999 resultados para Lahovari, Georges I. (1838-19..) -- Portraits
Resumo:
Référence bibliographique : Rol, 55198
Resumo:
Référence bibliographique : Rol, 55063
Resumo:
Référence bibliographique : Rol, 56630
Resumo:
Objetivos: 1.-Identificar los factores clínicos y microbiológicos que ayuden a predecir la aparicin de exacerbaciones en la EPOC. 2.-Diagnóstico y cuantificacin de las especies bacterianas aisladas en esputo (fase de exacerbacin y estable) .3.- Tipificacin genotípica secuencial de las cepas de H. influenzae y P. aeruginosa. 4.- Impacto del tratamiento antibitico en la aparicin de resistencias en estos patógenos. 5.- Diseño: Estudio prospectivo (3 años). Ámbito del estudio: Hospital Universitario de tercer nivel. Pacientes con EPOC grave atendidos en la Consulta Monográfica de EPOC del Servicio de Neumología. Métodos microbiológicos: Cuantificacin de la carga bacteriana en muestras respiratorias en fase estable y en exacerbacin. Estudio de la sensibilidad “in vitro”. Tipificacin molecular (PFGE y MLST) de H. influenzae y P. aeruginosa. Estudio de los genes de virulencia de H. influenzae mediante PCR. Resultados: Desde Febrero de 2010 a Julio de 2011 se han incluido 77 pacientes. Los microorganismos más frecuentemente aislados en fase de exacerbacin fueron: P. aeruginosa (29.3%), H. influenzae (15.92%), M. catarrhalis (12.74%), S. pneumoniae (10.19%) y S. aureus (5.10%). En los 88 episodios por P. aeruginosa se detectaron 38 genotipos diferentes. En los 41 episodios por H. influenzae se detectaron 39 genotipos diferentes. El 10% de los episodios fueron polimicrobianos. Los episodios de EAEPOC y de fase estable tuvieron una distribucin de microorganismos similar. Sin embargo, cuando se cuantificaron las cargas bacterianas fueron mayores en EAEPOC (intervalo 4x107 -2x108) que en fase estable (intervalo 2x105 -4x107). Conclusiones: El genotipo de las cepas de P. aeruginosa y H. influenzae aisladas en EAEPOC difieren de un paciente a otro, sin embargo la mayoría de los episodios de cada paciente están causados por un genotipo único.
Resumo:
Référence bibliographique : Rol, 54168
Resumo:
Référence bibliographique : Rol, 55054
Resumo:
Référence bibliographique : Rol, 54241
Resumo:
Référence bibliographique : Rol, 55062
Resumo:
La recerca proposa l’estudi del contingut i abast de les principals disposicions normatives que ordenen la valoraci del coneixement de la llengua i el dret propis de Catalunya en la provisi de les places judicials. L’anàlisi de la tramitaci parlamentària de les disposicions ha permès posar en context decisions del legislador, oferint instruments d’hermenèutica útils per resoldre debats interpretatius que avui es plantegen en seu doctrinal. La recerca inclou l’estudi dels efectes d’aquests textos normatius, en tant que permeten mesurar-ne la seva eficàcia i s’han de tenir en compte en el debat de les reformes que, eventualment, puguin desplegar-se. Des de la perspectiva d’anàlisi de les polítiques públiques, la recerca descriu les principals mesures formulades i implementades per les diferents Administracions Públiques, i molt especialment per la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de corregir disfuncions que presenta aquest marc legal i reglamentari. La recerca ha posat en evidència que el règim jurídic que ordena l’aptitud lingüística i el coneixement del dret propi de Catalunya per part del personal judicial es caracteritza per la seva complexitat i falta de coherència. La valoraci del coneixement de la llengua i el dret propis de la Comunitat Autònoma s’ha regulat molt tardament. Com a regla general, es valora com un mèrit en la provisi de la plaça, sotmès a més a intenses controvèrsies pel que fa a la determinaci dels barems de puntuaci concedits. En certs casos, com és el cos de Fiscals substituts, la valoraci de la llengua i el dret propis de la Comunitat Autònoma ni tan sols es valora com un mèrit. Simplement no es té en compte. Pel que fa referència als secretaris judicials, la darrera reforma de la L.O. 6/1985 d’1 de juliol, del Poder Judicial, aprovada per L.O. 19/2003 de 23 de desembre, ha introduït el requisit de la capacitaci lingüística per cobrir determinades places, per bé que el criteri general és el de la meritaci puntuable. Altrament, en el cas del personal judicial depenent de la Generalitat s’ha garantit el requisit d’aptitud lingüística. D’aquesta manera, s’ha optat per assegurar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, tant en l’expressi oral com en l’escrita, per a desenvolupar eficaçment les funcions pròpies del seu lloc de treball.
Resumo:
Référence bibliographique : Rol, 55380
Resumo:
Référence bibliographique : Rol, 54199
Resumo:
Référence bibliographique : Rol, 54198
Resumo:
Référence bibliographique : Rol, 55375
Resumo:
Référence bibliographique : Rol, 55055
Resumo:
El tema escollit per realitzar aquesta investigaci és el de l’ assetjament entre iguals , i com les noves formes de comunicaci a través de les TIC poden produir nous riscos. S’ha analitzat com, des de l’escola i/o instituts, s’han de tenir eines per poder detectar aquest abús de poder i protocols d’actuaci per afrontar-los. La finalitat del treball és poder conèixer perquè es produeixen relacions desiguals, o de violència, per poder elaborar instruments de detecci i abordatge, per disminuir els danys que es produeixen, des de la vessant professional de la intervenci social