Entre Fanny i Aloma : Personatges femenins en l'època de la represa de la novel·la (1923-1939)

Anàlisi dels personatges femenins construïts en sis novel·les representatives de l'època de la represa de la novel·la a Catalunya (1923-1939), tot remarcant si hi podem reconèixer trets socials o històrics de l'època, si hi observem trets feministes, i també observant com els tractaven o enfocaven els seus autors.

L'argot juvenil i el codi d'escriptura al web adolescents.cat

En aquest treball s'analitza la manera d'expressar-se dels joves al fòrum del web adolescents.cat des de dos punts de vista. Per una banda, s'analitza la productivitat i recursivitat dels diversos processos de formació d'argot. Per altra banda, s'estudien les alteracions en el codi d'escriptura amb finalitats estilístiques i pràctiques.

La dramatúrgia del teatre català contemporani : La nova generació de dramaturgs catalans (2006-2012)

El treball retrata el canvi de la dramatúrgia catalana, les causes i les conseqüències que hi ha hagut. A més a més, fa una anàlisi de tres obres de quatre autors actuals que són un referent: Jordi Casanovas, Jordi Oriol, Marta Buchaca i Pere Riera.

Roger Mas i el territori : La influència de la cultura catalana en l'obra del cantautor Roger Mas i el seu vincle amb el paisatge del Solsonès

Aquest treball intenta posar de manifest la relació que s'estableix entre les persones, en aquest cas un artista, i el seu context. A través de la seva obra es coneixen les concomitàncies o les diferències que l'apropen o l'allunyen del seu paisatge.

Who wrote the Second Ave maris stella of Tomás Luis de Victoria?

Contrary to what Felipe Pedrell indicates, the second Ave maris stella in his Victoria's collected works (vol. V, 1908, pp. 100-3, n° 33) doesn't appear in the collection published in 1600 in Madrid by the composer, nor in any other of the musician's books. In the 1600 edition, Victoria reissues the two first verses (plainchant followed by polyphony) of the Ave maris stella published in 1576 and then again in 1581. The earliest source of the problematic Ave maris stella is Munich, Bayerische Staatsbibliothek, Musik-Abteilung, 2 Mus. pr. 23 handschriftlicher Beiband, dating from the third quarter oft he seventeenth century. This source is a manuscrit that runs as an appendix to the 1581 edition of Victoria's hymns. No attributions are given in the manuscript. The first attributions of the piece to Victoria arise in the nineteenth century, in manuscripts copied by Johann Michael Hauber, Johann Caspar Aiblinger, August Baumgartner and Carl Proske, and preserved in Munich and Regensburg. Proske pubished the piece in his Musica divina in 1859 (Annus primus, vol. III, pp. 419-24). The most probable hypothesis ist that Pedrell had knowledge of the second Ave maris stella, under the spanish composer's name, via Proske's Musica divina. In all likelihood the piece is not by Victoria, not least because the composer has never written odd polyphonic verses of hymns. In his Studies in the Music of Tomás Luis de Victoria (2001), Eugene Casjen Cramer relies on the supposed authenticity of the work to ascribe the others pieces of Munich, Bayerische Staatsbibliothek, Musik-Abteilung, 2 Mus. pr. 23 handschriftlicher Beiband to the composer. These attributions should therefore be refuted.

Ciència catalana a Madrid: el discurs de Jesús M. Bellido Golferichs a la Biblioteca Nacional (1927)

We analyze Dr. Bellido"s discourse at the Spanish National Library in Madrid (1927) in the framework of what has been called Medical Catalanism. Further development of this case study will provide a better understanding of Catalan as a scientific language, the importance of the role played by Catalan publishing industry and the cultural and political relationship between Madrid and Barcelona.

La traducció del castellà al català en l'àmbit oral col·loquial: una aproximació pràctica

Treball en què que s'analitza la traducció del castellà al català en l'àmbit oral col·loquial a partir d'un exemple real pràctic (una pel·lícula) per tal de determinar els problemes més comuns d'aquest tipus de traducció i de quina manera s’hi ha d’enfrontar el traductor per aconseguir un producte final satisfactori.

El doblatge d’una comèdia britànica: The Vicar of Dibley

Aquest treball analitza els problemes de doblatge de l’anglès al català que presenta una sèrie còmica, The Vicar of Dibley. L’objectiu es estudiar tant problemes generals com específics per tal de demostrar la viabilitat del doblatge d’aquesta comèdia. Es proposen possibles solucions per a tots els problemes analitzats.

