Frailty and use of health and community services by community-dwelling older men: the Concord Health and Ageing in Men Project.

BACKGROUND: frailty is a concept used to describe older people at high risk of adverse outcomes, including falls, functional decline, hospital or nursing home admission and death. The associations between frailty and use of specific health and community services have not been investigated. METHODS: the cross-sectional relationship between frailty and use of several health and community services in the last 12 months was investigated in 1,674 community-dwelling men aged 70 or older in the Concord Health and Ageing in Men study, a population-based study conducted in Sydney, Australia. Frailty was assessed using a modified version of the Cardiovascular Health Study criteria. RESULTS: overall, 158 (9.4%) subjects were frail, 679 (40.6%) were intermediate (pre-frail) and 837 (50.0%) were robust. Frailty was associated with use of health and community services in the last 12 months, including consulting a doctor, visiting or being visited by a nurse or a physiotherapist, using help with meals or household duties and spending at least one night in a hospital or nursing home. Frail men without disability in activities of daily living were twice more likely to have seen a doctor in the previous 2 weeks than robust men (adjusted odds ratio 2.04, 95% confidence interval 1.21-3.44), independent of age, comorbidity and socio-economic status. CONCLUSION: frailty is strongly associated with use of health and community services in community-dwelling older men. The high level of use of medical services suggests that doctors and nurses could play a key role in implementation of preventive interventions.

A right to a national space of communication? : on Stateless nations, their right to a space of communication of their own

Hem establert les bases metodològiques i teòriques per investigar la pregunta “Tenen les nacions sense estat el dret de controlar el seu propi espai de comunicació?”. La investigació ajusta el concepte d’espai de comunicació a la teoria política, cercant els seus límits en els drets individuals i, des de la perspectiva del liberalisme 2, aportant la justificació del seu control en quant que plataforma que incideix en la conservació i supervivència d’una cultura nacional. El primer article i fase de la tesi és l’adaptació i definició del concepte espai de comunicació. Fins ara, la recerca ha proposat diferents models d’espai de comunicació entenent si es tracta d’una visió emfatitzant la distribució i la producció de material marcat amb els símbols de la identitat nacional de la societat emissora, o bé si emfatitza la idea d’un espai de circulació de fluxos comunicatiu ajustat a un territori tradicionalment vinculat a una identitat nacional o nació sense estat. Igualment, es distingeix la dimensió d’emissió –sortir del territori al món- i la de recepció –fluxos informatius rebuts des del món al territori, concretament, al ciutadà; el paper d’intervenció de les institucions democràtiques és diferent en una dimensió o una altra i, per tant, també són diferents els drets afectats i les teories o principis que neguen o justifiquen el control de l’espai de comunicació. També s’ha indagat en les teories sobre els efectes cognitius dels mitjans de comunicació per relacionar-los amb la construcció nacional com a cohesió simbòlica i cultural. Si bé els mitjans no poden fer canviar de pensament immediatament, sí que poden conformar a llarg termini una percepció nacional general. Una comunitat és imaginada, donada la distància física dels seus components, i la comunicació social és, juntament amb l’educació, el principal factor de construcció nacional, avui en dia.