Components del procés interactiu que afavoreixen la formació de l'alumnat a l'educació secundària obligatòria

L'educació secundària obligatòria sembla que estigui permanentment en crisi: situacions conflictives entre els diferents agents, fracàs escolar, bullying o reiterades modificacions curriculars són alguns dels múltiples exemples que envaeixen els medis educatius i el debat social i accentuen les crítiques i les experiències negatives que es donen en aquesta etapa educativa. Certament, la secundària obligatòria té com a repte fonamental la comprensivitat, que comporta l'atenció a la diversitat de tots els adolescents en una etapa vital complicada; aquest repte educatiu i social, sens dubte, ha de tenir ombres, però també té llums en forma d'experiències reeixides que convergeixen en un millor i major aprenentatge de l¿alumnat. La recerca que es presenta en aquest article es proposa fer emergir i difondre les característiques que reuneixen les pràctiques exitoses que es donen a les aules de la secundària obligatòria. La metodologia usada per assolir aquesta finalitat essencial ha estat el recull i l'anàlisi de relats de persones de diferents trams d'edat sobre les seves millors experiències en la secundària obligatòria com a alumnes.Els diversos objectius que es pretenen amb el recull i l'estructuració d'aquestes veus es poden sintetitzar en dos: identificar les característiques essencials o components de les «bones pràctiques» i contribuir a la reflexió i el debat en la formació inicial i permanent del professorat. A partir de les aportacions recollides es pot concloure que: - A l'ESO, en el nostre context, es registren nombroses experiències reeixides per a l'aprenent. Les experiències tenen incomptables formes de concretar-se en la pràctica (en forma de projectes, plans estratègics, programes concrets de determinades matèries, etc.). - Malgrat la diversitat de pràctiques concretes, hi ha un nombre reduït de components que determinen i caracteritzen aquestes pràctiques reeixides. El nostre treball identifica aquests components i els agrupa en cinc categories que es refereixen a aspectes de metodologia, continguts, relació educativa, relació entre iguals i projecte de centre.

Anàlisi de necessitats i planificació de la formació a l'empresa

El concepte actual d'educació permanent (i no podem oblidar el concepte d'educació recorrent, encunyat el 1969 pel desaparegut Olof Palme) comprén totes les etapes de la vida de l'esser huma i, per tant, s'ocupara també de la formació en el món laboral. També és veritat que la mateixa preocupació de la pedagogia el darrer segle ha provocat moltes vegades UT'la especialització més gran en el camp de l'infant i de l'adolescent, a la recerca de teories de l'aprenentatge i de l'instrucció, i ha deixat en un segon terme l'educació d'adults, excepte per cobrir llacunes no omplertes per I'educació infantil.

La formació del professorat universitari: sinopsi d'un informe

El concepte actual d'educació permanent (i no podem oblidar el concepte d'educació recorrent, encunyat el 1969 pel desaparegut Olof Palme) comprén totes les etapes de la vida de l'esser huma i, per tant, s'ocupara també de la formació en el món laboral. També és veritat que la mateixa preocupació de la pedagogia el darrer segle ha provocat moltes vegades UT'la especialització més gran en el camp de l'infant i de l'adolescent, a la recerca de teories de l'aprenentatge i de l'instrucció, i ha deixat en un segon terme l'educació d'adults, excepte per cobrir llacunes no omplertes per I'educació infantil.

Tendencias de la formación en las organizaciones

Este artículo presenta los resultados de un estudio descriptivo sobre los cambios que se presentan en los planteamientos actuales de la Formación en las Organizaciones. El análisis de los trabajos nacionales y extranjeros significativos en el campo permitieron identificar las áreas de interés sobre las que se centra el estudio. Se ha utilizado como estrategia de recogida de información la entrevista a informantes claves. Para ello se seleccionó a una muestra representativa de empresas de Cataluña que tuvieran experiencia en Formación dentro de su política de RRHH. Se tomó en consideración para la muestra las variables del tamaño de la empresa y sector productivo. Los resultados de la investigación han puesto de manifiesto el presente y los cambios que parecen vislumbrarse en las dimensiones que se han considerado relevantes para el análisis. Se señalan aquellos cambios que parecen apuntarse en un futuro inmediato en aspectos tales como la planificación de la formación, sus objetivos, modalidades, recursos, evaluación y, como resultado en cierta medida de todo ello, las competencias deseables y perfil profesional vinculado a las funciones y responsabilidades del director o gestor de la formación en las organizaciones.