Els manlleus en la revista “Time Out Barcelona”

El present treball constitueix un estudi i una anàlisi sobre les dades obtingudes del buidatge dels manlleus recollits en dos números de la revista catalana Time Out Barcelona. L’objectiu és aprofundir en el tema dels préstecs i extreure algunes conclusions sobre els tipus d’unitats manllevades i el seu tractament.

Rigor metodológico e investigación filológica

In recent decades, technological advances have made extensive documentation available to us. But the philologist must be aware of the dangers of poor use of the documentary corpus in order to avoid creating dreaded ghost words. In this paper we recall the main sources of this type of error: folk etymology phenomena among speakers, copyists" errors, transcribers" errors in the interpretation of some abbreviations and graphic variants of the manuscripts, onomastic changes introduced by cartographers" ignorance of linguistic variants, gaps in the dating of some documents, confusion in the processes of lemmatization and the evaluation of texts... All these sources of error contribute, to a greater or lesser degree, to the distortion or to the masking of the data on which the research of philologists is based. Hence the importance of philological rigour in the transmission and study of ancient texts.

"Aunque lea poco, yo sé que soy listo”. Estudio de caso sobre un adolescente que no lee literatura

Exploramos con un estudio de caso la lectura como práctica social en la vida de un adolescente que acaba de abandonar los estudios en 1º de Bachillerato. Desde el prisma teórico de los Nuevos Estudios de Literacidad, analizamos su punto de vista y sus creencias sobre las prácticas lectoras dominantes y vernáculas en las que participa, dentro y fuera del Instituto. A pesar de su fuerte desinterés por la lectura académica, nuestro informante ha construido una vida lectora variada y activa al margen de la escuela.

Londres, terra promesa: l'emigració de joves universitaris titulats catalans a Londres

L’alta taxa d’atur juvenil a Catalunya i la precarització persistent del mercat laboral per als joves, han provocat que molts d’ells es plantegin marxar a l’estranger per a provar sort. Segons l’INE, al 2012 van emigrar 10791 catalans i el 35,7% són joves d’entre 16 i 34 anys. El Regne Unit va ser la tercera destinació preferida, amb 958 catalans emigrants reconeguts. La globalització ha difuminat les fronteres i ha obert els horitzons a empreses i treballadors. Les experiències internacionals són cada cop més necessàries si volem formar part d’aquest món, però tenen les seves contrapartides. La present investigació estudia el cas de 10 joves catalans amb titulacions universitàries que han marxat a Londres a la recerca d’aquesta experiència internacional, tot desitjant assentar les bases d’una carrera professional exitosa. El focus d’estudi és conèixer les motivacions de l’emigració que han trobat a la ciutat anglesa i quines són les expectatives de futur

Dessalinització nuclear : estudi preliminar per l'aplicació a Catalunya

Aquest document pretén donar a conèixer el concepte de dessalinització nuclear, determinar els avantatges i inconvenients a nivell ambiental, així com els costos econòmics i energètics que poden suposar. Podem definir dessalinització nuclear com una planta de dessalinització d’aigua marina que és alimentada pel seu complet funcionament per un reactor nuclear. La planta utilitza tant l’energia elèctrica que es produeix com l’energia calorífica retinguda en l’aigua que surt del reactor. S’ha estructurat el treball en tres parts. La primera és una anàlisi de quin és l’ús que se’n fa a nivell mundial de la tecnologia de dessalinització. S’ofereixen dades de la producció mundial d’aigua dolça a partir d’aquesta tecnologia, en quins països se’n fa més ús i perquè. També es defineixen els tipus de plantes de dessalinització que es poden construir. El segon apartat és un anàlisi històric i d’actualitat de la dessalinització nuclear mundial. S’analitza el perquè del desenvolupament d’aquesta tecnologia i s’estudien les necessitats hídriques que es podran tenir en un futur. Es planteja si aquesta tecnologia pot satisfer-les. S’estudien les onze plantes de dessalinització nuclear que han funcionat. El tercer apartat és un estudi de la possible transformació de les dues plantes dessalinitzadores catalanes en dessalinitzadores nuclears. Es fa un anàlisi de costos energètics i de producció, sense tenir en compte els d’instal·lació. També s’investiga els possibles impactes per contaminació radiològica que podria generar l’aigua produïda amb aquesta tecnologia.