La protecci�� dels infants i els adolescents en els mitjans de comunicaci��: el menor d’edat com a espectador i com a protagonista

El present treball d’investigaci�� es divideix en dos parts. La primera part està dedicada al menor d’edat com a protagonista dels mitjans de comunicaci��. El menor haurà de consentir els contractes sobre la seva imatge que el vinculin a la realitzaci�� d’una prestaci�� personal quan tingui prou maduresa tot i que també hi hauran d’intervenir els seus representants legals per tal de complementar la seva capacitat d’obrar i vetllar per a que el contracte respecti la normativa laboral i civil de protecci�� del menor i en general no sigui perjudicial per aquest. Quan el menor no tingui prou maduresa per a consentir l’ús de la seva imatge o la realitzaci�� de la prestaci�� personal, els seus representants podran consentir, amb certs requisits, la intromissi�� en la seva imatge perquè així ho permet excepcionalment la llei orgànica 1/1982. Tanmateix, s’han de preveure determinades solucions per tal que no es produeixi un perjudici injust. La segona part enfoca la protecci�� del menor des de la seva posici�� com a espectador. El treball té per objecte l'estudi de les mesures de protecci�� del menor que preveu el nostre ordenament en l'àmbit medi��tic, tenint en compte la influència que els mitjans de comunicaci�� exerceixen en el desenvolupament de la seva personalitat i en el seu comportament. Una de les tasques més importants que han d'exercir els mitjans en la nostra societat rau en l'educaci�� del menor. En aquesta tasca és primordial la funci�� dels poders públics. Per això, es du a terme en primer lloc, una anàlisi exhaustiva dels límits o controls existents en el nostre sistema, de l'activitat medi��tica. Un cop detectats els problemes i les defici��ncies que pateix la nostra legislaci�� en l'àmbit medi��tic, s'exposen a continuaci��, els motius que determinen la necessitat d'una revisi�� urgent de la mateixa. Per finalitzar amb les propostes de soluci�� que a criteri de les autores, contribuirien a una millora dels mecanismes de protecci�� del menor en aquest àmbit.

Impacte de les tecnologies de la informaci�� i la comunicaci�� en l’Administraci�� de justícia: modernitzaci�� i efici��ncia

L’Administraci�� de Justícia, com servei públic que ha de donar als ciutadans una eficaç resoluci�� dels conflictes, ha de comptar per al correcte compliment de la seva funci�� institucional, amb una sèrie de mitjans, no tan sols personals i materials, sinó també tecnològics, que li permetin assegurar la consecuci�� de les seves finalitats. Per tant, es precisa una Administraci�� oberta i transparent, caracteritzada per l’efectivitat i per la seva proximitat al ciutadà. La introducci�� de les TIC en l’Administraci�� de Justícia és un procés bastant recent i encara no tancat, si es compara amb la resta del sector públic, especialment d’altres àmbits de l’Administraci�� molt més avançats en la incorporaci�� de les TIC, com són el tributari i el de la Seguretat Social. No obstant això, avui en dia, on majors èxits s’han assolit en aquest camp en l’Administraci�� de Justícia és en el de la seva utilitzaci�� interna: informatitzaci�� interna, gesti�� interna dels procediments, intranets, etc. Per això, on queda un llarg camí per recórrer encara és en el camp de les relacions telemàtiques entre Administraci�� de Justícia i els operadors jurídics, però especialment amb els ciutadans. D’altra banda, el legislador és sensible cada vegada més a aquest tema i s’ha preocupat de regular determinats aspectes on les TIC incideixen en l’àmbit de la justícia: actuacions dels procuradors, advocats, notificacions telemàtiques, el valor del document electrònic en el procés judicial... Així queda reflectit, per exemple, a la Llei Orgànica del Poder Judicial o la Llei d’Enjudiciament Civil. No obstant això, de lege ferenda, seria convenient l’existència d’un marc normatiu únic regulador de l’aplicaci�� de les TIC en la Justícia. Així mateix, també ha d’assenyalar-se que en el procés institucional d’introducci�� de les noves tecnologies en la Justícia alguns dels acords adoptats així com les previsions contingudes en la normativa aplicable, no deixen de ser en la majoria dels casos simplement programàtics.

