999 resultados para Propietat industrial -- Aspectes ètics i morals
Resumo:
This paper examines the direct and indirect impacts of transport infrastructure on industrial employment. We estimate regressions with spatial econometric methods using data from the Spanish regions for the period 1995-2008. We find that the density of motorways and the amount of port traffic (particularly general non-containerized and container traffic) are significant determinants of industrial employment in the region, while the effects of railway density and the amount of airport traffic are unclear. Our empirical analysis shows the existence of significant negative spatial spillovers for the density of motorways and levels of container port traffic while the impact of general non-containerized port traffic seems to be mainly local.
Resumo:
El treball que es presenta a continuaci consisteix en una anlisi terica sobre el concepte d'apoderament juvenil partint d'una aproximaci al context actual i les relacions de poder que condicionen la construcci social de la joventut. L'anlisi es basa en la relaci del concepte d'apoderament amb els processos de transformaci social aix com de qestionament de les estructures de poder existents avui. D'altra banda, es realitza una reflexi sobre l's del terme des de l'mbit de les cincies socials, especficament des de les poltiques pbliques de joventut
Resumo:
The aim of the paper is to investigate the role played by differences in Institutional Quality on the process of technology catch-up across countries. Empirical evidence shows how countries endowed with better institutions are those experiencing higher TFP growth rates, faster rates of technology adoption and hence being those more rapidly closing the gap with the frontier. Conversely, countries lacking some minimum institutional level are shown to diverge in the long run and not to catch-up. Some institutions, however, play an ambiguous role in the creation and adoption of technology. We find that the tightening of Intellectual Property Rights reduces the ability of followers to freely imitate technology slowing down their catchup rate. This negative effect is stronger the farther the countriesare found from the frontier. Other institutional categories such as openness to trade, instead, benefit both leaders and followers.
Resumo:
Behavior-based navigation of autonomous vehicles requires the recognition of the navigable areas and the potential obstacles. In this paper we describe a model-based objects recognition system which is part of an image interpretation system intended to assist the navigation of autonomous vehicles that operate in industrial environments. The recognition system integrates color, shape and texture information together with the location of the vanishing point. The recognition process starts from some prior scene knowledge, that is, a generic model of the expected scene and the potential objects. The recognition system constitutes an approach where different low-level vision techniques extract a multitude of image descriptors which are then analyzed using a rule-based reasoning system to interpret the image content. This system has been implemented using a rule-based cooperative expert system
Resumo:
En els ltims 30 anys, la comunitat internacional ha anat agafant conscincia dels efectes que pot tenir l increment de les emissions de gasos d efecte hivernacle (GEH). s per aquest motiu, entre d altres que es fan inventaris d emissions de GEH a nivell estatal i a gran escala. Aquest projecte t com a principal objectiu determinar i quantificar les emissions de GEH a escala local del municipi de Girona. Per tal de poder dur a terme aquest treball ha calgut buscar metodologies i softwares, que s han hagut d adaptar a la singularitat que t Girona, sobretot pel que fa al transport. Finalment es fan propostes que s adapten a la problemtica del municipi
Resumo:
Aquest treball pretn conixer si les Fbriques de Creaci, en concret La Escocesa i Fabra i Coats, funcionen com a revulsiu turstic i si es pot fer s de les Fbriques de Creaci per a aquest fi
Resumo:
Peer-reviewed
Resumo:
La mort sempre ha estat present en tot individu i societat, tot i els grans avenos de les tecnologies i s per la persona un tema de profunda reflexi, tant des de la perspectiva filosfica com religiosa i la ms actual, la cientfica. No obstant, en les societats industrials avanades cada vegada s ms difcil acceptar la simple idea de mort. Larribada de la vellesa posa a la persona davant de nombrosos canvis i prdues que repercuteixen la seva qualitat de vida, la seva estabilitat emocional i porta en s mateix la conscincia de saber que la mort es troba cada vegada ms a prop, generant principalment temors i pors. s per aix que cal destacar la importncia del tema per la infermera que treballa amb gent granObjectiu: Conixer la percepci sobre la mort que tenen les persones grans ingressades en una residncia geritrica
Resumo:
Per entendre lexperincia duna prdua i dur a terme una intervenci amb una valoraci holstica del pacient amb dol, s til conixer que aquesta prdua s present a la vida humana i que tota persona s susceptible a viure-la. Cada pas que fem en el nostre cam perdem coses, des de persones a un objecte significatiu, fins a les coses ms efmeres com s la joventut, els somnis o les idees que ens permeten lenfrontament a les dures realitats de la vidaLobjectiu daquest estudi s valorar el coneixement del concepte de dol, dol patolgic i dna a conixer quin s el procs de dol a partir de la teoria de les etapes d Elisabet Kbler-Ross, Parkes i Worden com els pares de les tasques daquest procs. Per altra banda pretn, donar a conixer la detecci dun dol per aix evitar la cronificaci daquest i que el pacient pugui dur a terme un bonacompanyament del dolLa metodologia es realitzar a partir dun estudi danlisis qualitatiu i quantitatiu, descriptiu i bivariant en els professionals dinfermeria de les rees bsiques de salut de la ciutat de Girona: Girona 1(CAP Santa Clara), Girona 2 (CAP Can Gibert del Pla), Girona 3 (CAP de Montilivi) i Girona 4(CAP Taial)Per lanlisi estadstica descriptiva i bivariant sutilitzar el programa SPSS v20 per lanlisi quantitativa i el programa N-Vivo 10 per lanlisi qualitativa. I per lobtenci dels resultats es realitzar una anlisis descriptiva bivariant. Els resultats obtinguts en aquest estudi ens ajudaran a detectar necessitats relacionades amb la formaci i laprenentatge dels professionals de latenci primria i la manca de recursos en relaci al dol
