Inquérito sôbre a doença de Chagas no hospital da Santa Casa de Misericórdia de Belo Horizonte (Minas Gerais, Brasil)

São relatados os resultados de um inquérito sôbre doença de Chagas realizado na Santa Casa de Misericórdia de Belo Horizonte (Minas Gerais, Brasil), com a finalidade de verificar a incidência desta moléstia e especialmente de sua forma cardíaca crônica entre os doentes ali internados. Foram examinados 181 pacientes adultos não selecionados, adotando-se os seguintes métodos: a) exame clínico geral e exame minucioso do aparelho circulatório; b) eletrocardiograma; c) reação de fixação do complemento para a doença de Chagas (antígeno de cultura do Schizotrypanum cruzi); d) reação de Wassermann; e) xenodiagnóstico e radiografia dos pacientes com reação de fixação do complemento (Guerreiro & Machado) positiva e de portadores de outras cardiopatias. Dos 181 pacientes examinados, 37 (20,44%) tinham provas de laboratório positivas para foença de Chagas. 49 (27,07%) eram portadores de cardiopatias, com as seguintes etiologias: doença de Chagas (18 casos); arteriosclerose (13 casos); hipertensão arterial (12 casos); sífilis (casos); febre reumática (3 casos); cardiopatia congênita (1 caso); cor pulmonale crônico (1 caso). De 34 pacientes com doença de Chagas, 18 (52,95%) apresentavam evidências eletrocardiográficas de comportamento miocárdico. As alterações eletrocardiográficas mais freqüentes foram: bloqueio do ramo direito, extra-sístoles ventriculares, alterações de QRS (isoladas ou associadas a alterações de T), bloqueios auriculo-ventriculares. Estes achados são semelhantes aos já descritos na cardiopatia chagásica crônica por Laranja e cols. (13,26). As alterações eletrocardiográficas mais frequentes no grupo de pacientes com provas de laboratório negativas para doença de Chagas foram: curvas de hipertrofia ventricular esquerda (strain) alteralçoes primárias de T e extra-sístoles vemtriculares. A idade de 50,0% dos pacientes com miocardite chagásica crônica não ultrapassou os 30 enquanto que 83,33% dos pacientes portafores de outras cardiopatias eram maiores de 30 anos. A reação de fixação do complemento (antígeno de cultura do Schizotrypanum cruzi), devido à sua especificidade e sensibilidade, mostrou ser muito util para o diagnóstico de laboratório da doença de Chagas em sua fase crônica. O xenodiagnóstico foi positivo em 8 casos (25,8%) de 31 pacientes com reação de Guerreiro & Machado positiva. Foi discutidoo problema da etiologia do megaesôfago e do megacolon, admitindo os Autores que adoença de Chagas possivelmente desempenhe, em determinadas zonas, papel significativo no desenvolvimento destas afecções. Foi brevemente relatada a distribuição geográfica dos triatomídeos no Estado de Minas Gerais. Os principais vetores são Panstrongylus megistus, Triatoma infestans e Triatoma sordida, se bem que outras 12 espécies ocorrem neste Estado. Estes triatomídeos existem em 204 (64,55%) dos 316 municípios do Estado de Minas. Vetores infetados foram encontrados em 143 municípios (70,09%). Foram assinaladas as áreas infetadas mais importantes. Os Autores salientaram a importância médica da doença de Chagas, acreditando ser esta infecção um dos mais importantes fatores de cardiopatia em amplas zonas rurais do Estado de Minas Gerais.

Una reflexió historiogràfica sobre l'hospital com a espai de medicalització

El treball analitza la historiografia existent sobre les institucions hospitalàries com a espai de medicalització des de la segona meitat del s. XX. La finalitat és estudiar de quina manera diverses tendències historiogràfiques han percebut l’hospital com a espai de creació i difusió de coneixement científic. S'ha atorgat particular interès a les visions sobre el seu rol en la transformació de la medicina occidental i també als factors aliens a la medicina que, segons alguns historiadors, han, valgui la paradoxa, contribuït a transformar l’hospital en una institució mèdica.

