El Funcionament de la xarxa social entre les diferents empreses públiques i privades del sector turístic al Pla d’Urgell i la seva relació amb els diferents òrgans de govern

En aquesta investigació avaluem principalment la relació que hi ha entre les diferents empreses turístiques de la comarca del Pla d’Urgell. D’aquest estudi extraurem diferents connotacions sociològiques per tal d’establir quin paper té cadascun dels agents (empreses) dins d’una xarxa relacional, i quin grau d’implicació i rellevància assoleixen

Do Schools Discriminate Against Homosexual Parents? Evidence from an Internet Field Experiment

The recognition of homosexual rights is a controversial issue in many countries. Spain was the third country in the world (after Netherlands and Belgium) to introduce a law recognizing homosexual marriage and adoption of children. In this paper, we examine for the first time whether schools are more hesitant to give feedback to homosexual parents during children's pre-registration period in Spain. In order to do that, we designed an internet field experiment to be conducted in schools. We created three types of fictitious couples; one heterosexual, one male homosexual and one female homosexual, and send emails to schools making sexual orientation explicit. Our results show that men homosexual couples had a significant lower probability to receive and answer than heterosexual couples (22.5 percentage points less). No statistically significant differences in the response rate were found between female homosexual and heterosexual couples. This result suggests that male homosexual couples might be penalized because of the lack of a maternal figure. Keywords: Discrimination, field experiment, schools, homosexual rights. JEL codes: H41, I20, K36

Toward 'Complexics' as a transdiscipline

The proposed transdisciplinary field of ‘complexics’ would bring together allcontemporary efforts in any specific disciplines or by any researchersspecifically devoted to constructing tools, procedures, models and conceptsintended for transversal application that are aimed at understanding andexplaining the most interwoven and dynamic phenomena of reality. Our aimneeds to be, as Morin says, not “to reduce complexity to simplicity, [but] totranslate complexity into theory”.New tools for the conception, apprehension and treatment of the data ofexperience will need to be devised to complement existing ones and toenable us to make headway toward practices that better fit complexictheories. New mathematical and computational contributions have alreadycontinued to grow in number, thanks primarily to scholars in statisticalphysics and computer science, who are now taking an interest in social andeconomic phenomena.Certainly, these methodological innovations put into question and againmake us take note of the excessive separation between the training receivedby researchers in the ‘sciences’ and in the ‘arts’. Closer collaborationbetween these two subsets would, in all likelihood, be much moreenergising and creative than their current mutual distance. Humancomplexics must be seen as multi-methodological, insofar as necessarycombining quantitative-computation methodologies and more qualitativemethodologies aimed at understanding the mental and emotional world ofpeople.In the final analysis, however, models always have a narrative runningbehind them that reflects the attempts of a human being to understand theworld, and models are always interpreted on that basis.

Toward 'Complexics' as a transdiscipline

The proposed transdisciplinary field of ‘complexics’ would bring together allcontemporary efforts in any specific disciplines or by any researchersspecifically devoted to constructing tools, procedures, models and conceptsintended for transversal application that are aimed at understanding andexplaining the most interwoven and dynamic phenomena of reality. Our aimneeds to be, as Morin says, not “to reduce complexity to simplicity, [but] totranslate complexity into theory”.New tools for the conception, apprehension and treatment of the data ofexperience will need to be devised to complement existing ones and toenable us to make headway toward practices that better fit complexictheories. New mathematical and computational contributions have alreadycontinued to grow in number, thanks primarily to scholars in statisticalphysics and computer science, who are now taking an interest in social andeconomic phenomena.Certainly, these methodological innovations put into question and againmake us take note of the excessive separation between the training receivedby researchers in the ‘sciences’ and in the ‘arts’. Closer collaborationbetween these two subsets would, in all likelihood, be much moreenergising and creative than their current mutual distance. Humancomplexics must be seen as multi-methodological, insofar as necessarycombining quantitative-computation methodologies and more qualitativemethodologies aimed at understanding the mental and emotional world ofpeople.In the final analysis, however, models always have a narrative runningbehind them that reflects the attempts of a human being to understand theworld, and models are always interpreted on that basis.

Efectes de la deshumanització subtil

No és fàcil entendre la violència a gran escala com en les guerres i el terrorisme, o la que es produeix en situacions en què hi ha una evident desigualtat entre els implicats com la violència de gènere, pel que fa a la força física; el racisme, pel nombre de persones, o la que exerceixen determinats lobbies sobre sectors de la població, pel seu poder econòmic i d'influència sobre les estructures polítiques, sense considerar l'existència de processos mentals de deshumanització. Dins el nostre cervell la deshumanització s'activa de manera molt fàcil en contextos grupals en què hi ha situacions de guany o pèrdua, i pot prendre dues formes diferents: l'anomenada animalística, que fa que les víctimes es percebin com a infrahumanes (en el sentit que hom considera que tenen menys drets), i la mecanística, que fa que es percebin pràcticament com a objectes, la qual cosa evita que s'empatitzi amb el seu dolor. Fins fa poc es pensava que les rutes neurals implicades s'activaven sobretot en contextos de gran violència, però un treball publicat a Frontiers in Human Neuroscience assenyala que, de manera subtil, és present en moltes de les nostres relacions diàries, en contextos socialment acceptats i fins i tot considerats positius. Però malgrat això les conseqüències acumulatives poden tenir un gran impacte personal i social.

