"UNIVEST 2011: l'autogestió de l'aprenentatge" (resum de les jornades)

Resum del III Congrés Internacional UNIVEST 2011 centrat en el tema de l’autogestió de l’aprenentatge

Entorno de aprendizaje virtual adaptativo soportado por un modelo de usuario integral

El objetivo de esta tesis es mejorar la efectividad y eficiencia de los entornos de aprendizaje virtual. Para lograr este propósito se define un Modelo de Usuario que considera las características del usuario, el contexto y la Interacción. Estas tres dimensiones son integradas en un Modelo de Usuario Integral (MUI) para proveer adaptación de contenido, formato y actividades en entornos educativos con heterogeneidad de usuarios, tecnologías e interacciones. Esta heterogeneidad genera la entrega de contenidos, formatos y actividades inadecuadas para los estudiantes. La particularización del MUI en un entorno educativo es definida Modelo de Estudiante Integral (MEI). Las principales aportaciones de esta tesis son la definición y validación de un MUI, la utilización de un MEI abierto para propiciar la reflexión de los estudiantes sobre sus procesos de aprendizaje, la integración tecnológica con independencia de plataforma y la validación del MEI con estudiantes en escenarios reales.

Estrategias memorísticas y aprendizaje de las expresiones idiomáticas en lengua extranjera: el papel cognitivo de la iconicidad fraseológica

En este estudio, mostraremos principalmente la importancia que las imágenes formadas por los componentes fraseológicos pueden adquirir desde un punto de vista no sólo puramente lingüístico, sino también psicolingüístico si se contempla el posible carácter analizable y transparente de muchas EI. Explicaremos cómo se puede utilizar esta iconicidad para fomentar el desarrollo de estrategias de aprendizaje (especialmente vinculadas a la descodificación metafórica o a la asociación icónica con expresiones de la LM) que suponen para el alumno un alto grado de implicación cognitiva. Teniendo en cuenta dos factores importantes para la memorización de nuevas EI -su grado de transparencia semántica y su grado de conexión icónica con la LM-, propondremos en un apartado experimental investigar acerca del impacto memorístico e interlingüístico que se puede atribuir al trabajo de enfoque icónico y verificar la influencia que la combinación de los dos factores citados puede ejercer en este ámbito.

Cap a un model per interpretar i facilitar l'aprendre: estratègies i recursos per a la reflexió-acció en i des de la pràctica

