La Corona immarcescible : pintures de l'antiguitat tardana de la necròpolis alta d'Oxirinc (Mínia, Egipte)

La primera publicació de l’Institut enceta la Sèrie Documenta, que respon a la voluntat de promoure i editar estudis que donin a conèixer i emmarquin científicament nous elements de la cultura material de l’antiguitat clàssica.Aquest llibre estudia un conjunt de pintura mural dels segles V o VI que decorava les parets d’una casa funerària, convertida després en oratori, i que fou descoberta a la necròpolis alta de l’antiga ciutat d’Oxirinc (Mínia, Egipte). El cicle pictòric presenta una sobrietat simbolista que evoluciona després en una iconografia rica en figures i colors.Tot això, completat per la gens menyspreable qualitat artística de les representacions pictòriques, fa d’aquest conjunt una peça arqueològica molt singular.L’estudi inclou un primer capítol a càrrec del Dr. Josep Padró, de la Universitat de Barcelona, Maite Mascort i Hassan Ibrahim Amer, on es sintetitzen els treballs arqueològics i històrics realitzats, des de l’any 1992, a l’antiga Oxirin. Tot seguit, la Dra. Eva Subías, investigadora de la Universitat Rovira i Virgili i col·laboradora de l’Institut des del primer moment, ens ofereix l’estudi històricoartístic del cicle mural. Finalment, Concepció Piedrafita ens dóna la lectura i traducció dels textos grecs presents en les pintures.L’obra inclou una presentació a càrrec de Josep Guitart, director de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i una traducció dels textos al francès.

Les termes públiques de l'àrea portuària de Tàrraco. Carrer de Sant Miquel de Tarragona

L’objecte d’aquesta publicació són les termes imperials de l’àrea portuària de l’antiga Tàrraco, construïdes en un moment avançat de l’època altimperial, segurament a la primera meitat del segle III dC. Aquestes termes són una peça important de l’arqueologia tarragonina i d’altra banda són un monument força excepcional en el context de l’arqueologia romana a Hispània. Van ser descobertes en les excavacions fetes per l’empresa Codex – Arqueologia i Patrimoni entre 1994 i 1998 al solar del carrer de Sant Miquel, número 33, de Tarragona, en el curs d’unes actuacions arqueològiques urbanes preventives que van ser coordinades per l’arqueòleg Josep Maria Macias. L’estudi dels resultats que es presenta en aquest llibre incorpora també l’excavació feta pel mateix equip al proper solar del carrer de Castaños, número 1, en els anys 1999-2000, ja que les estructures que s’hi van documentar formaven part del mateix context arqueològic i urbanístic.La fructífera col·laboració entre l’ICAC i l’empresa Codex va permetre constituir un equip de recerca que l’any 2003 es va llançar a l’estudi, a la interpretació i fins i tot a l’intent de restitució virtual d’aquest edifici termal. L’ICAC reafirma amb la publicació d’aquest llibre la voluntat de cooperar intensament amb les institucions que gestionen el patrimoni arqueològic de Tarragona, una cooperació que vol contribuir a l’aprofundiment de l’estudi científic de l’antiga Tàrraco.Josep Maria Macias és doctor en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia per la Universitat de Barcelona des de l'any 1999. Ha estat vinculat a l'arqueologia empresarial fins a l'any 2003, moment en què s'incorpora com a investigador a l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica. És especialista en arquitectura i urbanisme d'època clàssica i en ceramologia de l'antiguitat tardana. Macias ha dirigit i coordinat la participació dels diversos autors que han pres part en la redacció i la documentació del llibre. Aquest volum té 216 pàgines i conté 155 il·lustracions. Està escrit en català i presenta la traducció de les conclusions a l’anglès.