El descobriment: un context educatiu per implicar els alumnes d'educació primària en l'aprenentatge de la natació

Emmarcat en un context educatiu, la present recerca fa un recorregut teòric per les diferents perspectives que fonamenten els diferents enfocaments de l'ensenyament i aprenentatge de la natació i presenta aquelles estratègies d'ensenyança basades en el descobriment que, fruit de les seves característiques i estructura, poden ser utilitzades per part dels monitors de natació perquè els alumnes s'impliquin cognitivament en els processos d'ensenyament-aprenentatge de la natació. La recerca aprofundeix en la pedagogia del descobriment entenent-la com aquell context educatiu condicionat per l'educador, mitjançant el qual i amb la utilització de les estratègies d'ensenyança pertinents, aquest, a l'hora de presentar les activitats i interaccionar amb els alumnes, pot fomentar el seu protagonisme. Un protagonisme que vindrà marcat per l'aportació personal de cada alumne, d'aquelles respostes descobertes fruit de les decisions preses davant l'estructura de l'activitat presentada, sempre de forma intencionada, pel monitor. D'aquesta manera es promou una implicació i una participació activa dels alumnes en els processos d'aprenentatge de la natació qua ajuda a cercar-ne la significació, en contraposició, a la visió més tradicional del tractament dels cursets de natació i dels seus aprenentatges basats en una pedagogia del model. Una pedagogia en la repetició i automatització d'uns gests presentats pel monitor de natació.

Improving the risk concept: a revision of Arrow-Pratt theory in the context of controlled dynamic stochastic environments

In the literature on risk, one generally assume that uncertainty is uniformly distributed over the entire working horizon, when the absolute risk-aversion index is negative and constant. From this perspective, the risk is totally exogenous, and thus independent of endogenous risks. The classic procedure is "myopic" with regard to potential changes in the future behavior of the agent due to inherent random fluctuations of the system. The agent's attitude to risk is rigid. Although often criticized, the most widely used hypothesis for the analysis of economic behavior is risk-neutrality. This borderline case must be envisaged with prudence in a dynamic stochastic context. The traditional measures of risk-aversion are generally too weak for making comparisons between risky situations, given the dynamic �complexity of the environment. This can be highlighted in concrete problems in finance and insurance, context for which the Arrow-Pratt measures (in the small) give ambiguous.

The Measurement of social polarization in a multi-group context

Polarization indices presented up to now have only focused their attention on the distribution of income/wealth. However, in many circumstances income is not the only relevant dimension that might be the cause of social conflict, so it is very important to have a social polarization index able to cope with alternative dimensions. In this paper we present an axiomatic characterization of one of such indices: it has been obtained as an extension of the (income) polarization measure introduced in Duclos, Esteban and Ray (2004) to a wider domain. It turns out that the axiomatic structure introduced in that paper alone is not appropriate to obtain a fully satisfactory characterization of our measure, so additional axioms are proposed. As a byproduct, we present an alternative axiomatization of the aforementioned income polarization measure.

Improving the effort concept: a revision of the traditional approach in the context of controlled Dynamic Stochastic Environments

The objective of this paper is to re-evaluate the attitude to effort of a risk-averse decision-maker in an evolving environment. In the classic analysis, the space of efforts is generally discretized. More realistic, this new approach emploies a continuum of effort levels. The presence of multiple possible efforts and performance levels provides a better basis for explaining real economic phenomena. The traditional approach (see, Laffont, J. J. & Tirole, J., 1993, Salanie, B., 1997, Laffont, J.J. and Martimort, D, 2002, among others) does not take into account the potential effect of the system dynamics on the agent's behavior to effort over time. In the context of a Principal-agent relationship, not only the incentives of the Principal can determine the private agent to allocate a good effort, but also the evolution of the dynamic system. The incentives can be ineffective when the environment does not incite the agent to invest a good effort. This explains why, some effici