1.- L'enquadrament d'aquest treball de recerca s'ha fet en i des de la praxis. EI que interessa és descobrir i proposar instruments pedagògics d'ajuda, assequibles i contextualitzats, especialment en el terreny de la comunicació i la interacció Educador-Educand. La metodologia que s'ha fet servir és de caire qualitatiu, etnogràfic, en un enfocament basat en la investigació-acció. La visió de la persona és volgudament holística; els sentiments, els significats, I' orientació personal, I' autodirecció. esdevenen elements centrals. La hipòtesi de treball, en la qual es fonamenta la recerca, podria formular-se així: 'En la pràctica, els Educadors, d'una forma més o menys reflexiva, perceben i interpreten el procés d'aprendre dels Educands; hi intervenen, el mediatitzen; n'avaluen la direcció i l'encert". A partir d'aquest supòsit, l'investigador veu convenient donar resposta a tres qüestions centrals: A) Com comprenem i interpretem els Educadors el procés d'aprendre dels Educands?; B) Quin tipus d'intervenció resultarà adient per promoure i/o facilitar l'aprendre?; C) Amb quins instruments i estratègies comptem per ajudar pedagògicament? 2.- Per llegir l'aprendre, l'investigador fa ús d'un model mental, indispensable per ordenar les dades de l'experiència. Convé, per tant, explicitar-lo, fer-ne ciència, coneixement compartit. En aquesta direcció de treball se li plantegen dos tipus d'interrogants: A) Quins són els elements comuns a qualsevol experiència d'aprenentatge?; Quina mena d'activitat o experiència personal desenvolupen tots els Educands; i B) Com es manifesta aquesta experiència? Amb quins indicadors? Quina mena de "text" llegeix l'Educador per orientar la seva intervenció d'ajuda? 3.- L'aprenentatge. en aquest treball, és considerat per l'investigador com la resultant de tres processos personals: el posicionament, l'estratègia i l'avaluació. Quan l'Educador vol compartir amb l'Educand el seu procés idiosincràtic d'aprendre, procura reconstruir amb ell aquestes tres accions bàsiques: A) Com es posiciona: què tem o desitja, què creu, què espera, quines expectatives viu, com es motiva? B) Quines són les seves pautes d'actuació: com treballa, com memoritza, com recupera la informació que té a la memòria, què fa davant d'un problema... ? C) Què busca; què és important per a ella; què pretén... ? 4.- Davant la complexitat dels missatges emesos per l'Educand l'investigador opta per llegir tres tipus de "textos": els productes i els resultats; les conductes; i els missatges parlats. Entre tots tres, pensa, podrà trobar elements i indicadors adequats per fonamentar, sempre hipotèticament, la seva actuació pedagògica. 5.- Procura sobretot detectar i fer existir els èxits, aquells productes i/o resultats que l'Educand troba valuosos, per tal d'ajudar-lo a prendre consciència dels seu repertori personal d'estratègies i capacitats. En aquest àmbit es proposen tres actituds o enfocaments del treball d'ajuda: A) El primer fa referència a la presa de consciència de l'estratègia personal, que s'amaga darrera el producte valorat. B) El segon apunta cap al respecte per l'estratègia que cadascú executa i, per tant, li és familiar. L'Educand la necessita. Es la seva. Es troba en la seva experiència, encara que no necessàriament existeixi en la seva construcció conscient. C) El tercer ,el duu a valorar l'estratègia d'acord amb les finalitats de l'Educand. La seva adequació es legitima pel que es proposa. Partim del supòsit que tota conducta es troba dirigida per un propòsit a vegades difícil de copsar i no sempre recomanable per a l'Educand. 6.- La conducta percebuda de l'Educand és entesa com un missatge, un conjunt d'indicadors de la seva activitat contextualitzada, interna i externa; missatge que, en relació amb altres, com els productes i les verbalitzacions, manifesta fragments dels seus significats, projectes, estratègies, valors. Es fa un èmfasi especial en les conductes "internes", els gestos mentals, l'acció interior, tramesa per mitja de microcomportaments sovint no conscient, i certificada per mitjà de la verbalització del viscut. 7.- Parlar amb l'Educand suposa dues menes d'accions: escoltar i emetre. Escoltem per comprendre; emetem per perfilar la comprensió i també per ajudar. En l'emissió, el missatge pedagògic té dues funcions: a) rellançar i orientar el pensament i l'autoexploració de l'Educand; i b) influir per tal que desenvolupi amb èxit el seu projecte d'aprendre. Interessa d'una manera especial ajudar a integrar en la consciència de l'Educand aquests elements de la seva experiència que poden facilitar-li l'adquisició del coneixement. I entenem que, en aquesta empresa, la paraula i la interacció verbal poden tenir-hi un joc important. Per aquesta raó s'ha considerat necessari oferir un model d'anàlisi de la interacció i els missatges verbals. 8.- "Les persones aprenen sempre, amb recursos, processos i sistemes de valoració idiosincràtics, per fa qual cosa la seva orientació en el context esdevé un referent central en el disseny de l'ajuda pedagògica i en la seva avaluació". Aquesta és la hipòtesi de sortida per dissenyar la intervenció pedagògica. Tothom aprèn, inevitablement; la qüestió és quina cosa està aprenent i de quina manera els seus resultats d'ara són mediatitzats per l'experiència passada i, alhora, condicionen el seu aprendre futur. L'aprenent es posiciona, anticipa el procés d' aprendre, valora la seva. capacitat per desenvolupar-lo amb èxit, es motiva en una determinada direcció, d'acord amb la seva experiència, els seus aprenentatges anteriors. Executa estratègies, mostra un tipus d'intel·ligència, una forma personal de processar la informació. Pretén quelcom. És un sistema obert en relació amb el medi: hi ha uns valors que dirigeixen la seva presa de decisions. Utilitza uns criteris propis, una gamma personal d'opcions conscients. Avalua el que fa, el resultat que obté i la seva capacitat personal. 9.- L'ajuda pedagògica que I' autor proposa s'encamina sobretot a facilitar en l'Educand la descoberta dels seus propis recursos. Es tracta de portar-lo cap a la consideració atenta de la seva pròpia experiència, per amplificar-la i fer-la existir com a recurs conscient . Ha dibuixat i experimentat tres conjunts d'intervenció cadascun enfocat vers un àmbit de l'experiència d'aprendre, el qual col·loca com a prioritari, sense oblidar qualsevol dels altres que pugui ser rellevant, per comprendre o ajudar. A) Intervenció sobre el posicionament. En aquest àmbit enfoca l'estil de motivació que executa l'Educand, mira de corregir-lo, si cal, a partir de l'anàlisi i la comprensió de les seves formes de motivar-se quan ell viu l'èxit. Treballa proposant objectius paradoxals de fracàs gairebé impossible, buscant l'assoliment de petits èxits, potser aparentment insignificants, però estratègics; prescriu l'automatisme, per modificar-lo si l'Educand ho desitja; comprova el procés d'anticipació de I' experiència que l'aprenent es construeix per orientar-se; l'ajuda a contextualitzar anticipació i a fer ús dels seus Ilenguatges interns més eficaços i còmodes;... B) Intervenció sobre les estratègies i processos. En un segon enfocament, no necessàriament posterior al descrit, considera les estratègies de I'Educand, també a partir dels seus encerts i èxits. Mira de portar-lo cap a fa descripció i presa de consciència de les seves maneres de fer mes còmodes i segures, les que lliguen amb les seves preferències cerebrals. Quan viu dificultats, el convida a explorar les excepcions, els moments en els quals les seves realitzacions són satisfactòries. Pretén sobretot modificar les seves creences limitants, posant-lo en conflicte amb els fets de l'experiència. A vegades, caldrà facilitar l'adquisició d'estratègies i procediments nous que l'Educand considera plausibles. Es tracta específicament de fer existir opcions noves d'actuació per tal d'assolir allò que vol i/o necessita. C) Intervenció sobre el sistema de valors de l'Educand. L'Educand viu uns valors, els quals expliquen el seu món intern les conductes que realitza i els resultats que obté. Aquest àmbit és col·locat, en el model, al centre del procés d'aprendre. Hom actua amb propòsits determinats, no necessariament conscients. L'obertura de la persona a l'experiència d'aprendre es dirigeix segons criteris i valors irrenunciables. 10.- L 'Educador procura compartir els objectius de l'Educand i els seus projectes per assolir-los; vol tanmateix que se'n faci coneixedor i director responsable. Per a això li convé preguntar-se per quina mena d'experiència està desenvolupant i quin sentit ecològic te per a ell. L'Educador, el seu model del món, la seva persona, està compromès en el procés d'ajuda. No és només un tècnic que aplica recursos objectius. El seu model de comunicació, el seu pensament, les seves expectatives i anticipacions, tenen un pes considerable en el tipus d'intervenció pedagògica que durà a terme i, d'escreix, en el tipus d' aprenentatge que facilita. En la intervenció, l'Educador parteix d'una avaluació intencionadament positiva, centrada en els recursos i les solucions, en la metacognició i l'autoregulació dels processos, a partir de premisses que pressuposen l'èxit personal.