Direct evidence for the existence of dairying farms in prehistoric Central Europe (4th millennium BC)

The molecular and isotopic chemistry of organic residues from archaeological potsherds was used to obtain further insight into the dietary trends and economies at the Constance lake-shore Neolithic settlements. The archaeological organic residues from the Early Late Neolithic (3922-3902 BC) site Hornstaad-Hornle IA/Germany are, at present, the oldest archaeological samples analysed at the Institute of Mineralogy and Geochemistry of the University of Lausanne. The approach includes 13C/12C and 15N/14N ratios of the bulk organic residues, fatty acids distribution and 13C/12C ratios of individual fatty acids. The results are compared with those obtained from the over 500 years younger Neolithic (3384-3370 BC) settlement of Arbon Bleiche 3/Switzerland and with samples of modern vegetable oils and fat of animals that have been fed exclusively on C3 forage grasses. The overall fatty acid composition (C9 to C24 range, maximizing at C14 and C16), the bulk 13C/12C and 15N/14N ratios (delta13C, delta15N) and the 13C/12C ratios of palmitic (C16:0), stearic (C18:0) and oleic acids (C18:1) of the organic residues indicate that most of the studied samples (25 from 47 samples and 5 from 41 in the delta13C18:0 vs. delta13C16:0 and delta13C18:0 vs. delta13C18:1 diagrams, respectively) from Hornstaad-Hornle IA and Arbon Bleiche 3 sherds contain fat residues of pre-industrial ruminant milk, and young suckling calf/lamb adipose. These data provide direct proof of milk and meat (mainly from young suckling calves) consumption and farming practices for a sustainable dairying in Neolithic villages in central Europe around 4000 BC.dagger

Sensory response of the egg parasitoid Telenomus podisi to stimuli from the bug Euschistus heros

The objective of this work was to study the foraging behavior of Telenomus podisi Ashmead (Hymenoptera: Scelionidae) in the presence of stimuli from its host, Euschistus heros (Heteroptera: Pentatomidae). The stimuli selected were: egg mass; virgin males and females; volatile extracts of sexually mature males and females; components of male sex pheromone; a component of the alarm pheromone, hexane and an empty cage as control. In a closed arena, the parasitoids were given the choice between single and combined stimuli presented to them simultaneously. To find the host egg, T. podisi primarily uses the sensory cues released from the male insects. The orientation toward odors of male chemical extract indicates that a source of kairomone was detected. Gas chromatographic analyses of this substance showed peak of methyl 2,6,10-trimethyltridecanoate, the main component of male sexual pheromone. The sensory response to methyl 2,6,10-trimethyltridecanoate confirms that this compound may act as a kairomone to find host eggs. Females and egg mass stimuli were weakly attractive to the parasitoid.

Praesidium, templum et ecclesia : les intervencions arqueològiques a la Catedral de Tarragona (2010-2011) : memòria d'una exposició temporal

Aquest llibre recull l'exposició homònima que hi va haver al Museu Bíblic Tarraconense el maig del 2011 en motiu del festival Tàrraco Viva. La van coorganitzar l’Associació Cultural Sant Fructuós, el Capítol Catedralici, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, l’Ajuntament de Tarragona i el Museu Bíblic Tarraconense. La mostra va rebre el premi Musa de la revista de divulgació del món clàssic Auriga. L'obra explica els resultats de les excavacions arqueològiques dutes a terme a la Catedral durant els anys 2010 i 2011 i i l’evolució urbanística de l’espai catedralici des dels inicis de l’ocupació romana fins a l’actualitat. Inclou una interessant mostra de fotografies i dibuixos, a més del catàleg de les peces més significatives aparegudes a les esmentades intervencions arqueològiques.

El discurso escrito de la Odontología : análisis retórico discursivo de casos clínicos hispanos (1999-2005)

El propósito de este estudio fue identificar y analizar algunos rasgos retóricos discursivos de casos clínicos (CC) odontológicos. Se seleccionó, al azar, un corpus de 40 CC de cuatro revistas odontológicas hispanas (1999-2005). Se encontró que predomina el formato 'introducción, descripción del caso , discusión', siendo la 'descripción del caso' la sección distintiva. Prevalecen las secuencias narrativas y descriptivas en todas las secciones retóricas. Además,hay muy pocas citas, aparecen esencialmente en la 'introcucción' y en la 'discusión' . Se registró el uso de atenuantes en las distintas secciones retóricas del CC: predominó el uso de impersonales, empleados para ocultar el agente de la acción, y aproximadores, para expresar impresión, variabilidad y honestidad. En cuanto al posicionamiento, predominaron el impersonal y plural mayestático. Se concluye que pese a la variabilidad retórica discursiva, el corpus analizado podría definirse como un género discursivo, descriptivo, narrativo e impersonal. El CC es un género importante para las distintas sub-especialidades odontológicas; por lo tanto, los resultados tienen aplicaciones didácticas para la enseñanza del discurso odontológico. Incorporar el CC al currículum de odontología permitiría al estudiante desarrollar las competencias para producir, comprender y publicar este género

Blue light activates a specific protein kinase in higher plants.