Govern i planificació de dinàmiques territorials a Catalunya: dos casos d'estudi : Noves respostes a velles lògiques territorials en un context insosteniblement globalitzat

Aquest treball tracta del govern del territori a Catalunya a partir de l’anàlisi d’una experiència europea (Regió metropolitana del Rin-Ruhr a Alemanya) i de l’estudi de dos casos a dos àmbits territorials ben diferents: el Prepirineu de la serra del Cadí per una banda i la Regió Metropolitana de Barcelona per l’altra. L’objectiu principal és analitzar quines formes innovadores de planificació i govern del territori s’estan aplicant i quins efectes estan tenint aquestes. Aquest treball analitza èr una banda dinàmiques territorials crítiques per a Catalunya com els processos de metropolitanització, la crisi industrial o el despoblament rural i per l’altra instruments d’ordenació del territori innovadors com Plans Territorials Parcials, Estratègies Territorials o Plans Estratègics.

Promoting hospital-based smoking cessation services at major Swiss hospitals: a before and after study.

Whether a 1-year nationwide, government supported programme is effective in significantly increasing the number of smoking cessation clinics at major Swiss hospitals as well as providing basic training for the staff running them. We conducted a baseline evaluation of hospital services for smoking cessation, hypertension, and obesity by web search and telephone contact followed by personal visits between October 2005 and January 2006 of 44 major public hospitals in the 26 cantons of Switzerland; we compared the number of active smoking cessation services and trained personnel between baseline to 1 year after starting the programme including a training workshop for doctors and nurses from all hospitals as well as two further follow-up visits. At base line 9 (21%) hospitals had active smoking cessation services, whereas 43 (98%) and 42 (96%) offered medical services for hypertension and obesity respectively. Hospital directors and heads of Internal Medicine of 43 hospitals were interested in offering some form of help to smokers provided they received outside support, primarily funding to get started or to continue. At two identical workshops, 100 health professionals (27 in Lausanne, 73 in Zurich) were trained for one day. After the programme, 22 (50%) hospitals had an active smoking cessation service staffed with at least 1 trained doctor and 1 nurse. A one-year, government-supported national intervention resulted in a substantial increase in the number of hospitals allocating trained staff and offering smoking cessation services to smokers. Compared to the offer for hypertension and obesity this offer is still insufficient.

Bases pel desenvolupament i l’aplicació d'un tractament interdisciplinar del dolor crònic pediàtric

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada al Pain Management Unit de la University of Bath-Royal National Hospital for Rheumatic Disease, a Gran Bretanya, entre juliol i setembre del 2006. El dolor crònic en pediatria es defineix com aquell que és persistent o recurrent durant tres o més mesos. Recentment la prevalença a la nostra població entre els escolars de 8 a 16 anys ha estat quantificada en el 37.3%. Davant d’aquestes dades i coneixent la magnitud de l’impacte que el dolor crònic té en aquestes edats, sorgeix la necessitat de desenvolupar programes d’intervenció per donar una resposta a aquesta problemàtica en la nostra població. Les investigacions realitzades assenyalen que els programes multidisciplinars són els que obtenen una major eficàcia. Aquests programes estan adreçats a minimitzar l’impacte dels diferents factors que conformen l’experiència de dolor: físics, emocionals, cognitius, conductuals i socials. A Europa només l’hospital on s’ha realitzat l’estada ofereix un programa d’aquestes característiques. El servei que ofereixen en aquesta Unitat de dolor pediàtric està sent el model de referència pel disseny d’un programa de tractament a la nostra població. Per aquest motiu, s’ha realitzat una estada d’un mes de durada a la PMU, amb l’objectiu d’aprendre els procediments terapèutics per adaptar-los i aplicar-los en el nostre context. Sis adolescents amb problemes de dolor crònic i discapacitat associada, acompanyats de les seves mares han participat en aquest programa de tractament grupal interdisciplinari d’orientació cognitiu-conductual de tres setmanes. Es realitzen aproximadament 110 hores de tractament, distribuïdes en sessions de 50 minuts, d’activitat física i ocupacional, teràpia cognitiu-conductual i educació. Aquesta estada ha permès d’una banda, la formació d’un psicòleg dintre d’un equip de dolor pediàtric interdisciplinar i de l’altra evidenciar l’efectivitat que aquest programa interdisciplinar de rehabilitació cognitiu-conductual té pel maneig del dolor crònic i la discapacitat associada.

