Expression of substance P and preprotachykinin mRNA by primary sensory neurons in culture: regulation by factors present in peripheral and central target tissues.

Primary sensory neurons display various neuronal phenotypes which may be influenced by factors present in central or peripheral targets. In the case of DRG cells expressing substance P (SP), the influence of peripheral or central targets was tested on the neuronal expression of this neuropeptide. DRG cells were cultured from chick embryo at E6 or E10 (before or after establishment of functional connections with targets). Preprotachykinin mRNA was visualized in DRG cell cultures by either Northern blot or in situ hybridization using an antisense labeled riboprobe, while the neuropeptide SP was detected by immunostaining with a monoclonal antibody. In DRG cell cultures from E10, only 60% of neurons expressed SP. In contrast, DRG cell cultures performed at E6 showed a significant hybridization signal and SP-like immunoreactivity in virtually all the neurons (98%). The addition of extracts from muscle, skin, brain or spinal cord to DRG cells cultured at E6 reduced by 20% the percentage of neurons which express preprotachykinin mRNA and SP-like immunoreactivity. Our results indicate that factors issued from targets inhibit SP-expression by a subset of primary sensory neurons and act on the transcriptional control of preprotachykinin gene.

A right to a national space of communication? : on Stateless nations, their right to a space of communication of their own

Hem establert les bases metodològiques i teòriques per investigar la pregunta “Tenen les nacions sense estat el dret de controlar el seu propi espai de comunicació?”. La investigació ajusta el concepte d’espai de comunicació a la teoria política, cercant els seus límits en els drets individuals i, des de la perspectiva del liberalisme 2, aportant la justificació del seu control en quant que plataforma que incideix en la conservació i supervivència d’una cultura nacional. El primer article i fase de la tesi és l’adaptació i definició del concepte espai de comunicació. Fins ara, la recerca ha proposat diferents models d’espai de comunicació entenent si es tracta d’una visió emfatitzant la distribució i la producció de material marcat amb els símbols de la identitat nacional de la societat emissora, o bé si emfatitza la idea d’un espai de circulació de fluxos comunicatiu ajustat a un territori tradicionalment vinculat a una identitat nacional o nació sense estat. Igualment, es distingeix la dimensió d’emissió –sortir del territori al món- i la de recepció –fluxos informatius rebuts des del món al territori, concretament, al ciutadà; el paper d’intervenció de les institucions democràtiques és diferent en una dimensió o una altra i, per tant, també són diferents els drets afectats i les teories o principis que neguen o justifiquen el control de l’espai de comunicació. També s’ha indagat en les teories sobre els efectes cognitius dels mitjans de comunicació per relacionar-los amb la construcció nacional com a cohesió simbòlica i cultural. Si bé els mitjans no poden fer canviar de pensament immediatament, sí que poden conformar a llarg termini una percepció nacional general. Una comunitat és imaginada, donada la distància física dels seus components, i la comunicació social és, juntament amb l’educació, el principal factor de construcció nacional, avui en dia.