1000 resultados para Litoral marino
Resumo:
The following two new species of Culicoides from the Argentinean Yungas are described, illustrated and placed to subgenus or species group and compared with related congeners: Culicoides calchaqui Spinelli & Veggiani Aybar and Culicoides willinki Spinelli & Veggiani Aybar. Culicoides daedaloides Wirth & Blanton is recorded for the first time for Argentina and Culicoides pseudoheliconiae Felippe-Bauer is firstly mentioned from the northwestern region of the country.
Resumo:
In the last decade, evidence has emerged indicating that the growth of a vast majority of tumors including gliomas is sustained by a subpopulation of cancer cells with stem cell properties called cancer initiating cells. These cells are able to initiate and propagate tumors and constitute only a fraction of all tumor cells. In the present study, we showed that intracerebral injection of cultured glioma-initiating cells into nude mice produced fast growing tumors showing necrosis and gadolinium enhancement in MR images, whereas gliomas produced by injecting freshly purified glioma-initiating cells grew slowly and showed no necrosis and very little gadolinium enhancement. Using proton localized spectroscopy at 14.1 Tesla, decreasing trends of N-acetylaspartate, glutamate and glucose concentrations and an increasing trend of glycine concentration were observed near the injection site after injecting cultured glioma-initiating cells. In contrast to the spectra of tumors grown from fresh cells, those from cultured cells showed intense peaks of lipids, increased absolute concentrations of glycine and choline-containing compounds, and decreased concentrations of glutamine, taurine and total creatine, when compared with a contralateral non-tumor-bearing brain tissue. A decrease in concentrations of N-acetylaspartate and γ-aminobutyrate was found in both tumor phenotypes after solid tumor formation. Further investigation is needed to determine the cause of the dissimilarities between the tumors grown from cultured glioma-initiating cells and those from freshly purified glioma-initiating cells, both derived from human glioblastomas.
Resumo:
Cancer testis antigens (CTAs) are expressed in a variety of malignant tumors but not in any normal adult tissues except germ cells and occasionally placenta. Because of this tumor-associated pattern of expression, CTAs are regarded as potential vaccine targets. The expression of CTAs in gastrointestinal stromal tumors (GIST) has not been analyzed systematically previously. The present study was performed to analyze the expression of CTA in GIST and to determine if CTA expression correlates with prognosis. Thirty-five GIST patients were retrospectively analyzed for their expression of CTAs by immunohistochemistry using the following monoclonal antibodies (mAb/antigen): MA454/MAGE-A1, M3H67/MAGE-A3, 57B/MAGE-A4, CT7-33/MAGE-C1 and E978/NY-ESO-1. Fourteen tumors (40%) expressed 1 or more of the 5 CTAs tested. Fourteen percent (n = 5/35) were positive for MAGE-A1, MAGE-A3 or MAGE-A4, respectively. Twenty-six percent (n = 9/35) stained positive for MAGE-C1 and 20% (n = 7/35) for NY-ESO-1. A highly significant correlation between CTA expression and tumor recurrence risk was observed (71% vs. 29%; p = 0.027). In our study population, the high-risk GIST expressed CTAs more frequently than low-risk GIST (p = 0.012). High-risk GISTs which stained positive for at least 1 CTA, recurred in 100% (n = 25) of the cases. This is the first study analyzing CTA expression in GIST and its prognostic value for recurrence. The CTA staining could add information to the individual patient prognosis and represent an interesting target for future treatment strategies.
Resumo:
Des del segon quart del s. I aC i, especialment, durant el regnat d’August, es va desenvolupar a l’antiga província Tarraconensis un sistema productiu centrat en l’explotació agrària vitivinícola amb una finalitat clarament comercial. La majoria d’assentament vitivinícoles es troben emplaçats al litoral català, associats de vegades a figlinae que fabricaven les àmfores per al transport i comerç de l’excedent vinícola. No obstant, a l’àrea del Vallès Occidental i del Baix Llobregat es troben una sèrie de vil•les vinculades a la producció de vi i a la fabricació d’àmfores que han proporcionat restes molt significatives sobre la contribució d’aquesta zona a l’expansió econòmica de la província. La caracterització arqueològica i arqueomètrica d’un gran nombre d’àmfores procedents de diversos tallers ceràmics situats al Vallès Occidental i al Baix Llobregat, utilitzant diverses tècniques d’anàlisi química, mineralògica i petrogràfica, ha portat a establir quins tipus d’àmfores es van fabricar a cada taller i de quina manera. S’han identificat alguns dels processos tecnològics de la cadena operativa: la selecció i processat de les matèries primeres per conformar la pasta procedents, generalment, de l’àrea on es troba cada centre de producció, el modelatge, l’assecat i la cocció de les peces. En alguns dels casos analitzats, s’ha identificat quins tipus de contenidors van ser importants a l’establiment i la seva provinença. La integració d’aquests resultats en la base de dades analítica que disposa l’ERAAUB ha permès avaluar el grau d’estandardització dels processos tecnològics en aquesta àrea. La contrastació final amb les dades històriques i arqueològiques contribueix al coneixement arqueològic de les àmfores vinàries de la Tarraconensis i, a través d’elles, al coneixement de les societats que les van fabricar, comercialitzar i utilitzar.
