1000 resultados para Muestreo (Estadística )
Resumo:
Esta investigacin recoge las caractersticas ms destacadas de los jvenes infractores que han pasado por la Direccin General de Justicia Juvenil a lo largo del 2002 y les hace seguimiento hasta diciembre de 2004 para ver si han reincidido en le delito. Tambin estudia especficamente a chicas y extranjeros, para tener datos significativos de dos colectivos minoritarios pero poco estudiados en el contexto de los jvenes infractores
Resumo:
Aquest treball sha realitzat en el Centre Educatiu Montilivi, un centre de Justcia Juvenil, on predominen les mesures en rgim semiobert. Lobjectiu principal del centre s oferir als menors la experincia i la formaci necessria per superar els handicaps, deixar lactivitat delictiva i participar en la societat de manera normalitzada. Lany 2002 es va implantar un sistema motivacional que, basat en el condicionament operant i laprenentatge social, facilits la participaci activa i responsable dels interns. El sistema motivacional sestructura en etapes progressives. El menor, superat el perode dobservaci inicial, se lassigna a una etapa on pot gaudir dels avantatges corresponents. Una avaluaci continuada, li permetr anar assolint la puntuaci necessria que li donar la opci de progressar a una etapa superior. En aquesta gaudir de ms avantatges. Lobjectiu bsic de la recerca s avaluar leficcia del sistema motivacional pel que fa la desaparici o reducci de les conductes indesitjables de: no retorn, fugides, reincidncia i conflictes dins del centre i buscar relaci daquestes variables amb diversos factors individuals. Per dur a terme la recerca shan seleccionat 135 menors que hem distribut en dos grups. un grup de control anterior a la implementaci del sistema motivacional; i un grup dintervenci a qui si sels ha aplicat el sistema motivacional. Els resultats diuen que la mostra respon a un patr antisocial greu. Tamb diu que laplicaci dun sistema motivacional no sha associat a una reducci de les conductes antisocials dels interns durant el perode daplicaci. Malgrat aix, s es percebut com una eina efica per interns i professionals.
Resumo:
La complexitat de latenci de la salut mental i les toxicomanies, en joves institucionalitzats en centres de justcia juvenil, condicionada tant pels propis dficits de salut, com per les condicions ambientals de linternament. Lobjectiu de la recerca s analitzar la clnica desadaptativa dels joves interns i la seva associaci a la presncia dantecedents de consum de txics. El disseny de la recerca s un estudi longitudinal de les urgncies mdiques generades en el Centre Educatiu LAlzina (Barcelona), des de l1 de gener de 2001 fins el 31 de desembre del mateix any. La metodologia utilitza lajust de models multivariants mitjanant Generalized Estimating Equations (GEE) amb error binomial negativa, es calcula el risc de produir-se una demanda per agitaci o autolesi, i la seva associaci amb la presncia dantecedents de consum de txics. Respecte als resultats ms destacats: el 59,4% del total de demandes urgents varen ser per episodis dagitaci o autolesi, concentrant-se aquests en el 33% dels interns. Les prevalences de consum de txics variaven des dun 13,2% respecte dels allucingens fins un 71,7% del cannabis, amb un 36,8% de politoxicmans i un 5,7% dusuaris de drogues per via parenteral. La poblaci nacional present una major prevalena dhbits txics. Com a principals conclusions de lestudi, es confirma la hiptesi general duna major associaci entre antecedents de consum de txics i presentaci depisodis de malestar psquic agut, per b que limitada al mdul dingrs (inicial). En la resta de grups influirien altres factors, com podria ser la pressi ambiental. Pressi que, almenys en el mdul intensiu, tot sembla indicar que seria determinant. Els resultats suggereixen doncs, la convenincia de revisar tant les estratgies dintervenci i abordatge de les toxicomanies, com el disseny ambiental de la instituci. Sapunta la necessitat dinvestigacions futures amb la incorporaci de tcniques qualitatives danlisi. ...
Resumo:
Lestudi t per objectiu conixer la reincidncia penitenciria de la poblaci excarcerada de les presons catalanes lany 1997, fent el seguiment durant 5 anys en tot el territori Espanyol. La poblaci total es composa de 3.898 persones, de les que la mostra estudiada ha estat de 1.555 persones. Sha treballat amb els expedients informtics dels interns que composen la mostra, identificats amb codis numrics per garantir la privacitat de les dades. A part dactualitzar la taxa de reincidncia penitenciria (la ltima datava de lany 1994 i es referia a les dades de 1987), lestudi tamb descriu e les relacions significatives entre determinades variables individuals i dhistorial delictiu i penitenciari, i el fet que es reincideixi o no. Tamb identifica el perfil ms com de les persones reincidents front a les que no ho sn. I, finalment, es desenvolupa un model predictiu de la reincidncia mitjanant laplicaci de tcniques danlisi multivariat.