La construcció de fets científics : La vacuna SPf66

En aquest treball, a partir de la teoria de l'actor-xarxa i la Sociologia del Coneixement Científic (SCC), analitzem la creació i evolució de la vacuna contra la malària de l'equip del Dr. Manuel Elkin Patarroyo, durant els anys 80 i 90 del passat segle, per mostrar com les interaccions socials participen de manera decisiva en l'acceptació o rebuig d'una proposta científica.

Los determinantes sociales del pensamiento: ni anomalismo ni funcionalización

El principal objetivo del presente trabajo es indagar si las habituales tentativas por descifrarel pensamiento desde un punto de vista sociológico, a pesar de su vehemente compromisoantirreduccionista, podrían aceptar en último término la reducción de ideas, argumentos y doctrinasa sus presuntos determinantes sociales. En una primera etapa analizamos el ¿sociologismoanómalo¿ de Martin Kusch, señalamos algunas de sus lagunas, y establecemos que la panopliaconceptual en losofía de la mente es fértilmente aplicable al ámbito racional-social. A continuaciónconsideramos el funcionalismo reduccionista de Jaegwon Kim, nos centramos en latesis de que los estados intencionales de la mente, al contrario de lo que ocurre con los qualia,son causalmente funcionalizables, e intentamos establecer sus posibles repercusiones en la interpretaciónsocial del pensamiento. La aplicación de la metodología funcionalista al horizonteracional-social, de todos modos, parece venir desmentida por la evidencia, ya que las propiedadesdel pensamiento equiparables a los qualia son de hecho eminentemente funcionalizablesen la medida que fundamentan la efectividad social de los recursos gurativos y retóricos. Enun sentido análogo, la obra de Hans Blumenberg demuestra que los inescrutables ingredientes gurativos de todo pensamiento que él denomina ¿metáforas absolutas¿ son tan decisivos paracualquier proceso abstractivo que los conceptos nunca llegan a agotar su alcance determinador.Con lo cual los conceptos y las ideas más generales, antes considerados del todo funcionalizables,ahora dependen de algunas metáforas básicas, aun cuando por analogía con los qualia selas creía inmunes a toda funcionalización. Por tanto parece que la reducción no puede resolverlas di cultades que plantean los presuntos ¿determinantes sociales del pensamiento¿. Al mismotiempo, y con rmando así algunos emergentismos, los aspectos causal-funcionales del ámbitoracional-social dan la impresión de ser inconciliables con la enigmática estructura causal queponen de mani esto las aproximaciones losó cas al problema mente-cuerpo.

La ciència dels conflictes

Si em demanessin una llista amb dotze paraules que defineixin la vida, una d'elles seria conflicte. La vida és un fenomen dinàmic que ens obliga a interactuar constantment amb el nostre entorn, fet que genera interessos no compartits i fins i tot contraposats dels quals neixen els conflictes. La setmana passada es va celebrar a Barcelona el IV Congrés Internacional de Conflictologia i Pau, que va reunir experts en molts camps del coneixement humà per a analitzar de forma interdisciplinària l'origen i la resolució dels conflictes humans. Jo hi vaig assistir com a membre del Centre de Recerca i Estudis en Conflictologia, el CREC acrònim que presenta uns significats polisèmics i onomatopeics molt interessants, un grup pluridisciplinari que va arrencar fa un any sota l'aixopluc de la Universitat Oberta de Catalunya i al qual em vaig incorporar en qualitat de biòleg i genetista, junt amb experts en sociologia, política, economia, dret, filosofia, pedagogia, psiquiatria i neurobiologia [...].

Els gens de Sant Jordi

La vida a la Terra ha experimentat diverses transicions que han estat claus per al seu desenvolupament: la formació de les primeres cèl·lules, l'agrupació de cèl·lules en organismes més complexos i l'establiment d'estructures socials per part dels organismes. Sorprenentment, en la formació de les estructures socials els gens hi tenen un paper destacat.

Jóvenes internados bajo la LO 5/2000 reguladora de la responsabilidad penal del menor. Estudio de casos

This research focuses on life trajectories and desistance from crime processes in a case-study qualitative sample of six offenders from 18 to 21 years old sentenced to penal custody in Barcelona, Spain.The theoretical framework comprises systemism (Mario Bunge, 2000, 2006), the life-course perspective (Elder, 1994, 2007), transition to adulthood (Casal et al., 2006) and desistance from crime as a process (Maruna, 2001; Sampson and Laub, 2003; Bottoms and Shapland, 2010; Cid and Martí, 2011).Information was collected through in-depth personal interviews and analysed through content analysis. Results show the importance of attachment to family and school institutions, as well as an effective professional training skill programme at the correctional facility to achieve a law-abiding lifestyle at adulthood.

