Microbial spoilage and quality of marinated dark, firm, dry meat

Estudi elaborat a partir d’una estada al Royal Veterinary and Agricultural University of Denmark entre els mesos de Març a Juny del 2006. S’ha investigat l’efecte dels envasats amb atmosferes modificades (MAP), així com la marinació amb vi tint, sobre l’evolució de la contaminació bacteriològica de carns fosques, dures i seques (DFD). Les carns DFD es troben a les canals d’animals que, abans del sacrifici, han estat exposades a activitats musculars prolongades o estrès. Les carns DFD impliquen importants pèrdues econòmiques degut a la contaminació bacteriològica i als problemes tecnològics relacionats amb la alta capacitat de retenció d’aigua. A més a més, és crític per la indústria investigar la diversitat de la contaminació bacteriana, identificar les espècies bacterianes i controlar-les. Però és difícil degut a la inhabilitat per detectar algunes bactèries en medis coneguts, les interaccions entre elles, la complexitat dels tipus de contaminació com són aigua, terra, femtes i l’ambient. La Polymerasa chain reaction- Denaturating Electrophoresis Gel (PCR-DGEE ) pot sobrepassar aquests problemes reflectint la diversitat microbial i les espècies bacterianes. Els resultants han indicat que la varietat bacteriana de la carn incrementava amb els dies d’envasat independentment del mètode d’envasat, però decreixia significativament amb el tractament de marinació amb vi tint. La DGEE ha mostrat diferències en les espècies trobades, indicant canvis en la contaminació bacteriana i les seves característiques en la carn DFD sota els diferents tractaments. Tot i que la marinació és una bona alternativa i solució a la comercialització de carn DFD , estudis de seqüenciació són necessaris per identificar les diferents tipus de bactèries.

Indicadors de pressió ambiental a les platges de Menorca: prova pilot (IPAPM'pp)

L’augment del turisme experimentat des de principis dels anys 70 a l’illa de Menorca (Illes Balears, Espanya) ha provocat un impacte sobre les seves platges, el seu principal atractiu turístic. Molts d’aquests impactes s’incrementen durant la temporada alta, compresa entre els mesos de maig a octubre. L’objectiu principal d’aquest projecte és l’elaboració d’un sistema d’indicadors de pressió ambiental útils per a l’anàlisi de les platges. La zona objecte d’estudi de la prova-pilot, correspon a les platges del sud-oest de Menorca, aquestes cales són les que actualment es troben sotmeses a una major pressió. Es tracta de catorze platges tipificades en tres categories (A, B, C) segons les característiques del tipus d’espai on es troben situades. Són les platges de: Cala Degollador, Cala Blanca, Cala’n Bosch, Son Xoriguer, Son Saura-Es Banyul, Son Saura-Bellavista, Es Talaier, Cala Turqueta, Cala Macarelleta, Cala Macarella, Cala Galdana, Cala Mitjana, Cala Trebalúger i Cala Escorxada. Partint d’un treball bibliogràfic, s’ha realitzat una selecció de mig centenar d’indicadors potencials dels quals catorze han format part dels IPAPM’pp, mitjançant l’elaboració d’una anàlisi multicriteri. Per a cada un dels IPAPM’pp s’ha desenvolupat una metodologia amb les corresponents fitxes individuals descriptives per al seu seguiment temporal. En aquest primer estudi, l’indicador que presenta un nombre de valors no acceptables en una major proporció de platges, és l’indicador 3. Índex de valoració de les mesures de conservació del sistema natural, seguit de l’indicador 6. Superfície subsistema sorra per usuari. El 2006, les platges de tipologia A, presenten un major percentatge positiu de les variables dels indicadors. Les platges de tipologia B i C presenten un percentatge menor d’acceptabilitat dels valors dels indicadors.

Glucose-dependent insulinotropic polypeptide receptor deficiency leads to modifications of trabecular bone volume and quality in mice.