Resumo:
Com o intuito de conhecer o potencial zootécnico do pampo, foi avaliado o efeito de diferentes densidades de estocagem (100 e 200 peixes/m3) na sobrevivência e crescimento do pampo amarelo (Trachinotus carolinus), criado em tanque-rede instalado em ambiente marinho. Peixes com aproximadamente 1,0 a 2,0 g, capturados em arrastos nas praias rasas do município de Ubatuba, S.P., foram transportados ao Núcleo de Pesquisa e Desenvolvimento do Litoral Norte – Agência Paulista Tecnológica do Agronegocio – Secretaria da Agricultura e Abastecimento e mantidos durante 45 dias em tanques-rede de 5mm de malhagem. Após seleção manual, animais de 4,0 ± 0,17g foram estocados, nas densidades de 100 e 200 peixes/m3, em tanques-rede de multifilamento com 2 x 2 x 1,5m e 12 mm de malhagem, fixos a um “deck” flutuante (6,0 x 8,0 m), instalado diretamente no mar a profundidade de aproximadamente 3,5 ± 0,5 m. Os animais foram alimentados duas vezes ao dia até a saciação com ração de 40% de PB. Após 120 dias, as taxas de sobrevivência média observadas foram 77,23% e 73,11%; pesos médios (52,79 ± 4.86 g e 52,64 ± 5.64 g); Ganho de Peso (GP) (48,69 ± 4,05 g e 48,73 ± 4,00 g); Taxa de Crescimento Especifico (TCE) (2,13 ± 1,24 e 2,16 ± 1,03) e Conversão Alimentar Aparente (CAA) (3,23 ± 1,52 e 2,66 ± 0,78), respectivamente para 100 e 200 peixes/m3. Estes dados não apresentaram diferenças significativas (P 0,05) entre os tratamentos testados. Entretanto os ganhos de peso do pampo, no presente experimento foram superiores a muitos trabalhos encontrados na literatura, o que nos leva a concluir que a densidade de 200 peixes/m3, utilizada neste estudo, pode ainda estar abaixo da capacidade de suporte para a espécie e pode ser o ponto de partida para futuros estudos, considerando o estágio de desenvolvimento dos animais.
Resumo:
AimTo identify the bioclimatic niche of the endangered Andean cat (Leopardus jacobita), one of the rarest and least known felids in the world, by developing a species distribution model.LocationSouth America, High Andes and Patagonian steppe. Peru, Bolivia, Chile, Argentina.MethodsWe used 108 Andean cat records to build the models, and 27 to test them, applying the Maxent algorithm to sets of uncorrelated bioclimatic variables from global databases, including elevation. We based our biogeographical interpretations on the examination of the predicted geographic range, the modelled response curves and latitudinal variations in climatic variables associated with the locality data.ResultsSimple bioclimatic models for Andean cats were highly predictive with only 3-4 explanatory variables. The climatic niche of the species was defined by extreme diurnal variations in temperature, cold minimum and moderate maximum temperatures, and aridity, characteristic not only of the Andean highlands but also of the Patagonian steppe. Argentina had the highest representation of suitable climates, and Chile the lowest. The most favourable conditions were centrally located and spanned across international boundaries. Discontinuities in suitable climatic conditions coincided with three biogeographical barriers associated with climatic or topographic transitions.Main conclusionsSimple bioclimatic models can produce useful predictions of suitable climatic conditions for rare species, including major biogeographical constraints. In our study case, these constraints are also known to affect the distribution of other Andean species and the genetic structure of Andean cat populations. We recommend surveys of areas with suitable climates and no Andean cat records, including the corridor connecting two core populations. The inclusion of landscape variables at finer scales, crucially the distribution of Andean cat prey, would contribute to refine our predictions for conservation applications.