La expresión de futuro en el español de Cataluña. Un posible caso de confluencia lingüística

La incursión de nuevas disciplinas en la lingüística, tales como la sociología, el cognitivismo, la antropología, etc., han permitido encontrar diversos puntos de unión entre las investigaciones realizadas desde cada una de estas disciplinas. Ello resulta de gran interés para los estudios de variación y contacto de lenguas en los que, aparte de los factores lingüísticos tradicionales, intervienen significativamente otros de índole cognitiva, sociocultural y pragmático-discursiva.Partiendo de este marco teórico plural, y desde la perspectiva del contacto de lenguas, en las siguientes páginas se analizan las expresiones prospectivas del español. Concretamente, se pretende aseverar la hipótesis de la influencia del catalán sobre el español en la expresión formal del futuro,1 pues parece que en las zonas catalanohablantes la frecuencia de uso del futuro sintético (FS) y del futuro analítico (FA) para hablar de eventos venideros es opuesta al empleo que de estas mismas formas suele hacerse en el resto de zonas hispanohablantes.2 La idea parte del hecho de que, pese a que en catalán también alternan las dos estructuras —el FS y la perífrasis prospectiva «ANAR A+Infinitivo»—, el menor rendimiento de la perífrasis en catalán y, por tanto, su menor grado de gramaticalización, parece incidir en la frecuencia de uso de la perífrasis en español «IR A+Infinitivo».

Socilització científica

La ciència definida com el conjunt de coneixences d'un cert ordre de coses i la tècnica que és l'aplicació de la ciència tenen un impacte cabdal en tots els aspectes de la nostra vida, i hi confiem bona part del nostre futur. Només cal que fem una ullada al nostre voltant. Des dels objectes més quotidians fins als més sofisticats tractaments biomèdics tenen el seu origen en la ciència o bé en són conseqüència. Paradoxalment, però, per a moltes persones la ciència és una gran desconeguda, la qual cosa genera incomptables contradiccions [...].

Capacitat evolutiva

A finals d'estiu vaig publicar un article titulat Fills de l'atzar (AVUI, 31/8/07), en què, centrant-me en l'evolució del cervell humà, discutia que l'evolució de les espècies és atzarosa, i em comprometia a parlar en un altre article de les principals teories evolutives. Avui és un bon dia, perquè em permet fer certes reflexions respecte a les preocupants dades revelades recentment per la Fundació Jaume Bofill, segons les quals a Catalunya més d'un 34% dels nois i noies abandonen els estudis en finir l'ESO, i l'informe PISA, que indica que a Catalunya els alumnes de 15 anys saben menys ciències que la mitjana europea (AVUI,21/11/07 i 29/11/07) [...].

O ensino da saúde coletiva no método de aprendizagem baseado em problemas: uma experiência da Faculdade de Medicina de Marília

Este trabalho relata a estratégia de incorporação das bases da Saúde Coletiva no currículo da Faculdade de Medicina de Marília (Famema). Em 1991, a Famema passou a desenvolver o Projeto UNI, financiado pela Fundação Kellogg, iniciando um conjunto de mudanças no ensino de Medicina, resultando, em 1997, na introdução do método de ensino da Aprendizagem Baseada em Problemas (ABP). A ABP trabalha com a perspectiva holística do processo ensino aprendizagem e, por isso, estimula a participação ativa dos estudantes, principalmente, na cooperação em pequenos grupos; no auto-estudo e na educação multidisciplinar. Algum tempo após a introdução do ABP, identificou-se a dificuldade do uso de explicações das dimensões psicológicas e sociais para os problemas. A solução construída para a incorporação da dimensão social nos problemas foi a adoção da perspectiva sociológica das categorias fundantes da Saúde Coletiva: tempo, espaço e pessoa. O resultado foi a construção de uma matriz formada por seis tópicos e orientada para estimular os alunos a alcançar as noções de totalidade e integralidade do cuidado em saúde.

Construção de indicadores qualitativos para avaliação de mudanças

Apresenta-se uma reflexão teórico-metodológica focada na construção de indicadores qualitativos, voltados principalmente para a avaliação de mudanças no campo educacional. Foi escrito para subsidiar o processo de autoavaliação de um conjunto de escolas médicas que desenvolvem um programa de transformação de seus métodos tradicionais para outros fundamentados na filosofia e na prática de aprendizagem ativa. Nele são discutidos e problematizados: o conceito de indicador; a produção de indicadores para pesquisa avaliativa e a construção de indicadores qualitativos. Esses últimos são tratados sob duas formas mais frequentes: dentro da lógica quantitativa e da lógica qualitativa. Indicadores qualitativos a partir da visão quantitativa da realidade são construídos principalmente por meio de escalas. Dentro da ótica qualitativa, são elaborados a partir das representações e práticas dos sujeitos envolvidos na investigação. Enfatizando a necessidade de produção de indicadores de mudança que levem em conta estruturas, processos, relações e a contribuição da subjetividade, conclui-se que a validade interna desses indicadores pode ser alcançada quando as categorias empregadas em sua construção são fundamentadas teórica e contextualmente e possuem significados mútuos e partilhados entre os participantes.