A role for the gastro-intestinal tract in controlling bone remodeling is suspected since serum levels of bone remodeling markers are affected rapidly after a meal. Glucose-dependent insulinotropic polypeptide (GIP) represents a suitable candidate in mediating this effect. The aim of the present study was to investigate the effect of total inhibition of GIP signaling on trabecular bone volume, microarchitecture and quality. We used GIP receptor (GIPR) knockout mice and investigated trabecular bone volume and microarchitecture by microCT and histomorphometry. GIPR-deficient animals at 16 weeks of age presented with a significant (20%) increase in trabecular bone mass accompanied by an increase (17%) in trabecular number. In addition, the number of osteoclasts and bone formation rate was significantly reduced and augmented, respectively in these animals when compared with wild-type littermates. These modifications of trabecular bone microarchitecture are linked to a remodeling in the expression pattern of adipokines in the GIPR-deficient mice. On the other hand, despite significant enhancement in bone volume, intrinsic mechanical properties of the bone matrix was reduced as well as the distribution of bone mineral density and the ratio of mature/immature collagen cross-links. Taken together, these results indicate an increase in trabecular bone volume in GIPR KO animals associated with a reduction in bone quality.

Organisational status and efficiency: the case of the spanish SOE "Paradores"

The purpose of this paper is to provide new evidence on the issue of the effect on public enterprises economic performance of the introduction of some given changes in organisational status and management practices, while keeping the enterprises under public control. Our approach is case study type and relies on comparative efficiency literature. We identify relevant changes on the organisational status of a State owned large hotel group along a period of twenty years, next we measure its annual efficiency indicators, and then evaluate to which extent the observed changes in economic performance can be attributable to the corresponding management reforms carried out. As a result we find that the formally more relevant change in organisational status (the enterprise passing to be a Limited Company), which implied a substantial increase in the enterprise autonomy, did not produce a significant improvement in its economic performance; a finding contrary to what we expected according to agency theory. However, a second relevant organisational change –five years later- when both the principal (government) and the agent (firm’s CEO) changed is consistently related to a significant improvement in economic performance. As a research implication we abide for use more precise agency theory statements; and as a practical implication we argue here that potentialities of improvement brought about by a formal-legal change in the status of the enterprise may require also –in order to actually improve firm’s efficiency- some changes in the firm’s key personal positions: supervisor (principal) and CEO (agent), in the sense that a change to a greater-autonomy for the enterprise it seems should come together a parallel new ‘management culture’. Practical implications Management good practises to apply to other public enterprise’s restructuring in order to improve their efficiency. It’s the first study on organizational changes and efficiency for an important Spanish public enterprise.

Quality assurance in the 22991 EORTC ROG trial in localized prostate cancer: dummy run and individual case review.

INTRODUCTION: EORTC trial 22991 was designed to evaluate the addition of concomitant and adjuvant short-term hormonal treatments to curative radiotherapy in terms of disease-free survival for patients with intermediate risk localized prostate cancer. In order to assess the compliance to the 3D conformal radiotherapy protocol guidelines, all participating centres were requested to participate in a dummy run procedure. An individual case review was performed for the largest recruiting centres as well. MATERIALS AND METHODS: CT-data of an eligible prostate cancer patient were sent to 30 centres including a description of the clinical case. The investigator was requested to delineate the volumes of interest and to perform treatment planning according to the protocol. Thereafter, the investigators of the 12 most actively recruiting centres were requested to provide data on five randomly selected patients for an individual case review. RESULTS: Volume delineation varied significantly between investigators. Dose constraints for organs at risk (rectum, bladder, hips) were difficult to meet. In the individual case review, no major protocol deviations were observed, but a number of dose reporting problems were documented for centres using IMRT. CONCLUSIONS: Overall, results of this quality assurance program were satisfactory. The efficacy of the combination of a dummy run procedure with an individual case review is confirmed in this study, as none of the evaluated patient files harboured a major protocol deviation. Quality assurance remains a very important tool in radiotherapy to increase the reliability of the trial results. Special attention should be given when designing quality assurance programs for more complex irradiation techniques.