Blue light mediates the phosphorylation of a membrane protein in seedlings from several plant species. When crude microsomal membrane proteins from dark-grown pea (Pisum sativum L.), sunflower (Helianthus annuus L.), zucchini (Cucurbita pepo L.), Arabidopsis (Arabidopsis thaliana L.), or tomato (Lycopersicon esculentum L.) stem segments, or from maize (Zea mays L.), barley (Hordeum vulgare L.), oat (Avena sativa L.), wheat (Triticum aestivum L.), or sorghum (Sorghum bicolor L.) coleoptiles are illuminated and incubated in vitro with [gamma-(32)P]ATP, a protein of apparent molecular mass from 114 to 130 kD is rapidly phosphorylated. Hence, this system is probably ubiquitous in higher plants. Solubilized maize membranes exposed to blue light and added to unirradiated solubilized maize membranes show a higher level of phosphorylation of the light-affected protein than irradiated membrane proteins alone, suggesting that an unirradiated substrate is phosphorylated by a light-activated kinase. This finding is further demonstrated with membrane proteins from two different species, where the phosphorylated proteins are of different sizes and, hence, unambiguously distinguishable on gel electrophoresis. When solubilized membrane proteins from one species are irradiated and added to unirradiated membrane proteins from another species, the unirradiated protein becomes phosphorylated. These experiments indicate that the irradiated fraction can store the light signal for subsequent phosphorylation in the dark. They also support the hypothesis that light activates a specific kinase and that the systems share a close functional homology among different higher plants.

La atenuación en artículos de revisión odontológicos en español: estudio exploratorio

Describimos el uso de estrategias de atenuación en 40 artículos de revisión (AR), publicados en español en revistas iberoamericanas entre 1994 y 2004. Identificamos las estrategias empleadas en las secciones retóricas por medio de un análisis contextual de género y clasificamos los atenuantes en cinco categorías: construcciones impersonales, deícticos temporales, aproximadores, escudos y atenuantes compuestos. Los resultados muestran que hay abundantes y variadas estrategias de atenuación en las tres secciones retóricas del AR, aunque son más frecuentes en el desarrollo y en la introducción. Predomina el modal epistémico “poder”, los adverbios y los adjetivos de posibilidad y probabilidad, y los verbos epistémicos. Registramos varias construcciones impersonales empleadas para atenuar. Los aproximadores se usan para expresar honestidad y varios niveles de certidumbre en las proposiciones; los deícticos temporales, para expresar provisionalidad y sugerir varias interpretaciones. Concluimos que la atenuación puede estar relacionada con la posición de los autores en la comunidad científica y con las características del AR como género discursivo. Asimismo, el nivel de expectativa en la escritura de este género podría condicionar cómo se presentan las proposiciones.

In & Out – 180 habitatges per a gent jove i gent gran Camí Antic de València al Poblenou