Resumo:
En la investigacin llevada a cabo nos hemos aproximado, desde un punto de vista cualitativo, a los recursos de formacin para la insercin sociolaboral dirigidos a personas inmigrantes en la ciudad de Barcelona. Dicha formacin forma parte de los recursos del sistema de bienestar espaol, caracterizado como mediterrneo (Esping-Andersen, 1990; Ferrara 1996; Moreno, 2002); y responde a los lineamientos de las polticas de integracin dirigidas al mencionado colectivo. Para llevar a cabo el trabajo hemos adoptado la perspectiva metodolgica de Antropologa de las Polticas (Shore y Wright, 1997). La construccin del marco terico bebi de los aportes que enfatizan el papel poltico de los Estados-nacin en relacin con los procesos migratorios (Sayad, 2010), sealando que la inmigracin, lejos de ser un proceso que les sucede a las sociedades de recepcin, es un fenmeno conformado por stas (Geddes, 2006). La profunda transformacin en los modos de la cohesin social (Castel, 1997) en las sociedades de recepcin de personas inmigradas constituyen el contexto en el cual actan las polticas de integracin. A travs de las condiciones de acceso a los recursos de formacin para la insercin sociolaboral, mediante los contenidos impartidos y las maneras en que lo hacen, se configuran los inmigrantes deseados e indeseados funcionando como fronteras organizativas. Los resultados del anlisis, indican que se espera que las personas inmigradas sean sujetos disponibles y activos, donde la formacin emerge ms que como un derecho que favorece y consolida la cohesin social o la integracin, como un recurso que hay que merecer. Paralelamente a dicha emergencia, la formacin se perfila como un dispositivo que antes que servir para la promocin social es un dbil sustituto del empleo, fatigosamente anhelado por las personas que llevan a cabo los procesos formativos.
Resumo:
Aproximadament un 40% dels subjectes de la mostra de 1.14a subjectes no han arribat a ser considerats per a lalliberament condicional, tot i haver complert les 3/4 parts de la condemna. La modalitat de llibertat condicional ordinria en complir les parts de la condemna predomina sobre la resta de modalitats dalliberament. En el cas daquest estudi, noms un 7,6% havia accedit al benefici de la llibertat condicional avanada. Respecte a la incidncia de les variables personals en laccs a la llibertat condicional, ser dona, tenir nacionalitat espanyola i un nivell molt baix o un nivell alt de formaci influeix positivament en lobtenci de la llibertat condicional. La variable nacionalitat estrangera t una influncia molt negativa en la concessi de la llibertat condicional. Respecte a les variables penals, els delictes de lesions, seguits dels delictes contra la propietat, com tots els tipus de robatoris, tenen els percentatges de denegaci de la llibertat condicional ms alts. Respecte a les variables penitenciries, es conclou que com ms obert sigui el rgim inicialment aplicat, ms probabilitats hi ha de sortir en llibertat condicional. Les activitats realitzades durant el compliment de la condemna no semblen tenir, en general, una incidncia positiva en la concessi de la llibertat condicional. En aquest sentit, es podria dir que ja a linici de la condemna es pot determinar les possibilitats que es tindran de sortir en llibertat condicional, independentment dels progressos o canvis que es realitzin durant el compliment de la condemna. Les variables ms significatives en la concessi de la llibertat condicional, segons lanlisi de regressi logstica, sn 4: lhabitualitat, els dies totals de sortida en funci del temps, el temps passat com a preventiu i el nombre de faltes greus. La regressi logstica ha perms construir una equaci amb aquestes 4 variables independents, que dibuixa el perfil dun intern en llibertat condicional, i tamb descriu quins sn els interns susceptibles de gaudir de la llibertat condicional o no, amb la probabilitat dencertar en 80 de cada 100 casos.