Estudi de la distribuci�� de components i recobriment en comprimits farmacèutics mitjançant NIR-CI

La qualitat d’un producte elaborat és un factor important, tant pels consumidors, com pels òrgans reguladors que en defineixen normatives cada cop més estrictes. Iniciatives com la del PAT (Process Analytical Technology) en el sector farmacèutic, responen a aquestes necessitats. El PAT afavoreix la implantaci�� de noves tècniques analítiques que facilitin el monitoratge i el control de paràmetres clau in-/on-line durant els processos de producci��. En aquest sentit, el NIR-CI (Near Infrarred-Chemical Imaging) podria ser una eina molt útil en la millora de la qualitat de la indústria farmacèutica, ja que aprofita les avantatges del NIR com a tècnica analítica (ràpid, no invasiu, no destructiu) i les aplica a tota la superfície espacial de la mostra. És una tècnica capaç de proporcionar una gran quantitat d’informaci��, tant espectral com espacial, en una sola imatge. L’objectiu d’aquest treball és avaluar la capacitat de la tècnica NIR-CI, com a eina pel control de paràmetres de qualitat de comprimits farmacèutics. Concretament, s’han analitzat quantitativament la concentraci�� i la distribuci�� dels components (principi actiu i excipients) d’un comprimit farmacèutic amb i sense recobriment. A més, també s’ha determinat el gruix de la pel·lícula de laca de recobriment i la seva distribuci�� a la superfície del comprimit. Per obtenir aquesta informaci��, es parteix d’imatges NIR-CI hiperespectrals dels comprimits. Per a l’extracci�� de les dades d’interès s’ha usat l’algoritme PLS en les diferents versions dels softwares Isys 5.0 i Unscrambler 9.8. La versi�� de l’Isys permet determinar la contribuci�� de cada component pur a cada punt de la imatge, emprant únicament l’espectre del component en estudi. Amb la de l’Unscrambler, en canvi, es construeix un model de calibratge que, a partir d’unes mostres de referència, prediu la distribuci�� del gruix de recobriment sobre la superfície del comprimit.

Paper de l’ Haemophilus influenzae en les exacerbacions de la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC): tipificaci�� molecular i factors de virulència

Objetivos: 1.-Identificar los factores clínicos y microbiológicos que ayuden a predecir la aparici��n de exacerbaciones en la EPOC. 2.-Diagnóstico y cuantificaci��n de las especies bacterianas aisladas en esputo (fase de exacerbaci��n y estable) .3.- Tipificaci��n genotípica secuencial de las cepas de H. influenzae y P. aeruginosa. 4.- Impacto del tratamiento antibi��tico en la aparici��n de resistencias en estos patógenos. 5.- Diseño: Estudio prospectivo (3 años). Ámbito del estudio: Hospital Universitario de tercer nivel. Pacientes con EPOC grave atendidos en la Consulta Monográfica de EPOC del Servicio de Neumología. Métodos microbiológicos: Cuantificaci��n de la carga bacteriana en muestras respiratorias en fase estable y en exacerbaci��n. Estudio de la sensibilidad “in vitro”. Tipificaci��n molecular (PFGE y MLST) de H. influenzae y P. aeruginosa. Estudio de los genes de virulencia de H. influenzae mediante PCR. Resultados: Desde Febrero de 2010 a Julio de 2011 se han incluido 77 pacientes. Los microorganismos más frecuentemente aislados en fase de exacerbaci��n fueron: P. aeruginosa (29.3%), H. influenzae (15.92%), M. catarrhalis (12.74%), S. pneumoniae (10.19%) y S. aureus (5.10%). En los 88 episodios por P. aeruginosa se detectaron 38 genotipos diferentes. En los 41 episodios por H. influenzae se detectaron 39 genotipos diferentes. El 10% de los episodios fueron polimicrobianos. Los episodios de EAEPOC y de fase estable tuvieron una distribuci��n de microorganismos similar. Sin embargo, cuando se cuantificaron las cargas bacterianas fueron mayores en EAEPOC (intervalo 4x107 -2x108) que en fase estable (intervalo 2x105 -4x107). Conclusiones: El genotipo de las cepas de P. aeruginosa y H. influenzae aisladas en EAEPOC difieren de un paciente a otro, sin embargo la mayoría de los episodios de cada paciente están causados por un genotipo único.