O Supervisor como mediador no processo do desenvolvimento pessoal e profissional do professor : do ideal ao real na escola do séc. XXI em Portugal

O presente estudo de investigação visa percepcionar o papel e o trabalho de um supervisor pedagógico na escola portuguesa que possibilite compreender os equívocos e deturpação ligados ao papel do supervisor, quer por quem exerce a função quer por aqueles que são supervisionados. A revisão da literatura foi orientada no sentido de definir a acção e competências do supervisor e os efeitos no desenvolvimento pessoal e profissional do professor avaliado num contexto de uma escola aprendente ou reflexiva, segundo algumas abordagens mais modernas, que gera um trabalho colaborativo entre pares e leva a melhoria do processo ensino-aprendizagem. Analisaram-se desta forma quais os aspectos mais relevantes para nomeação do supervisor, competências e trabalho a desenvolver por este e efeitos no desenvolvimento pessoal e profissional do professor supervisionado e ainda as dificuldades sentidas na concretização da supervisão pedagógica. A investigação decorreu numa Escola do concelho de Matosinhos, recorreu-se a procedimentos metodológicos quantitativos através de inquéritos por questionário aplicados aos professores Relatores/Supervisores e aos professores Avaliados/Supervisionados. Desta investigação ressalta um desfasamento entre os subgrupos inquiridos, sobretudo em relação aos aspectos a ter em conta para sua nomeação, perfil e competências inerentes à função, e no trabalho a desenvolver e desenvolvido pelo Relator/Supervisor.