Resumo:
Aquest estudi es proposa valorar indicadors descriptius de la poblaci penitenciria estudiada, analitzar les diferncies entre programes dorganitzaci (mduls de participaci i convivncia versus ordinaris), i avaluar els indicadors de clima (social i emocional), per tal destablir hiptesi explicatives de la comparaci dels resultats entre els mduls de participaci i convivncia i altres mduls de la mateixa rea especialitzada (violncia, drogodependncies o preparaci per a la vida en llibertat). Per aix, shan recollit dades de 14 indicadors descriptius de poblaci i de 18 indicadors dorganitzaci i participaci de 1124 interns, dels 10 mduls residencials estudiats de 3 de les presons catalanes. A ms, shan recollit 327 inventaris dinterns i 57 de professionals de clima emocional, i 331 escales dinterns i 92 de professionals de clima social per a Institucions Penitenciries (Moos). Els resultats de les respostes als dos instruments de clima emocional i clima social emprats, ofereixen un ndex de consistncia interna o fiabilitat molt elevada, considerant que tenen una validesa predictiva molt potent. Daquests resultats, sanalitzen les diferncies en el clima emocional i social en relaci al tipus dorganitzaci de la unitat (participaci i convivncia o ordinria), al collectiu dinterns i al de professionals, i en relaci a les variables descriptives de la poblaci de cada unitat residencial destudi. Finalment sestableixen unes hiptesi explicatives daquests resultats, per tal de plantejar propostes de millora per al funcionament dels mduls estudiats i per a lavaluaci futura, alhora que es valoren les possibilitats de generalitzaci dels mduls de participaci i convivncia als centres penitenciaris catalans en general i sefectuen recomanacions per a ladequada implantaci dels mateixos (condicions mnimes dexecuci): establiment dun programa marc per part del centre directiu, que comprometi els centres al compliment duns estndards de qualitat.
Resumo:
Els programes formatius deducaci viria sn una mesura penal alternativa que simposa habitualment als autors dels delictes relacionats amb el trnsit (articles 379 i segents del Codi Penal) per suspendre o substituir la pena de pres. Aquests programes tenen un doble objectiu: aconseguir reduir a curt termini la sinistralitat viria i propiciar un canvi cultural permanent en la conducci. Lobjectiu principal daquesta recerca va ser identificar les caracterstiques comunes dels infractors de trnsit que fan aquest tipus dintervenci, conixer els factors de risc associats a aquests infractors i en quina mesura lestat psicolgic s un factor de risc en lestil de conducci. Tamb es volia determinar si hi havia diferncies entre les entitats que impartien la formaci, avaluar lefectivitat daquests programes en lestil de conducci dels participants en finalitzar el curs i conixer la reincidncia dels seus participants i la seva relaci amb lestat i el canvi de les variables de lestudi. La mostra va comptar amb 278 participants voluntaris del total de 354 infractors de trnsit que van realitzar un programa formatiu entre l1 dabril de 2009 i el 13 de febrer de 2010. Daquests, un total de 100 participants van autoritzar a ser contactats novament entre el desembre del 2011 i el gener del 2012, per mirar la reincidncia. Les fonts dinformaci van ser els qestionaris passats als infractors i el buidatge de la base de dades dexecuci penal del Departament de Justcia, amb informaci judicial i personal i el seguiment dels usuaris fins a dos anys desprs dhaver finalitzat el curs formatiu, per saber si havien tornat a reincidir en el mateix delicte.
Resumo:
Los programas formativos de educacin vial son una medida penal alternativa que se impone habitualmente a los autores de delitos relacionados con el trfico (artculos 379 y siguientes del Cdigo Penal) para suspender o sustituir la pena de prisin. Estos programas tienen un doble objetivo: conseguir reducir a corto plazo la siniestralidad vial y propiciar un cambio cultural permanente en la conduccin. El objetivo principal de esta investigacin fue identificar las caractersticas comunes de los infractores de trfico que han de hacer este tipo de intervencin y conocer sus factores de riesgo. Tambin se estudiaron las diferencias entre las entidades que imparten los cursos formativos, se evalu su efectividad y se estudi la reincidencia de los conductores. En total participaron 278 infractores que realizaron un programa formativo entre el 1 de abril de 2009 y el 13 de febrero de 2010 y se les sigui hasta enero de 2012.
Resumo:
La finalidad de la investigacin es aportar informacin estructurada sobre las personas que se encuentran ingresadas en prisin por delitos relacionados con la seguridad vial, respecto a las caractersticas de los infractores, como los programas e intervenciones especficas que se les aplican, para que esta informacin pueda contribuir a mejorar la aplicacin de las intervenciones que llevan a cabo los servicios penitenciarios. Los objetivos generales de la investigacin son tres: 1 - Describir el tratamiento penitenciario de los infractores de trfico y compararlo con las actuaciones a nivel espaol y en otros cuatro pases europeos (Holanda, Alemania, Suecia y Reino Unido). 2 - Identificar las principales caractersticas sociodemogrficas, personales y penitenciarias de una muestra de internos que hayan cometido algn delito relacionado con la seguridad vial. 3 - Identificar las posibles diferencias entre las caractersticas psicolgicas, sociodemogrficas y personales y el estilo de conduccin de una muestra de internos con algn delito relacionado con la seguridad vial y una muestra de infractores condenados a una medida penal alternativa por el mismo tipo de delito. Podemos concluir que respecto a las variables psicolgicas y el estilo de conduccin hay algunas diferencias significativas entre los grupos analizados pero en general son pequeas. Esto hace pensar que gran parte de estos casos podran ser abordados desde el mbito de las medidas penales alternativas. Otra conclusin importante es que el abordaje de estos infractores no se tendra que centrar tanto en el delito cometido como en las necesidades crimingenas individuales.