Les temporalités des médicaments : trajectoires en soins palliatifs à l'hôpital

A partir d'un terrain ethnographique réalisé au sein d'une équipe mobile de soins palliatifs d'un hôpital universitaire, cette thèse de doctorat porte sur les médicaments dans le contexte de la fin de vie. Au carrefour d'une socio-anthropologie de la maladie grave, du mourir et des médicaments, elle interroge les rapports à la morphine, ainsi qu'à certains psychotropes et sédatifs utilisés en soins palliatifs. Entre temporalité vécue et temporalité institutionnelle, les manières d'investir le temps lorsqu'il est compté, y sont centrales. Dans une dimension microsociale, les résultats montrent que l'introduction de certains médicaments comme la morphine et l'entrée en scène d'une équipe mobile de soins palliatifs sont des points de repère et peuvent sonner comme une annonce, sorte de sanction, dans la trajectoire incertaine de la personne malade. En outre, les médicaments permettent d'agir sur « le temps qui reste » en plus de soulager les symptômes lorsque la maladie grave bascule en maladie incurable. Ils font l'objet d'usages détournés du but initial de soulagement des symptômes pour repousser, altérer ou accélérer la mort dans une perspective de maîtrise de sa fin de vie. Dans une dimension mésosociale, ce travail considère les médicaments à la base d'échanges entre groupements professionnels sur fond d'institutionnalisation des soins palliatifs par rapport à d'autres segments de la médecine actifs dans la gestion de la fin de vie. Dans une médecine caractérisée par l'incertitude et les décisions -avec une teinte toute particulière en Suisse où le suicide assisté est toléré - les médicaments en soins palliatifs peuvent être considérés comme des instruments de mort, qu'ils soient redoutés ou recherchés. Interrogeant les risques de reproduire un certain nombre d'inégalités de traitements à l'approche de la mort, qui s'accentuent dans un contexte de plus en plus favorable aux pratiques euthanasiques, ce travail se propose, en définitive, de discuter le temps contraint de la mort dans les institutions hospitalo-universitaires, entre acharnement et abstention thérapeutique.¦-¦Based on ethnographie fieldwork conducted within a palliative care mobile team in an academic hospital, this doctoral thesis focuses on medicines used in end of life contexts. At the intersection of a socio-anthropology of illness, dying and pharmaceuticals, the relations to morphine, as well as to some psychotropic and sedative drugs used in palliative care are questioned. Between "lived" experiences of temporality and institutional temporality, the ways by which actors invest time when it is counted, appeared to be central. In a microsocial dimension, the results showed that introducing drugs such as morphine, as well as the arrival of a palliative care mobile team, are landmarks and sound like an announcement, a sort of sanction, during the uncertain trajectory of the ill person. In addition, medicines can act on "the remaining time" when severe illness shifts into incurable illness. Indeed, medicines are being diverted from the initial aim of symptom relief in order to defer, alter or hasten death in a perspective of control over one's death. In a mesosocial dimension, pharmaceuticals are seen as core to professional exchanges and to palliative care institutionalisation compared to other active medical segments in end of life care. In a medical context characterised by uncertainty and decision-taking-with a special shade in Switzerland where assisted suicide is tolerated - palliative medicines can be seen as instruments of death, whether sought or feared. Questioning the risks of reproducing treatment inequalities at the approach of death, which are accentuated in a context increasingly favorable to euthanasia practices, this study aims, ultimately, at discussing death's constrained time in academic hospitals, between therapeutic intervention and abstention.