i mostrarem que els canvis daquestes pautes han estat molt condicionats pels canvis experimentats en loferta daliments. En el tercer, veurem que indicadors com lesperana de vida o lalada de la poblaci no sempre shan relacionat de la mateixa manera amb els nivells de renda, en haver influt tamb en la seva evoluci dos grans grups de variables: la incidncia i forma de tractar les malalties infeccioses i les diferents disponibilitats daliments.
Resumo:
Vint-i-sis desprs de la promulgaci de la Constituci espanyola, lautor fa balan i arriba a un seguit de conclusions. Entre daltres, que Espanya viu una etapa de clara partitocrcia que, juntament amb el poder desmesurat dels sindicats, lesiona la vida democrtica; que cal reduir la dualitat suposadament legitimadora entre el Parlament i el carrer; i que malgrat les lloances rebudes, la Constituci de 1976 no ha aconseguit una de les funcions essencials de tota constituci: la tasca integradora.
Resumo:
En el presente trabajo se ponen de manifiesto los numerosos problemas del anlisis econmico convencional en la evaluacin de las polticas de mitigacin del cambio climtico causado antropognicamente. Tras sealar las principales caractersticas del fenmeno, se destacan las muchas limitaciones, arbitrariedades y omisiones que han caracterizado a la mayora de modelos aplicados hasta el momento. stas actan de forma casi abrumadora sesgando el resultado hacia la recomendacin de una menor agresividad en las polticas de mitigacin. En consecuencia, se cuestiona que los resultados obtenidos por los modelos convencionales de evaluacin den una respuesta adecuada al problema. A continuacin, se sealan algunos de los puntos que deberan tenerse en cuenta para realizar un anlisis de las polticas de mitigacin coherente con el desarrollo sostenible. Finalmente, se recogen las principales conclusiones del trabajo.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2005. La criptografia s lart descriure un llenguatge convingut, amb ls dunes claus i de la seva operaci inversa sen diu criptoanalitzar. Els sistemes criptogrfics han estat emprats al llarg de la història. Actualment existeixen multituds de software i de hardware destinats a analitzar el trfic de dades en xarxes de computadores. Encara que aquestes eines constitueixen un aven en tcniques de seguretat i protecci, el seu s indegut es al mateix temps un greu problema i una enorme font datacs a la intimitat dels seus usuaris i a la integritat dels seus propis sistemes. Des daquest punt de vista, sexplica com sha dissenyat dos aplicacions informtiques per encriptar i desencriptar.
Resumo:
El recurs als professionals sanitaris es sols una part de totes aquelles iniciatives, actuacions o creences que els nostres avantpassats van desenvolupar per conservar o millorar la salut, prevenir la malaltia o recuperar la salut. El recurs a altres tipus d'instncies assistencials o teraputiques, que es coneix com "pluralisme assistencial", sol ser la norma ms que l'excepci. Per a enfocar adequadament aquest problema, cal centrar la indagaci histrica sobre aquells -les persones malaltes o sanes- que volien i buscaven la salut. Aquests tipus d'acostaments pretenen tenir en compte totes les possibilitats a les quals es va recrrer en el passat per tal d'afrontar els problemes de salut.
Resumo:
La importncia del sistema educatiu per a la formaci duna conscincia democrtica s un tema ja present en el pensament illustrat i recollit en la Constituci de 1812 on es pretenia que, amb els plans dinstrucci, a partir de lany 1830 sabessin llegir i escriure tots els ciutadans. Lobjectiu daquesta recerca s analitzar com el dret a leducaci s determinant per al desplegament de la nostra personalitat i per a la igualtat doportunitats. Molts dels problemes i de les tensions presents en la configuraci dun model de sistema educatiu per a la nostra societat democrtica sn conseqncia de plantejaments no resolts des de fa dos segles. La consolidaci, per primer cop en la nostra història, dun ordenament jurdic democrtic, exigeix un esfor per part de tots els agents implicats en el sistema educatiu per a possibilitar una societat on sigui vigent el principi digualtat doportunitats.