DTE Document Tècnic de l'Edificaci�� : cobertes enjardinades planes i amb pendent

L’objectiu principal d’aquest projecte és actualitzar, augmentar i millorar en el contingut, tots els punts de la NTE - QAA/1976 Normativa Tecnològica de l’edificaci�� “Cubiertas Azoteas Ajardinadas” que hagin quedat desfasats. Es pretén donar a conèixer la tecnologia utilitzada en les cobertes enjardinades i els diferents materials que es poden utilitzar per a l’execuci�� d’una coberta enjardinada. Els objectius de més interès són els relacionats amb el nostre entorn més immediat i la sostenibilitat d’aquest sistema, ja que es tracta d’un sistema garantit per al bon funcionament i durabilitat de la coberta. La voluntat d’aquest Document Tècnic és transmetre la importància que té la utilitzaci�� d’aquest concepte de cobertes per a la millora dels nostres espais

La valoraci�� del coneixement de la llengua pròpia i del dret propi de Catalunya en la provisi�� de places del personal al servei de l’administraci�� de justícia

La recerca proposa l’estudi del contingut i abast de les principals disposicions normatives que ordenen la valoraci�� del coneixement de la llengua i el dret propis de Catalunya en la provisi�� de les places judicials. L’anàlisi de la tramitaci�� parlamentària de les disposicions ha permès posar en context decisions del legislador, oferint instruments d’hermenèutica útils per resoldre debats interpretatius que avui es plantegen en seu doctrinal. La recerca inclou l’estudi dels efectes d’aquests textos normatius, en tant que permeten mesurar-ne la seva eficàcia i s’han de tenir en compte en el debat de les reformes que, eventualment, puguin desplegar-se. Des de la perspectiva d’anàlisi de les polítiques públiques, la recerca descriu les principals mesures formulades i implementades per les diferents Administracions Públiques, i molt especialment per la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de corregir disfuncions que presenta aquest marc legal i reglamentari. La recerca ha posat en evidència que el règim jurídic que ordena l’aptitud lingüística i el coneixement del dret propi de Catalunya per part del personal judicial es caracteritza per la seva complexitat i falta de coherència. La valoraci�� del coneixement de la llengua i el dret propis de la Comunitat Autònoma s’ha regulat molt tardament. Com a regla general, es valora com un mèrit en la provisi�� de la plaça, sotmès a més a intenses controvèrsies pel que fa a la determinaci�� dels barems de puntuaci�� concedits. En certs casos, com és el cos de Fiscals substituts, la valoraci�� de la llengua i el dret propis de la Comunitat Autònoma ni tan sols es valora com un mèrit. Simplement no es té en compte. Pel que fa referència als secretaris judicials, la darrera reforma de la L.O. 6/1985 d’1 de juliol, del Poder Judicial, aprovada per L.O. 19/2003 de 23 de desembre, ha introduït el requisit de la capacitaci�� lingüística per cobrir determinades places, per bé que el criteri general és el de la meritaci�� puntuable. Altrament, en el cas del personal judicial depenent de la Generalitat s’ha garantit el requisit d’aptitud lingüística. D’aquesta manera, s’ha optat per assegurar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, tant en l’expressi�� oral com en l’escrita, per a desenvolupar eficaçment les funcions pròpies del seu lloc de treball.

