Els manlleus en la revista “Time Out Barcelona”

El present treball constitueix un estudi i una anàlisi sobre les dades obtingudes del buidatge dels manlleus recollits en dos números de la revista catalana Time Out Barcelona. L’objectiu és aprofundir en el tema dels préstecs i extreure algunes conclusions sobre els tipus d’unitats manllevades i el seu tractament.

Rigor metodológico e investigación filológica

In recent decades, technological advances have made extensive documentation available to us. But the philologist must be aware of the dangers of poor use of the documentary corpus in order to avoid creating dreaded ghost words. In this paper we recall the main sources of this type of error: folk etymology phenomena among speakers, copyists" errors, transcribers" errors in the interpretation of some abbreviations and graphic variants of the manuscripts, onomastic changes introduced by cartographers" ignorance of linguistic variants, gaps in the dating of some documents, confusion in the processes of lemmatization and the evaluation of texts... All these sources of error contribute, to a greater or lesser degree, to the distortion or to the masking of the data on which the research of philologists is based. Hence the importance of philological rigour in the transmission and study of ancient texts.

Mehrsprachigkeit im Mittelalter. Kulturelle, literarische, sprachliche und didaktische Konstellationen in europäischer Perspektive. Mit Fallstudien zu den "Disticha Catonis"

Communication and the literary production of the Middle Ages were an integral part of a complex linguistic situation. Latin, the Western European language of education and administration, stood in contrast to the vernacular languages, which in turn were divided into different dialects. Different vernacular languages often existed in the same geographic area. This anthology approaches this topic, which has not been systematically covered until now, from an interdisciplinary perspective. It discusses fundamental methodological issues and surviving linguistic and literary documents from the 8th up to the 16th century.

Estereotipos femeninos en Disney: hacia un cuento no sexista

En este trabajo se analizan los estereotipos sexistas detectados en los filmes de la factoría Disney. En este caso, debido a la extensión limitada que debe tener el Trabajo de Final de Grado, solo se analizan cuatro películas: Blancanieves y los siete enanitos, La Sirenita, La Bella y la Bestia, y Aladdín. Se comentan detalladamente los casos de sexismo lingüístico y se citan los casos de sexismo situacional que detectamos durante el visionado de las cintas. Se ofrece, también, una propuesta alternativa de lenguaje no sexista seguido de un breve comentario traductológico de cada una de las propuestas para demostrar que es posible trabajar con un lenguaje igualitario. Además, en este trabajo de investigación se exponen, también, una serie de problemas lingüísticos que por diversos motivos no se han podido solucionar.

Estratègies i metodologies per a la inclusió de l'alumnat nouvingut a les aules de parvulari

El propòsit d’aquesta recerca és analitzar i descriure les estratègies metodològiques que es porten als centres educatius de Catalunya per promoure la inclusió de l’alumnat nouvingut a les aules d’educació infantil. Durant els últims anys hi ha hagut un augment considerable de matriculacions dins i fora de termini d’alumnat procedent d’altres països. En conseqüència, les escoles han hagut d’assumir, amb més força que mai, el repte de la diversitat lingüística, cultural i social. Per analitzar aquesta qüestió en la present recerca, s’ha partit de la realitat de dues escoles catalanes amb alumnat de característiques molt diverses. Una escola amb un percentatge baix de nouvinguts, i l’altra, amb un percentatge molt elevat. Aquesta anàlisi de les experiències a les dues escoles catalanes s’ha centrat en l’observació i analitzar les estratègies metodològiques que s’emprenen a l’escola. Tot i que el present treball té com a centre l’educació infantil, donat que estic cursant aquest grau de mestre/a, la incorporació de l’alumnat nouvingut no pot deslligar-se dels plantejaments globals de centre. Per tant, la recerca no s’ha cenyit exclusivament a l’educació infantil sinó que també ha tingut en compte el conjunt d’accions també de l’educació primària i, molt especialment, una de les estratègies centrals en l’acollida d’infants nouvinguts com són les aules d’acollida. Aquestes vetllen per la inclusió de l’alumnat a l’aula ordinària, la cohesió social de tot l’alumnat i la igualtat d’oportunitats en el camí cap a l’educació intercultural basada en el respecte i coneixement de les diverses cultures presents a l’aula.

