Características epidemiológicas y evolución de los pacientes con bacteriemia por Staphylococcus aureus ingresados en un Hospital de tercer nivel.

El objetivo del estudio fue describir las características epidemiológicas y los factores de riesgo de la bacteriemia por Staphylococcus aureus (BSA) en pacientes adultos atendidos en un hospital de tercer nivel. Se incluyeron 188 pacientes con BSA, 62 % hombres y con una edad media de 64±15,3 años. El 24% eran SARM. La mayoría provenían de servicios médicos (63,8%). El origen más frecuente de la BSA fue nosocomial (56,4%) seguido del relacionado con el ámbito sanitario (RAS) (28,7%) y comunitario (14,9 %). Presentaban enfermedad de base subyacente un 96%, siendo la más frecuente la neoplasia con un total de 65 pacientes (35 %). La enfermedad de base se consideró fatal en 38,3% pacientes, últimamente fatal en 22,3 % y no fatal en 39,4 %. El foco de infección resultó aparente en 151 pacientes (80,3%), siendo el más frecuente el catéter vascular (45,7 %). Presentaron fiebre el 73,9 %, leucocitosis un 44% y bandas en la analítica un 25%. Presentaron complicaciones el 36,2 % de los pacientes con BSA: shock (26,1%) y metástasis sépticas (14,4%). La evolución fue favorable en 126 pacientes (67%), mientras que 52 (27,7%) fallecieron, 43 de ellos (22,9%) en relación con al BSA y en 7 (3,7%) recidivó.

Análisis de las formas clínicas de uveítis asociadas a esclerosis múltiple. Revisión retrospectiva de los casos atendidos en el servicio de oftalmología del Hospital Universitario Vall d`Hebron

Objectiu: Analitzar les diferents formes clíniques d’uveïtis en pacients amb esclerosi múltiple (EM), el seu tractament i resultats. Mètode: Estudi retrospectiu de 18 pacients diagnosticats d’EM que van presentar episodis d’inflamació intraocular clínicament rellevants. Resultats: La forma clínica predominant va ser la uveïtis intermèdia (14 casos), seguida de la forma vasculítica (2 casos). El tractament mèdic va aconseguir una milloria global de 1’68 ± 1,47 línies de visió; mentre que la cirurgia va mostrar una milloria de 3,36 ± 2,46 línies de visió rere la facoemulsificació, i de 2,25 ± 0,56 línies de visió rere la vitrectomia. Conclusions: El tractament amb corticoides locals o sistèmics assoleix un adequat control de la majoria dels episodis d’inflamació intraocular. Els resultats de la cirurgia son molt satisfactoris en aquest grup de pacients, un cop controlats mèdicament els brots d’activitat inflamatòria intraocular.

Estudio retrospectivo de las lesiones iatrogénicas de la vía biliar durante la era laparoscópica en un hospital de tercer nivel

Les lesions iatrogèniques de la via biliar són causades principalment durant una colecistectomia, una intervenció molt comuna a la nostra societat. Des de la introducció de la laparoscòpia a la dècada dels 80, aquesta tècnica ha esdevingut la tècnica gold standard. Però tot i els anys d’ experiència, existeix una notable problemàtica en relació a la iatrogènia. La seva incidència, la detecció, la clínica, els criteris diagnòstics, el maneig terapèutic, la evolució i el pronòstic a llarg termini, fan que sigui un tema controvertit, objecte d’estudi en aquest treball.

Características de la apertura palpebral en la regeneración aberrante del tercer nervio craneal: análisis de la población atendida en el servicio de oftalmología del Hospital Vall d’Hebron

Estudi retrospectiu que analitza les característiques de l’apertura palpebral en 22 pacients amb regeneració aberrant secundària a paràlisi adquirida del III nervi cranial. S’ha estudiat el percentatge d’apertura palpebral de l’ull parètic respecte a la posició primària i respecte a l’ull sà en 5 posicions de la mirada i la relació entre l’apertura palpebral en adducció i en depressió respecte a la posició primària mitjançant regressió lineal. S’ha comprovat que, rere un quadre de regeneració aberrant, no només hi ha una recuperació parcial o total de la parpella en posició primària, sinó una retracció palpebral en adducció i en depressió.

Underreporting of needlestick and sharps injuries among healthcare workers in a Swiss University Hospital.