Resumo:
Globularia alypum s un arbust termfil tpic de la regi oest del Mediterrani. Aquest nanofanerfit t un patr de floraci molt ampli. Les poblacions primerenques floreixen des del Juliol fins al Desembre i les poblacions tardanes des del Gener fins a lAbril. Lobjectiu del projecte s esbrinar quins factors climtics determinen la fenologia de la floraci de lespcie a partir de mostres dherbari i conixer labast geogrfic dambds patrons de floraci a la pennsula Ibrica i Frana. Tamb lestudi daltres caracterstiques fenolgiques en relaci amb el clima: els braquiblasts i les espigues de captols. Els plecs dherbari han estat georeferenciats per ser utilitzats en un entorn SIG junt amb les dades del clima i sha realitzat una anlisi estadística. El resultats mostren que les poblacions primerenques creixen majoritriament en zones costaneres mentre que les tardanes ho fan en zones continentals. Les poblacions primerenques creixen en rees on les temperatures (mitjana, mnima, mxima i mnima del mes ms fred) sn ms altes que les tardanes per lefecte temperador del mar. Al analitzar totes les poblacions, el nombre de mesos des de la transici floral es correlaciona negativament amb la temperatura mnima mensual i la temperatura mitjana mensual en tots els mesos, mentre que amb la temperatura mxima mensual entre Octubre i Abril. Al estudiar sols les poblacions tardanes les correlacions sn similars, per no en les primerenques on no sen troba cap. Les correlacions entre el nombre de mesos des de la transici floral i les variables climtiques anuals sn iguals, a ms de trobar-se una correlaci negativa amb la temperatura mnima del mes ms fred i lndex trmic, i positiva amb lndex de continentalitat. No sha trobat cap diferncia en presncia de braquiblasts segons la poblaci, per s en les espigues de captols, essent ms freqents en les poblacions primerenques. Es suggereix que la temperatura s un factor ms determinant per a les poblacions tardanes, mentre que es desconeix si s la precipitaci en les primerenques. Tampoc es t coneixement sobre si les diferncies entre els dos patrons sn gentiques o fenotpiques i quin mecanisme possibilita el desenvolupament de braquiblasts i espigues de captols.
Resumo:
Amb la finalitat davaluar els lpids alquilats com a proxies de precipitaci i temperatura a la Pennsula Ibrica, shan analitzat 23 mostres de sls de diferents punts del territori espanyol. Lestudi daquests biomarcadors cuticulars sha fet a travs de la identificaci i quantificaci del seu contingut a les mostres, el clcul de diversos parmetres com lndex de preferncia de carboni (CPI), la longitud mitjana de cadena (ACL) o la prdua de matria orgnica per ignici (LOI), i la recerca de correlacions estadstiques entre les variables climtiques dels punts de mostreig i els resultats obtinguts. Aquests conclouen amb el fet de que els lpids alquilats sn tils com a biomarcadors cuticulars de plantes superiors i tenen un potencial significatiu com a proxies de precipitaci a la Pennsula Ibrica.
Resumo:
A method to estimate an extreme quantile that requires no distributional assumptions is presented. The approach is based on transformed kernel estimation of the cumulative distribution function (cdf). The proposed method consists of a double transformation kernel estimation. We derive optimal bandwidth selection methods that have a direct expression for the smoothing parameter. The bandwidth can accommodate to the given quantile level. The procedure is useful for large data sets and improves quantile estimation compared to other methods in heavy tailed distributions. Implementation is straightforward and R programs are available.
Resumo:
Conixer la qualitat de vida (QV) mitjanant el qestionari Minnesota Living With Heart Failure Questionnaire (MLWHFQ) en una poblaci afecta dinsuficincia cardaca atesa al nivell datenci primria mitjanant un estudi descriptiu transversal i observacional. La major part dels pacients sn dones dedat avanada amb disfunci diastlica, detiologia hipertensiva. Laplicaci del MLWHFQ ha presentat puntuacions baixes. Sha trobat significaci estadística amb la classe funcional i el nombre dingressos en lltim any, en malalts amb malaltia pulmonar obstructiva crnica i insuficincia renal crnica. No sha trobat correlaci significativa amb la fracci dejecci, el tractament, ni amb la causa de la insuficincia cardaca.
Resumo:
All of the imputation techniques usually applied for replacing values below thedetection limit in compositional data sets have adverse effects on the variability. In thiswork we propose a modification of the EM algorithm that is applied using the additivelog-ratio transformation. This new strategy is applied to a compositional data set and theresults are compared with the usual imputation techniques