Resumo:
Actualment, sevidencia una dificultat en el seguiment estricte de les infeccions de transmissi sexual (ITS). A nivell mundial, aquestes causen un problema de Salut Pblica (SP) en termes de morbiditat i mortalitat per complicacions i seqeles que es poden originar si no es diagnostiquen i no es tracten adequadament. Entre les ITS ms comunes trobem la provocada pel Virus del Papilloma Hum (VPH), la principal causant del cncer de crvix, entre altres complicacions La famlia de VPH compta amb ms de 150 tipus virals. El coneixement de la situaci epidemiolgica de la infecci per VPH es veu dificultada per varis aspectes: el carcter asimptomtic; lestigma social; les dificultats diagnstiques; la falta de homogenetat dels sistemes de vigilncia amb la infradeclaraci de casos. Ens trobem en una inversemblana constant. Les intervencions des de SP, ja sigui a nivell nacional com regional, snprpiament enfocades a la prevenci de la malaltia. Parallelament, la incidncia de les ITS continua amb una tendncia ascendent, cosa que provoca una inquietant preocupaci. Partint de la problemtica exposada, el present estudi pretn identificar elsconeixements que tenen els professionals dinfermeria de latenci primria en relaci a la infecci de transmissi sexual pel virus del papilloma hum i quina s la seva percepci i actitud sobre latenci a lusuari. Es tractar dun estudi multicntric amb disseny descriptiu transversal. La instrumentaci es far mitjanant una enquesta totalment annima sobre una mostra aproximada de 115 professionals dinfermeria que durant lany 2013 que treballen a les rees bsiques de salut (ABS) de lInstitut Catal de la Salut (ICS) del Girons. Aquest estudi vol fer visible la necessitat dincrementar la formaci dels professionals dinfermeria en relaci a la infecci VPH i el requeriment dun consell addicional que promogui la salut encaminat a empoderar a la comunitat mitjanant educaci per a la salut
Resumo:
Aquest treball s una recerca en la qual sha prets concretar quins aspectes sn necessaris treballar en una intervenci pels nois i noies de tercer dESO de lInstitut de La Roca del Valls. Per aix, primer sha analitzat la bibliografia especialitzada amb la intenci de conixer quins sn els principals factors que influeixen perqu en una parella dadolescents apareguin situacions de violncia de gnere, i quines sn les millors estratgies per preveure-la. Per fer una intervenci que respongui a les caracterstiques concretes de lalumnat que assisteix diriament a les classes en aquest centre educatiu, sha realitzat un procs mitjanant un qestionari i grups de discussi per tal de conixer quines eren aquestes caracterstiques concretes. Finalment sha dissenyat una proposta dintervenci respectant els horaris del centre i les seves programacions.
Resumo:
Global warming mitigation has recently become a priority worldwide. A large body of literature dealing with energy related problems has focused on reducing greenhouse gases emissions at an engineering scale. In contrast, the minimization of climate change at a wider macroeconomic level has so far received much less attention. We investigate here the issue of how to mitigate global warming by performing changes in an economy. To this end, we make use of a systematic tool that combines three methods: linear programming, environmentally extended input output models, and life cycle assessment principles. The problem of identifying key economic sectors that contribute significantly to global warming is posed in mathematical terms as a bi criteria linear program that seeks to optimize simultaneously the total economic output and the total life cycle CO2 emissions. We have applied this approach to the European Union economy, finding that significant reductions in global warming potential can be attained by regulating specific economic sectors. Our tool is intended to aid policymakers in the design of more effective public policies for achieving the environmental and economic targets sought.
Resumo:
En aquesta investigaci avaluem principalment la relaci que hi ha entre les diferents empreses turstiques de la comarca del Pla dUrgell. Daquest estudi extraurem diferents connotacions sociolgiques per tal destablir quin paper t cadascun dels agents (empreses) dins duna xarxa relacional, i quin grau dimplicaci i rellevncia assoleixen
Resumo:
Lescola s un reflex de la societat en la que sinscriu. Una societat democrtica comporta una escola que visqui i practiqui la democrcia. Els nostres drets, les nostres llibertats i els nostres deures descansen sobre la nostra autonomia i responsabilitat. Una manera de treballar aquests aspectes a lescola s des del projecte de convivncia de centre, on sha dincardinar tota la vida del centre educatiu. Educar en valors exigeix conviure amb ells en tots els mbits de la nostra vida. Educar en valors significa, tamb, educar la capacitat de valorar. Aquesta capacitat de valorar ens permet ser persones lliures, crtiques, justes i solidries, conscients de la realitat del nostre entorn ms immediat i del context mundial en general, i compromeses amb la humanitat, amb les generacions futures i amb la sostenibilitat del planeta. Dacord amb aquestes consideracions, el projecte de convivncia de centre pot fonamentar-se en els segents tres grans blocs de valors, en els quals hi podem encabir els valors, entesos com les nostres opcions de vida: a) el valor de la persona humana i la seva dignitat; b) el valor de la democrcia i la ciutadania; i c) el valor de la igualtat i la diferncia.
Resumo:
Text indit de Gaziel, prologat pel professor Manuel Llanas, que constitueix una monografia sobre la situaci de la premsa diria espanyola. Es tracta duna anlisi histrica sobre el perode comprs entre 1875 i 1942, amb una visi prospectiva final. Lautor divideix la perioditzaci en tres fases: i) el passat (1874-1936); ii) el present, referit a la situaci en la immediata postguerra; iii) el futur, on sapunta una concepci normativa del periodisme. En cadascuna daquestes fases, la premsa s estudiada des de la dimensi poltica, professional, industrial i econmica.
