1000 resultados para Mallorca (Illes Balears)


Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

El estudio tiene por objeto formular los requisitos necesarios para poner en marcha una estrategia para el desarrollo sostenible de la Eurorregión Pirineo-Mediterráneo. Este es un proyecto de cooperación transfronteriza regional promovido por el ex presidente de la Generalitat, Honorable Sr. Pasqual Maragall, que, además de Cataluña, incluye Aragón, Islas Baleares, Languedoc-Roussillon y Midi-Pyrénées. En la Unión Europea hay más de 70 eurorregiones, que ha sido creadas por regiones o entidades locales, o ambos

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

L'estudi té per objecte formular els requisits necessaris per posar en marxa una estratègia per al desenvolupament sostenible de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània. Aquest és un projecte de cooperació transfronterera regional promogut per l'expresident de la Generalitat, Honorable Sr Pasqual Maragall, que, a més de Catalunya, inclou Aragó, Illes Balears, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus. A la Unió Europea hi ha més de 70 euroregions, que ha estat creades per regions o entitats locals, o ambdós

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

A Menorca la tortuga mediterrànea Testudo hermanni és una espècie comuna que es distribueix per quasi tota l'illa. Els estudis anteriors sobre la seva distribució van ser realitzats entre els anys 1970 i 1994. Entre 2003 i 2006 es va prospectar la major part de Menorca amb la finalitat de determinar-ne la distribució actual. A partir de 3647 observacions d'exemplars, se'n va seleccionar aleatòriament una per quadrícula UTM de 0,5 x 0,5 km prospectada. Mitjançant una anàlisi kernel es va calcular que la seva distribució ocupava una superfície de 469 km2 (incloent-hi hàbitats no emprats per les tortugues, com ara zones urbanes o algunes zones boscoses). Aquesta distribució no és continua al llarg de l'illa, sinó que es formada per una sèrie de poblacions més o menys fragmentades i aïllades. D'altra banda, la distribució obtinguda coincideix amb la senyalada en treballs anteriors, la qual cosa s'interpreta com que no hi ha hagut canvis importants en la seva ocupació en els últims deu anys.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Desarrollo de una aplicación solicitada por el cliente Ibestat (Instituto de Estadística de las Islas Baleares) para llevar a cabo la gestión de la encuesta de Indicadores de Confianza Empresarial (ICE). Dispone de una parte frontal, que es accesible desde el exterior de la intranet de la Caib, y una parte interna para la configuración y explotación de la información. Esta aplicación estará ubicada en la DGTic.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

A population of leaping grey mullet (Liza saliens (Risso, 1810) was studied in order to measure seasonal and annual growth rates. The annual growth rates were similar to those reported for other populations from the central Western Mediterranean and intermediate between those living in northern and southern areas. As usual, the growth rate of adult males was slower than that of females. Males reached adulthood in their third summer. Females of the same age showed a moderate gonadal development, but did not ripen until the next summer. Mullets of all ages gained weight only when the water temperature was higher than 20°C. However adults and immature fish showed reduced growth in mid-summer, when that of the juveniles peaked. This difference is not a consequence of the reproductive cost, because the growth rate of immatures was greatly reduced although they did not spawn.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

A stratified study of microhabitat use by grey mullet on the island of Minorca (Balearic archipelago, western Mediterranean) showed that the distribution of all the species was dramatically affected by salinity. Sites with a salinity level under 15 were positively selected in spring and summer by those species whose growth performance was the best in oligomesohaline water (Liza ramado and Mugil cephalus) but also by a species whose growth was not affected by salinity (Chelon labrosus). Liza aurata concentrated in polyhaline and euhaline sites, where growth was improved, a pattern also exhibited by Liza saliens. Both species avoided fresh water sites all year round. As a consequence, community structure was correlated with salinity. The above reported electivity patterns often disappeared in autumn, when most grey mullets migrate off-shore.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Experimental fishing and visual censuses were conducted at nine Posidonia oceanica sites off Minorca exposed to different levels of fishing intensity to assess the effects of recreational fishing on the species that dominate the catch. Total catch per unit effort (CPUE) was highly seasonal and a statistically significant interaction term existed between the season and the level of fishing intensity. CPUE decreased everywhere at the end of the fishing season (autumn), but such a reduction was more intense at those sites exposed to the highest level of fishing. Visual censuses confirmed that there was a lower abundance of vulnerable fish in autumn. Differences vanished in spring probably because fish reshuffled between the considered sites throughout the winter, when the level of fishing intensity was extremely low. Although the average total lengths of Serranus scriba and Diplodus annularis were unaffected by the level of fishing intensity, the average total length of Coris julis was smaller at the most heavily fished sites. In conclusion, recreational fishing has a relevant impact on most of the exploited species and some of the seasonality reported for the Posidonia oceanica fish assemblages might be caused by the seasonality of the fishery.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Voy a plantear una serie de preguntas sencillas y claras, e intentaré proporcionar las respuestas que considero que pueden sernos útiles en este momento. No voy a navegar por lugares muy altos de la ética, ni de la filosofía, porque en este caso entiendo que mi aportación consiste en proporcionar una posible manera de abordar un conflicto, es decir una pauta.Voy a tratar de analizar las cuestiones que seplantean y cómo podemos enfocarlas.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

Voy a plantear una serie de preguntas sencillas y claras, e intentaré proporcionar las respuestas que considero que pueden sernos útiles en este momento. No voy a navegar por lugares muy altos de la ética, ni de la filosofía, porque en este caso entiendo que mi aportación consiste en proporcionar una posible manera de abordar un conflicto, es decir una pauta.Voy a tratar de analizar las cuestiones que seplantean y cómo podemos enfocarlas.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

El estudio sedimentológico de testigos continuos de pistón, complementado con el análisis de perfiles de sísmica de reflexión del talud y ascenso continental sur-balear, ha permitido caracterizar tres grupos de sedimentos genéticamente relacionados. Los sedimentos gravitativos, volumétricamente los más abundantes, son los únicos presentes en la mayoría del talud continental. Entre éstos se incluyen las arenas de desbordamiento, las arenas limosas gravitativas, los lodos gravitativos y los lodos de talud. Estos sedimentos muestran una clara afinidad con las diferentes provincias deposicionales del margen y una gradación entre ellos hacia aguas profundas. Las turbiditas y las hemipelagitas están preferentemente en los sectores más distales del margen y asimismo gradan con los otros sedimentos gravitativos.

Relevância:

80.00% 80.00%

Publicador:

Resumo:

El análisis sedimentológico de distintos sectores de la plataforma continental balear (Bahia de Campos, Sur de Menorca y Canal de Menorca) ha puesto de manifiesto la existencia de siete grupos de facies: A) algales, B) de bivalvos, C) de gasterpodos, D) bioclsticas, E) mixtas, F) de fragmentos liticos y G) cementadas (costras algales y calcarenitas). La distribución de estas facies sedimentarias guarda una estrecha relación con la profundidad, excepto en el Sur de Menorca, y con las comunidades bentónicas que se desarrollan en la plataforma continental. Las facies que recubren actualmente la plataforma balear se depositaron durante la fase del ascenso del nivel del mar de la transgresión Versiliense.