Formació de formadors. Una aproximació a la situació actual

La formació de formadors darrerament ha esdevingut el centre de les preocupacions vers la formació permanent del professorat. Si a la dècada dels anys noranta les recerques, publicacions, debats i reflexions giraren entorn dels models de formació i les bondats de la formació centrada en l'escola; el debat actual està centrat en la funció dels formadors i formadores, les competències que necessiten per assolir-ne la funció i la formació que han de rebre.

Tendències de la formació a les empreses catalanes

Aquest article exposa els resultats d¿un estudi descriptiu, realitzat el 2003, sobre els canvis que presenten els plantejaments actuals de la formació en les organitzacions. L'anàlisi dels treballs nacionals i estrangers significatius en el camp va permetre identificar les àrees d'interès sobre les quals se centra l¿estudi. S'ha utilitzat com a estratègia de recollida d'informació l'entrevista a informants clau. Per això es va seleccionar una mostra representativa d¿empreses de Catalunya que tinguessin experiència en formació dintre de la seva política de recursos humans. Es va prendre en consideració per a la mostra les variables de la grandària de l'empresa i el sector productiu. Els resultats de la investigació han posat de manifest el present i les tendències en les dimensions que s'han considerat rellevants per a l¿anàlisi. S'assenyalen aquells canvis que semblen apuntar-se en un futur immediat en aspectes com la planificació de la formació, els seus objectius, modalitats, recursos, avaluació i, com a resultat en certa mesura de tot això, les competències desitjables i el perfil professional vinculat a les funcions i responsabilitats del director o gestor de la formació en les organitzacions.

Educació i drogues, drogues i educació?

Partint del consum de drogues com un fenòmen social s'intenta fer una aproximació a la relació existent entre drogues i educació. Es planteja l'educació des d'un enfoc globalitzador i flexibilitat, adaptada als canvis, dirigida a subjectes consumidors i no consumidors. Tammateix, es proposa, una actuació socioeducativa que articuli allò personal i allò social, de manera que proporcioni competències cognitives i actitudinals per aqdquirir un sentit crític, per a saber viure i conviure, afrontar i resoldre conflictes, prendre decisions de forma autònoma i responsable, respectar les opcions diferents i per l'ús adequat de drogues si és aquesta la opció. En definitiva, es planteja la necessitat d'incorporar al debat permanent de les drogues un anàlisi en profunditat des de la pedagogia per anar creant i consolidant un nou discurs, que ajudi a trobar l'articulació entre la dualitat drogues i educació, educació i drogues.

The european higher education area at work: Lights and shadows defining continuous assessment

The aim of this paper is to analyse how learning assessment, particularly the Continuous Assessment system, has been defined in the Public Administration and Management Diploma Course of the University of Barcelona (Spain). This course was a pioneering experiment at this university in implementing the guidelines of the European Higher Education Area (EHEA), and thus represents a good case study for verifying whether one of the cornerstones of the EHEA has been accomplished with success. Using data obtained from the Teaching Plans elaborated by the lecturers of each subject, we are able to establish that the CA system has been progressively accepted to such an extent that it is now the assessment formula used by practically all of the lecturers, conforming in this way to the protocols laid down by the Faculty of Law in which this diploma course is taught. Nevertheless, we find that high dispersion exists in how Continuous Assessment is actually defined. Indeed, it seems that there is no unified view of how Continuous Assessment should be performed. This dispersion, however, seems to diminish over time and raises some questions about the advisability of agreement on criteria, considering the potential which CA has as a pedagogical tool. Moreover, we find that the Unique Assessment system, which students may also apply for, is an option chosen only by a minority, with lecturers usually defining it as merely a theoretical and/or practical test, of little innovation in relation to traditional tests.

Iowa Department of Education Performance Report, FY2004

Agency Performance Report

Iowa Department of Education Performance Report, FY2005

Agency Performance Report

Iowa Department of Education Performance Report, FY2006

Agency Performance Report

Iowa Department of Education Performance Report, FY2007

Agency Performance Report

Iowa Department of Education Performance Report, FY2008

Agency Performance Report

Iowa Department of Education Performance Report, FY2009

Agency Performance Report