999 resultados para Chamonix-Mont-Blanc
Resumo:
Es descriu una metodologia recent per a inferir la precipitació en el passat basada en l’anàlisi de la composició isotòpica del carboni (δ13C) en restes arqueobotàniques. Un cop descrita la base fisiològica de la tècnica, s’il·lustra l’aplicabilitat de δ13C mitjançant un exemple referent al NE peninsular. Hom pretén proporcionar una estimació quantitativa de l’evolució de la precipitació estacional (primavera) i anual al llarg dels darrers quatre mil anys basada en δ13C. Les mostres analitzades comprenen carbons (pi blanc) i llavors carbonitzades (blat i ordi), i s’obtenen estimes pluviomètriques superiors en el passat que actualment, amb una tendència gradual cap a condicions progressivament més àrides. No obstant això, aquesta tendència no esdevé uniforme, i es detecten dues fases de major precipitació (1800-900 aC; 300 aC - 300 dC) alternadament amb períodes relativament secs (900-300 aC; 900 dC - present). Dels resultats presentats també es desprèn que la importància relativa de la pluja primaveral en el passat fou variable. Des d’aproximadament el 300 aC en endavant, el període primaveral subministrà una major proporció de pluja anual que actualment. Contràriament, durant el període 1800-800 dC la seva contribució va esdevenir inferior, i va aparèixer una fase transitòria (800-300 aC) que mostra una recuperació sobtada en aportació primaveral. Posteriorment a aquesta fase la sincronia de canvis en δ13C en granes i carbons suggereix l’arribada del clima mediterrani a la regió.
Resumo:
A avaliação do comportamento de novas cultivares de videiras destinadas à elaboração de vinhos é importante no sentido de se melhorar a qualidade dos vinhos produzidos no sul de Minas Gerais. Neste sentido, avaliaram-se alguns híbridos de videiras tradicionais e de novas obtenções, nas condições de cultivo de Caldas, Minas Gerais. Foram avaliadas oito cultivares, enxertadas sobre o porta-enxerto RR 101-14, conduzidas em espaldeira. As avaliações foram efetuadas no período de 1999 a 2002 e constituíram-se de anotações dos estádios fenológicos de brotação, floração e maturação, da produção e qualidade dos frutos, além da incidência de antracnose e míldio. O ciclo entre brotação e colheita oscilou entre 147 e 169 dias, destacando 'Seyve Villard 5276' como o ciclo de menor duração e 'Seibel 10173' como o ciclo mais longo. As colheitas mais precoces foram 'G 159 OC 32258', 'G 159 OC 32458' e 'Seyve Villard 5276', enquanto as mais tardias foram as variedades 'Moscato Embrapa' e 'Baco blanc'. As maiores produções foram registradas para 'Couderc 13' (10,31 kg.pl-1), 'Baco blanc' (9,02 kg.pl-1), 'Moscato Embrapa' (7,66 kg.pl-1) e 'Villenave' (5,66 kg.pl-1) e as menores para 'G 159 OC 32258' (2,97 kg.pl-1) e 'Seibel 10173' (3,20 kg.pl-1). Os índices médios de sólidos solúveis totais oscilaram entre 14,63 e 19,23 ºBrix, respectivamente, para as cultivares 'Couderc 13' e 'G 159 OC 32258', e os valores de acidez total variaram de 91,7 meq.L-1 a 153,2 meq.L-1, respectivamente, para as cultivares 'Baco blanc' e 'Seibel 10173'.
Resumo:
We describe the distribution and the ecology of three Armillaria species observed in silver fir (Abies alba) forests of the Pyrenees. We surveyed the presence and abundance of Armillaria above and belowground in 29 stands. Isolates were identified by the PCR-RFLP pattern of the IGS-1 region of their ribosomal DNA. We measured several ecological and management parameters of each stand in order to describe Armillaria infected sites. Armillaria cepistipes was the most abundant of three species observed. Armillaria gallica was dominant in soils with a higher pH and at lower elevations. Armillaria ostoyae seemed to be more frequent in stands where A. alba recently increased its dominance relative to other forest tree species. Thinning activities correlated with an increased abundance of Armillaria belowground. In 83% of the stands the same Armillaria species was observed above and belowground. It seems that in a conifer forest, A. cepistipes can be more frequent than A. ostoyae, a virulent conifer pathogen. Since logging is related to a higher abundance of Armillaria in the soil, the particular Armillaria species present in a given stand could be considered an additional site factor when making management decisions.