Resumo:
Es presenta críticament lobra de Hans-Robert Jauss, fent incs en la seva teoria de lexperincia esttica. El captol 1 descriu el context de lobra daquest esteta i hermeneuta alemany en tres mbits: a) l histricointellectual, que semmarca dintre la teoria literria de la recepci o Escola de Constana; b) levoluci en el temps terica de lobra, i c) la seva pretesa relaci amb la postmodernitat. El captol 2 relaciona les aportacions teriques de Jauss amb el seu antecedent filosfic ms important: lhermenutica de Gadamer. El tercer captol presenta la teoria de lexperincia esttica de Jauss, deixada al marge pel nostre mbit acadmic, malgrat el seu inters, i en fa una valoraci crítica. Finalment, un Annex sobre la teoria esttica kantiana i una conclusi indiquen la continuaci daquesta investigaci.
Resumo:
Este ensayo revisa críticamente una gama de informes de medicin de la democracia latinoamericana provenientes de diferentes fuentes de la cooperacin internacional involucrada en la regin. Cuestiona la tendencia a simplificar la democracia con variables atinentes a sus fortalezas e intereses econmicos en una visin estadocntrica, cuantitativista y generalizante. Seala que esta visin restringida no da cuenta de las acciones e iniciativas ciudadanas atinentes a la reivindicacin de los derechos cvicos y polticos y a la participacin en la bsqueda de soluciones a los problemas obstaculizantes del desarrollo democrtico latinoamericano. Concluye propositivamente, sealando la urgencia de complementar estos informes con estudios rigurosos y objetivos fundamentados en el registro de las particularidades idiosincrsicas de cada pas de la regin.
Resumo:
A partir de les fonts documentals de la Casa Misericrdia i de Casa Caritat de Vic i tamb del testimoni de persones que hi havien viscut o hi havien treballat o les coneixien de prop, sha volgut explicar el naixement, evoluci i decadncia de les dues institucions centenries que van realitzar, gaireb sempre amb pocs mitjans per amb notable dedicaci, una tasca ingent en favor dels ms desfavorits i que van deixar dexistir a principis dels anys setanta. Casa Caritat atenia persones necessitades dambds sexes, encara que en dues installacions diferents, com lantic convent dels Trinitaris per al sexe femen i lantic convent de Sant Domnec, per al mascul. La Misericrdia va acollir durant poc ms de dos-cents cinquanta anys nenes, noies, dones i velles pobres i desemparades. La raresa daquesta instituci estava en el rgim dautogesti, sense la intervenci de cap ordre religiosa, com era costum en aquells temps. El tancament de les dues institucions va donar lloc a un nou model assistencial i educatiu per als menors, promogut pel bisbe de Vic Ramon Masnou i per Joan Riera, els impulsors de la Llar Juvenil. Es tractava dun recurs modern i dinspiraci cristiana, ubicat en una casa de nova construcci i sota un reglament molt ms humanitzat i amb menys pes de les prctiques religioses. La conflictivitat dels nens i nenes, a mesura que creixien, i amb les necessitats duns altres temps, a ms dassumpci de les competncies de menors per part de la Generalitat el 1981, van propiciar la creaci per part de la Generalitat i de lAjuntament de Vic de Casa Moreta, amb un projecte totalment laic i portat per professionals que desprs es convertiria en el Centre Residencial Osona i tamb va suposar el naixement duna altra entitat, la Llar Terricabras. La recerca, doncs, pretn posar les bases per a futures anlisis aprofundides sobre latenci als menors a la ciutat de Vic, al llarg del temps.
Resumo:
Els canvis en la dieta durant els segles XIX i XX, han atret latenci de nombrosos investigadors des de la dcada de 1970 i el seu estudi ha acabat esdevenint, en els darrers anys, una de les principals rees de recerca de disciplines cientfiques molt diverses. En aquest breu assaig farem unes reflexions molt generals sobre les interpretacions que es proposen ms sovint des de lEconomia i la Història Econmica de levoluci del consum de protenes animals a les societats europees occidentals, des de la segona meitat del segle XIX.
Resumo:
Selecci d'articles, ponncies i presentacions illustratives dels deu anys d'història del Consorci i dels seus projectes i activitats.
Resumo:
Clase impartida por el historiador Alfred Bosch sobre la evolucin de la candidatura de Barcelona'92 y del Comit Organizador de los Juegos en el curso universitario sobre Olimpismo organizado por el CEO-UAB en febrero de 1992.