Formação continuada de professores e mudança na prática pedagógica na sala de aula

O presente estudo trata da formação continuada com foco na prática pedagógica do professor na sala de aula, tendo como objetivo maior analisar se a formação continuada ofertada pela rede municipal de ensino de Itupiranga, estado do Pará, tem contribuído para a mudança da prática do professor na sala de aula. No referencial teórico autores como Nóvoa (2007, 2009), Tardif (2002), Romanowski (2010), Alarcão (2001, 2007), Lüdke (2004) contribuem com suas pesquisas no sentido do entendimento sobre a prática do professor e do processo de formação continuada docente. A pesquisa incorreu sobre um grupo de docentes e de formadores de professores atuantes em cursos, programas e/ou projetos de formação continuada ofertados pela rede municipal de ensino, sendo alvo apenas os envolvidos entre o período de 2005 a 2012. A metodologia de abordagem qualitativa aliados a dados quantitativos desta pesquisa foi realizada a partir de estudos de Bignardi (2009), Oliveira (2007), Bogdan e Bicklen (1994). Optou-se pela aplicação de questionário e entrevista; seguido para uma análise de conteúdo profunda dos dados coletados que apontam que a formação continuada de professores realizada em âmbito municipal contribui de forma significativa para que haja mudança na prática pedagógica dos docentes, os respondentes destacaram três aspectos considerados como alteração de suas práticas, o primeiro está relacionado ao entendimento sobre o reconhecimento e identificação dos níveis de desenvolvimento da leitura e escrita dos educandos; o segundo refere –se ao não uso de cartilhas e de sílabas soltas no processo de alfabetização, as quais foram substituídas por textos, por acreditarem que estes viabilizam tanto o processo de decodificação, identificação de palavras quanto o letramento propriamente dito, o terceiro aspecto demonstra que a mudança ocorreu quando começaram a planejar, de forma coletiva, vários projetos didáticos e sequências didáticas envolvendo os vários gêneros textuais levando em consideração aquilo que o educando já sabe para aprender o que ainda não sabe. Parte significativa dos docentes concordam que a formação continuada por eles frequentada alterou sua forma de atuação em sala de aula, entretanto, surgem outros questionamentos que apontam para a continuidade de pesquisa desta temática.

EZ-BUD : orçamentação na nuvem

Não é novidade que o paradigma vigente baseia-se na Internet, em que cada vez mais aplicações mudam o seu modelo de negócio relativamente a licenciamento e manutenção, para passar a oferecer ao utilizador final uma aplicação mais acessível no que concerne a licenciamento e custos de manutenção, já que as aplicações se encontram distribuídas eliminando os custos de capitais e operacionais inerentes a uma arquitetura centralizada. Com a disseminação das Interfaces de Programação de Aplicações (Application Programming Interfaces – API) baseadas na Internet, os programadores passaram a poder desenvolver aplicações que utilizam funcionalidades disponibilizadas por terceiros, sem terem que as programar de raiz. Neste conceito, a API das aplicações Google® permitem a distribuição de aplicações a um mercado muito vasto e a integração com ferramentas de produtividade, sendo uma oportunidade para a difusão de ideias e conceitos. Este trabalho descreve o processo de conceção e implementação de uma plataforma, usando as tecnologias HTML5, Javascript, PHP e MySQL com integração com ®Google Apps, com o objetivo de permitir ao utilizador a preparação de orçamentos, desde o cálculo de preços de custo compostos, preparação dos preços de venda, elaboração do caderno de encargos e respetivo cronograma.

Innovative implementation of iLearn e-Portfolio for Personal Development Planning