Resumo:
Ressenya de l'obra: Vicent MARTINES, El «Tirant» poliglota. Estudi sobre el «Tirant lo Blanch» a partir de les seues traduccions espanyola, italiana ifrancesa dels segles XVI-XVIII. Barcelona: Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997. Col. "Textos i Estudis de Cultura Catalana", 55. 206 p.
Resumo:
El objetivo de este trabajo fue comparar la eficacia de diversos productos químicos en el control del muérdago (Viscum album var austriacum) sobre Pinus halepensis. La experiencia consistió en la aplicación mediante tratamiento aéreo de diversas concentraciones de etefon, ácido giberélico y glifosato. Las combinaciones de ácido giberélico y glifosato obtuvieron las mayores eficacias, especialmente la que aplicó 7,8 g/ha de ácido giberélico y 540 g/ha de glifosato.
Resumo:
Durante el inicio de la primavera del 2001 (primera quincena de abril) se detectaron ataques muy fuertes de Palaeococcus fuscipennis Burm. en Pinus halepensis y en Pinus pinea en los parques municipales de Lleida. Algunos ejemplares de Cupressus sempervirens fueron también fuertemente atacados. Se ha estudiado la evolución del margaródido en árboles tratados contra la cochinilla y sin tratar, se ha comparado el ataque en P. pinea y P. halepensis y se ha evaluado la presencia de enemigos naturales.
Resumo:
OBJECTIVE: To compare epidural analgesia (EDA) to patient-controlled opioid-based analgesia (PCA) in patients undergoing laparoscopic colorectal surgery. BACKGROUND: EDA is mainstay of multimodal pain management within enhanced recovery pathways [enhanced recovery after surgery (ERAS)]. For laparoscopic colorectal resections, the benefit of epidurals remains debated. Some consider EDA as useful, whereas others perceive epidurals as unnecessary or even deleterious. METHODS: A total of 128 patients undergoing elective laparoscopic colorectal resections were enrolled in a randomized clinical trial comparing EDA versus PCA. Primary end point was medical recovery. Overall complications, hospital stay, perioperative vasopressor requirements, and postoperative pain scores were secondary outcome measures. Analysis was performed according to the intention-to-treat principle. RESULTS: Final analysis included 65 EDA patients and 57 PCA patients. Both groups were similar regarding baseline characteristics. Medical recovery required a median of 5 days (interquartile range [IQR], 3-7.5 days) in EDA patients and 4 days (IQR, 3-6 days) in the PCA group (P = 0.082). PCA patients had significantly less overall complications [19 (33%) vs 35 (54%); P = 0.029] but a similar hospital stay [5 days (IQR, 4-8 days) vs 7 days (IQR, 4.5-12 days); P = 0.434]. Significantly more EDA patients needed vasopressor treatment perioperatively (90% vs 74%, P = 0.018), the day of surgery (27% vs 4%, P < 0.001), and on postoperative day 1 (29% vs 4%, P < 0.001), whereas no difference in postoperative pain scores was noted. CONCLUSIONS: Epidurals seem to slow down recovery after laparoscopic colorectal resections without adding obvious benefits. EDA can therefore not be recommended as part of ERAS pathways in laparoscopic colorectal surgery.
Resumo:
Enhanced Recovery After Surgery (ERAS) is a multimodal concept combining pre, intra and postoperative evidence-based care elements to reduce surgical stress. ERAS pathways have been shown to significantly reduce morbidity, length of hospital stay and total costs when applied to colorectal surgery. It is therefore considered standard of care in this specialty. There can be no doubt that ERAS principles can be applied also in other major surgeries. However, uncritical application of the guidelines issued from colonic procedures seems inappropriate as the surgical procedures in pelvic cancer surgery differ considerably. This article reports on the first steps of an ERAS project and his introduction in urology.
Resumo:
Enhanced Recovery After Surgery (ERAS) is a multimodal, standardized and evidence-based perioperative care pathway. With ERAS, postoperative complications are significantly lowered, and, as a secondary effect, length of hospital stay and health cost are reduced. The patient recovers better and faster allowing to reduce in addition the workload of healthcare providers. Despite the hospital discharge occurs sooner, there is no increased charge of the outpatient care. ERAS can be safely applied to any patient by a tailored approach. The general practitioner plays an essential role in ERAS by assuring the continuity of the information and the follow-up of the patient.