El clima social i emocional en els mòduls de participaci�� i convivència dels centres penitenciaris catalans

Aquest estudi es proposa valorar indicadors descriptius de la poblaci�� penitenci��ria estudiada, analitzar les diferències entre programes d’organitzaci�� (mòduls de participaci�� i convivència versus ordinaris), i avaluar els indicadors de clima (social i emocional), per tal d’establir hipòtesi explicatives de la comparaci�� dels resultats entre els mòduls de participaci�� i convivència i altres mòduls de la mateixa àrea especialitzada (violència, drogodependències o preparaci�� per a la vida en llibertat). Per això, s’han recollit dades de 14 indicadors descriptius de poblaci�� i de 18 indicadors d’organitzaci�� i participaci�� de 1124 interns, dels 10 mòduls residencials estudiats de 3 de les presons catalanes. A més, s’han recollit 327 inventaris d’interns i 57 de professionals de clima emocional, i 331 escales d’interns i 92 de professionals de clima social per a Institucions Penitenci��ries (Moos). Els resultats de les respostes als dos instruments de clima emocional i clima social emprats, ofereixen un índex de consistència interna o fiabilitat molt elevada, considerant que tenen una validesa predictiva molt potent. D’aquests resultats, s’analitzen les diferències en el clima emocional i social en relaci�� al tipus d’organitzaci�� de la unitat (participaci�� i convivència o ordinària), al col·lectiu d’interns i al de professionals, i en relaci�� a les variables descriptives de la poblaci�� de cada unitat residencial d’estudi. Finalment s’estableixen unes hipòtesi explicatives d’aquests resultats, per tal de plantejar propostes de millora per al funcionament dels mòduls estudiats i per a l’avaluaci�� futura, alhora que es valoren les possibilitats de generalitzaci�� dels mòduls de participaci�� i convivència als centres penitenciaris catalans en general i s’efectuen recomanacions per a l’adequada implantaci�� dels mateixos (condicions mínimes d’execuci��): establiment d’un programa marc per part del centre directiu, que comprometi els centres al compliment d’uns estàndards de qualitat.

Globalizaci��n, identidades y escuela: "lo latino" en Barcelona

Este texto intenta plasmar en forma de artículo los principales resultados obtenidos después de 3 años de estudio alrededor de la importancia que tienen las lenguas, las variedades lingüísticas y la enseñanza de las lenguas en la construcci��n de nuevas identidades. Concretamente, he realizado este trabajo con chicos latinoamericanos que llegaron a Barcelona entre los años 2000 y 2004. Esta investigaci��n está basada, principalmente, en datos obtenidos mediante las herramientas que nos otorga la etnografia, sobretodo la etnografía sociolingüística (Heller, 2004) y que han sido analizados, a su vez, bajo la óptica de lo que algunos autores llaman sociolingüística crítica o interaccionista ( Rampton,1995, Pennycook, 2007). Este estudio se centra en jóvenes latinoamericanos en Barcelona porque las estadísticas demuestran que representan el mayor número de alumnos “nouvinguts” en la zona metropolitana y, porque al mismo tiempo, han generado un impacto importante en el discurso de los medios de comunicaci��n; situándolos como miembros de bandas. Mi estudio busca poder contribuir al entendimiento de los complejos procesos de construcci��n de desigualdad en la escuela, en la que se ven inmiscuidos mayormente los jóvenes de ascendencia extranjera (ver los últimos resultados del informe PISA 2010 ). En el caso concreto de los jóvenes latinoamericanos, considero que el problema va más allá de la conformaci��n de tribus urbanas (Feixa 2006). Desde la sociolingüística crítica, pero tambi��n desde el campo de la didáctica de las lenguas, se considera que en el contexto escolar se producen dinámicas sociales distanciadas de la escuela. El presente trabajo se inscribe en una amplia tradici��n de los estudios sobre lengua e identidad en los contextos escolares de Cataluña. Trabajos como los de Boyer (1991), Boix (1993), Nussbaum (2003), Pujolar (1997), Unamuno y Nussbaum (2006) y Woolard, 1989) se han encargado, sobre todo, de describir los contextos y las situaciones en las que el catalán o el castellano son utilizados como recursos para establecer diferencias o establecer identidades.