La Bressola: Percepcions, actituds i motivacions del professorat en l'ús de les TIC

El present estudi de cas se centra en la identificació de les actituds, motivacions i percepcions vers les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) que té el professorat de les escoles La Bressola. Existeix molta documentació del treball en la immersió lingüística de la llengua catalana que fan aquests centres, però no s’ha fet cap estudi que parli de l’ús de les TIC a La Bressola. El constant avenç tecnològic no només implica canvis en la societat, sinó també a nivell educatiu. Per aquest motiu, els docents han d’adaptar-se els nous canvis i saber com integrar els nous recursos digitals dins l’aula per continuar progressant en els processos d’ensenyament i aprenentatge. A través d’una enquesta dirigida al professorat de La Bressola, s’ha vist que els docents de La Bressola mostren una actitud optimista vers l’ús de les TIC, tot i que els principals factors que influeixen per a la bona integració de les eines és la falta de formació i de recursos digitals.

Fiesta peninsular y holiday estadounidense: dos visiones

Este artículo parte de la hipótesis de que la palabra fiesta posee un peso semántico mayor que su correspondiente holiday norteamericana y que esta desigualdad se puede corroborar en el ámbito de la antropología, la literatura, la lexicografía y la semántica lingüística. La falta de equivalencia semántica de ambos vocablos puede ocasionar dificultades en encuentros interculturales, ya que la traducción literal no consigue transmitir las diversas connotaciones semánticas de la fiesta. Convendría, pues, evitar tanto que el estudiante hispanohablante vuelque en el sustantivo estadounidense sus nociones culturales festivas, como que el estudiante norteamericano de español reduzca el término lingüístico al colorismo de una celebración lúdica o incluso taurina.

The "handwriting brain": a meta-analysis of neuroimaging studies of motor versus orthographic processes.

INTRODUCTION: Handwriting is a modality of language production whose cerebral substrates remain poorly known although the existence of specific regions is postulated. The description of brain damaged patients with agraphia and, more recently, several neuroimaging studies suggest the involvement of different brain regions. However, results vary with the methodological choices made and may not always discriminate between "writing-specific" and motor or linguistic processes shared with other abilities. METHODS: We used the "Activation Likelihood Estimate" (ALE) meta-analytical method to identify the cerebral network of areas commonly activated during handwriting in 18 neuroimaging studies published in the literature. Included contrasts were also classified according to the control tasks used, whether non-specific motor/output-control or linguistic/input-control. These data were included in two secondary meta-analyses in order to reveal the functional role of the different areas of this network. RESULTS: An extensive, mainly left-hemisphere network of 12 cortical and sub-cortical areas was obtained; three of which were considered as primarily writing-specific (left superior frontal sulcus/middle frontal gyrus area, left intraparietal sulcus/superior parietal area, right cerebellum) while others related rather to non-specific motor (primary motor and sensorimotor cortex, supplementary motor area, thalamus and putamen) or linguistic processes (ventral premotor cortex, posterior/inferior temporal cortex). CONCLUSIONS: This meta-analysis provides a description of the cerebral network of handwriting as revealed by various types of neuroimaging experiments and confirms the crucial involvement of the left frontal and superior parietal regions. These findings provide new insights into cognitive processes involved in handwriting and their cerebral substrates.

Plagiarism meets paraphrasing: insights for the new generation in automatic plagiarism detection

Although paraphrasing is the linguistic mechanism underlying many plagiarism cases, little attention has been paid to its analysis in the framework of automatic plagiarism detection. Therefore, state-of-the-art plagiarism detectors find it difficult to detect cases of paraphrase plagiarism. In this article, we analyse the relationship between paraphrasing and plagiarism, paying special attention to which paraphrase phenomena underlie acts of plagiarism and which of them are detected by plagiarism detection systems. With this aim in mind, we created the P4P corpus, a new resource which uses a paraphrase typology to annotate a subset of the PAN-PC-10 corpus for automatic plagiarism detection. The results of the Second International Competition on Plagiarism Detection were analysed in the light of this annotation. The presented experiments show that (i) more complex paraphrase phenomena and a high density of paraphrase mechanisms make plagiarism detection more difficult, (ii) lexical substitutions are the paraphrase mechanisms used the most when plagiarising, and (iii) paraphrase mechanisms tend to shorten the plagiarized text. For the first time, the paraphrase mechanisms behind plagiarism have been analysed, providing critical insights for the improvement of automatic plagiarism detection systems.

La psicogeografía cultural del desarrollo humano

El objetivo del artículo es presentar las bases teóricas y conceptuales de una disciplina a medio camino entre la psicología, la geografía y la antropología: la “psicogeografía cultural del desarrollo humano” (PCDH). Entendiendo por PCDH el estudio del desarrollo psicológico humano dentro de ciertas “geografías vitales y psicológicas” como un río, montaña o valle; una institución social como la escuela o la familia; ciertos artefactos como una bandera, un libro o un mapa; ideologías como el nacionalismo o liberalismo; relaciones sociales entre, por ejemplo, padre e hijo y ciertas actividades realizadas