iLearn is a Web 2.0 tool developed in Blackboard to help students with Personal Development Planning (PDP). This paper describes a case study on how the innovative use of mobile digital technology in iLearn e-Portfolio for developing reflective portfolios for PDP benefits the students. The e-Portfolio tool benefits students as it enables them to create and share portfolios, record achievements and reflections that support future job applications and promotion. Students find it beneficial because they can make use of iLearn e-Portfolio to keep academic records and achievements, activities and interests, work experience, reflective practice, employer information and some other useful resources, and also to tailor their CV and covering letters including evidence to support their CV, transferable skills and selling points. Useful information for preparing for an interview, reflecting after an event and any thoughts and evaluation can be kept in iLearn e-Portfolio. Keeping assessment and feedback records in iLearn e-Portfolio enables students to know their progress, to identify any gaps they need to fill to develop their study practices and areas for development. The key points from the feedback on the assignments and assessments are beneficial for future improvement. The reflections on the assignments and how students make use of the advice are particularly useful to improve their overall performance. In terms of pedagogical benefits, the “Individual Learner Profile” records and reviews evidence in verbal communication, basic and higher academic skills, time management, numeracy skill and IT skills, students become increasingly aware of their own strengths and any weaker areas that may require development. The e-Portfolio also provides opportunity for students to reflect on the experience and skills they have gained whilst participating in activities outside their studies. As the iLearn e-Portfolio is a reflective practice tool, it is consistent with the principle of Schon's reflective practitioner to reframe problems and to explore the consequences of actions. From the students’ feedback, for those who engage regularly in iLearn, they are better able to set agendas for their Personal Tutorial meetings and provide their Personal Tutor with a unique record of their achievements, skills and attributes which help them writing effective references for them. They make the most of their student experience in general. They also enhance their transferable skills and employability overall. The iLearn e-Portfolio prepares for the workplace and life beyond University including continuing professional development. Students are aware of their transferable skills, evidence of the skills and skill level, including award or accreditation, and their personal reflection on their transferable skills. It is beneficial for students to be aware of their transferable skills, to produce evidence of the skills and skills level such as award and accreditation, and to record their personal reflection on their transferable skills. Finally, the innovative use of mobile digital technology in iLearn e-Portfolio for developing reflective portfolios for PDP will improve their employability.

Innovative use of e-portfolio for personal development

iLearn is a quasi-Web 2.0 tool developed in Blackboard to help users with Personal Development Planning (PDP). This paper describes a case study on how the innovative use of mobile digital technology in iLearn e-Portfolio for developing reflective portfolios for PDP benefits the users, who are training to be professionals in construction management and surveying, The e-Portfolio tool benefits users as it enables them to create and share portfolios, record achievements and reflections that support future job applications and promotion. Users find it beneficial because they can make use of iLearn e-Portfolio to keep academic records and achievements, activities and interests, work experience, reflective practice, employer information and some other useful resources, and also to tailor their CV and covering letters including evidence to support their CV, transferable skills and selling points. Useful information for preparing for an interview, reflecting after an event and any thoughts and evaluation can be kept in iLearn e-Portfolio. Keeping assessment and feedback records in iLearn e-Portfolio enables learners to know their progress, to identify any gaps they need to fill to develop their study practices and areas for development. The key points from the feedback on the assignments and assessments are beneficial for future improvement. The reflections on the tasks and how they make use of the advice are particularly useful to improve their overall performance. In terms of pedagogical benefits, the “Individual Learner Profile” records and reviews evidence in verbal communication, basic and higher academic skills, time management, numeracy skill and IT skills, learners become increasingly aware of their own strengths and any weaker areas that may require development. The e-Portfolio also provides opportunity for them to reflect on the experience and skills they have gained whilst participating in activities outside their studies. As the iLearn e-Portfolio is a reflective practice tool, it is consistent with the principle of Schon's reflective practitioner to reframe problems and to explore the consequences of actions. From the users’ feedback, for those who engage regularly in iLearn, they are better able to set agendas for their supervision meetings and provide their supervisor with a unique record of their achievements, skills and attributes which help them writing effective references for them. They make the most of their learning experience in general. They also enhance their transferable skills and employability overall. The iLearn e-Portfolio prepares them for the workplace including continuing professional development. Users are aware of their transferable skills, evidence of the skills and skill level, including award or accreditation, and their personal reflection on their transferable skills. It is beneficial for them to be aware of their transferable skills, to produce evidence of the skills and skills level such as award and accreditation, and to record their personal reflection on their transferable skills. Finally, the innovative use of mobile digital technology in iLearn e-Portfolio for developing reflective portfolios for PDP will improve their employability.