Bases neuroestructurals i neurofuncionals de la discalcúlia del desenvolupament

La discalcúlia del desenvolupament (DD) és un trastorn de l'aprenentatge que afecta a la correcta adquisici�� i execuci�� de les habilitats aritmètiques, i que comporta una discrepància entre la capacitat per al càlcul i el quocient d'intel•ligència. La prevalença és d'un 3 a un 6%, similar a la d'altres trastorns del desenvolupament. Existeix comorbilitat de la DD amb altres trastorns del desenvolupament: amb la dislèxia en un 17% i amb el trastorn per dèficit d'atenci��/hiperactivitat en un 20%. Es creu que l'origen neural de la DD es localitzaria al lòbul parietal, i en concret, estudis actuals de neuroimatge recolzen el solc intraparietal (IPS) com la regi�� clau del processament aritmètic. Tot i així, també hi participarien altres regions cerebrals, com el lòbul prefrontal. L'objectiu del nostre projecte és aprofundir en els dèficits anatòmics i funcionals associats als dèficits numèrics en persones amb discalcúlia pura, amb DD associada a dislèxia i amb DD associada a TDA/H. La determinaci�� de diferents patrons de dèficits neurals i de rendiment cognitiu, en aquests tres grups de pacients, ajudaria a l'elaboraci�� de programes de reeducaci�� més específics, i repercutiria positivament en el tractament de la DD. En el present estudi, s'evaluaren neuropsicològicament i mitjançant ressonància magnètica funcional 22 nens i nenes amb DD pura i cómorbida amb dislèxia i TDA/H. En el present moment, l'estudi es troba a la fase de recollida de dades.

Presència, traducci�� i recepci�� de la literatura del Quebec a Catalunya

Les literatures francòfones, relegades durant molts anys a una quasi total indiferència per part de la literatura francesa, han pres en els últims quinze anys una importància considerable. L'esforç per part de molts professors d'incloure aquestes literatures en els programes d'ensenyament està donant els seus fruits. L'interès suscitat per l'estudi de la literatura quebequesa i l'apogeu que està prenent a Catalunya –a més de les bones relacions Catalunya-Quebec– van ser el motor d’una recerca sobre la presència, la traducci�� i la recepci�� de la literatura de Quebec a Catalunya. Per tal de conèixer l’estat de la qüesti��, es va procedir, en un primer temps, a un seguiment de tot el que s’havia publicat a Catalunya referent a la literatura del Quebec. Igualment, es va sondejar els treballs sobre aquesta matèria que no havien estat objecte de publicaci�� i es va recopilar la diversa informaci�� sobre les manifestacions culturals relacionades amb aquesta matèria. En un segon temps, es va procedir a l’estudi dels materials obtinguts i a la seva avaluaci��. Malgrat la presència recent de la literatura del Quebec a Catalunya i la manca de planificaci�� institucional per dur a terme una traducci�� sistemàtica que permeti mostrar l’estat actual d’aquesta literatura, es troba, cada vegada més, una voluntat manifesta de donar a conèixer aquesta cultura provinent de Quebec ja sigui per afinitats o voluntats individuals o per respondre a les tendències de mercat.

El treball amb alumnat TDAH : El treball de les habilitats socials i les emocions

El treball presenta una intervenci�� que busca afavorir el desenvolupament de les capacitats relacionals de l'alumnat amb Trastorn per Dèficit d'Atenci�� amb Hiperactivitat (TDAH). La intervenci�� té en compte l'enfocament cognitiu-conductual, a més del model constructivista de l'ensenyament i el model d'assessorament col·laboratiu. A més, s'ha elaborat un programa d'activitats per a l'ensenyament de les habilitats socials i emocions basat en els programes desenvolupats per Monjas (1993) i Orjales (2010).