OBJECTIVES: To determine 1) rates of needlestick and sharps injuries (NSSIs) not reported to occupational health services, 2) reasons for underreporting and 3) awareness of reporting procedures in a Swiss university hospital. MATERIALS AND METHODS: We surveyed 6,367 employees having close clinical contact with patients or patient specimens. The questionnaire covered age, sex, occupation, years spent in occupation, history of NSSI during the preceding twelve months, NSSI reporting, barriers to reporting and knowledge of reporting procedures. RESULTS: 2,778 questionnaires were returned (43.6%) of which 2,691 were suitable for analysis. 260/2,691 employees (9.7%) had sustained at least one NSSI during the preceding twelve months. NSSIs were more frequent among nurses (49.2%) and doctors performing invasive procedures (IPs) (36.9%). NSSI rate by occupation was 8.6% for nurses, 19% for doctors and 1.3% for domestic staff. Of the injured respondents, 73.1% reported all events, 12.3% some and 14.6% none. 42.7% of doctors performing invasive procedures (IPs) underreported NSSIs and represented 58.6% of underreported events. Estimation that transmission risk was low (87.1%) and perceived lack of time (34.3%) were the most common reasons for non-reporting. Regarding reporting procedures, 80.1% of respondents knew to contact occupational health services. CONCLUSION: Doctors performing IPs have high rates of NSSI and, through self-assessment that infection transmission risk is low or perceived lack of time, high rates of underreporting. If individual risk analyses underestimate the real risk, such underreporting represents a missed opportunity for post-exposure prophylaxis and identification of hazardous procedures. Doctors' training in NSSI reporting merits re-evaluation.

Tumores parotídeos: revisión de la distribución demográfica y de la correlación cito-histológica de los pacientes intervenidos por el servicio de Cirugía Maxilofacial del Hospital Universitario Vall d’Hebron

Els tumors parotidis constitueixen un motiu de consulta freqüent en el medi hospitalari. Per conèixer l’origen cel•lular dels mateixos disposem de l’anàlisi citològic pre-quirúrgic. No existeix una correlació exacta entre la citologia pre-quirúrgica i l’anatomia patològica definitiva segons la literatura. S’ha realitzat un estudi retrospectiu de sèries de casos dels pacients atesos per tumors parotidis al servei de Cirurgia Maxil•lofacial de l’Hospital Vall d’Hebron en el qual s’ha avaluat la distribució demogràfica d’aquests tumors i la correlació cito-histològica comparant-la amb altres sèries.

Preeclampsia grave en una unidad de alto riesgo obstétrico: estudio retrospectivo en el área materno infantil del Hospital Vall de Hebron durante el año 2009

La preeclàmpsia greu és una malaltia multisistemàtica que es caracteritza per tenir presents alguns dels següents símptomes: PA ≥160 / 110, proteïnúria & 5 g/ 24 h, creatinina plasmàtica elevada, oligúria & 500 cc / 24 h, plaquetes & 100.000 /L, elevació de las transaminases, hemòlisis, dolor epigàstric o hipocondri dret, cefalea, alteracions visuals, mentals, edema agut de pulmó., Sd. Hellp, RCIU o oligoamnis; que apareixen durant l’embaràs. Els factors de risc més comuns entre les pacients estudiades a l’àrea matern infantil de l’ Hospital La Vall d´Hebron de Barcelona són la nuliparidat , l’obesitat i l’ edat &35 anys. Hi ha també uns altres factors menys freqüents com la HTA crònica i la gestació múltiple. En la majoria de les gestants es va seguir el protocol de l’ hipertensió arterial d’aquesta àrea. Totes van ser tractades amb sulfato de magnesi per a prevenir les convulsions i antihipertensiu. Sobre el 70% de les pacients va rebre també un tractament per a l’hipertensió amb labetalol e.v. i hidralacina e.v. Aquests fàrmacs són eficaços per al tractament de l’hipertensió en la preeclàmpsia severa. Es va comprovar que les pacients que van rebre el tractament amb hidralacina van presentar un major nombre de manifestacions clíniques i complicacions. L’anestèsia regional és el tipus d’anestèsia escollida. L’anestèsia intradural produeix el major descens de la TA en les pacients amb preeclàmpsia greu tractades amb anestèsia peridural Per altra banda, la cefalea és més freqüent desprès de l’anestèsia intradural que de l’epidural.

Hospital admission counts and rates for injuries in Republic of Ireland, Northern Ireland, England, Scotland and Wales

Number of hospital discharges and age-standardised discharge rates for emergency hospital admissions for injury by sex and type of injury for the following regions and year:Republic of Ireland 2006Northern Ireland 2006England 2006/07Scotland 2006/07Wales 2006 Numbers and rates are based on official hospital statistics from each region. All regions use International Classification of Disease (ICD) version 10 for hospital discharges in these years. Only emergency inpatient hospital spells with an ICD 10 code in the range S000-T739, T750-T759, T780-T789 (in any diagnostic position) and an ICD10 external cause code in the range V01-Y36 (in any diagnostic position) were included. A hospital spell is an unbroken period of time that a person spends as an inpatient in a hospital. The person may change consultant and/or specialty during a spell but is counted only once. See http://www.injuryobservatory.net/analysis-of-inpatient-admissions-data-f... for more details.

Health Technical Memorandum 04-01: Addendum & Pseudomonas Aeruginosa & Advice for augmented care units

Water Systems HTM 04-01

Estudi de les luxacions de pròtesi de maluc intervingudes en el nostre hospital en els últims 11 anys

El treball de recerca consta d’un estudi descriptiu retrospectiu on es determina la incidència de luxació en les artroplàsties de maluc implantades i la distribució de les diferents variables que influeixen en la luxació de pròtesi del maluc en la població atesa en la nostra àrea sanitària del 2000 al 2010.