Terrestrial carnivores and human food production: impact and management

1. The production of food for human consumption has led to an historical and global conflict with terrestrial carnivores, which in turn has resulted in the extinction or extirpation of many species, although some have benefited. At present, carnivores affect food production by: (i) killing human producers; killing and/or eating (ii) fish/shellfish; (iii) game/wildfowl; (iv) livestock; (v) damaging crops; (vi) transmitting diseases; and (vii) through trophic interactions with other species in agricultural landscapes. Conversely, carnivores can themselves be a source of dietary protein (bushmeat). 2. Globally, the major areas of conflict are predation on livestock and the transmission of rabies. At a broad scale, livestock predation is a customary problem where predators are present and has been quantified for a broad range of carnivore species, although the veracity of these estimates is equivocal. Typically, but not always, losses are small relative to the numbers held, but can be a significant proportion of total livestock mortality. Losses experienced by producers are often highly variable, indicating that factors such as husbandry practices and predator behaviour may significantly affect the relative vulnerability of properties in the wider landscape. Within livestock herds, juvenile animals are particularly vulnerable. 3. Proactive and reactive culling are widely practised as a means to limit predation on livestock and game. Historic changes in species' distributions and abundance illustrate that culling programmes can be very effective at reducing predator density, although such substantive impacts are generally considered undesirable for native predators. However, despite their prevalence, the effectiveness, efficiency and the benefit:cost ratio of culling programmes have been poorly studied. 4. A wide range of non-lethal methods to limit predation has been studied. However, many of these have their practical limitations and are unlikely to be widely applicable. 5. Lethal approaches are likely to dominate the management of terrestrial carnivores for the foreseeable future, but animal welfare considerations are increasingly likely to influence management strategies. The adoption of non-lethal approaches will depend upon proof of their effectiveness and the willingness of stakeholders to implement them, and, in some cases, appropriate licensing and legislation. 6. Overall, it is apparent that we still understand relatively little about the importance of factors affecting predation on livestock and how to manage this conflict effectively. We consider the following avenues of research to be essential: (i) quantified assessments of the loss of viable livestock; (ii) landscape-level studies of contiguous properties to quantify losses associated with variables such as different husbandry practices; (iii) replicated experimental manipulations to identify the relative benefit of particular management practices, incorporating (iv) techniques to identify individual predators killing stock; and (v) economic analyses of different management approaches to quantify optimal production strategies.

Patents and transgenic plants

One of the recurring themes in any discussion concerning the application of genetic transformation technology is the role of Intellectual Property Rights (IPR). This term covers both the content of patents and the confidential expertise, usually related to methodology and referred to as “Trade Secrets”. This review will explain the concepts behind patent protection, and will discuss the wide-ranging scope of existing patents that cover all aspects of transgenic technology, from selectable markers and novel promoters to methods of gene introduction. Although few of these patents have any significant commercial value, there are a small number of key patents that may restrict the “freedom to operate” of any company seeking to exploit the methods. Over the last twenty years, these restrictions have forced extensive cross-licensing between ag-biotech companies and have been one of the driving forces behind the consolidation of these companies. Although such issues are often considered to be of little interest to the academic scientist working in the public sector, they are of great importance in any debate about the role of “public-good breeding” and of the relationship between the public and private sectors.

Review: intellectual property aspects of plant transformation

One of the recurring themes of the debates concerning the application of genetic transformation technology has been the role of Intellectual Property Rights (IPR). This term covers both the content of patents and the confidential expertise usually related to methodology and referred to as 'Trade Secrets'. This review explains the concepts behind patent protection, and discusses the wide-ranging scope of existing patents that cover all aspects of transgenic technology, from selectable markers and novel promoters to methods of gene introduction. Although few of the patents in this area have any real commercial value, there are a small number of key patents that restrict the 'freedom to operate' of new companies seeking to exploit the methods. Over the last 20 years, these restrictions have forced extensive cross-licensing between ag-biotech companies and have been one of the driving forces behind the consolidation of these companies. Although such issues are often considered of little interest to the academic scientist working in the public sector, they are of great importance in any discussion of the role of 'public-good breeding' and of the relationship between the public and private sectors.

Example uses of a learning object

A self study course for learning to program using the C programming language has been developed. A Learning Object approach was used in the design of the course. One of the benefits of the Learning Object approach is that the learning material can be reused for different purposes. 'Me course developed is designed so that learners can choose the pedagogical approach most suited to their personal learning requirements. For all learning approaches a set of common Assessment Learning Objects (ALOs or tests) have been created. The design of formative assessments with ALOs can be carried out by the Instructional Designer grouping ALOs to correspond to a specific assessment intention. The course is non-credit earning, so there is no summative assessment, all assessment is formative. In this paper examples of ALOs and their uses is presented together with their uses as decided by the Instructional Designer and learner. Personalisation of the formative assessment of skills can be decided by the Instructional Designer or the learner using a repository of pre-designed ALOs. The process of combining ALOs can be carried out manually or in a semi-automated way using metadata that describes the ALO and the skill it is designed to assess.