L'explotaci�� de recursos forestals en el nord i en el sud des del punt de vista de la sostenibilitat

El present projecte té com a objectiu l’estudi de la sostenibilitat de l’explotaci�� forestal que es realitza en l’hemisferi nord i en el sud. Per això, s’han escollit quatre països que disposen, dins de les seves fronteres, de grans extensions boscoses, cada un d’ells amb un tipus de bosc diferent: Brasil (Selva Amazònica), República Democràtica del Congo (Selva Equatorial), Canadà (Bosc Boreal) i Espanya (Bosc Mediterrani). Amb aquests països s’ha realitzat una comparativa tant de forma qualitativa com quantitativa. Pel que fa a l’anàlisi qualitatiu, s’han recollit dades del PIB per càpita dels diferents països de l’any 2010 i les principals metodologies d’explotaci�� forestal que aquests realitzen. Així, els països amb més PIB per càpita eren també els països que utilitzaven mètodes d’explotaci�� menys agressius i es consideren, per tant, els països amb una extracci�� dels seus recursos més sostenible. En quant a l’anàlisi quantitatiu, s’han utilitzat les dades de PIB per càpita, taxa de desforestaci�� (ha/any) i taxa de creixement del bosc (ha/any) de cada tipus de bosc. Amb aquestes dades s’ha construït un índex, l’índex de sostenibilitat d’extracci��, que pretén ser una eina d’estandarditzaci�� per a la comparativa entre països i/o boscos diferents. El resultat ha estat el mateix en les dues anàlisis.

Biodi��sel: impacte en origen del biodi��sel consumit a Catalunya i a Espanya

Actualment la situaci�� del mercat espanyol i català del biodi��sel es caracteritza per les grans importacions d’oli de palma africana. Per a produir aquesta matèria primera s’estan establint plantacions a gran escala d’Elaeis guineensis (palma africana) a Indonèsia. El monocultiu d’Elaeis guineensis i la producci�� de l’oli tenen associats grans impactes ambientals i socials. Per una banda, els impactes ambientals són principalment la desforestaci��, el canvi d’ús del sòl, la pèrdua de biodiversitat, l’erosi�� del sòl i la contaminaci�� de l’aire, del sòl de l’aigua. Per altra banda, els impactes socials més destacats són la violaci�� dels drets humans dels pobles indígenes, els conflictes d’adquisici�� de terres i que es compromet la seguretat alimentària del país. Per tant, l’ús del biodi��sel produït amb oli de palma africana redueix les emissions de GEH a Espanya i a Catalunya provocant un gran impacte ambiental i social a Indonèsia.

Pla de dinamitzaci�� turística de Banyoles i la comarca del Pla de l'Estany

La situaci�� del sector turístic evoluciona de forma constant i els destins han d’encarar els canvis amb la major brevetat per tal de satisfer les necessitats d’una demanda cada vegada més experimentada i exigent. Les destinacions madures necessiten renovar la seva imatge més que mai amb nous productes que aportin vitalitat i han de prendre decisions amb determinaci�� que donin un nou impuls al sector, desenvolupant eines que, amb la interacci�� dels diferents actors del territori, ajudin a incrementar la competitivitat i a posicionar la destinaci��. En aquest context es desenvolupa el Pla de Dinamitzaci�� Turística de Banyoles i el la de l’Estany, que, dins les seves possibilitats, pretén ser una eina útil al territori en matèria de planificaci�� i desenvolupament turístic. Aquest és el segon estudi d’aquestes característiques que es porta a terme a la comarca, ja que anteriorment s’havia realitzat un Pla Estratègic, l’any 1996

Variaci�� segons edat i sexe del component força de l'escala de Constant de valoraci�� de la funci�� de l’espatlla

Un dels instruments més utilitzats per a mesurar la funci�� de l’espatlla és el conegut com a Constant Score on una quarta part del valor total de la valoraci�� funcional de l’espatlla correspon a la força d’aquesta regi�� anatòmica. En el disseny original del Constant Score no es tingueren en compte les possibles variacions dels valors normals de força en funci�� de l’edat o del sexe. Aquesta variaci�� no ha estat mai correctament establerta. Aquest treball pretén establir l’existència de diferències en la força de l’espatlla entre diferents grups d’edat i entre sexes.