Resumo:
A cidade da Ribeira Grande não resulta de uma selecção natural das populações ao longo dos tempos, atraídas por um local que apresente as várias condições favoráveis à evolução da vida comunitária. Ela é fundada por decisão administrativa num vazio populacional, de clima adverso, por razões exógenas ao território. Quando esses condicionalismos externos se alteram e a retaguarda se povoa, a cidade decai e a população ruraliza-se. A ilha de Santiago e designadamente o porto da Ribeira Grande tornaram-se, no 3º quartel do séc. XV, objecto de atenções por parte da política ultramarina da Coroa portuguesa devido à sua possível função de “fortaleza feitoria insular” da Costa da Guiné.1 Efectivamente, por razões estratégicas os portugueses inventaram um pólo de atracção tão intenso, quanto nele confluíam todas as linhas que estabeleciam a ligação entre a ilha e o extenso litoral fronteiro. O porto insular foi um litoral fabricado, para ocupação sem resistências, dispondo de uma retaguarda passiva, utilizável a qualquer momento.2
Resumo:
En un moment en que Catalunya i, sobretot, la regió metropolitana de Barcelona, experimenta un procés d'ocupació del territori sense precedents, es especialment important avançar en l'estudi dels possibles connectors existents, el seu reconeixement i la seva delimitació en el planejament territorial, El 13 de juliol de 2004 es va signar i fer públic el Manifest de Sant Celoni pel reconeixement de les vies verdes del Vallès. En aquest manifest es demana, entre altres mesures, el reconeixement i la delimitació en el planejament territorial de 7 grans vies verdes: Obac-Olorda, Sant Llorenç-Collserola, Farell-Marina, Gallifa-Gallecs, Tagamanent-Cellecs, Calma-Corredor, Montseny-Montnegre. Totes aquestes vies exerceixen funcions de connexió ecològica i paisatgística entre les serralades Litoral i Prelitoral i, juntament amb altres espais menys urbanitzats que hi ha al peu de la serralada Prelitoral, integren el sistema d'espais oberts del Vallès. Aquesta ponència presenta, en primer lloc, el marc conceptual on s'inscriu el concepte via verda. En segon lloc, explica els principals antecedents en relació amb les vies verdes del Vallès que apareixen en el Manifest de Sant Celoni, i, finalment l’encaix de les vies verdes del Vallès en el planejament territorial de la regió metropolitana de Barcelona, així com les principals línies estratègiques que es podrien seguir per convertir-les en una realitat
Resumo:
El estudio trata de la situación de 1968, desde el punto de vista técnico, de la industria del procesamiento de pescado para consumo humano en el país, es decir, del pescado fresco, refrigerado, congelado, conservas, productos salados y secos, ahumados, marinados y salsas. Para cada uno de estos reglones de la industria se especifica las fluctuaciones en su producción, consumo y exportación durante los últimos 5 años. Además se indica la ubicación de los centros de producción a lo largo del litoral; las facilidades que disponen, los métodos de fabricación; maquinaria empleada, capacidades, materia prima utilizada, tipo de productos elaborados. Así mismo, se exponen los problemas que confrontan y se dan algunas recomendaciones que podrían contribuir a su mayor eficiencia y desarrollo.
Resumo:
Describe tres especies nuevas para la ciencia: mustelus whitneyi, raja velezi y schedophilus haedrichi de la costa peruana. El material examinado proviene de las exploraciones pesqueras que periódicamente realiza el Instituto del mar del Perú a lo largo y frente a nuestro litoral, sobre la plataforma y talud continental, además de algunas embarcaciones comerciales y laboratorios costeros de IMARPE.
Resumo:
Identifica a las diferentes especies de peces del litoral peruano. El estudio de peces marinos del Perú se inició en 1833 por diversos científicos europeos y americanos. Contiene descripciones, datos sobre la distribución geográfica, así como claves para identificar los peces peruanos.
Resumo:
Describe los problemas de contaminación identificados en 1979, producidos por cobre, fierro, y desechos domésticos e industriales frente al Callao y Chimbote y cómo se relacionan con los factores físicos y químicos del ambiente marino, así como también estudia sus efectos en la producción primaria.
Resumo:
Describe la identificación de tres focos principales de contaminación del Puerto de Callao, los mismos que están vinculados a: 1.- aguas provenientes del río Rímac; 2.- aguas de la rada interior del puerto, por la lenta remoción de las aguas, a las actividades del puerto y derrame ocasionales de petróleo, desechos industriales del SIMA y desechos del terminal pesquero; 3.- el área frente al muelle de guerra Camotal, donde la contaminación es principalmente por descarga de desechos de los buques y derrame de petróleo debido al transporte de estos y a las descargas periódicas de los restaurantes ubicados en el litoral.
Resumo:
Presenta una contribución al conocimiento de la composición del ictioplancton y de las características ecológicas de las áreas de crianza de los peces que se encuentran en el litoral peruano.
Resumo:
Evalúa las poblaciones de lobos marinos del litoral peruano, determinando además, las composición por especies distribución latitudinal y proporción por sexos y fue realizada del 17 de abril al de mayo de 1979.