Estratègies d’ordenació: L’ordenació proposada vol recollir la hibridesa i complexitat d’espais típica del Poble Nou. Caracteritzat pels espais lliures de mida intermèdia –a cavall entre els dels teixits i els del eixamples – i per la riquesa en les seves articulacions (mitjançant passatges, a través d’edificis,…) ; per la permeabilitat cap a l’interior de l’illa: la connexió dels buits interiors amb els carrers i espais públics annexes o per la variabilitat del gra edificat.És per això que l’edificació no s’entén com una sèrie de blocs aïllats sinó que està concebuda com una gran peça articulada, amb una alçada constant en el volum a carrer i una lleugera variabilitat volumètrica en altura en els diferents volums interiors de igual mòdul i de gra menor, homòleg al del seu context urbà més pròxim.És essencial al projecte la definició de l’espai buit interior de l’illa en relació als habitatges, i la seva relació –a una escala major- amb els espais lliures de l’entorn. L’ordenació proposada configura dos paisatges diferents: un pati més urbà, delimitat en planta baixa per un equipament del barri i al que s’hi aboquen els habitatges per a joves i un altre més tranquil i més tou, un jardí per als més grans, accessible des del carrer i des de l’espai públic contiguEl volum més llarg afegeix una nova inflexió a les que ja té el carrer, ampliant-lo amb un espai amb funció de vestíbul i recuperant així, a partir d’una traça parcel•laria històrica, la direcció de l’Eixample.Els diferents volums es relacionen/articulen mitjançant corredors i espais col•lectius de distintes mesures i qualitats. Espais de relació, de dimensió variable, en diferents situacions relatives –respecte al ple, al sòl- i amb distints caràcters, que van del privat al públic...passant pel col•lectiu.Les galeries i els corredors d'accés als habitatges, protagonistes d'aquests espais híbrids (privats-semiprivats-col•lectius/ interiors-exteriors/ tancats-oberts), es converteixen gràcies a la flexibilitat en el tancament de la unitat d'habitació en espais d'intercanvi, on la variabilitat en l'ús permet diferents apropiacions de l'espai col•lectiu.La superposició en altura d'aquests espais funciona com una estructura lleugera adossada a la façana, és una epidermis complexa amb aparença de bastida.L’edificació té la voluntat de tancar-se a carrer amb una façana poc perforada, que llisca indiferent al carrer, i d’obrir-se a l’interior de l’illa, a sud, on es torna complexa, amb successives pells i tamisos...

XML y Web Semántica. Diseño y populación semiautomática de ontologías

En el curso y ejecución de este trabajo, ahondaré en el concepto de web semántica, unarealidad cada vez más tangible, que bajo el acrónimo de web 3.0 supondrá el relevo del actual modelo web.Al tratarse de un campo de aplicación muy extenso, centraremos la temática en el diseño y populación semiautomática de ontologías, siendo estas ultimas una pieza clave en el desarrollo y el éxito potencial de las tecnologías semánticas.

El Juego "pet society" en facebook: inteligencia, colaboración colectiva, diseño y usuario. Un enfoque social desde el análisis de la producción

“Pet Society” es un “juego social” desarrollado en la red social: Facebook. Creado por Playfish en 2008 (empresa caracterizada por su innovación y creatividad), en 2009 Playfish es adquirida por Electronic Arts. Tiene el honor de ser el primer juego en alcanzar el 1 millón de fans en Facebook. Esta tesina se centra en diversos factores de la producción: diseño, interacción y usuario; para poder entender este éxito entre los jugadores desde un enfoque social. Centrándose en cómo se presentan los contenidos por parte de la empresa y cómo los usuarios se apropian de estos contenidos, creando los suyos propios.

Benefits from ecological study methods to taxonomy of enchytraeids in southern Mata Atlântica

The objective of this work was to determine how taxonomy benefited from the ecological quantitative and site-based sampling methods in enchytraeids studies. Enchytraeids (small relatives of earthworms) were sampled in different phases of rain forest regeneration in the southern Mata Atlântica in Paraná, Brazil. The research combined ecological and taxonomic work, because enchytraeids are poorly studied and difficult to identify, and many new species were expected. The provision of large numbers of specimens enabled the test of species diagnoses by investigating the ranges of character variations in a larger series of specimens. Simplified species diagnoses adapted to the local conditions that allowed the identification of all specimens, juveniles included, were developed. Key characters and character states are presented for the three genera: Achaeta, Hemienchytraeus and Guaranidrilus. Among several new species, a rare species, possibly a remnant of the autochthonous forest fauna, was found and described.

Composition and functional groups of epiedaphic ants (Hymenoptera: Formicidae) in irrigated agroecosystem and in nonagricultural areas

The objective of this work was to evaluate the species composition and functional groups of ants in nonagricultural (NA) and in irrigated areas (S, seasonal irrigation; P, irrigation with well water; W, irrigation with wastewater) in an arid agricultural region in central Mexico, throughout 2005 and 2006. A total of 52,358 ants belonging to 6 subfamilies, 21 genera and 39 species was collected using pitfall traps. The species best represented in all plots were: Forelius pruinosus, Pheidole obtusospinosa, Monomorium minimum and Dorymyrmex spp. NA plots recorded the highest density of ants. The highest values for diversity (H') and equitativity (J') were recorded in NA and P plots, while the lowest were recorded in W plots. Cluster analysis showed two different groups regarding species composition: NA-S and W-P. Functional groups recorded were: dominant Dolichoderinae, three species; subordinate Camponotini, five species; hot climate specialists, three species; tropical climate specialists, seven species; cold climate specialists, five species; cryptic species, one species; opportunists, six species; generalized Myrmicinae, nine species. Agricultural activity affects the structure of the ant community with epiedaphic forage, and the constant use of irrigation wastewater in conjunction with intense agricultural practices has negative effect upon species richness of epiedaphic ants.

Biosynthesis of panaxynol and panaxydol in Panax ginseng

The natural formation of the bioactive C17-polyacetylenes (−)-(R)-panaxynol and panaxydol was analyzed by 13C-labeling experiments. For this purpose, plants of Panax ginseng were supplied with 13CO2 under field conditions or, alternatively, sterile root cultures of P. ginseng were supplemented with [U-13C6]glucose. The polyynes were isolated from the labeled roots or hairy root cultures, respectively, and analyzed by quantitative NMR spectroscopy. The same mixtures of eight doubly 13C-labeled isotopologues and one single labeled isotopologue were observed in the C17-polyacetylenes obtained from the two experiments. The polyketide-type labeling pattern is in line with the biosynthetic origin of the compounds via decarboxylation of fatty acids, probably of crepenynic acid. The 13C-study now provides experimental evidence for the biosynthesis of panaxynol and related polyacetylenes in P. ginseng under in planta conditions as well as in root cultures. The data also show that 13CO2 experiments under field conditions are useful to elucidate the biosynthetic pathways of metabolites, including those from roots.

Proteínas del gluten y reología de trigos harineros mexicanos influeciados por factores ambientales y genotípicos

El objetivo de este estudio fue conocer el efecto de factores ambientales y genotípicos sobre los parámetros de calidad industrial y sobre la cantidad y relación de proteínas monoméricas y poliméricas del gluten en 24 líneas recombinantes de trigos harineros de temporal. El cultivo se desarrolló en cinco condiciones ambientales generadas por manejo agronómico, ciclo otoño-invierno 2006/2007, en Roque, Guanajuato, México. Se evaluaron el tiempo de amasado (TMA), fuerza (ALVW), extensibilidad (ALVPL) de la masa, fracción rica en gliadina (50PS) y en glutenina (50PI), y su relación (50PS/50PI). Las mejores combinaciones de gluteninas de alto y bajo peso molecular para TMA y ALVW fueron los genotipos con 1, 17+18, 5+10/Glu-A3c, Glu-B3g, Glu-D3b; 1, 17+18, 5+10/Glu-A3c, Glu-B3h, Glu-D3b, y 2*, 17+18, 5+10/Glu-A3c, Glu-B3g, Glu-D3b; para ALVPL, 2*, 17+18, 2+12/Glu-A3e, Glu-B3h, Glu-D3b; para 50PS, 2*, 17+18, 2+12/Glu-A3e, Glu-B3h, Glu-D3b; y 1, 17+18, 5+10/Glu-A3e, Glu-B3h, Glu-D3b. La relación 50PS/50PI fue mayor en genotipos con 2*, 17+18, 2+12/Glu-A3e, Glu-B3g, Glu-D3b. El TMA es mayor cuando aumenta la temperatura y la mejor ALVPL se obtiene en el ambiente bajo condiciones normales. La fracción 50PS y la relación 50PS/50PI son mayores cuando se realiza la fertilización con azufre, y se obtiene incremento de 50PI con riego limitado y aumento de temperaturas durante el llenado de grano.